REGLAMENTACIÓ DETALLADA DEL SÒL URBÀ

CAPÍTOL 1. DISPOSICIONS GENERALS

Art. 222. Aplicació de les Normes d'aquest títol.

1. Aquest títol conté la reglamentació detallada de l'ús i edificació en sòl urbà, segons el que disposa l'article 12.2.1f), de la Llei del sòl.

2. Les Normes d'aquest títol s'aplicaran al sòl urbanitzable, que s'incorpori al procés urbà, en allò que no sigui objecte d'una reglamentació diferent.

3. Per edificar als solars de sòl urbà no cal completar la reglamentació continguda en aquestes Normes mitjançant plans especials o estudis de detall, llevat d'aquells casos en què aquestes Normes disposin el contrari o resulti indispensable el desenvolupament del Pla General, per precisar les condicions de l'edificabilitat.

4. Quedaran qualificats en situació urbanística de fora d'ordenació els edificis i les instal·lacions construïdes abans de l'aprovació d'aquest Pla i que en virtut de les seves determinacions han de ser objecte d'expropiació, cessió obligatòria i gratuïta dels terrenys o bé enderroc o expropiació dels edificis.

5. Als edificis i a les instal·lacions en situació de fora d'ordenació, tal com es defineixen a l'apartat anterior, els serà d'aplicació el que disposa l'article 60.2 i 3 de la Llei del sòl i 45.1 de la Llei 3/1984 de Mesures d'adequació de l'ordenament urbanístic de Catalunya i, en conseqüència, no podran ser objecte d'obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, però sí les petites reparacions que exigeixin la higiene, l'ornamentació i la conservació de l'immoble. Això no obstant, en casos excepcionals podran autoritzar-se obres parcials i circumstancials de consolidació quan no estigués prevista l'expropiació o demolició de la finca en el termini de quinze anys.

6. Els edificis i instal·lacions construïdes abans de l'aprovació d'aquest Pla que resultin disconformes amb les condicions d'edificació que determina, i no estiguin incloses als supòsits de l'apartat 4, podran ser objecte d'obres de: consolidació, reparació, modernització, millora de les seves condicions estètiques i higièniques, modificació d'ús, rehabilitació i, si fa al cas, augment de volum.

7. L'autorització o denegació dels augments de volum sobre els edificis disconformes, tal com es defineixen a l'apartat anterior, es regirà pels criteris següents:

Primer. No s'admetrà augment de volum sobre edificis discon­formes en els casos següents:

a) Edificis la disconformitat dels quals radiqui en el tipus d'ordenació, essent aquest diferent de l'assenyalat per a la zona.

b) Edificis la superfície o el sostre edificat dels quals sigui igual o superior al permès per a la parcel·la.

c) Edificis que igualin o superin el coeficient d'ocupació màxim de parcel·la assenyalat per a la zona.

Segon. En els casos no inclosos a l'apartat anterior, s'admetrà l'augment de volum sobre edificis disconformes essent-los d'aplicació les condicions següents segons el tipus d'ordenació aplicable a la zona.

Tercer. A les zones on el tipus d'ordenació és segons alineacions de vial, les edificacions anteriors a l'aprovació del Pla general metropolità, a l'empara de llicència, el volum de les quals sigui disconforme amb les condicions d'edificació aplicables però que no es trobin en els supòsits definits a la condició primera, podran sol·licitar ampliació sempre que:

a) L'ampliació es produeixi d'acord amb les condicions d'edificació de la zona.

b) L'ampliació sigui limitada estrictament per la diferència entre la superfície o sostre edificat de l'edifici o volum, si és el cas, i el màxim permès a la zona.

c) Sigui destinada a usos permesos a la zona.

Quart. A les zones on el tipus d'ordenació és el d'edificació aïllada, les edificacions anteriors a l'aprovació del Pla general metropolità, a l'empara de llicència, que resultin disconformes segons les condicions d'edificació de la zona, i no es trobin en els supòsits de la condició primera, podran sol·licitar l'ampliació sempre que:

a) L'edificabilitat total resultant no superi el sostre edi­ficable que correspon a la parcel·la segons la intensitat neta d'edificació, i no se superi el coeficient d'ocupació màxima permès per a la zona;

b) L'ampliació es produeixi de conformitat amb les condicions d'edificació de la zona.

c) Es respectin les limitacions d'ús establertes per a la zona.

8. Quan es procedeixi a l'enderroc de l'edificació, o aquesta reuneixi els pressupòsits per a la qualificació de finca inadequada, de conformitat amb l'article 154.3 de la Llei del sòl, l'aprofitament del sòl haurà de fer-se d'acord amb les condicions d'edificabilitat establertes en aquestes Normes.

CAPÍTOL 2. DE LES DISPOSICIONS COMUNES ALS TIPUS D'ORDENACIÓ

Secció 1a

Normes aplicables a tots els tipus d'ordenació de l'edificació

Art. 223. Significat dels conceptes emprats.

1. Aquesta secció conté la reglamentació detallada de les constants o paràmetres que determinen, amb caràcter general, les característiques de l'edificació.

2. Sempre que es facin servir en aquestes Normes els conceptes que a continuació s'indiquen, tindran el significat següent:

a) Parcel·la. Porció de sòl urbà edificable
b) Solar. Parcel·la que pel fet de reunir les condicions de superfície i urbanització establertes en aquestes Normes, és apta per a l'edificació immediata.
c) Planta baixa. Pis baix de l'edifici al nivell del sòl, dins dels límits que, amb referència a la rasant, assenyalen aquestes Normes en relació als tipus d'ordenació de l'edificació.
d) Planta soterrània. La situada sota de la planta baixa.
e) Planta pis. Tota planta d'edificació que estigui per damunt de la planta baixa.
f) Elements tècnics de les instal·lacions. Parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com són els següents:
Filtres d'aire; dipòsits de reserva d'aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; claraboies; antenes de telecomunicació, radio i televisió; maquinària d'ascensors; espai per a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per a accés d'aquests al pla de terrat o coberta; cossos d'escala d'accés al pla de terrat o coberta; elements de suport per a l'estesa i eixugada de roba i altres.
g) Cossos sortints. Són els que sobresurten de l'alineació de façana o línia de façana de l'alineació interior, o de l'espai lliure a l'interior d'illa, i tenen el caràcter d'habitables o ocupables tant si són tancats, semitancats o oberts.
h) Elements sortints. Són part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació interior o de l'alineació d'edificació.
i) Celoberts. Espai no edificat situat dins del volum d'edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació.
j) Patis de ventilació. Amb aquest nom es designen espais no edificats, d'igual significació que els celoberts, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències diferents de les peces principals dels habitatges.
k) Peces principals d'un habitatge. Les sales i dormitoris d'acord amb la normativa sobre condicions mínimes d'habitabilitat.

Art. 224. Índex d'intensitat neta d'edificació per parcel·la.

1. L'índex d'intensitat neta d'edificació per parcel·la és el resultat de dividir l'edificabilitat màxima permesa a cada parcel·la per la superfície d'aquesta. L'edificabilitat màxima permesa és el resultat de la distribució -comportada per l'ordenació de volums- entre totes les parcel·les de l'edificabilitat neta de cada unitat de zona.

2. Al còmput de l'edificabilitat s'han d'incloure les superfícies de totes les plantes, per damunt del soterrani. S'han de computa­r, també, en l'edificabilitat els cossos sortints tancats o semitancats, els celoberts i els patis de ventilació.

3. L'edificabilitat total, computada segons el número ante­rior, no pot superar, a les parcel·les amb pendent, la que resulti de l'edificació en terreny en pla horitzontal.

Art. 225. Planta baixa.

1. La planta baixa es defineix per als diferents tipus d’ordenació de l’edificació segons les normes següents:

a. Al tipus d’ordenació segons alineacions de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella el paviment de la qual està situat entre 0,60 per damunt i 0,60 m per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la parcel·la.

En els casos en què, a conseqüència del pendent, existeixi més d’una planta que se situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior, s’entendrà per planta baixa per a cada tram de frontal de parcel·la la de posició inferior.

En els casos de parcel·les amb frontal a dos vials oposats, es referirà la cota de planta baixa a cada front, com si es tractés de parcel·les diferents, la profunditat de les quals assoleixi el punt mitjà de l’illa.

b. Al tipus d’ordenació d’edificació aïllada, té la consideració de planta baixa aquella planta o part d’aquesta situada damunt del soterrani real o possible.

c. Als altres tipus d’ordenació de l’edificació, la planta baixa serà determinada al corresponent pla o estudi de detall en relació amb el soterrani i a la cota de referència de planta baixa tal com es defineix a l’article 261 d’aquestes Normes.

2. L'alçada lliure mínima de la planta baixa serà la següent:

Al tipus d'ordenació segons alineacions de vial, l'alçada mínima de sostre de la planta baixa pel que fa a la cota de referència de l'alçada reguladora serà de quatre metres per a amplades de vial de 20 metres o més, i de 3,70 metres per a amplades menors de 20 metres.

3. No es permet el desdoblament de la planta baixa amb dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresòl.

4. Al tipus d'ordenació segons alineacions de vial, es permeten els entresolats en planta baixa quan formin part del local ubicat a l'esmentada planta i no tinguin accés independent des de l'exterior, i s'hauran de complir les condicions següents:

a) Els entresolats s'han de separar un mínim de 3 metres de la façana de l'edifici.

b) L'alçada lliure mínima, per sota i per sobre serà de 2,50 metres; això no obstant, si la part superior es destina a dipòsit de materials, l'altura mínima es redueix en l'esmentada part a 2,10 metres.

c) L'entresolat no podrà prolongar-se i ocupar l'espai lliure interior d'illa.

d) La construcció dels entresolats no ha d'implicar distorsió en la composició estètica de la façana de l'edifici. Les solucions de reculada de la planta baixa per efecte de la construcció d'entresolats, s'han de regir per aquestes Normes pel que fa a les reculades de l'edificació. Els ajuntaments respectius podran limitar o, si és el cas, prohibir aquesta solució als àmbits determinats que constitueixin un context històric o tradicional.

e) Els entresolats no constitueixen superfície de sostre edificable independent de la planta baixa i no són atribuïbles al còmput de l'edificabilitat que pugui ser or­denada mitjançant estudis de detall.

5. Al tipus d'ordenació d'edificació aïllada no es permeten les plantes d'entresolat.

6. Als altres tipus d'ordenació les plantes entresolat es podran admetre quan així ho determini, expressament, el pla especial o estudi de detall, i en aquests casos la seva superfície s'han d'incloure al còmput de l'edificabilitat.

Art. 226. Soterranis.

1. Els soterranis en el tipus d'ordenació segons alineacions de vial, són els espais situats per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures, a causa dels desnivells, en qualsevol dels fronts de l'edificació.

2. Als altres tipus d'ordenació, el soterrani és tota planta soterrada o semisoterrada, sempre que el seu sostre estigui a menys d'un metre per damunt del sòl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per damunt d'aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

En aquests tipus d'ordenació els soterranis, a més a més de la condició anterior, han d'ajustar-se, segons la situació en què es trobin, a les regles següents:

a) El soterrani situat dins de la projecció del cos de l'edifici que per la seva situació defineix com a planta baixa la situada immediatament pel seu damunt, haurà de tenir el seu sostre situat, pel que fa a la cota natural del terreny, amb una variació absoluta de més-menys un metre.

b) Els soterranis situats fora de la projecció de l'edifici que ocupen l'espai lliure d'edificació dins dels percentatges d'ocupació màxima de parcel·la, que resulten de desmunts, excavacions o anivellacions, hauran de tenir el sostre a menys d'un metre del nivell del sòl exterior definitiu, obtingut per manipulació del terreny natural amb les limitacions indicades a l'article 255 d'aquestes Normes.

3. Als soterranis no es permet l'ús d'habitatge ni la ubicació d'habitacions en ús residencial i sanitari. Els soterranis, per dessota del primer, només podran destinar-se a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars. Això no obstant, podran autoritzar-s'hi altres usos, diferents del d'habitatge i del residencial, si es dota el local de mesures tècniques segures que cobreixin els riscos d'incendi, explosió i altres i el desallotjament, amb seguretat, de les persones en aquests casos.

4. L'alçada lliure dels soterranis ha de ser de 2,20 metres, com a mínim.

5. La il·luminació i ventilació dels soterranis quan es realitzi amb solucions de pati anglès, qualsevol que siguin les seves dimensions comportarà la consideració de planta baixa als efectes d'aplicació de l'altura reguladora màxima i nombre de plantes i de comptabilització en la superfície de sostre edificable.

Art. 227. Altura de les plantes pis.

L'altura lliure de les plantes pis no ha de ser inferior a 2,50 metres. L'altura total, inclòs el forjat, es reglamenta a cada zona.

Art. 228. Elements tècnics de les instal·lacions.

1. Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes Normes, hauran de preveure's al projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici.

2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d’instal·lació.

Art. 229. Cossos sortints.

1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l'alineació de l'espai lliure in­terior de l'illa, o de l'alineació de l'edificació, han de complir, sempre, el que disposa aquest article.

2. Són cossos sortints tancats els miradors, tribunes i similars amb tots els costats amb tancaments no desmuntables. Són cossos sortints semitancats els cossos volats que tinguin tancat totalment algun dels seus contorns laterals mitjançant tancaments no desmuntables i opacs, com són les galeries i similars que reuneixin aquestes característiques. Són cossos volats oberts les terrasses, balcons i similars.

3. a) La superfície en planta dels cossos sortints tancats s'han de computar a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.

b) La mateixa regla s'ha d'aplicar als cossos sortints semitancats. Això no obstant, a l'efecte del càlcul de la superfície de sostre edificable, no s'ha de computar la part que sigui oberta per tots els costats, a partir d'un pla paral·lel a la línia de façana.

c) Els cossos sortints oberts no s'han de computar a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable. S'han de computar a l'efecte de l'ocupació màxima a la planta baixa i en el tipus d'ordenació d'edificació aïllada, a més també a l'efecte de separacions a les llindes de parcel·la.

4. En tots els tipus d'ordenació es prohibeixen els cossos sortints a la planta baixa.

5. S'admeten, amb les excepcions o restriccions establertes a les Normes aplicables a cada zona, els cossos sortints, a partir de la planta primera.

6. S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a un metre de la mitgera.

Art. 230. Vol màxim dels cossos sortints.

El vol màxim dels cossos sortints, tancats, semitancats o oberts, és el que estableix aquest article per als diferents tipus d'ordenació:

I. Tipus d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial:

1. A les zones a les quals correspongui aquest tipus d'ordenació, excepte les del nucli antic que tenen una nor­ma­tiva especial per consideracions especials, regiran les prescripcions següents: El vol màxim, mesurat normalment al pla de façana en qualsevol punt d'aquesta, no podrà excedir de la dècima part de l'amplada del vial. Si per aplicació d'aquesta regla resulta un vol superior a 1,50 metres, s'aplicarà aquesta mida com a vol màxim. Si l'edificació dóna a vies o trams de vies d'amplada diferent, per a cada un dels cossos sortints cal aplicar la regla d'amplada corresponent a la via o tram de via a la qual recau, amb el límit màxim de 1,50 metres.

2. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l'espai lliure interior de l'illa, no podrà excedir d'un vintè del diàmetre de la circumferència inscriptible a l'espai lliure interior de l'illa, amb un vol màxim, en tot cas, de 1,50 metres.A l'espai lliure interior de l'illa no es permeten cossos sortints tancats o semitancants que depassin la profunditat edificable.

3. Els cossos sortints oberts podran ocupar totalment la longitud de la façana. Els tancats i semitancats no podran ocupar més d'un terç de la longitud esmentada. En l'un i l'altre cas, els cossos estan limitats en la seva distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral del vol, que se situa a un metre de la paret mitgera.

Quan el vol dels cossos tancats o semitancats no sigui supe­rior a 45 cm podran ocupar més d'un terç de la longitud de façana, sempre que no depassi la superfície que li correspondria en cas de vol màxim.

II. Tipus d'ordenació d'edificació aïllada:

1. En aquest tipus d'ordenació, el vol dels cossos sortints, tancants o semitancats, esdevé limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. Als percentatges d'ocupació màxima i a les separacions a les llindes de parcel·la, es tindran en compte els tancats, semitancats i oberts.

III. Tipus d'ordenació volumètrica específica:

1. Els cossos sortints, tancats, semitancats o oberts es li­mitaran a un vol màxim d'una desena part de la distància en­tre alineacions d'edificació. Quan per aplicació d'aquesta regla resulti un vol superior a 1,80 m caldrà reduir el vol a aquesta dimensió màxima.

2. A aquest tipus d'ordenació s'ha d'aplicar l'establert a l'apartat 3 per al tipus d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial.

Art. 231. Elements sortints.

1. Els elements sortints, com són els sòcols, pilars, barbacanes, gàrgoles, marquesines, para-sols i similars fixos s'han de limitar, pel que fa al seu vol, al que disposen per als cossos sortints, amb les particularitats següents, aplicables a tots els tipus d'ordenació.

a) S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificació que doni a un carrer de més de sis metres d'ample, i sempre que no sobresurti més d'un cinquantè de l'amplada de vial, d'una dècima part de l'amplada de la voravia i de 0,40 m quan afectin menys de la cinquena part de la longitud de façana o de 0,15 m si ocupen més d'aquest cinquè de façana.

b) S'admeten els elements sortints que se situïn de manera que cap dels seus punts no es trobi a una alçada inferior a 2,50 metres per damunt de la rasant de la voravia i el seu vol no sigui superior en cap punt a l'amplada de la voravia de menys 0,60 metres, amb un límit màxim de 1,50 metres quan siguin opacs i de tres metres quan siguin translúcids.

c) Les barbacanes podran volar del pla de façana fins a un màxim de 0,45 metres per als carrers de menys de 20 metres i fins a un màxim de 0,90 metres per als carrers de 20 o més metres.

2. Els elements sortints no permanents, com són les veles, persianes, rètols, anuncis i similars, no s'inclouen al concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes. Aquests seran regits pel que s'estableix a les ordenances municipals.

Art. 232. Ventilació i il·luminació.

1. a) Als edificis d'habitatges, els dormitoris i sales interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació per mitjà, si més no, de celoberts. La ventilació i il·luminació de les altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o estances i les de les escales i peces auxiliars interiors, podrà fer-se mitjançant patis de ventilació.

b) La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de ventilació, s'admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges, no destinades a dormitoris i estances, quan s'assegurin les condicions higièniques i estigui autoritzat per les normes estatals i municipals sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges.

c) La ventilació i il·luminació dels locals de treball i estances destinats a usos comercial i d'oficines podrà realitzar-se mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d'higiene.

d) L'ús d'aquests mitjans tècnics ha de ser regulat per ordenances municipals de construcció.

2. El que es disposa en aquest article sobre patis i l'establert als articles següents sobre celoberts i patis de ventilació és aplicable, també, a les obres d'ampliació, per l'addició de plantes noves.

Art. 233. Celoberts.

1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s'obren a espais lliures o a vials, i són mixtos els oberts a aquests espais.

2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió del celobert in­terior ha de ser la que permeti inscriure a l'interior seu un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de tres metres (3 m) que no produeixi en cap punt de la seva planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent:

3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna o algunes de les seves cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que diu el número anterior d'aquest article. No seran aplicables, contràriament, a aquests celoberts, les superfícies mínimes fixades a la taula anterior.

Les parets dels celoberts mixtos s'han de considerar com a façanes a tots els efectes.

4. El celobert serà mancomunat quan pertanyi al volum edifi­cable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d'aquestes Normes, que l'esmentada comunitat de pati s'estableixi per escriptura pública, inscrita al Regis­tre de la Propietat.

Els patis mancomunats s'han de regir, pel que fa a la forma i dimensions, pel que es disposa per als patis interiors i els mixtos.

5. Als efectes del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, s'han de tenir en compte, a més les regles següents:

a) Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els safareigs.

b) L'alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície, s'han d'amidar en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti servida pel celobert fins a la més elevada.

c) El paviment del celobert ha d'estar, com a màxim, un metre per damunt del nivell de sòl de la dependència a il·luminar o ventilar.

d) Els celoberts podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancaments de cap classe, entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20 per 100 superior a la del celobert.

Art. 234. Patis de ventilació.

1. Els patis de ventilació poden ser interiors o mixtos, com els celoberts.

2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de l'alçada. La dimensió del pati ha de ser la que permeti inscriure-hi un cercle de diàmetre igual a un setè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de dos metres (2 m) que no produeixi en cap punt de la planta estrangulacions de menys de dos metres (2 m) i amb una superfície mínima segons la taula següent:

3. Regiran quant als patis de ventilació les regles següents:

a) No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints.

b) L'alçada del pati, a efectes de determinació de la superfície, s'ha d'amidar en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati.

c) El paviment del pati ha d'estar, com a màxim, a un metre per damunt del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.

4. Els patis de ventilació mixtos han de complir condicions anàlogues a les establertes per als celoberts mixtos.

5. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap tipus, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20 per 100 superior a la del pati.

Art. 235. Mínim de superfície conjunta de celoberts i patis de ventilació a planta pis.

1. A les zones de nucli antic: Substitució de l'edificació antiga (12) i en densificació urbana, extensiva (13a) i semiintensiva (13 b), sens perjudici del compliment de les condicions de superfície establertes per als celoberts i patis de ventilació, la suma de les corresponents als que s'estableixin a les plantes pis d'un edifici, assolirà un percentatge en relació amb la superfície edificable a l'altura reguladora superior al dotze (12).

2. Les porcions de parcel·la contigües a l'espai lliure in­terior de l'illa que puguin quedar sense edificar computaran en el càlcul de l'esmentat percentatge.

Secció 2a

Normes aplicables a l'edificació segons alineacions de vial

Art. 236. Paràmetres del tipus d'ordenació segons alineacions de vial.

1. A la regulació de les condicions del tipus d'ordenació segons alineacions de vial, es consideren condicions bàsiques les següents:

a) El tipus d'ordenació, que correspon al definit en aquestes Normes, en el qual l'edificació es produeix segons les alineacions de vial.

b) L'edificabilitat màxima, que es regula bàsicament per la profunditat edificable i l'alçada reguladora màxima.

c) La densitat màxima d'habitatges, que s'aplica als casos de nova edificació com una limitació del nombre màxim d'habitatges per parcel·la.

d) La limitació d'usos aplicable segons la reglamentació zo­nal.

2. Els paràmetres que determinen les característiques de l'edificació en el tipus d'ordenació segons alineacions de vial són els següents:

a) alineació de vial;

b) línia de façana;

c) amplada del carrer o vial

d) alçada reguladora màxima;

e) nombre màxim de plantes;

f) mitgeres;

g) illa;

h) profunditat edificable;

i) espai lliure interior d'illa;

j) reculada de l'edificació.

3. Sempre que es facin servir, en aquestes Normes, els conceptes esmentats, tindran el significat següent:

a) Alineació de vial. És la línia que estableix límits a l'edificació al llarg dels vials.

b) Línia de façana. És el tram d'alineació pertanyent a cada parcel·la.

c) Ample de vial. És la mida lineal que, com a distància en­tre dues bandes del carrer, es pren com a constant o paràmetre que serveix per a determinar l'altura reguladora i altres característiques de l'edificació.

d) Alçada reguladora màxima. La que poden assolir les edificacions, llevat excepcions expresses.

e) Nombre màxim de plantes. El nombre màxim de plantes permeses dins de l'alçada reguladora. Han de respectar-se conjuntament aquestes dues constants: alçada i nombre de plantes.

f) Mitgera. És la paret lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s'aixeca des dels fonaments fins a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.

g) Illa. Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües.

h) Profunditat edificable. És la distància normal a la línia de façana que limita per la seva part posterior l'edificació.

i) Espai lliure interior d'illa. És l'espai lliure d'edificació o edificable, si escau, només en planta baixa i soterrani que resulta d'aplicar les profunditats edificables.

j) Reculada de l'edificació. És el retrocés de l'edificació respecte a l'alineació de vial o a les mitgeres. La reculada pot ser d'illa, d'edificació o de plantes.

Art. 237. Alineació de vial.

1. Al tipus d'ordenació regulat en aquesta secció, l'alineació de l'edificació coincideix amb la del carrer o vial, llevat dels casos de reculada permesa.

2. Les reculades permeses són les que disposen les Normes del Pla General en regular el règim de les diferents zones. Quan les Normes permeten reculades, aquestes s'han de subjectar al que disposa l'article corresponent.

Art. 238. Amplada de vial.

1. a) Si les alineacions de vialitat són constituïdes per rectes i corbes paral·leles amb una distància constant en tot un tram de vial entre dos transversals s'ha de prendre aquesta distància com a amplada de vial.

b) Si les alineacions de vialitat no són paral·leles o pre­senten eixamplaments, estrenyiments i altres irregularitats, s'ha de prendre com a amplada de vial per a cada costat d'un tram de carrer comprès entre dos transversals la mínima amplada pun­tual al costat i tram del qual es tracti.

c) S'entén per amplada puntual de vial per a un punt d'una alineació de vialitat la menor de les distàncies entre aquest punt i els punts de l'alineació oposada del mateix vial.

d) Quan per aplicació de la regla anterior resultin amplades de vial diferents per a frontals oposats i trams propers d'un mateix vial, i en sòl d'igual zonificació, s'ha de prendre com a amplada de vial l'amplada mitjana que asseguri un nom­bre màxim de plantes uniforme.

2. L'amplada vial és la que resulta de la real afectació a l'ús públic. Quan es tracta de parcel·les amb frontal a vials de nova obertura, l'amplada de vial serà la que en virtut del pla i del projecte d'urbanització s'afecti realment a l'ús públic i, a aquests efectes, se cedeixi i urbanitzi d'acord amb les normes sobre execució.

Només els vials efectivament urbanitzats, o aquells per als quals s'asseguri la urbanització simultània a l'edificació, serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels vols permesos.

Art. 239. Alçada.

1. L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes és l'establert a les normes aplica­bles a cada zona, atenent a l'amplada del carrer al qual do­nen els edificis o a la qualificació urbanística de la zona.

2. L'alçada s'ha d'amidar verticalment al pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla supe­rior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.

3. Per damunt de l'alçada reguladora màxima, només es permetran:

a) La coberta d'acabament de l'edifici, de pendent inferior al trenta per cent i les arrencades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paràmetres exteriors de les façanes, a alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat pel vol dels ràfecs. Les golfes que en resultin no seran habitables.

b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb una altura total màxima de seixanta (60) centímetres.

c) Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors que s'aixequin directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir d'1,80 m.

d) Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada màxima d'aquests elements no podrà excedir d'1,80 metres si són opacs i de 2,50 metres si són transparents, reixes o similars.

e) Els elements tècnics de les instal·lacions.

f) Els coronaments decoratius de les façanes.

Art. 240. Regles sobre determinació d'alçades.

1. Punt de referència per amidar l'alçada reguladora màxima:

L'alçada s'amida de conformitat amb el que es disposa al nú­mero dos de l'article anterior; la determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'alçada dependrà de la rasant del vial que serveixi de paràmetre re­gulador, i haurà de subjectar-se a les regles següents:

a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana pre­senta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota major i el centre d'aquesta de menys de 0,60 metres, l'alçada reguladora màxima s'ha d'amidar al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.

b) Si la diferència de nivells és major de 0,60 metres l'alçada reguladora màxima s'ha d'amidar a partir d'un nivell situat a 0,60 metres per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de cota major.

c) Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc al fet que, en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de tres metres per dessota d'aquell punt d'aplicació de l'altura reguladora, la façana s'haurà de di­vidir en els trams necessaris per tal que això no s'esdevingui. A cada un dels trams, l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.

2. Edificis que afronten a una sola via o amb només un fron­tal edificable:

L'alçada reguladora s'haurà d'amidar a la façana del solar o per cada tram independent en què es divideixi per aplicació de les regles descrites a l'apartat anterior.

3. Edificis que afronten a dues o més vies que formen cantonada o xamfrà:

a) Si l'alçada és la mateixa a cada front de vial, caldrà aplicar el que es disposa al número 1 anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fos una de sola.

b) Si les alçades reguladores són diferents, les més grans es podran córrer pels carrers més estrets adjacents, fins a una longitud màxima, comptada a partir de la cantonada o úl­tima flexió del xamfrà o del punt de tangència amb l'alineació del vial de menor amplada en cas d'acord corbat que, amb un límit màxim de trenta (30) metres sigui la major de les dues següents: un cop i mig l'amplada del carrer adjacent o la determinada per la intersecció sobre l'alineació del vial de menor amplada, de la prolongació de la línia límit de la profunditat edificable corresponent al carrer d'amplada major. A partir del punt determinat per la longitud màxima a què es refereix l'apartat anterior, s'aplicarà, a la resta de la façana, l'alçada pertinent a l'amplada de vial al qual correspon, com si l'esmentada resta constituís una unitat independent.

4. Edificis amb frontal a dues o més vies que no formin cantonada o xamfrà:

Els edificis en solars que afronten amb dues o més vies que no formin cantonada ni xamfrà i l'edificació dels quals en cada frontal estigui separada de l'altre per l'espai lliure inte­rior d'illa, s'han de regular, pel que fa a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents.

5. Edificis en illa que no disposin o disposin parcialment d'espai lliure interior:

a) L'alçada reguladora es determinarà per l'amplada del vial al qual doni front cada edificació. Aquesta alçada s'ha d'aplicar fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'alineació objecte d'edificació i de la del front oposat. Si l'illa no arriba en cap punt a una amplada de vint (20) metres amidada per la suma de les distàncies des del lloc geomètric esmentat a les alineacions dels frontals de vial oposats, l'alçada regula­dora màxima serà uniforme per a tot el sector de l'illa considerat i igual a la que correspon al vial d'amplada major.

b) Si l'illa supera l'amplada de 20 metres, però resulta ser totalment edificable, l'alçada reguladora serà determinada per a cada frontal en la manera descrita a l'apartat ante­rior. En el cas de parcel·les que afrontin amb dues o més vies que formin cantonada o xamfrà que donin origen a alçades diferents, les alçades majors es podran córrer pels carrers adjacents fins a la longitud màxima d'1,5 vegades l'amplada del vial.

c) Els casos particulars als quals donin lloc alineacions molt irregulars seran resolts per equiparació amb els criteris exposats als apartats anteriors.

6. Edificis amb façana a places:

Les alçades reguladores màximes s'han de determinar, en aquest cas, atenent a la major de les alçades corresponents a les vies que formen la plaça o hi aflueixen. Les dimensions de la plaça no justificaran una alçada més gran.

Per a la determinació de l'alçada en casos d'edificació amb façana a places, no es tindran en compte aquells carrers l'amplada dels quals sigui més gran que la dimensió mínima de la plaça.

Les cruïlles de vies i els xamfrans no tindran la consideració de places.

7. Edificis amb façana a parcs i jardins:

a) Si els edificis afronten amb parcs i jardins per mitjà d'un vial, l'alçada reguladora serà funció de l'amplada del vial o dels vials on doni, llevat que l'espai del qual es tracti tingui el caràcter de plaça, cas en el qual tindrà el tractament previst a l'apartat anterior.

b) Si els edificis afronten amb parcs i jardins sense intermedi de vial, l'alçada reguladora màxima ha de ser la major de les corresponents als dos frontals de la mateixa illa contigus al qual es tracti, determinant el punt o punts de referència de manera anàloga a l'establert amb caràcter ge­neral, prenent com a rasant en la línia de façana la del parc o jardí existent o que es determini al projecte corresponent.

8. Edificis que afronten per mitjà de vial, amb sòl destinat a uns altres sistemes:

Quan el solar, per mitjà del seu vial, afronti a sòl destinat a altres sistemes, com ferrocarrils, línies de transport d'energia o gasoductes, llits de rius, zones marítimo-te­­­­­r­restres o d'altres, l'alçada reguladora serà la corresponent a un amplada de vial doble del vial sobre el qual recau el solar. Les amplades majors per l'existència d'aquests sistemes, o d'altres vials al seu cantó oposat, no es tindran en compte, en cap cas, als efectes del càlcul de l'alçada reguladora.

Art. 241. Regles sobre mitgeres.

1. Quan, com a conseqüència de diferents alçades, reculades, profunditat edificable o altres causes, puguin sorgir mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb materials de façana o, optativament, retirar-se tal com calgui per permetre l'aparició d'obertures com si es tractés d'una façana.

2. Si la mitgera que resultarà de l'edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt de la intersecció, sigui in­ferior a 25º.

En els altres casos, per poder edificar hauran de regularitzar-se els solars perquè compleixin la condició in­dicada. Els casos especials, o que donin lloc a llindes de parcel·la corbes o de mala petja, o parcel·les en angle, s'han de resoldre aplicant els criteris tècnics que es contenen en aquest article.

Això no obstant, no caldrà la regularització de solars quan es tracti de parcel·lacions regulars que presentin un frontal oblicu consolidat tradicionalment, com tampoc en els casos de solars situats entre dos de contigus edificats compostos com a mínim d'una planta baixa i un pis.

Art. 242. Profunditat edificable.

1. La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació.

2. La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant dels frontals a la via pública, d'una figura semblant a la de l'illa, la superfície de la qual sigui equivalent, com a mínim, a la zona de nucli antic subzona I, al 40 per 100 de la superfície total; i, a les de densificació urbana, al 30 per 100 de l'esmentada superfície.

En cap cas la profunditat edificable no pot superar la de 30 metres que es considerarà màxima.

La figura interior que compleixi la condició anterior de superfície haurà de complir, alhora, entre alineacions interiors de l'edificació, les separacions mínimes que es fixen a continuació partint del diàmetre de la circumferència màxima inscriptible. La dimensió del diàmetre, funció del nombre màxim de plantes de qualsevol de les façanes de l'espai lliure interior d'illa on pugui comprovar-se el compliment de la separació mínima, serà la següent:

El compliment de la distància mínima entre façanes interiors, quan amb l'aplicació del criteri de la superfície no s'abasti, s'obtindrà per disminució de la superfície edifi­cable obtinguda inicialment, fins que la translació paral·lelament a si mateixes de totes les cares de l'espai lliure interior de l'illa, entre les quals no es compleixi aquella exigència, permeti la inscripció.

Quan dues cares de l'espai lliure interior formin un angle de menys de 60 graus, encara que l'angle sigui truncat, la inscripció de la circumferència, anteriorment esmentada, haurà de complir-se situant el centre al punt de la bisectriu que disti del vèrtex (real o virtual) dues vegades el diàmetre de la circumferència que li correspongui. Si no es pot inscriure la circumferència traçada amb aquest centre i diàmetre, les alineacions que ho impedeixin es traslladaran paral·lelament en tota la seva longitud perquè, mantenint-se immòbil el centre de la circumferència, això s'esdevingui.

Els angles aguts menors de quaranta-cinc graus (45º) hauran de truncar-se de manera que resulti una línia de façana no menor de sis metres (6 m).

3.Per als casos d'illes irregulars i amb alineacions amb encontres aguts o de parcelplació no ortogonal i altres de similars, la línia límit de la profunditat edificable podrà situar-se de manera no paral·lela a la línia de façana, sempre que no resulti una superfície edificable major en planta baixa. Per determinar aquesta alineació s'elaborarà, en cada cas, i amb referència a tota l'illa, un estudi de detall.

Igualment, es requerirà l'elaboració d'estudis de detall per a la fixació o variació de la profunditat edificable resultant d'aplicar un percentual d'ocupació sobre la superfície de l'illa quan s'hagin de resoldre problemes d'alineacions de vial o d'edificació deguts a les modificacions introduïdes per aquest Pla o es pretengui aconseguir una integració millor de l'edificació amb les característiques històriques o tradicionals del sector.

La profunditat edificable així definida no ha d'implicar, en cap cas, un increment de l'edificabilitat prevista per a la zona.

4. A les illes sensiblement rectangulars, les profunditats edificables, calculades de conformitat amb el procediment esmentat, podran incrementar-se dos metres (2 m), quan per mitjà del pla especial de reforma interior es restringeixi el nombre màxim de plantes a l'edificació amb frontal a les alineacions de dimensió menor, i en la part d'aquestes que no formin cantonada o xamfrà, a una planta baixa i una planta pis. Tot això de manera que, fins i tot sense esgotar l'alçada reguladora màxima que li correspondria, permeti obrir l'illa per damunt d'aquesta primera planta.

5. Quan un cop complertes les condicions de l'apartat 2 resultin, en alguna alineació, edificacions amb una profunditat edificable inferior a onze metres (11 m), s'haurà de prendre aquesta dimensió com a profunditat edificable, sempre que sigui possible inscriure una circumferència de vuit metres de diàmetre. Quan per raons de les dimensions de l'illa ni tan sols fos possible complir aquesta última condició, el conjunt de les parcel·les, l'amplada total de les quals entre alineacions de vialitat oposades fos inferior a trenta metres (30 m), haurà de ser totalment edificable.

6. Per a aquelles illes en aquesta situació que superin la dimensió de trenta metres (30 m), la profunditat edificable ha de ser d'onze metres (11 m).

7. En aquelles illes que comptin amb espai lliure interior però que, per la forma, tingui una part totalment edificable compresa entre frontals o alineacions de vial oposats amb una profunditat que depassi de 30 metres, l'espai lliure inte­rior s'haurà d'ampliar mitjançant una prolongació que permeti inscriure-hi un cercle de vuit metres de diàmetre situat a la bisectriu de l'angle format per les alineacions oposades, fins a aconseguir el punt en què la distància entre les esmentades alineacions és de 30 metres, a partir del qual la resta serà totalment edificable.

Aquesta prolongació de l'espai lliure, que serà edificable en planta baixa, tindrà la consideració d'ampliació de l'espai lliure interior a efectes de composició i ventilació dels habitatges, i la seva superfície serà computable a efectes del càlcul del 12% de superfície de patis (art. 235).

8. a) Les porcions de parcel·la que excedeixin de la profunditat edificable han de formar part de "l'espai lliure in­terior d'illa". No seran edificables per damunt de la planta baixa, encara que els correspongui per una altra alineació de vialitat. Han de tenir igual consideració i s'han d'ajustar a la mateixa restricció les porcions de solar compreses entre el límit posterior dels solars que no assoleixin la profunditat edificable i el límit de l'espai lliure interior d'illa.

El solar que no aconsegueixi la profunditat edificable no podrà construir-se si la seva profunditat mitjana és inferior a vuit metres.

b) Les porcions de solar compreses dins la profunditat edi­ficable que només resulten edificables en planta baixa per aplicació de les regles de l'apartat anterior, tindran la consideració d'ampliació de l'espai lliure interior d'illa quan la seva amplada mínima mitjana, en qualsevol punt, sigui igual o superior a vuit metres; quan no assoleixin aquesta dimensió, aquests espais podran considerar-se com a patis mixtos de ventilació o celoberts sempre que les seves dimensions assoleixin com a mínim les assenyalades als articles 233 i 234.

9. La profunditat edificable no ha de ser modificada per l'existència de passatges, ni per la inclusió a l'espai lliure interior d'illa, o en algunes de les parcel·les amb front a la via pública, de sòl públic destinat a jardí, parc, dotacions, equipaments o verd privat protegit. En aquest cas el càlcul de la profunditat edificable s'ha de fer de la ma­nera establerta en aquestes Normes, com si les esmentades parcel·les fossin edificables per a usos privats.

10. a) La profunditat edificable en cada parcel·la només podrà ser depassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints.

b) En cap dels casos considerats als epígrafs 6, 7 i 8b serà possible construir cossos sortints sobre l'espai lliure in­terior d'illa, ni tan sols els oberts.

11. En els casos de reculada de tot el frontal d'alineació d'una illa, previst a l'article 244.a, quan l'espai de reculada sigui cedit al municipi, mitjançant l'aprovació d'un estudi de detall referit a tota l'illa, podrà fixar-se, per al frontal reculat, una profunditat edificable diferent a l'establerta per a la resta de l'illa, sempre que es compleixin les distàncies mínimes entre façanes interiors en relació amb l'alçada de les edificacions que s'assenyalen a l'apartat 2 d'aquest article, amb un mínim de vuit metres. En cap cas aquesta variació de la profunditat edificable podrà significar una edificabilitat major de la que correspondria en el cas que no es realitzés la reculada.

12. Els passatges situats en espai interior d'illa podran edificar-se a una alçada reguladora de 7,80 metres o, com a màxim, de PB+1P planta pis, retirada l'edificació de l'alineació del passatge la distància normal del jardí o del pati de cada passatge. La profunditat màxima edificable serà de 12 metres, sempre que no depassi la meitat de la distància que hi ha entre l'alineació de l'edificació del passatge i l'alineació del respectiu espai lliure interior d'illa. Les parcel·les situades a la conjunció del passatge amb alineacions d'illa, subjectaran la seva edificació a les condicions d'edificació del passatge, quan a la reglamentació d'aquest es determini expressament.

Art. 243. Espai lliure interior.

1. A les zones on es permeti l'ocupació amb edificacions de l'espai lliure interior d'illa, els límits de les quals tindran la consideració d'alineacions, se subjectaran a les prescripcions següents:

a) La planta baixa podrà sobrepassar la profunditat edifi­cable en aquelles illes en què la superfície total de l'espai lliure interior no sigui inferior a 1000 metres.

b) El soterrani podrà ocupar la totalitat de la parcel·la, i haurà de garantir-se el tractament enjardinat de la coberta quan l'espai interior de l'illa no sigui edifica­ble en planta baixa.

c) La planta baixa sobre l'espai interior d'illa no depassarà l'alçada lliure que s'assenyala a la reglamentació de la zona corresponent, i s'haurà de cobrir mitjançant terrat.

d) Amb la finalitat de protegir i preservar els jardins o arbrat existents, els ajuntaments respectius podran restrin­gir les condicions per a l'ocupació de l'espai lliure inte­rior d'illa que s'assenyalen en aquest article, i podran, si escau, prohibir totalment o parcialment l'ocupació en planta baixa o soterranis, promovent, amb aquesta finalitat, els instruments urbanístics adients.

2. L'edificació a l'espai lliure interior d'illa, només podrà estendre's, referit a la rasant d'un carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre l'alineació interior de l'edificació de la parcel·la i l'alineació interior oposada de l'illa.

Aquesta profunditat límit s'haurà de reduir en els casos de desnivell entre façanes oposades de l'illa de manera que l'edificació en l'espai lliure no depassi un pla ideal, traçat a quaranta-cinc graus des del límit de la profunditat edificable de la parcel·la oposada a l'altura màxima corresponent a la planta baixa. Tampoc ha de depassar el pla traçat d'igual manera des del límit de la profunditat edifi­cable de les parcel·les corresponents als altres frontals d'illa.

En els casos en què la parcel·la depassi la profunditat que diu el paràgraf primer d'aquest apartat segon, sense arribar a un altre carrer, la resta de la parcel·la no podrà edifi­car-se, en planta baixa, a més alçada de la que correspondria a un solar amb frontal a l'alineació oposada i que tingués per longitud de façana el segment interceptat, en aquest front, per dues perpendiculars a aquest segment, traçades des dels dos punts extrems posteriors del solar real.

Art. 244. Reculades.

1. Les modalitats de reculada o alineacions reculades són:

a) Reculada a tot el frontal d'alineació de l'illa.

b) Reculada a la totalitat de les plantes de l'edifici.

c) Reculada a plantes pis.

d) Reculada en plantes pis tocant a mitgera.

2. Les alineacions reculades de la modalitat a) s'admetran quan l'espai que quedi lliure com a conseqüència de la reculada es destini a l'eixamplament del carrer. Aquest sòl ha de ser de cessió gratuïta al municipi, per destinar-lo a l'eixamplament de vial; i les obres d'urbanització han de ser a càrrec del propietari que cedeix. L'altura reguladora màxima aplicable a les finques reculades ha de ser la que correspongui a l'amplada del vial, inclòs l'eixamplament. La reculada ha de ser uniforme a tota l'alineació; haurà de comprendre tot el tram d'illa entre carrers; i la profunditat edificable ha de quedar disminuïda en la profunditat de la reculada. S'ha de determinar la profunditat partint de l'alineació de vialitat, i no de l'alineació de la reculada. De l'alçada reguladora màxima conseqüència de l'eixamplament només se'n pot beneficiar la finca reculada. Als altres trams de carrer i al frontal, oposat a la reculada, encara que s'edifiqui després de la reculada, l'alçada reguladora màxima s'ha de determinar atenent a l'amplada del vial, anterior a l'eixamplament. La llicència d'edificació s'ha d'atorgar condicionada a la cessió gratuïta i a l'obligació de suportar despeses de la urbanització, inclusivament les del projecte d'urbanització.

La cessió s'ha de formalitzar en documents administratius, que facultaran l'Administració per a l'ocupació del terreny. Per tal d'assegurar l'obligació de satisfer les despeses de la urbanització, l'ajuntament podrà condicionar l'efectivitat de la llicència a la constitució de garantia real o personal suficient. A aquests efectes els serveis tècnics municipals elaboraran un avantprojecte, integrat pel plànol o plànols necessaris i una memòria on s'inclourà una valoració aproxi­mada dels costos de la urbanització.

3. Les alineacions reculades de la modalitat b), és a dir, en totes les plantes, i en part d'un frontal d'illa, s'admeten per regla general, quan es compleixin els requisits següents:

a) Que la reculada s'estengui, com a mínim, una longitud de vint metres. Quan es tracti d'edificis destinats a usos públics o col·lectius la longitud mínima és de catorze (14) metres.

b Que la reculada s'iniciï a més de tres seixanta (3,60) metres de cada mitgera.

c) Que en la seva execució es diferenciïn clarament, l'espai de propietat privada del de propietat pública.

Les reculades regulades en aquest apartat:

a) No donen lloc a la cessió gratuïta i obligatòria del terreny afectat per la reculada.

b) No modifiquen la profunditat edificable. Aquesta s'ha de mesurar des de l'alineació de vial o carrer.

c) No donen lloc a augments d'altura reguladora ni a compensació de volums.

4. Les reculades de la modalitat c), això és, en plantes pis sense reculada a la planta baixa, es permeten quan hi concorrin els requisits següents:

a) Que els edificis projectats tinguin una façana de més de vint metres.

b) Que la reculada s'iniciï a més de 3,60 metres de cada mitgera.

c) Que la separació entre paràmetres oposats compleixi les dimensions mínimes establertes per als celoberts mixtos.

5. Les reculades de la modalitat d) només s'admetran per damunt de la planta baixa, i hauran de complir-se les condicions següents:

a) Que només s'efectuï en una de les mitgeres de la parcel·la.

b) Que se separi a tot al llarg de la mitgera com a mínim 3,60 metres.

c) Que a l'espai lliure interior d'illa pugui inscriure's una circumferència de, com a mínim, deu (10) metres de radi.

6. A més de les regles anteriors, regeixen en matèria de reculades les següents:

a) A planta baixa, es permeten façanes porticades formant porxades, d'ús general, sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada, en tota l'extensió d'aquesta sigui, com a mínim, d'1,80 metres i l'alçada lliure mínima de 3,60 metres.

b) Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a façana de les mitgeres que queden al descobert, llevat que aquestes també s'haguessin reculat. En l'atorgament de tota llicència d'edificació s'entendrà inclòs aquest condicionament.

Art. 245. Ordenació de volums.

1. Mitjançant estudis de detall podrà preveure's una ordenació de volums edificables en el casos següents:

a) Que es refereixin a una illa completa.

b) Que es refereixin a una o més parcel·les que compleixin les condicions que s'estableixen al paràgraf següent:

Condició 1a

Parcel·la mínima de 2.500 m2.

Condició 2a

Parcel·la o parcel·les que donin a dues vies de més de 30 metres que formin xamfrà, cantonada o encontre corbat, delimitats per les alineacions vigents o resultants de la nova edificació o a places de més de 2.000 m2 i més de 40 metres d'ample.

Condició 3a

Les parcel·les que afrontin amb dues o més vies hauran de tenir una longitud de façana a cada frontal de via pública superior a 20 m i, en casos de xamfrà o encontre corbat, hauran de tenir una longitud mínima de 14 m des del punt de flexió o tangència fins a la mitgera corresponent, i el seu desenvolupament total, sumat el de tots els frontals de via pública, no podrà ser inferior a 40 metres. Per a les parcel·les amb davants a places, la longitud mínima de façana ha de ser de 30 metres.

Condició 4a

L'espai lliure interior d'illa, existent o que en resulti, haurà de permetre la inscripció d'una circumferència de més de 15 metres de radi.

Quan conjuntament amb l'estudi de detall s'elabori un projecte arquitectònic que comprengui tota l'illa, podrà prescindir-se d'aquesta condició.

2. Amb l'estudi de detall podrà realitzar-se una compensació de volums per mitjà d'alguna de les modalitats següents:

a) Amb subjecció a l'índex d'edificabilitat neta fixat en aquestes Normes per a la zona de què es tracti.

b) Mitjançant l'acumulació de l'edificabilitat resultant d'acumular l'índex d'edificabilitat net sobre l'àrea de referència, quan una part del sòl sigui objecte de cessió al municipi com a espai lliure d'ús i domini públic.

3. L'ordenació de volums i la compensació de volums en els dos supòsits del número anterior, s'ha d'ajustar a les regles següents:

a) Ha de respectar les prescripcions sobre:

alineacions de vialitat
mitgeres
cossos sortints
elements sortints
celoberts i patis de ventilació

b) Podrà establir solucions diferents pel que fa als altres paràmetres del tipus d'ordenació que es regula en aquesta secció.

c) Els cossos d'edificació per damunt de l'alçada reguladora establerta en aquestes Normes no podran ventilar a celoberts.

d) El cos d'edificació que depassi l'alçada reguladora podrà ocupar per planta, segons la mida de la parcel·la, el percentatge màxim de la superfície de la parcel·la, situat dins la profunditat edificable que s'estableix al quadre següent:

a) Entre 2.500 i 3.000 m2 e) L'alçada dels cossos d'edificació, per damunt de l'alçada reguladora, serà limitada per les condicions fixades per al tipus d'ordenació volumètrica específica sobre: separació entre edificacions o cossos d'edificació en relació amb l'alçada, i preservació de les condicions d'intimitat, il·luminació i assolellada sobre les edificacions veïnes i espai públic immediat, en relació amb les que es produiran per efecte de mantenir-se les condicions de la zona quant a l'amplada de vial i alçada de les edificacions.

Secció 3a

Normes aplicables al tipus d'ordenació d'edificació aïllada

Art. 246. Paràmetres emprats en aquest tipus d'ordenació.

1. A la regulació de les condicions del tipus d'ordenació d'edificació aïllada, es consideren condicions bàsiques les següents:

a) el tipus d'ordenació, que correspon al definit en aquestes Normes, en el qual l'edificació es produeix en relació amb la mateixa parcel·la de manera aïllada i envoltada d'espais lliures d'acord amb una edificabilitat i ocupació màximes;

b) l'edificabilitat màxima definida per aplicació d'un índex d'edificabilitat net a la superfície de la parcel·la dins d'un percentatge d'ocupació màxim;

c) la densitat màxima d'habitatges que es defineix per a cada zona;

d) la limitació d'usos aplicables segons la reglamentació zonal;

e) la condició d'unifamiliar aïllada a les subzones que tinguin aquesta condició.

2. Els paràmetres propis del tipus d'ordenació en edificació aïllada són:

a) forma i mides de la parcel·la;

b) ocupació màxima de parcel·la;

c) alçada reguladora màxima;

d) nombre màxim de plantes;

e) separacions mínimes, i

f) edificacions auxiliars.

Art. 247. Forma i mides de la parcel·la.

Cal precisar-les al detall de la reglamentació de cada zona. Això no obstant, a les àrees urbanes consolidades, parcel·lades i desenvolupades d'acord amb el Pla Comarcal de 1953, a planes anteriors a aquest o a Plans Parcials que el desenvolupen, en els quals no existeixi una correlació entre les condicions d'edificació segons les quals es desenvoluparen i les definides pel Pla General Metropolità podran, mitjançant l'aprovació de Plans Especials, establir-se condicions d'edificació diferents a les establertes amb caràcter general per a la zona, sempre que no es vulnerin les condicions bàsiques del tipus d'ordenació aïllada definida a l'article anterior.

Art. 248. Desenvolupament del volum edificable.

1. El màxim volum edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols dels cossos sortints i dels elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona, en una o més edificacions principals i destinar-se part del volum a edificacions auxiliars.

2. Quan a la regulació de la zona es fixen, segons les mides de la parcel·la, límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o d'habitatges o nombre màxim d'unitats d'edificació independents resultants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, hauran de respectar-se, encara que això comporti que no pugui aprofitar-se el sostre màxim possible segons l'índex d'edificabilitat.

Art. 249. Ocupació màxima de la parcel·la.

1. L'ocupació màxima de parcel·la que podrà ser edificada es l'establerta a les normes aplicables a la zona. L'ocupació s'ha d'amidar per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació inclosos els cossos sortints.

2. L'ocupació del subsòl amb soterranis resultants de rebaixos, anivellacions, terraplenats o excavacions, s'ha d'ajustar als criteris següents:

a) A les subzones unifamiliars l'ocupació dels soterranis no podrà depassar la màxima permesa de parcel·la, i aquests no podran envair les faixes de separació a les llindes de la parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveix per a donar accés des de l'exterior de la parcel·la sempre que aquesta part no excedeixi del 5% del sòl edificable total.

b) A les zones plurifamiliars els soterranis podran ocupar també fins al 10% del sòl edificable total sempre que es justifiqui aquesta solució en un projecte de condicionament com a jardí de l'espai lliure.

3. Quan segons la reglamentació de cada zona, es permetin les construccions auxiliars aquestes podran ocupar part de la superfície destinada a jardí però sens envair la faixa de superfície lliure adjacent a les alineacions oficials llevat que es tracti de substitucions de terres rebaixades, cas en el qual la coberta s'haurà de condicionar com a jardí.

Art. 250. Sòl lliure d'edificació.

1. Els terrenys que quedessin lliures d’edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la, no podran ser objecte, en superfície, d’un altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de l’edificació o edificacions aixecades a la parcel·la o parcel·les.

En aquests s'admeten els elements ornamentals compatibles amb el seu caràcter enjardinat. També s'admetrà la instal·lació de piscines descobertes i pistes esportives que es regularan per les condicions establertes per a les construccions auxiliars.

Aquests elements i les seves instal·lacions associades com: màstils, xarxes de protecció, trampolins o similars, han de tenir una alçada màxima que no pot superar, a les llindes de la parcel·la, la màxima permesa per a les tanques. Pel que fa a les edificacions auxiliars, aquestes han de respectar, a més, les condicions establertes a l'article 253.

2. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d'aquests espais lliures, amb subjecció als requisits formals establerts en aquestes Normes per als patis mancomunats.

3. Els propietaris podran cedir gratuïtament al municipi aquests sòls cosa que comportarà, per al municipi, el deure de conservar-los d'acord amb les normes sobre jardins públics, sempre que el municipi consideri que hi concorren raons d'interès públic, social o comunitari. En el seu defecte es podrà establir una Entitat de conservació per al seu manteniment.

Art. 251. Alçada màxima i nombre de plantes.

1. L'alçada màxima de l'edificació s'ha de determinar en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa. En els casos en què, per raó del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi escalonadament, els volums d'edificació que es construeixin sobre cada una de les plan­tes o parts de planta que tinguin la consideració de planta baixa, s'han de subjectar a l'alçada màxima que correspongui per raó de cada una d'aquestes parts, i l'edificabilitat to­tal no podrà superar la que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

En cap cas, les cotes de referència de les plantes baixes podran establir-se amb una variació absoluta de més-menys un metre en relació amb la cota natural del terreny. Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de la planta baixa.

2. Els valors de les alçades màximes i el nombre màxim de plantes es determinen a les normes de cada zona. S'hi distingeixen dos valors, segons que l'edificació sigui palafítica o no. En aquest tipus d'ordenació no es permet la construcció d'entresolats.

3. Per damunt de l'alçada màxima, només es permetrà:

a) La coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al trenta per cent (30%) i l'arrencada de la qual se situa sobre una línia horitzontal que sigui paral·lela als paraments exteriors de les façanes situades a una altura no superior a la màxima i que el vol no superi el màxim admès per als ràfecs.

En aquest tipus d'ordenació les golfes resultants no podran ser habitables llevat la dels habitatges unifamiliars, cas en el qual es computarà la seva superfície a efectes d'edificabilitat a tota la part que tingui una alçada mitjana no inferior a 2,10 metres.

b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb alçada total de seixanta (60) centímetres.

c) Les baranes fins a una alçada màxima de 1,80 metres.

d) Els elements tècnics de les instal·lacions.

e) Els coronaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

4. Es tindrà en compte la possibilitat, admesa en algunes zones, de construir plantes baixes sobre palafits, en aquest cas no computarà a efectes d'edificabilitat, la part de la planta que es trobi totalment oberta. Els volums que interrompin eventualment la continuïtat de l'espai obert tal com els cossos d'escales, ascensors, volums tècnics, espais de consergeries, locals comercials i similars, computaran a efectes del càlcul de la superfície màxima del sostre edifi­cable. No es permetrà la construcció d'entresolats.

Art. 252. Separacions mínimes.

1. Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de la parcel·la, a les llindes laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la, són les establertes en cada cas en aquestes Normes.

Aquestes separacions són distàncies mínimes a les quals poden situar-se l'edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la distància menor fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la llinda de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d'edificació, inclosos els cossos sortints. A determinades zones es fixen valors mínims absoluts.

La separació entre dos cossos d'edificació independents, situats dins d'una mateixa parcel·la, es regula per la distància mínima que hi ha entre cada edificació i els cossos d'edificació propers que estan construïts i que siguin els més alts. Així mateix s'estableixen valors mínims a aquestes separacions d'algunes zones.

2. Els soterranis resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d'habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes a les llindes de parcel·la, excepte si es tracta de la part que serveix per donar accés des de l'exterior als usos permesos als soterranis i sempre que aquesta part no excedeixi del quinze per cent de la superfície lliure. En qualsevol altre cas, s'ajustarà al que disposa l'article 249.

Art. 253. Construccions auxiliars.

1. Es permet en aquest tipus d'ordenació la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars al servei dels edificis principals, amb destinació a porteria, garatge par­ticular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, piscines o anàlegs, vestidors, estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de guarda i d'altres anàlogues, com també barbacoes, terrasses, pèrgoles o galeries.

2. La construcció d'edificacions auxiliars s'ha d'ajustar al que estableix la regulació de cada zona, i si escau, al que disposa el pla general o el pla parcial, pel que fa a sostre edificable, ocupació en planta baixa, alçada màxima i separacions mínimes a les llindes de parcel·la.

3. Les construccions auxiliars han de respectar els límits màxims d'ocupació dins del percentatge d'ocupació principal de parcel·la, edificabilitat i alçada establerta per a les diferents zones.

Les construccions auxiliars no podran envair les franges de separació a les llindes de parcel·la llevat que es tracti de substitució de terres rebaixades cas en el qual s'haurà de condicionar la coberta com a jardí. Excepcionalment es podran admetre construccions auxiliars aparionades, pertanyents a dues parcel·les contigües, adossades a alguna de les llindes i sense que puguin envair la franja adjacent a les alineacions oficials; el caràcter aparionat d'aquestes construccions auxiliars s'ha d'establir per escriptura pública.

4. Les piscines descobertes i pistes esportives, que tenen la consideració de construccions auxiliars, podran situar-se lliurement a la parcel·la excepte a la franja adjacent a les alineacions oficials. Els elements funcionals associats a aquestes instal·lacions com: trampolins, pals, xarxes de protecció, bàculs d’il·luminació, etc., tindran limitada l'alçada a les llindes de les parcel·les equivalentment a l'alçada màxima establerta per a les tanques.

Art. 254. Tanques.

1. Les tanques amb front a vials públics, dotacions i espais verds, es regularan, pel que fa a alçades i a materials, de conformitat amb les disposicions establertes per a cada zona o sector en què es divideixi, a les ordenances del Pla Par­cial o Especial.

2. Les tanques amb front a espais públics hauran de subjectar-se en tota la seva llargària, a les alineacions i rasants d'aquests; tanmateix, en determinats casos, es permetrà tirar-les enrera o recular-les en part, amb la finalitat de relacionar millor l'edificació principal o les edificacions auxiliars amb l'alineació del vial. En aquests casos, l'espai intermedi entre edificació i alineació públi­ca, haurà de mantenir-se, sistematitzat amb jardineria, a càrrec del propietari d'aquest sòl.

3. L'alçada màxima de les tanques opaques a les llindes restants en cap cas podrà depassar l'alçada d'1,50 metres, amidats des de la cota natural del terreny a l'esmentada llinda, i podran elevar-se fins a un màxim de 2,50 metres sobre aquest punt, amb reixes, tela metàl·lica o elements calats.

Art. 255. Adaptació topogràfica i moviment de terres.

Per a les parcel·les amb pendent superior al trenta per cent (30%), que estiguin situades a zones per a les quals és obligat aquest tipus d'ordenació, regiran les variacions del percentatge d'ocupació permès següents:

Del 30 al 50 per 100, es disminueix en 1/3.

Del 50 al 100 per 100, es disminueix en 1/2.

Més del 100 per 100, es prohibeix l'edificació.

En els casos en què sigui imprescindible l'anivellament del sòl amb terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:

1ª Les plataformes d'anivellament tocant a les llindes no podran situar-se a més d'1,50 metres per damunt o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural de la llinda.

2ª Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no depassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base) traçats des de les cotes, per damunt o per so­ta, possibles a les llindes. Els murs d'anivellament de terres a les llindes no podran arribar, en cap punt, a una alçada superior a 1,50 metres per damunt de la cota natural de la llinda ni a una alçada superior a 2,20 metres per sota de la cota natural de la llinda. Els murs interiors de contenció de terres no podran depassar, en la part vista, una altura de 3,70 metres.

Secció 4a

Normes aplicables al tipus d'ordenació segons volumetria específica

Art. 256. Objectius en aquest tipus d'ordenació.

La composició o ordenació de volums, pròpia d'aquest tipus d'ordenació, es realitzarà per a cada sector al Pla Parcial o Pla Especial que correspongui segons la qualificació del sòl.

Aquests plans hauran d'aplicar les condicions urbanístiques establertes per a cada zona. Una vegada que per aplicació d'aquestes condicions es determini o fixi la destinació con­creta del sòl, operaran els paràmetres propis del tipus d'ordenació per volumetria específica, a fi d'aconseguir els resultats següents:

a) La distribució de l'edificabilitat neta entre les parcel·les.

b) L'ordenació, precisa o flexible, però inequívoca, de la forma de l'edificació.

c) La col·locació relativa de l'edificació amb un criteri d'uniformitat.

Art. 257. Distribució de l'edificabilitat neta.

1. La distribució de l'edificabilitat neta s'ha de fixar mitjançant l'assignació a cada parcel·la destinada a l'edificació pri­vada de l'índex d'edificabilitat corresponent.

2. Els paràmetres específics corresponents a l'objectiu de distribució de l'edificabilitat neta entre les parcel·les són els següents:

a) forma i mides de la parcel·la;

b) Ocupació màxima de parcel·la, i

c) Longitud mínima de façana.

3. La superfície mínima de parcel·la i de front mínim a la via pública es regula a les normes aplicables a cada zona.

Art. 258. Ordenació de la forma de l'edificació.

1. L'ordenació de la forma de l'edificació s'ha de realitzar al pla parcial o al pla especial, segons els casos, mitjançant una de les modalitats següents:

a) Per mitjà de la fixació de:

- Alineacions d'edificació.
- Cotes de referència de la planta baixa.
- Altura màxima i nombre màxim de plantes.

b) Per mitjà de la determinació dels perímetres i perfils reguladors de l'edificació i de les cotes de referència de la planta baixa.

2. La superposició de la forma de l'edificació, determinada amb subjecció a un dels modes establerts al número anterior, delimita les unitats d'edificació independent i les parets que hauran de construir-se en règim de mitgeres.

3. Els paràmetres específics corresponents a l'objectiu de l'ordenació, precisa o flexible, de la forma de l'edificació són els següents:

a) L'alineació de l'edificació.

b) Les cotes de referència de la planta baixa.

c) L'altura màxima.

d) El nombre màxim de plantes.

e) El perímetre regulador.

f) El perfil regulador.

4. La col·locació relativa de les edificacions es regula mitjançant els paràmetres següents:

a) Separació mínima entre edificacions.

b) Separació mínima de l'edificació als límits de zona i als eixos de vial.

Art. 259. Configuració de l'ordenació.

1. L'ordenació de la forma de l'edificació podrà adoptar una de les modalitats següents:

a) Configuració d'un sol mode. És l'anomenada configuració unívoca o precisa. Els paràmetres específics d'aquesta configuració són:

- alineacions d'edificació
- altura màxima - nombre límit de plantes

b) Configuració flexible o variable. Els paràmetres específics d'aquesta configuració són:

- perímetre regulador
- perfil regulador

2. La cota de referència de la planta baixa és un paràmetre comú a les modalitats unívoca o precisa i flexible o varia­ble.

Art. 260. Ocupació màxima de parcel·la.

1. Els paràmetres de distribució de l'edificabilitat neta són els definits amb caràcter general, per a tots els tipus d'ordenació. Les normes de cada zona fixen, si escau, els valors màxims o mínims admesos.

2. Com a excepció al que es disposa al número anterior, es fixa específicament, per a aquest tipus d'ordenació, el paràmetre de percentatge màxim d'ocupació en planta baixa.

Aquest percentatge és l’establert per les Normes per a cada zona i, si no hi és, el que estableixin els plans que s'aprovin per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General.

L'ocupació s'ha d'amidar per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos sortints.

3. És aplicable a aquest tipus d'ordenació el que disposa l'article 250 d'aquestes Normes referent al sòl lliure d'edificació.

4. Els soterranis resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions podran depassar l'ocupació màxima de la parcel·la en planta baixa. Podran ocupar fins a un trenta per cent de l'espai lliure d'edificació corresponent, que sigui propietat privada.

Art. 261. Cota de referència de la planta baixa.

1. El Pla Parcial o el Pla Especial, segons la qualificació del sòl, ha de completar les determinacions o previsions del Pla General establint, en tot cas, en el que calgui per completar l'ordenació continguda en aquest Pla, les prescripcions o determinacions següents:

a) Regulació respecte del moviment de terres que comporti el procés d'urbanització.

b) Cotes de referència dels plans d'anivellació i de realització de terrasses en què se sistematitzi el sòl edi­ficable. Aquestes dades s'han de fixar als plànols d'anivellaments i rasants i als d'ordenació de l'edificació, sens perjudici de fixar-hi també, els anivellaments i rasants de les vies, places i espais lliures restants.

Podrà adoptar-se com a pla d'anivellament, la cota natural del terreny, quan per circumstàncies topogràfiques o per exigències de l'ordenació calgués modificar la configuració natural del terreny.

2. Les cotes de referència podran ser diverses per a un mateix edifici. Les cotes de referència fixen la base de mesurament de l'alçada màxima de l'edificació, qualsevol que sigui la modalitat de precisió de la planta baixa.

3. Les cotes fixades al Pla Parcial o Pla Especial hauran de ser respectades. No obstant això, podran augmentar-se i dis­minuir-se sense depassar en un o altre cas, els 0,60 metres, quan l'execució del projecte exigeixi una adaptació o reajust, dins d'aquests límits, o quan una millor concepció tècnica o urbanística aconselli aquesta variació.

La variació requerirà l'elaboració d'un estudi de detall, amb els documents precisos per justificar el canvi de cota. També podrà incorporar-se aquesta documentació al projecte d'edificació, però, en aquest cas, prèviament a l'atorgament de la llicència, haurà de seguir-se la tramitació establerta a l'article 41 de la Llei del sòl, corresponent a l'aprovació, fins i tot la definitiva, a la corporació muni­cipal competent per a l'atorgament de la llicència. L'aprovació i l'atorgament de la llicència podrà resoldre's en unitat d'acte.

Art. 262. Paràmetres en la configuració unívoca.

Cal tenir en compte, en aquesta modalitat de l'ordenació de la forma de l'edificació, les regles següents:

1ª Alineacions d'edificació:

Són alineacions d'edificació les precisades al Pla Parcial o al Pla Especial, segons els casos, que determinen els límits de la planta baixa.

A manca de regla especial sobre reculades, al pla parcial o al pla especial s'han d'aplicar, en allò que sigui compati­ble amb la regulació específica, les Normes aplicables al tipus d'ordenació de l'edificació segons alineacions de vial.

2ª Alçada màxima i nombre de plantes:

a) L'alçada màxima de l'edificació es comptarà a partir de la cota de referència de la planta baixa. Quan l'edificació es desenvolupi escalonadament, a causa del pendent del terreny, els volums d'edificació que es construeixin sobre cada una de les plantes, o part de la planta, conceptuades com a baixes, s'han d'ajustar a l'alçada màxima que correspongui per raó de cada una d'aquestes plantes o parts de planta. L'edificabilitat total no podrà superar el que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

b) Les alçades màximes i el nombre màxim de plantes, a cada zona, són establertes en aquestes Normes i, si no n'hi ha, les que s'han d'establir al Pla Parcial o al Pla Especial, que hauran de respectar, en tot cas, les prescripcions d'aquestes Normes.

c) Per damunt de l'alçada màxima només es permetrà:

- la coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al trenta per cent, i que les seves arrencades siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes situades a alçada no superior a la màxima i el vol màxim no superi el dels ràfecs; les golfes resultants no seran habitables.

- les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb alçada total de seixanta (60) centímetres.

- les baranes fins a una alçada màxima d'1,80 metres.

- els elements tècnics de les instal·lacions.

- els acabaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

d) Cal tenir en compte, en determinades zones, la facultat d'edificar sobre palafits, cas en el qual la planta baixa no computarà a efectes d'edificabilitat, en la part que estigui totalment oberta. Els volums que interfereixin eventualment la continuïtat de l'espai obert, com els cossos d'escala, caixes d'ascensor, els volums tècnics, els espais de consergeria o de recepció, els garatges, els locals comercials i altres cossos d'edificació, s'hi han d'incloure a efectes de càlcul de la superfície màxima de sostre edifi­ca­ble.

Art. 263. Paràmetres de la configuració flexible.

1. Els paràmetres específics d'aquesta configuració de l'ordenació de l'edificació són el perímetre i el perfil re­gulador.

2. S'entén per perímetre regulador de l'edificació les possibles figures poligonals definides al pla parcial o al pla especial per determinar la posició de l'edificació.

Totes les plantes i vols hauran de ser compresos dins d'aquesta figura poligonal. L'ocupació de l'edificació en planta baixa és l'assenyalada pel pla o estudi de detall dins del perímetre regulador.

3. S'entén per perfil regulador totes aquelles limitacions dirigides a determinar la màxima envolupant de volum dins del qual pugui inscriure's el volum de l'edificació que correspon a cada parcel·la per la seva intensitat d'edificació; aquest perfil no podrà ser depassat i s'haurà de mantenir dins del gàlib definit: la coberta definitiva de l'edifici i els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions.

Quan es pretengui que l'envolupant vingui limitada superiorment per un pla horitzontal, n'hi haurà prou a limi­tar l'alçada d'aquest pla. Quan aquest límit superior tingui una altra forma constant per a qualsevol secció normal a un eix de la planta serà suficient la fixació del perfil de l'esmentat límit. En els altres casos el Pla Parcial o el Pla Especial haurà d'adoptarà els mitjans de representació oportuns per a la clara fixació de les limitacions esmentades.

A les zones en què aquestes Normes fixen alçada màxima, l'envolupant del volum màxim no podrà depassar-la. En els altres casos, el perfil regulador no podrà assolir alçades que superin més de tres plantes pis, nombre de plantes que resultaria d'esgotar a cada planta pis la superfície compresa dins del perímetre regulador.

Art. 264. Localització relativa de l'edificació.

1. Els paràmetres que regulen la localització relativa de les edificacions són els següents:

a) Separacions mínimes entre edificacions.

b) Separacions mínimes de l'edificació als eixos de vial i als límits de zona.

El règim d'aquests paràmetres és l'establert en aquest article, completat, si escau, per les determinacions del Pla Parcial o el Pla Especial.

2. La separació mínima entre edificacions o cossos d'edificació pretén la preservació de la intimitat i assegurar nivells convenients d’il·luminació i insolació.

a) Als efectes de preservació de la intimitat, la distància mí­nima entre dos edificis pròxims és la següent:

- Edificis de PB, PB+1P i PB+2P: 4 metres.

- Edificis de PB+3P i PB+4P: 10 metres.

- Edificis de PB+ 5P, PB+6P i PB+7P: 18 metres

- Edificis d'alçada superior a PB+7P: 20 metres.

b) A efectes d’il·luminació i insolació, la conjugació de les distàncies entre edificacions amb l'alçada d'aquestes, determinats ambdós paràmetres al Pla Especial o al Pla Par­cial, ha de ser el que asseguri a totes les plantes d'edificació, una hora de sol, com a mínim, entre les 10 i les 14 hores solars, el 21 de gener de cada any.

Els angles d'altitud i azimut del sol per a l'àrea metropo­litana de Barcelona, el dia indicat són els següents:

La condició d'una hora de sòl a tota planta d'edificació s'amidarà de la manera següent:

1. Als edificis, la profunditat edificable o amplada dels quals, sigui inferior a 16 metres, la disposició ha de ser de ma­nera que no quedi sense insolació, en una longitud de façana superior a cinc metres, una de les façanes situades en la direcció del llarg de l'edificació, un cop projectades a hores diferents les ombres de les edificacions pròximes.

Això no obstant, quan es disposin habitatges sense ventilació creuada (sense donar a dues façanes oposades), l'anterior consideració haurà de complir-se per a les dues façanes de l'edificació en la direcció de la llargària.

2. Als edificis la profunditat edificable o amplada dels quals sigui superior a 16 metres, hauran de complir-se les condicions anteriors d'assolellada en totes les façanes de l'edificació en la direcció de la seva llargària.

3. Quan una edificació es projecti amb reculades a la façana, aquestes hauran de complir les dimensions dels patis de ventilació, sense que siguin d'aplicació les anteriors condicions d'insolació als plans d'edificació que les deli­miten.

3.Les edificacions que segons el Pla Parcial o Pla Especial puguin aixecar-se amb façana a la xarxa viària bàsica o pròximes als límits de zona, hauran de preveure's en aquells plans de manera que, ateses l'alçada i la distància al vial o al límit de la zona, els volums quedin compresos dins dels angles traçats de la manera següent: recta horitzontal per qualsevol punt de l'eix del vial o del límit de la zona i normal a aquests, i recta que passa pel mateix punt situat en pla vertical que contingui l'anterior i formant amb aquesta un angle de 60 graus.

Secció 5a

Normes aplicables al tipus d'ordenació tridimensional

Art. 265. Definició.

1. El model d'ordenació, designat amb el nom d'ordenació tridimensional, és el definit a l'article 69 4) d'aquestes Normes.

2. El Pla Parcial o el Pla Especial ha de contenir les determinacions necessàries per assegurar un tractament unitari en el desenvolupament de la urbanització i de l'edificació.

Art. 266. Plans d'iniciativa privada.

1. Els plans d'iniciativa privada que adoptin el model d'ordenació tridi­mensional hauran de contenir, a més dels documents exigits amb caràcter general i els que calguin per a l'ordenació dels volums amb subjecció a aquestes Normes, un estudi econòmic d'execució d'infrastructures i de conservació i manteniment dels espais lliures, inclosos els artificials.

2. Les garanties exigides al planejament de promoció privada hauran de preveure's tenint en compte, a més, els costos majors que comporta l'ordenació tridimensional i, si és el cas, la conservació d'espais naturals o artificials a càrrec de particulars.

Art. 267. Subtipus d'ordenació tridimensional.

1. Els subtipus d'ordenació tridimensional previstos en aquest Pla General són:

a) El de malla infrastructural de xarxes de servei i de transport públic o de superposició d'infrastructures de transport i serveis.

b) El de placa tridimensional d'espais lliures.

2. Al primer dels subtipus, els espais lliures públics se situen sobre el sòl i no en plantes pis, la segona modalitat situa en plantes pis els espais lliures públics.

Art. 268. Subtipus malla infraestructural.

1. El desenvolupament de les previsions d'aquest Pla General per a l'ordenació tridimensional segons el tipus de malla estruc­tural de xarxes de servei i de transport públic, requereix l'elaboració d'un Pla Especial o, si escau, d'un Pla Parcial.

2. El Pla, a més dels documents establerts amb caràcter general, requerirà necessàriament la incorporació d'un projecte de la malla infrastructural.

3. S'hi han de contenir les determinacions mínimes següents:

a) Usos permesos a cada planta pis.

b) Cotes de referència o rasants de connexió amb la malla tridimensional d'infrastructures.

c) Coordinació dels diferents usos amb les cotes en què se situïn els diferents mitjans de transport.

d) Localització dels espais destinats a canals de comunicació, per als diferents mitjans de transport.

e) Comunicacions horitzontals i verticals, accessos, correspondències i espais per a la circulació de vianants.

f) Localització d'espais lliures per a ventilació de les diferents unitats d'edificació.

g) Solució dels problemes de veïnatge entre unitats privades i també respecte a espais públics.

4. L'edificació situada per damunt del nivell a partir del qual no hi hagi espais públics per a la malla de vialitat i transports, s'haurà de regir pel tipus d'ordenació per volumetria específica.

Art. 269. Subtipus placa tridimensional.

1. Al subtipus tridimensional s'aplica tot el que s'ha disposat a l'article anterior. Per tant, s'haurà d'aprovar el Pla Especial o, arribat el cas, el Pla Parcial i s'haurà d'incorporar com a document d'aquest un projecte d'infrastructura que prevegi les solucions tècniques respecte a la seva execució i que resolgui les condicions de seguretat, higiene, estètica i funcionament del conjunt.

2. A més del que es disposa al número anterior, i per remissió a l'apartat 3) de l'article precedent, s'hi han d'incloure les determinacions següents:

a) Usos admesos a cada planta i règim de compatibilitat i limitacions, si escau.

b) Àrees que tenen una destinació i una conservació públiques.

3. L'administració municipal i, arribat el cas, la que sigui competent per a l'aprovació del Pla, podrà exigir per raons tècnico-urbanístiques els plànols, estudis i projectes que, en el cas de la promoció privada, assegurin la realització del Pla.

Quan es promogui i, si escau, s'executi per promotors diferents la placa tridimensional i les construccions per damunt de l'última planta amb espais públics, l'Administració exigirà els documents que assenyala el paràgraf anterior i les garanties necessàries per tal d'assegurar les condicions de qualitat i de coordinació dimensional que ha de complir la construcció.

Art. 270. Espais lliures.

1. El promotor del Pla podrà oferir, i l'Administració acceptar, que la reserva de sòl per a dotacions públiques i la seva cessió corresponent s'efectuïn sens perjudici de la prestació eficaç del servei mitjançant la seva ubicació en una planta elevada. Els espais lliures de cessió obligatòria podran disposar-se per a idèntica finalitat, i en els termes que convinguin l'Administració i el particular, en planta elevada, sempre que la seva superfície no es redueixi.

2. La previsió d'espais per a estacionaments no podrà ser inferior al doble dels establerts amb caràcter general, per a estacionaments a l'aire lliure..

Art. 271. Apreciació de l'interès públic del Pla d'iniciativa privada.

1. L'administració competent, en les diverses fases d'aprovació, valorarà l'interès públic, social o comunitari de la iniciativa privada, acollida a un dels subtipus d'ordenació tridimensional.

2. L'aprovació podrà denegar-se no solament perquè no s'ajusti el pla a les previsions legals i al que, si escau, estableixen aquestes Normes, sinó a més, per raons tècnico-urbanístiques, o d'interès públic, social o comunitari. També podrà denegar-se quan els interessos generals facin més desitjable una altra solució urbanística.

CAPÍTOL 3. RÈGIM DELS USOS

Secció 1a

Disposicions generals

Art. 272. Classes dels usos.

1. A efectes d'aquestes Normes i de les que, en desenvolupament d'aquest Pla General, s'incloguin als Plans Parcials i als Plans Especials, s'estableixen les classes d'usos següents:

1.1. Usos permesos
1.2. Usos prohibits

2.1. Usos públics
2.2. Usos privats
2.3. Usos col·lectius

3.1. Ús d'habitatge
3.2. Ús residencial
3.3. Ús comercial
3.4. Ús d'oficnes
3.5. Ús industrial
3.6. Ús sanitari
3.7. Ús religiós i cultural
3.8. Ús recreatiu
3.9. Ús esportiu

4.1. Ús d'estacionament
4.2. Ús de garatge-aparcament

2. L'ús corresponent a cases-quarters, comissaries de policia i utilitzacions anàlogues s'entén compatible amb qualsevol dels usos relacionats abans.

Art. 273. Usos permesos.

1. Són usos permesos els que són expressament admesos a la regulació de les zones o subzones, i si escau, no es comprenen en algun dels supòsits dels usos prohibits.

2. Per tal de ser admesos, determinats usos requereixen certes limitacions o imposen la necessitat d'una regulació especial de l'entorn.

Aquests usos són els següents:

a) Usos compatibles
b) Usos condicionals
c) Usos temporals
d) Usos provisionals

3. Usos compatibles són els que poden donar-se simultàniament o coe­xistir. La llicència municipal podrà condicionar-se al fet que s'estableixin les restriccions necessàries en la intensitat o en la forma de l'ús perquè puguin concórrer en un mateix sòl, edifici o lloc.

4. Usos condicionals són aquells que per les seves característiques requereixin regulacions específiques de l'entorn.

5. Usos condicionats són els que necessiten certes limitacions per ser admesos.

6. Usos temporals són els establerts per termini limitat o per temps indeterminat revocables a voluntat de l'Administració, segons els objectius de l'ordenació ur­ba­nística.

7. Usos provisionals són aquells que, perquè no necessiten obres o instal·lacions permanents i no dificulten l'execució dels plans, poden autoritzar-se amb caràcter provisional en els termes disposats per l'article 58.2 de la Llei del sòl.

Art. 274. Usos prohibits.

1. Usos prohibits són aquells que impedeixen les Normes d'aquest Pla, les ordenances dels Plans Parcials o dels Plans Especials, els catàlegs, les ordenances municipals o les disposicions estatals promulgades en matèria de seguretat, salubritat, moralitat o tranquil·litat.

2. També són usos prohibits aquells que, encara que no estigui expressament vedats, són incompatibles amb els usos permesos, encara que se'ls sotmeti a restriccions en la intensitat o forma de l'ús.

Art. 275. Usos públics, privats i col·lectius.

1. Usos públics, als efectes d'aquestes Normes i de les contingudes als plans que desenvolupin el que disposa aquest Pla General, són els referents als usos i serveis públics realitzats o prestats per l'Administració o per gestió dels particulars sobre béns de domini públic.

2. Usos privats són els que es realitzen per particulars en béns de propietat privada i no estan compresos a l'apartat següent.

3. Usos col·lectius són els privats destinats al públic i als quals s'accedeix perquè es pertany a una associació, agrupació, societat, club o organització similar o per l'abonament d'una quota, d'un preu o d'una contraprestació anàloga.

4. En els usos públics també s'inclouen els realitzats per l'Administració en béns de propietats particular mitjançant arrendament o qualsevol altre títol d'ocupació.

Art. 276. Ús d'habitatge.

L'habitatge és l'edifici o part d'un edifici destinat a allotjament o residència familiar. S'estableixen les categories d'ús d'habitatge següents:

a) Habitatge unifamiliar. És el situat en una parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment a un altre d'habitatge o de diferent ús, i amb accés exclusiu.

b) Habitatge plurifamiliar. És l'edifici constituït per habitatges amb accés i elements comuns. S'inclouen en aquesta categoria els apartaments o habitatges de superfície i pro­grama funcional reduït.

Art. 277. Ús residencial.

1. És l'ús que correspon a aquells edificis que es destinen a allotjaments comunitaris, com són residències, asils, llars de vells, de matrimonis o de joventut i a l'allotjament temporal per a transeünts, com poden ser hotels, apart-hotels, motels i, en general, els del ram de l'hostaleria.

2. S'inclou a l'ús residencial el relatiu a la residència mòbil que es desenvolupa en espais lliures d'edificació amb serveis complementaris tals com càmpings, caravànings o similars.

Art. 278. Ús comercial.

1. És l'ús corresponent a locals oberts al públic destinats al comerç a l'engròs o al detall, magatzems exclusivament comercials i locals destinats a la prestació de serveis privats al públic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, de rentada, de planxada i similars.

2. Els usos comercials que per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats, originin molèsties o generin riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses s'han de regir per l'establert per a l'ús industrial.

Art. 279. Ús d'oficines.

S'inclouen en aquest ús el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat; els de banca, borsa, assegurances; els que, amb caràcter anàleg, pertanyin a empreses privades o públiques, i els despatxos professionals.

Art. 280. Ús industrial.

1. S'hi comprenen els següents:

1r. Les indústries d'obtenció, transformació i transport.

2n. Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb subministrament exclusiu a detallistes o majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa.

3r. Els tallers de reparació.

4t. LEs estacions de servei i de rentada de vehicles i garatges.

5è. Les activitats que pels materials emprats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics que s'utilitzen, poden ocasionar molèties, perills o incomoditats a les persones, danys als béns.

2. Usos industrials diferents als definits en aquest article són els usos extractius (d'explotació de mines o pedreres), agrícoles, pecuaris i forestals s'han de regular pel que disposa la legislació específica en la matèria i, si escau, pel que disposen aquestes Normes.

Art. 281. Ús sanitari.

1. Ús sanitari és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars.

2. També s'inclouen en l'ús sanitari les clíniques veterinàries i establiments similars.

Art. 282. Ús religiós i cultural.

Es comprenen en aquest ús, l'educatiu, el de l'ensenyament en tots els seus graus i modalitats, el de museus, biblioteques sales de conferències, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus socials, com poden ser centres d'associacions, agrupacions, col·legis i similars. També comprèn el d'activitats de tipus religiós com esglésies, temples, capelles, convents, centres parroquials i anàlegs.

Art. 283. Ús recreatiu.

L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries de l'oci i del temps lliure, no comprès en cap altra qualificació. S'inclou en aquest ús el dels espectacles de tota índole, com també els esportius.

Art. 284. Ús esportiu.

S'inclou en aquest ús el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i l'ensenyament dels exercicis de cultura física i esports.

Art. 285. Simultaneïtat dels usos.

1. Quan una activitat comprengui diversos usos permesos, i sempre que siguin com­patibles entre sí, cadascun haurà de complir les condicions que es determinin a les normes específiques apli­cables.

2. El que disposa el paràgraf anterior s'aplicarà, també, als usos que, per la seva naturalesa, no tan sols siguin compatibles sinó que també complementin l'activitat considerada.

Secció 2a

Disposicions sobre ús industrial

Art. 286. Classificació.

1. A efectes de l'admissió de l'ús industrial, les indústries i assimilades es classifiquen tenint en compte les incomoditats, els efectes nocius per a la salubritat, els danys que puguin ocasionar i les alteracions que puguin produir sobre el medi ambient i per l'entorn en què són situades.

2. Pel primer concepte es classifiquen en sis categories; i pel segon criteri s'estableixen sis situacions.

Art. 287. Categories.

1. La classificació d'indústries és la següent:

1ª categoria: Activitat admesa en promiscuïtat amb l'habitatge.
2ª categoria: Activitat compatible amb l'habitatge.
3ª categoria: Activitat no admesa contigua a habitatge, tret de a sectors especialment reglamentats.
4ª categoria: Activitat no admesa contigua a habitatge, però sí contigua a uns altres usos d'indústria.
5ª categoria: Activitat no admesa en edificis contigus a uns altres usos.
6ª categoria: Activitats perilloses que han d'estar apartades de tota altra activitat o habitatge.

2. La determinació de categories s'estableix d'acord amb els criteris següents en concordança amb els graus de molèstia que es determinen a l'article 289.

2.1. La primera categoria comprèn aquelles activitats no mo­lestes per a l'habitatge i es refereix a les de caràcter in­dividual o familiar que utilitzin màquines o aparells moguts a mà o motors de potències inferiors a 1 kW cadascun.

2.2. Les activitats de segona categoria han de ser compati­bles amb l'habitatge, i comprenen els tallers o petites indústries que per les seves característiques no molestin amb despreniment de gasos, pols, olors o produeixin sorolls i vibracions que puguin ser causa de molèsties per al veïnatge. S'inclouen les indústries o tallers amb menys de vuit llocs de treball i motors de potència inferior a 3 kW cadascun.

2.3. Les activitats de tercera categoria comprenen aquelles que, encara que adoptin mesures correctores, puguin originar molèsties per a l'habitatge, motiu pel qual, en general, no s'admetran contigües a aquests, excepte en sectors especialment reglamentats.

2.4. Les activitats de quarta categoria són les incòmodes no admeses si són contigües a l'habitatge, però sí les contigües als altres usos i indústries. Comprenen la mitjana i gran indústria en general, amb exclusió de les que la seva insalubritat no pot ser reduïda a límits compatibles amb la proximitat de les altres activitats.

2.5. Les activitats de quarta categoria són les incòmodes no admeses si són contigües a l'habitatge, però sí les contigües als altres usos i indústries. Comprenen la mitjana i gran indústria en general, amb exclusió de les que la seva insalubritat no pot ser reduïda a límits compatibles amb la proximitat de les altres activitats.

2.6. La categoria sisena comprèn aquelles activitats que per les seves característiques especials de nocivitat o perillositat hagin d’instal·lar-se en zones especials destinades a aquest tipus d'indústries.

3.S'entén per activitats de serveis les que s'han de prestar a una comunitat d'habitatges o residents. Sense que aquesta enumeració sigui exhaustiva, comprèn bugaderies, túnels de rentat de vehicles, instal·lacions de climatització, de manutenció d'aparells elevadors i anàlogues.

Aquestes activitats no s'han de classificar, en general, en categories industrials llevat que la seva envergadura o les molèsties o perillositat que puguin produir corresponguin a les que originaria una activitat de determinada categoria.

3.1. S'entén per instal·lació auxiliar d'una indústria els dipòsits de combustibles destinats a calefacció, elements de transport intern i manutenció, com també les instal·lacions de climatització, depuració i anàlogues, al servei de l'activitat pròpia.

Aquestes instal·lacions aniran regulades per la seva reglamentació, tant estatal com municipal i, en casos especials, per les Normes de serveis tècnics municipals i, si no n'hi ha, de la Comissió Delegada de Sanejament.

3.2. Tant les activitats de serveis com les instal·lacions auxiliars anteriorment definides, no es classificaran en categories industrials, llevat que per les seves dimensions i naturalesa, o per les molèsties que produeixin, els correspongui la inclusió com a activitat de determinada categoria.

3.3. Els garatges privats per a vehicles de turisme i motocicletes es consideraran de primera categoria i els garatges o aparcaments públics de segona, tret que per les seves molèsties presumibles o característiques especials hagin de considerar-se de categoria superior.

En tot cas, quan l'ús de garatge o aparcament públic, amb o sense estació de servei, es desenvolupi en un edifici destinat exclusivament a aquesta activitat, serà qualificat de segona categoria.

3.4. Els tallers de reparació, en especial d'automòbils, seran objecte d'una norma específica complementària, d'acord amb el seu caràcter mixt de servei i activitat indus­­­­­­­trial.

3.5. Els magatzems definits a l'article 280.1.2n. es classificaran, en general, com de segona categoria, llevat que per les seves molèsties o característiques especials hagin de considerar-se de categoria superior.

3.6. Les estacions de serveis en local exclusiu d'aquesta activitat o conjuntament amb garatge o aparcament públic, es consideraran de segona categoria.

Els locals en situació tercera, podran destinar-se a l'ús de garatge públic o aparcament, amb o sense estació de servei quan no tinguin dipòsits de carburants.

Art. 288. Situació dels locals industrials segons la seva ubicació.

1. Als efectes de l'ús industrial s'entendrà per planta pis la que correspon a una cota superior a la de qualsevol de les vies públiques a les quals l'edificació tingui façana; per planta baixa la immediatament inferior a les plantes pis, i per soterranis les inferiors a la planta baixa.

2. S'entendrà per edifici industrial, en zones on s'admeti la construcció d'habitatges, aquell que les seves parets de separació amb els predis confrontants a partir dels fonaments, deixin un espai lliure mitjà de 15 centímetres, sense que cap punt no pugui ser inferior a 5 centímetres, no tenint contacte amb els edificis veïns, excepte en façanes on es disposarà l'aïllament per juntes de dilatació, i a la part superior on es disposarà una tanca o protecció amb material elàstic, per tal d'evitar la introducció de deixalles o aigua de pluja en l'espai intermedi. La construcció i conservació de les juntes de dilatació de façanes i la protecció superior són a càrrec del propietari de l'edifici industrial.

3. Els edificis industrials hauran de complir les condicions següents:

a) L'accés haurà de ser independent del corresponent als habitatges, a excepció de la del porter o vigilant.

b) L'accés de mercaderies serà exclusiu i independent del del personal fins a la línia de façana.

c) L'edifici haurà de disposar d'una zona de càrrega i descàrrega de mercaderies, a la qual tinguin accés tots els locals destinats a magatzem o indústria i amb capacitat suficient per a una plaça per planta i un accés que permeti l'entrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via pública.

d) S'hauran d'ubicar en carrers d'amplada no inferior a 10 metres.

4. A fi de tenir en compte totes les ubicacions possibles en relació amb el seu entorn, las situacions es classificaran en:

Situació 1ª

a) En planta pis d'edifici d'habitatges i en plantes inferiors d'aquests amb accés a través d'espais comunitaris.

b) En planta pis d'edifici no classificat com a industrial o sense habitatges.

Situació 2ª

a) En plantes baixes o inferiors, fins a la profunditat edificable d'edifici amb habitatge i amb accés exclusiu i independent.

b) En planta baixa o inferior d'edifici no industrial, no destinat a ús d'habitatge i amb accés exclusiu directe immediat des de la via pública.

c) En planta baixa o inferior d'edifici no industrial no immediat a la via pública, no inclòs als casos a) i b) i amb accés independent des de la via pública.

Situació 3ª

Edificis o locals classificats com a industrials a l'interior de l'illa.

Situació 4ª

a) En edificis qualificats com a industrials, amb façana al carrer, no exclusiu per a la mateixa activitat.

b) En edifici qualificat com a industrial, amb façana al carrer, i exclusiu per a una única activitat.

Situació 5ª

a) En edifici situat en zones industrials i aïllat per espais lliures.

b) En edificis exclusius situats en zones industrials, dedicats a una única activitat i separats dels altres veïns per espais lliures d'amplada superior a set metres.

Situació 6ª

En edificis aïllats en zones allunyades de nuclis urbans

Art. 289. Límits màxims a cada categoria.

1. Els límits màxims a cada categoria i per a cada una de les situacions possibles, es refereixen als elements següents:

a) Relació de potència per metre quadrat de superfície des­tinada a ús industrial.

b) Potència mecànica.

c) Grau de molèstia, insalubritat, nocivitat o perillositat.

2. La determinació de categories s'establirà segons les molèsties, nocivitat, insalubritat i perill. Dins d'aquestes es consideren els efectes següents:

Molèsties

Soroll (a l'exterior del local propi i veí més afectat).
Fums, gasos, bafs i olors.
Pols
Aigües residuals.
Residus industrials.
Transports, càrrega i descàrrega.
Instal·lacions visibles.
Aglomeracions del personal.
Calor.
Vibracions.

Nocivitat i insalubritat
Gasos i elements contaminants.
Aigües residuals.
Matèries i manipulació.
Radiacions.
Abocaments i deixalles.

Perillositat
Manipulació i classificació de materials combustibles i in­flamables.
Processos de producció i recipients a pressió perillosa.
Materials explosius.
Vessament i abocament de substàncies químiques agressives.
Condicionaments i aptitud del local.
Condicionaments i aptitud dels accessos.

3. Les indústries de categoria superior a segona no seran tolerades a menys de catorze (14) metres d'edificis d'ús religiós, cultural, d'espectacle públic i sanitari.
Recíprocament tampoc no podran autoritzar-se els usos ressenyats respecte a tota indústria legalment establerta de categoria superior a la segona, a distància menor que la in­dicada.

4. Els límits màxims de cada categoria per a cadascuna de les situacions possibles expressades en kW/m2 i kW totals per a la potència mecànica, són els consignats al quadre adjunt a l'article 288.
L'Administració concretarà els nivells de molèstia, nocivitat, insalubritat o perill per assolir l'objectiu de protecció del medi ambient i de tranquil·litat, salubritat i seguretat ciutadana d'aquestes Normes.

5. Els límits sonors s'han d'amidar en decibels A i la seva determinació s'ha d'efectuar a l'exterior de l'edifici propi i a l'interior del veí més afectat per les molèsties de la indústria, i en les condicions menys favorables, establint-se un límit màxim de 3 dBA sobre el nivell de fons.
La comprovació d'ambdós termes s'ha d'efectuar amb la indústria parada totalment i en ple funcionament de tots els seus elements.

6. S'entendrà com a soroll de fons l'ambiental, sense els valors punta accidentals.

7. Els límits de potència fixats al quadre anterior tant per al total de la instal·lació com per a la potència individual de cada motor, podran ser depassats en aquells casos en què, a criteri dels Serveis Tècnics Municipals i amb la conformitat de la Comissió Delegada de Sanejament, el grau de molèstia, nocivitat o perill no depassi la categoria autoritzada a l'emplaçament proposat.

Per a la posada en marxa caldrà una certificació del tècnic responsable de la instal·lació, que acrediti que aquesta s'ha realitzat completament ajustada al projecte autoritzat.

Art. 290. Qualificació d'activitats.

1. Per a la qualificació de les activitats en molestes, in­salubres, nocives o perilloses es tindrà en compte el que disposa el Decret 2414/1961, de 30 de novembre i les seves disposicions modificatives i de desenvolupament o el que estableixin les que les substitueixin, i també el previst per les ordenances municipals actuals o les que es promulguin en l'esdevenidor respectant, sempre, aquestes Normes del Pla General

2. Les ordenances actualment vigents o les que es promulguin més endavant respecte a l'ús industrial i règim dels elements industrials o sobre protecció del medi ambient i contra l'emissió de sorolls, vibracions, fums, olors i qualsevol forma de contaminació es consideren part integrant del conjunt normatiu de l'ús industrial i són de compliment obligatori i directe sense necessitat d'acte previ o requeriment de subjecció individual.

Art. 291. Límits de kW/m2 i de potència mecànica segons categoria.

1. Els límits màxims a cada categoria i per a cadascuna de les situacions possibles, expressats en kW/m2 i potència to­tal, són els que figuren al quadre adjunt a l'article 288.

2. Per a l'aplicació d'aquests límits s'han de tenir en compte les regles següents:

a) La potència computada no ha d'incloure la necessària per ac­cionar muntacàrregues, ascensors, condicionadors d'aire, calefacció i aparells per al condicionament del local i per a manutenció.

b) La superfície computada no ha d'incloure sinó la destinada a la indústria, amb exclusió de la utilitzable per a despatxos, oficines i dependències auxiliars no industrials.

c) Quan una mateixa activitat industrial ocupi diverses situacions en un mateix edifici, la potència a instal·lar a cadascuna d'aquestes ha d'estar d'acord amb el quadre esmentat en aquest article.

d) Els límits de la potència a què es refereix el quadre esmentat al paràgraf 1 d'aquest article s'ha de reduir en un 50 per 100 per a totes aquelles indústries en les quals la transmissió de potència es realitzi mitjançant embarrats.

e) Els límits màxims segons els que corresponguin a la màxima categoria autoritzable en el seu emplaçament.

Art. 292. Consideració de la categoria quan s'apliquen mesures correctores.

1. Quan pels mitjans tècnics correctors utilitzables i de reconeguda eficàcia s'eliminin o redueixin les causes justificatives de la inclusió d'una activitat in­dustrial en una categoria determinada, l'Administració podrà considerar aquesta activitat, a tots els efectes, com de categoria immediata inferior.

2. Si les mesures tècniques correctores no aconsegueixin l'efecte justificatiu de la inclusió a la categoria inferior i en el termini que s'atorgui a l'industrial per a la correcció de deficiències o l'adopció d'altres mesures (que no podrà ser superior, en cap cas, a dos mesos) no se'n ga­ranteixi el funcionament eficaç, l'Administració acordarà el cessament o clausura de l'activitat no permesa segons les normes generals.

Art. 293. Modificació de categoria.

1. Perquè una indústria de tercera categoria pugui ser con­siderada de segona, seran condicions indispensables, com a mínim:

a) Que no utilitzi operacions o procediments en els quals calgui la fusió de metalls, o bé processos electrolítics o que puguin desprendre olors, vapors, fums o boires.

b) Que tampoc no utilitzi dissolvents inflamables per a la neteja de la maquinària o qualsevol altra operació.

c) Que les matèries primeres no continguin matèries volàtils inflamables o tòxiques o molestes i que els bafs que puguin desprendre-se'n siguin recollits i expulsats a l'exterior per una xemeneia de característiques reglamentàries.

d) Que la instal·lació de la maquinària sigui tal que ni als locals de treball ni a cap altre s'originin vibracions, o que aquestes no es transmetin a l'exterior.

e) Que la insonorització dels locals de treball sigui tal que al seu defora i al lloc més afectat pel soroll originat per l'activitat, el nivell sonor no s'incrementi en més de 3 dBA.

f) Que quan la superfície industrial sigui superior a dos-cents metres quadrats (200 m2) disposi d'una zona exclu­siva per a càrrega i descàrrega de mercaderies amb la capacitat mínima d'un camió, fins a cinc-cents metres quadrats (500 m2) de superfície industrial i de dos camions per a superfícies més grans.

g) Que des de les 21 hores fins a les 8 hores només es permeti la càrrega i descàrrega de furgonetes (càrrega màxima inferior a 3.500 kg) i sempre dins del local tancat destinat a aquesta finalitat.

h) Que a més a més de les precaucions contra incendi preceptives en tot el local on existeixin matèries combusti­bles (com retalls de paper o cartró, o plàstic o encenalls de fusta, cartró o plàstic combustibles) s’instal·lin sistemes d'alarma per a fums o de ruixadors automàtics

2. Només s'autoritzarà el canvi de categoria de l'activitat en locals no situats sota habitatges.

3. Una activitat de categoria superior mai no es podrà reduir a la categoria primera.

Secció 3a

Àrees extractives (2)

Art. 294. Àrees extractives.

1. El Pla General ha assenyalat unes àrees dins del sòl destinat a parc forestal, equipaments comunitaris i afectacions generals, on es permeten usos extractius, amb un caràcter de provisionalitat, mentre la importància d'aquests usos i els objectius urbanístics no justifiquin la destinació específica prevista al Pla.

2. Els ajuntaments i, si escau, la Corporació Metropolitana adoptaran, dins de la seva competència, les mesures necessàries per a assegurar les condicions ambientals i l'adequació final del sòl a la previsió continguda al Pla.

3. L'ús extractiu, perquè està comprès a l'article 178 de la Llei del sòl, serà objecte de llicència. A aquesta llicència s'ha d'incorporar el contingut necessari per assegurar que a la cessació o acabament de l'activitat extractiva, el sòl quedi adaptat a les condicions necessàries per servir a la seva destinació urbanística.

Aquests objectius podran afermar-se mitjançant qualsevol de les formes de garantia o d'obligació vàlides en Dret. El titular de l'explotació, que alhora sigui propietari del sòl, podrà oferir, en substitució de les fórmules de garantia, la cessió gratuïta del sòl al Patrimoni Municipal, perquè aquesta titularitat es transfereixi en acabar l'explotació. L'Administració podrà acceptar aquesta cessió sempre que el termini d'explotació concedit no es fixi en més de cinquanta anys.

4. El que es disposa al número anterior, ho és sens perjudici de la potestat administrativa de revocació de l'autorització d'explotació i de l'expropiació per a l'adquisició del sòl destinat a una finalitat legitimadora de la transferència coactiva.

Secció 4a

Disposicions sobre estacionaments i aparcaments

Art. 295. Definició.

1. S'entén per “estacionament” l'àrea o lloc obert fora de la calçada, especialment destinat a parada o terminal de vehicles automòbils.

2. Es designen amb el nom “d'aparcament”, els espais situats al subsòl, en el sòl o edificacions i les instal.lacions mecàniques especials destinades a guardar vehicles automòbils.

Art. 296. Reserva d'espais per a estacionament.

1. Els Plans Parcials, en sòl urbanitzable, i els Plans Especials, en les reserves per a equipaments generals i cementiris, hauran de preveure sòl per a estacionaments, segons l'edificabilitat i els usos, de manera que s'asseguri espai suficient per a parades terminals de vehicles automòbils.

2. També hauran de preveure's per a estacionament als plans de reforma interior referents a zones de remodelació i a aquelles altres, de diferent qualificació, en què la reforma interior comporti un volum global d'edificació superior a l'actual.

Art. 297. Condicions dels estacionaments als Plans Parcials i als Plans Especials.

Les determinacions o exigències mínimes previstes per a estacionaments han de respectar les regles següents.

a) No es poden computar, per a estacionaments, les superfícies de calçades.

b) Quan de l'aplicació de les determinacions mínimes referides a metres quadrats d'estacionament resulti un nombre fraccionari de places, qualsevol fracció igual o menor a la meitat podrà descomptar-se. Tota fracció superior a la meitat, haurà de computar-se com a un espai més per a estacionament.

c) Els espais d'estacionament, exigits en aquestes Normes, hauran d'agrupar-se en àrees específiques sense produir excessives concentracions que donin lloc a “buits urbans” ni a distàncies excessives a les edificacions i instal.lacions.

d) Amb exclusió dels accessos, illes, rampes i àrees de ma­niobra, per a cada plaça d'estacionament haurà de preveure's, com a mínim, una superfície de sòl de 2,40 metres d'amplada per 5,40 metres de longitud.

e) Qualsevol espai d'estacionament s'haurà d'obrir directament a la calçada, mitjançant una connexió, el disseny de la qual garanteixi la seguretat i sigui eficient en l'accés i sortida dels vehicles, coherentment amb el moviment de trànsit. L'amplada màxima de cadascun dels accessos a l'estacionament des de la via pública no depassarà de 7,50 metres.

f) Tots els espais d'estacionaments hauran d'estar pavimentats.

g) Els espais oberts per a estacionaments hauran d'integrar-se al paisatge urbà. A aquests efectes s'ha de disposar l'entorn que calgui d'arbrat, jardineria, talussos o elements que assegurin aquesta integració.

h) La il·luminació dels espais d'estacionament no ha de crear enlluernament que ocasioni molèsties als sectors, zones o llocs propers.

i) A les àrees d'estacionament no es permet cap tipus d'activitat relacionada amb la reparació, entreteniment o neteja de vehicles.

Art. 298. Previsó d'aparcaments als edificis.
Modif. apartat 2 de NNUU PGM segons exp. 2008/033606 (DOGC de 14/04/2009).

1. Els edificis de nova planta hauran de projectar-se perquè comptin amb aparcaments a l'interior de l'edifici o en terrenys edi­ficables del mateix solar, a raó d'un mínim de vint metres quadrats (20) per plaça, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illetes i voravies.

2. Les places mínimes d'aparcament que s'hauran de preveure són les següents:

A. Edificis d'habitatges.

a. En sòl urbà dues places d’aparcament per cada habitatge de més de 90 m2 útils, i una plaça d’aparcament per cada habitatge de superfície útil igual o inferior a 90 m2.

b. En sòl urbanitzable objecte d'un pla parcial, les que es fixin en aquest, amb el límit mínim d'una plaça, almenys, per cada dos-cents metres quadrats (200) d'edificació i es completarà l'estàndard legal per mitjà de la reserva de superfície d'estacionament.

c. En sòl urbà, objecte d'un Pla Especial de Reforma Inte­rior, les que s'hi fixin, amb un mínim d'una plaça per cada dos-cents metres quadrats (200) de sostre edificable potencial.

B. Edificis públics o privats per a oficines, despatxos, bancs i similars; o edificis amb oficines, despatxos, bancs i similars.

Una plaça d'aparcament per cada cent metres quadrats (100) de superfície útil dedicada a oficines o despatxos.

C. Edificis amb locals comercials al detall i grans magatzems de venda.

Quan la superfície comercial, sumades totes les plantes de l'edifici amb destinació comercial, depassi de quatre-cents metres quadrats (400), hauran de comptar amb una plaça d'aparcament per cada vuitanta metres quadrats (80 m2) de superfície construïda.

D. Indústries, magatzems i, en general, locals destinats a ús industrial.

Una plaça d'aparcament per cada local de superfície superior a cent metres quadrats (100) amb el mínim d'una plaça per cada 100 m2 de superfície útil.

E. Teatres, cinemes, circs, sales de festes, sales d'espectacles, palaus o sales de congressos i convencions, auditoris, instal·lacions esportives i anàlegs.

Una plaça d'aparcament per cada quinze localitats i quan excedeixin de cinc-centes localitats de cabuda, una plaça per cada deu localitats.

F. Hotels, residències i similars.

a. Hotels de quatre i cinc estrelles, una plaça d’aparcament per cada tres habitacions dobles o l’equivalent de senzilles.

b. Hotels de tres estrelles, una plaça per cada cinc habitacions dobles o l’equivalent de senzilles.

c. Els altres, una plaça per cada sis habitacions dobles o l’equivalent de senzilles.

G. Clíniques, sanatoris, hospitals.

Una plaça d’aparcament per cada deu llits.

H. Biblioteques, galeries d'art, museus i anàlegs.

Una plaça d'aparcament per cada dos-cents metres quadrats (200) en aquells locals de superfície superior a mil sis-cents metres quadrats (1.600).

3. Les exigències establertes als paràgrafs anteriors són mínimes i, en conseqüència, podran establir-se'n d'altres de superiors a les ordenances municipals sobre aparcaments.

Art. 299. Regles sobre la previsió d'aparcaments en edificis.
Modif. apartats 5 i 6, i ampliació apartats 7, 8, 9, i 10 de NNUU PGM segons exp. 2008/033606 (DOGC de 14/04/2009).

1. Quan l'edifici es destini a més d'un ús dels expressats a l'article anterior, el nombre mínim de places d'aparcament ha de ser el que resulti dels diferents usos.

2. Quan l'edifici es destini, en tot o en part, a usos no especificats a l'article anterior, s'hauran de preveure les places d'aparcament adequades aplicant, per analogia, els mòduls de l'article anterior.

3. El que s'ha disposat a l'article anterior sobre previsions mínimes d'aparcaments és també aplicable als edificis que siguin objecte d'ampliació del volum edificat. La previsió ha de ser la corresponent a l'ampliació. Quan es tracti d'indústries per a l'aplicació d'aquesta regla amb caràcter obligatori, caldrà que l'augment signifiqui una disponibilitat major de superfície útil, superior al 25 per 100 de l'anterior a l'ampliació.

4. També s'hauran d'aplicar les regles sobre previsions d'aparcaments als casos de modificació d'edificacions o instal·lacions que comportin un canvi d'ús.

5. Als edificis plurifamiliars amb façana inferior a 7 m d’amplada, es podran exonerar de l’obligació de la reserva de places d’aparcament en el propi edifici, podent-se substituir en espais propers, quan es pugui afrontar el previsible nombre de vehicles en aparcaments públics o privats, sense entorpir les àrees de circulació i estacionament. L’autorització ha d’establir les condicions pertinents per tal de garantir la impossibilitat que uns mateixos aparcaments puguin servir a diferents edificis.
Aquesta exoneració també serà aplicable quan, de l’aplicació dels mòduls anteriors, l’exigència de places d’aparcament no sigui superior a cinc places i la planta baixa no es destini a habitatge o usos vinculats a habitatge.

6. A les illes de vianants, actualment c/ Màrtirs del Setge de 1714, c/ Salvador Lluch (entre carrer del Centre i Plaça Major), c/ Sant Pere (entre Plaça Major i carrer Sant Joan), passatge Rambla, rambla de Salvador Lluch (futura zona de vianants), rambla de Joaquim Vayreda, rambla Maria Casas, plaça J. Batista i Roca, plaça J. Tarradellas, plaça Major i plaça de la Bogeria; no s’autoritzaran els aparcaments en solars amb façana inferior a 15 m, i per tant, els promotors quedaran exonerats de l’obligació de reserva d’aparcaments en el propi edifici i caldrà substituir les places necessàries per la previsió d’espais contigus d’aparcament, llevat que el terreny doni a un altre carrer. En aquest supòsit la previsió de places d’aparcament serà obligatòria, i l’accés es farà ineludiblement per aquest carrer.

7. A les parcel·les amb façana superior als 10 m d’amplada, les previsions de les places d’aparcament s’han d’executar obligatòriament en planta soterrani. No serà obligatori en parcel·les amb edificacions aïllades i espais lliures.

8. No s’admetran segregacions o parcel·lacions que impossibilitin el compliment de les dotacions d’aparcament a la parcel·la.

9. A l’efecte del compliment de les previsions d’aparcament en els edificis, no computaran les places sotmeses a règim d’explotació horària o rotació. L’Ajuntament podrà denegar l’autorització d’aparcaments sotmesos a règim de regulació horària o rotació per raons justificades d’accessibilitat o de regulació del trànsit rodat i per a vianants.

10. En els edificis d’habitatges unifamiliars adossats en filera, de nova planta, no s’admetrà, llevat de casos degudament justificats ateses les característiques de la zona i del vial, més d’un accés rodat des del vial a l’aparcament en el solar, per cada 15 m de façana o fracció.

Art. 300. Condicions dels aparcaments.
Modif. apartat 2 i ampliació apartat 3 de NNUU PGM segons exp. 2008/033606 (DOGC de 14/04/2009).

1. L'amplada dels accessos als aparcaments no podrà ser inferior a 5,40 metres per a tots dos sentits de circulació i a 3 metres per a un sol sentit. Aquesta amplada haurà de respectar-se a l'entrada de l'aparcament i al tram corresponent, com a mínim als quatre primers metres a partir de l'entrada.

2. Els aparcaments amb capacitat no superior a quinze places podran tenir un únic accés per a vehicles i vianants, de 3 metres d’amplada, independentment de l’ample del carrer des del que hi té accés.

3. S’admet la utilització de plataformes d’aparcament com a sistema d’optimització de les places, quan l’aparcament de nova construcció prevegi dit sistema, tant en el càlcul de sobrecàrregues com en les condicions d’accessos i seguretat. Als ja construïts, només s’admetran en planta inferior, recolzats directament sobre la solera.

En el cas que es justifiqui facultativament l’estabilitat de l’estructura, s’admetran plataformes d’aparcament a la resta de plantes, sempre que el projecte d’instal·lació contempli, amb independència de que la instal·lació sigui només parcial, la incidència resultant d’efectuar-la sobre totes les places susceptibles de ser dotades d’aquest mecanisme i es compleixin la resta de condicions establertes per a la totalitat de l’aparcament.

Art. 301. Ordenances sobre aparcaments.

Les ordenances municipals o metropolitanes que es promulguin per regular les condicions tècniques de la construcció d'aparcaments i de les seves instal·lacions, en tots els seus aspectes, i de les de seguretat, vigilància i protecció con­tra incendis, sorolls i altres riscos o molèsties, hauran de respecta­r l'establert en aquestes Normes i, si escau, el que disposin els preceptes sobre aparcaments de jerarquia superior a la metropolitana o municipal.

Secció 5ª

Reglamentació detallada d'usos al sòl urbà

Art. 302. Zona de nucli antic: de substitució de l'edificació antiga i de conservació del Centre històric.

En aquesta zona es permeten els usos següents:

1. Habitatge. Es permet en totes les seves categories. Serà obligatori l'ús d'habitatge unifamiliar als sectors que s'han desenvolupat amb anterioritat a aquest Pla General d'acord amb aquesta modalitat d'habitatge, excepte als solars que do­nen a carrers o places de més de 18 metres d'amplada en què s'admeten tots els usos d'habitatge.

També s'admet l'habitatge unifamiliar quan per la disposició o superfície del solar no pugui aprofitar-se aquest per a l'habitatge plurifamiliar per la impossibilitat de complir condicions sobre façana mínima, profunditat edificable, patis de ventilació i celoberts.

2. Residencial. S'admet.

3. Comercial. S'admet en edificis exclusius sense limitació i a la planta baixa dels edificis d'habitatge plurifamiliar, fins a un màxim de superfície del local de 600 m2. A àrees d'habitatge unifamiliar, s'admeten locals fins a 250 m2.

4. Sanitari. S'admeten els dispensaris i consultoris i els centres sanitaris especialitzats amb el límit de 150 llits de capacitat màxima.

5. Recreatiu. S'admet.

6. Esportiu. S'admeten instal·lacions cobertes fins a 1.500 m2 i instal·lacions a l'aire lliure fins a 2.000m2.

7. Religiós i cultural. S'admet.

8. Oficines. S'admet.

9. Industrial. Es regula pel que disposa l'article següent.

10. Estacionament i aparcament. Es permetrà en edifici d'ús exclusiu amb façana al carrer sempre que atesa la seva capacitat i l'amplada del carrer on tingui façana no produeixi molèsties o obtruccions de trànsit. Als altres ca­sos s'ajustarà a la regulació de l'ús industrial.

Art. 303. Zones en densificació urbana (intesiva i semiintensiva).

En aquesta zona s'admeten els usos següents:

1r. Habitatge. Plurifamiliar i apartaments. S'admet l'habitatge unifamiliar quan per la disposició o superfície del solar aquest no pugui aprofitar-se per a l'habitatge plurifamiliar, per la impossibilitat de complir condicions sobre façana mínima, profunditat edificable, celoberts i patis de ventilació.

2n. Residencial. S'admet.

3r. Comercial. S'admet.

4t. Sanitari. S'admet.

5è. Recreatiu. S'admet.

6è. Esportiu. S'admet.

7è. Religiós i cultural. S'admet.

8è. Oficines. S'admet.

9è. Indústria. S'admet l'ús industrial en la categoria prime­ra, situacions 1-a, 1-b, 2-a, 2-b, 2-c, 3 i 4 i categoria segona, en situacions 2-a, 2-b, 2-c, 3 i 4-b.

A les zones de densificació urbana, a què es refereix el gràfic adjunt a aquestes Normes, s'admetrà, a més, la indústria de tercera categoria en situacions 2-c, 3 i 4-b.

Art. 304. Usos col·lectius o usos públics en grans superfícies.

1. Malgrat el que disposa l'article ante­rior, es condi­cionen els usos públics i els usos col·lectius en superfícies superiors a 10.000 m2 al fet que la disposició de les edificacions o instal·lacions, l'ordenació dels volums, la composició estètica, la destinació de l'edificació o instal·lacions o el trànsit que generin, no trenquin l'harmonia urbana.

2. Quan el projecte no s'adapti a aquestes condicions o per les característiques de l'edificació, instal·lació o ús no pugui assegurar-se l'harmonia urbana, no s'autoritzaran aquests usos públics o usos col·lectius en superfícies que depassin els 10.000 m2.

Art. 305. Zona de conservació de l'estructura urbana i edificatòria.

En aquesta zona s'admeten els usos següents:

1r. Habitatge unifamiliar i plurifamiliar. El tipus unifami­liar és obligatori als sectors on predomini aquesta modalitat.

2n. Residencial. S'admeten les residències comunitàries i els establiments hotelers.

3r. Comercial. S'admet en edificis exclusius sense limitació i en planta baixa dels edificis d'habitatge plurifamiliar, fins a un màxim de superfície de local de 250 metres quadrats. A les àrees d'habitatges unifamiliars s'admeten locals de fins a dos-cents cinquanta metres quadrats, per a modalitats comercials d'articles o serveis quotidians..

Els locals per a la prestació de serveis particulars, en els quals no es generin molèsties, incomoditats, insalubritats o perills, podran ubicar-se en plantes pisos.

4t. Sanitari. S'admeten els dispensaris i consultoris i els centres especialitzats que no depassin la capacitat de cinquanta llits.

5è. Recreatiu. S'admet.

6è. Religiós i cultural. S'admet.

7è. Esportiu. S'admet en instal·lacions cobertes fins a quatre-cents metres quadrats i a l'aire lliure fins a 600 metres quadrats per establiment.

8è. Oficines. S'admet sense limitació excepte als edificis d'habitatge unifamiliar, que s'admet fins a un màxim del 25 per 100 de la superfície de sostre edificable en cada parcel·la. S'admeten els despatxos de professionals liberals sense limitació.

9è. Industrial. S'admet en categories primera, situacions 1-a, 2-a, 2-b i 2-c i categoria segona, situacions 2-a, 2-b i 2-c.

Art. 306. Zona subjecta a ordenació volumètrica específica.

1. Les condicions d'ús en aquesta zona són les següents:

1r. Habitatge. S'admet l'ús d'habitatge plurifamiliar. Quan en virtut del planejament anterior, l'habitatge hagi de ser unifamiliar, només es podrà admetre aquest ús d'habitatge.

2n. Residencial. S'admet.

3r. Comercial. S'admet.

4t. Sanitari. S'admet.

5è. Recreatiu. S'admet.

6è. Esportiu. S'admet.

7è. Religiós i cultural. S'admet.

8è. Oficines. S'admet.

9è. Industrial. S'admeten els usos industrials de la primera i segona categoria. També s'admet l'ús industrial de categoria tercera, en edificacions separades d'habitatges i situades a sectors industrials precisats a l'anterior planejament.

2. Quan el planejament anterior no permeti algun dels usos anteriors o els permeti de manera restringida, s'haurà d'aplicar preferentment les normes del planejament esmentat.

3. És aplicable a aquesta zona el que disposa l'article 304 sobre usos col·lectius i usos públics en grans superfícies, de la reglamentació d'usos en la zona de densificació urbana.

Art. 307. Subzones unifamiliars VI, VII, VIII i IX d'ordenació en edificació aïllada.

En aquestes subzones s'admeten els usos següents:

1r. Habitatge. Només es permet l'habitatge unifamiliar.

2n. Residencial. S'admet l'ús residencial però limitat a una superfície de sostre de l'edificació que ha de ser, com a màxim, equivalent a la superfície de sostre edificable corresponent a sis parcel·les mínimes.

3r. Comercial. Podran autoritzar-se comerços i locals de serveis destinats a cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfície per local de 250 m2.

4t. Oficines. S'admeten fins a un màxim del 25 per 100 de la superfície de sostre edificable en cada parcel·la. S'admeten els despatxos de professions liberals sense limitacions.

5è. Sanitari. S'admet. S'admet amb un límit màxim de 50 llits per establiment.

6è. Religiós i cultural. S'admet.

7è. Recreatiu. S'admet amb el límit màxim de 400 m2 per establiment o instal·lació.

8è. Esportiu. S'admet.

9è. Industrial. Només s'admeten les indústries de categoria primera en situació 2-a, 2-b i 2-c. S'admeten les estacions de serveis i els tallers de reparació de vehicles, amb superfície que no superi els 300 m2.

Art. 308. Subzones plurifamiliars I,II,III i IV d'ordenació en edificació aïllada.

Les condicions d'ús seran les següents:

1r. Habitatge. Es permet el plurifamiliar i l'unifamiliar. Aquest darrer serà obligatori quan no s'assoleixin els mínims de parcel·la.

2n. Residencial. S'admet l'ús residencial però limitat a una superfície de sostre de l'edificació que ha de ser, com a màxim, equivalent a la superfície de sostre edificable corresponent a sis parcel·les mínimes.

3r. Comercial. Podran autoritzar-se comerços i locals de serveis destinats a cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfície per local de 250 m2.

4t. Oficines. S'admeten fins a un màxim del 25 per 100 de la superfície de sostre edificable en cada parcel·la. S'admeten els despatxos de professions liberals sense limitacions.

5è. Sanitari. S'admet l'ús sanitari d'establiments amb capacitat superior a cinquanta llits en edificacions en parcel·les de més de 12.000 m2 de superfície. En parcel·les inferiors s'admet l'ús sanitari sense cap altra limitació que el d'una capacitat màxima de 50 llits.

6è. Religiós i cultural. S'admet.

7è. Recreatiu. S'admet en parcel·les fins a 1.600 m2 per establiment i amb prohibició de destinar diverses parcel·les al servei d'un sol establiment. S'admeten sales fins a una cabuda de cent places.

8è. Esportiu. S'admet sense restriccions.

9è. Industrial. Només s'admeten les indústries de categoria primera en situació 2-a, 2-b i 2-c. S'admeten les estacions de serveis i els tallers de reparació de vehicles, amb superfície que no superi els 300 m2 i separats, com a mínim, 25 metres de qualsevol habitatge o solar dedicat a edificació per a habitatge.

Art. 309. Subzona plurifamiliar V d'ordenació en edificació aïllada.

Les condiicons d'ús d'aquesta subzona són les següents:

1r. Habitatge. S'admet. En parcel·les de superfície inferior a 400 m2 edificable només s'admet l'habitatge unifamiliar.

2n. Residencial. S'admet.

3r. Comercial. S'admet en planta baixa amb un límit màxim de superfície de 600 m2. S'admeten els destinats a prestació de serveis a particulars que no causin molèsties, incomoditats, insalubritats o perills en plantes pisos, fins a una superfície màxima per local de 250 m2.

4t. Oficines. S'admeten en locals que no excedeixin de 400 m2.

5è. Sanitari. S'admet amb el mateix límit que a l'article anterior.

6è. Recreatiu. S'admet en parcel·les fins a 2.500 m2 per establiment i sales amb una cabuda que no passi de 250 places.

7è. Esportiu. S'admet.

8è. Religiós i cultural. S'admet.

9è. Industrial. L'ús industrial s'admet en categoria primera, situacions 1-a, 1-b, 2-a, 2-b, 2-c, 3 i 4, i categoria segona en situacions 2-a, 2-b, 2-c, 3 i 4-b. A les zones de densificació urbana 13a i 13b s'admetran, a més, les indústries de categoria tercera, en situacions 2-c, 3 i 4-b.

Art. 310. Zona de verd privat protegit.

En aquesta zona s'admeten els usos següents:

1r. Habitatge. S'admet l'habitatge unifamiliar.

2n. S'admeten, mitjançant l'aprovació d'un Pla Especial, els usos culturals, recreatius, docents o assistencials que siguin compatibles amb les característiques de la zona i les particulars de l'edifici.

Art. 311. Zona industrial.

1. Els usos permesos a la zona industrial són els següents:

1r. Industrial. S'admeten els usos d'indústries en categories primera, segona, tercera i quarta. S'admet, així mateix, la categoria cinquena en situació 5-b. S'admeten els comerços a l'engròs i els parcs de vehicles i maquinària.

2n. Habitatge. Es permet, només, l'ús d'habitatge per al per­sonal de vigilància, conservació o guarda de l'establiment, a raó de dos habitatges com a màxim per indústria, comerç o magatzem, sempre que s'ocupin i tinguin en ús exclusiu una parcel·la que compleixi els requisits mínims del grup de què es tracti. Quan el Pla Parcial aprovat permeti un nombre d'habitatges major per a aquesta finalitat, s'ha de respectar la previsió del Pla Parcial.

3r. Comercial. Es permeten els establiments dedicats a la venda de maquinària, material de transport i elements auxiliars de la indústria. S'admeten les cafeteries, restaurants, bars i similars.

4t. Oficines. Només s'admeten les oficines i despatxos propis de cada establiment comercial o industrial.

5è. Sanitari. Només s'admet el de dispensaris, consultoris i ambulatoris. No s'admeten els centres sanitaris d'internament prolongat com hospitals, sanatoris o clíniques.

6è. Religiós i cultural. Només s'admeten els dedicats a la formació professional relacionats amb l'activitat industrial de la zona. S'admeten els centres socials i de caràcter associatiu i reunió, al servei del personal adscrit a les indústries.

7è. Recreatiu. S'admeten les sales d'espectacles per al per­sonal de les empreses de la zona o del sector.

8è. Esportiu. Només s'admeten les instal·lacions esportives per al personal de les empreses de la zona o del sector i les que se situen a les àrees destinades específicament a dotacions esportives.

2. Mitjançant un Pla Especial podrà autoritzar-se l'establiment dels usos següents, en les situacions que s'assenyalen:

a) Podran admetre's els usos comercial, d'oficines, religiós i cultural, recreatiu i esportiu en parcel·les perifèriques de l'àrea industrial, accessibles des de l'exterior d'aquesta, que siguin contigües a zones l'ús principal de les quals sigui el residencial.

b) S'admetrà la ubicació d'establiments comercial en grans superfícies en parcel·les que constitueixin illes completes amb front a carrers de capacitat suficient.

El Pla Especial regularà les condicions, accés i aparcament de manera que no puguin produir interferències a l'activitat industrial pròpia de la zona i que d'aquesta no s'hagin de derivar molèsties perilloses als usuaris dels establiments que s'autoritzin.

3. Es prohibeix l'ús residencial i els no expressament admesos a les condicions anteriors, amb excepció de l'ús d'estacionament i garatge-aparcament.

4. Quan, a fi de facilitar la relocalització de petites indústries situades als nuclis urbans de les poblacions, es justifiqui, podran aprovar-se plans especials amb els mateixos objectius i condicions que els regulats a l'article 129.5.

Art. 312. Zones de remodelació.

1. A les zones de remodelació, tant públiques com privades, s'admeten els usos següents:

1r. Habitatge. S'admet el plurifamiliar.

2n. Residencial. Es permet.

3r. Comercial. Es permet.

4t. Oficines. Es permet.

5è. Sanitari. Es permet.

6è. Recreatiu. Es permet.

7è. Esportiu. Es permet.

8è. Religiós i cultural. Es permet.

9è. Industrial. Es permet en categoria primera i segona, en totes les situacions i tercera en situació 4, tret que en un pla de reforma interior s'estableixi un criteri més restrictiu.

2. Els usos públics i els usos col·lectius en grans superfícies s'hauran d'ajustar al que disposa l'article 304.

Art. 313. Zona de renovació urbana.

A la zona de renovació urbana rehabilitació s'admetran els usos següents:

1r. Habitatge. S'admet. Serà obligatori l'habitatge unifami­liar als sectors desenvolupats, actualment, amb aquest tipus d'habitatge i als terrenys amb pendents superiors al 20 per 100.

2n. Residencial. S'admet.

3r. Comercial. S'admet a les plantes baixes d'edificis d'habitatge plurifamiliar. A les àrees d'habitatge unifami­liar s'admeten locals independents fins a 250 metres quadrats, destinats a comerços i serveis quotidians.

Als Plans Especials podran preveure's centres comercials en edificis independents en les àrees d'habitatge plurifamiliar.

4t. Oficines. S'admet. Això no obstant, a les àrees d'habitatge unifamiliar no podrà destinar-se a aquest ús més del 25 per 100 de la superfície de sostre edificable a cada parcel·la.

5è. Religiós i cultural. S'admet.

6è. Sanitari. S'admet el de dispensaris, consultoris i ambulatoris i el de clíniques, sanatoris i anàl egs fins a una capacitat màxima de 50 llits en parcel·la fins a 2.000 m2. S'admet sense límit de capacitat en parcel·les més grans.

7è. Recreatiu. A àrees d'habitatge plurifamiliar s'admeten instal·lacions fins a 2.500 m2 de superfície per establiment i sales amb una cabuda de 250 places com a màxim.

A les àrees d'habitatge unifamiliar s'admeten instal·lacions en parcel·les fins a 1.600 m2 i sales amb una cabuda que no passi de 100 places.

Podran autoritzar-se instal·lacions i sales de superfície o cabuda majors en una parcel·la de més de quatre hectàrees, sempre que es resolguin els problemes de trànsit i de separació de les àrees d'habitatge.

8è. Esportiu. S'admet.

9è. Industrial. A les àrees d'habitatge unifamiliar només s'admeten les indústries de categoria primera en situació 1-a, 1-b, 2-a, 2-b y 2-c. A les àrees d'habitatge plurifamiliar només s'admeten les indústries de categoria primera en qualsevol situació i les de la categoria segona en situacions 2-a, 2-b i 2-c.