GEOPORTAL DE PLANEJAMENT: QUÈ ÉS EL MAPA REFÓS DE PLANEJAMENT?

Descripció del contingut

Es grafia el perímetre dels diferents expedients urbanístics aprovats i publicats fins a la data d'actualització i transcrits gràficament a les capes de contingut del mapa refós. Aquests expedients corresponen a les figures de planejament general i derivat que defineix la llei d'urbanisme (TÍTOL TERCER, capítol I).

El contingut pròpiament d'aquests expedients es transcriu a la categoria corresponent (qualificació urbanística, ordenació volumètrica, etc.).

El codi de l'expedient és el codi assignat per la Direcció General d'Urbanisme, amb dues excepcions:

• Els expedients de planejament derivat que aprova definitivament el municipi de Barcelona per determinació de la Carta Municipal de Barcelona. Aquests expedients tenen el codi del municipi.
• Els estudis de detall anteriors a la llei d'urbanisme del 2002, aprovats definitivament pels propis municipis. Aquests expedients tenen un codi definit per l'AMB.

Especificacions detallades del contingut

Es transcriuen gràficament:

• Tots els expedients urbanístics VIGENTS de PLANEJAMENT GENERAL i DERIVAT.

Es consideren VIGENTS els següents expedients:

• Expedients aprovats amb posterioritat al Pla General o el POUM corresponent.
• Expedients aprovats amb anterioritat al Pla General o POUM corresponent que, per determinació d'aquests plans, no han estat derogats

No es consideren VIGENTS els següents expedients:

• Els derogats per una figura de planejament aprovada posteriorment
• Els anul·lats en la seva totalitat per una sentència

Tots els expedients històrics es poden consultar als llistats d'expedients per municipi adjunts.

No s'ha realitzat la transcripció gràfica de:

• Plans directors urbanístics (a excepció dels Plans Directors Urbanístics de les Àrees Residencials Estratègiques i aquells altres desenvolupats a partir de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que contempla la possibilitat de definir amb aquesta figura de planejament sectors d’interès supramunicipal per a l’execució directa d’actuacions d’especial rellevància social o econòmica o de característiques singulars)
• El planejament territorial i sectorial (PEIN, Xarxa NATURA) (a excepció dels plans especials urbanístics de protecció del medi natural —consultables només en la versió en PDF)

Tots els expedients que no s'han transcrit es poden consultar als llistats d'expedients per municipi adjunts.

No apareixen delimitats:

• L'àmbit del Pla General Metropolità i dels diferents PGO i POUM dels municipis que no són PGM
• L'àmbit de la Revisió del Programa d'Actuació del Pla General Metropolità corresponent al segon quadrienni 1988-1992.
• L'àmbit d'aquells expedients urbanístics que afecten a la totalitat de més d'un municipi i les seves determinacions son de contingut complementari a les capes essencials del refós gràfic.
• L'àmbit d'aquells expedients urbanístics que són estrictament normatius i afecten tots els municipis del Pla General Metropolità o bé un municipi sencer.

Tots els expedients urbanístics que no apareixen delimitats es poden consultar als llistats d'expedients per municipi que adjuntem a continuació i a més estan refosos a l'apartat de normatives urbanístiques per municipi.

Contingut relacionat amb la capa d'expedients:

	Productes elaborats per l'AMB
	NORMATIVES URBANÍSTIQUES PER MUNICIPI - Enllaç:
	LLISTAT DE PLANEJAMENT PER MUNICIPI - Enllaç:

	Enllaç a productes externs
	REGISTRE DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA - Enllaç:

Descripció del contingut

Es transcriu la classificació del sòl segons els conceptes definits al Decret Legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya en el capítol I del títol segon, que determina que aquest pot ser sòl urbà, sòl urbanitzable o sòl no urbanitzable.

Les figures de planejament general (el PGM en el cas dels municipis que en formen part o els POUM per la resta de municipis) són les encarregades d’efectuar aquesta classificació, si bé, en el transcurs del temps, les figures de planejament posteriors la poden fer variar, ja sigui perquè es consolida com a sòl urbà mitjançant l'execució de les determinacions contingudes en les figures de planejament derivat (Plans Parcials, Plans Especials, o Plans de Millora Urbana) o perquè es modifiquen o s'actualitzen les previsions del planejament general (mitjançant Modificació de Pla General o Programa d'Actuació Urbanística). En certs casos, a més, la veritable consecució d'aquestes modificacions depèn de figures de gestió que no són estrictament Planejament Derivat. És aquesta la raó per la qual la informació de la Classificació del Sòl que oferim és una "proposta".

Especificacions detallades sobre el contingut

Especificacions relatives al sòl urbanitzable

Pels municipis que formen part del PGM, la classificació del sòl que es transcriu és la versió PAU 88-92, actualitzada pels diferents expedients de modificació de PGM i programes d'actuació urbanística que hagin variat directament la classificació.

Per la resta de municipis, la classificació del sòl que es transcriu és la proposada pel propi POUM, també actualitzada pels diferents expedients de modificació de POUM i programes d'actuació urbanística que hagin variat directament la classificació. El concepte de programat i no programat s'ha assimilat a tot arreu com a delimitat i no delimitat.

Especificacions relatives al sòl urbà

Pels municipis que formen part del PGM, es transcriu com a sòl urbà no consolidat aquell sòl provinent de la delimitació de sectors per part de les figures de planejament general (zona 14) o les seves modificacions.

No es transcriu com a sòl urbà no consolidat aquell sòl provinent de la delimitació d'unitats d'actuació exclusivament per raó de gestió (falta d'urbanització, per exemple) ni les delimitacions de les zones 15 i 16. En aquests casos es transcriu en el refós com a sòl urbà sense més especificacions.

Per la resta de municipis, es transcriu com a sòl urbà no consolidat aquell sòl provinent de la delimitació de sectors per part de les figures de planejament general o les seves modificacions.

No es transcriu com a sòl urbà no consolidat aquell sòl provinent de la delimitació d'unitats d'actuació exclusivament per raó de gestió (falta d'urbanització, per exemple). En aquests casos es transcriu en el refós com a sòl urbà sense més especificacions.

Especificacions relatives al desenvolupament i execució del planejament

Quan s'executa el planejament derivat que desenvolupa un sector en sòl urbà no consolidat o en sòl urbanitzable, el mapa del refós de planejament considera aquest àmbit com a sòl urbà. Aquesta consideració com a sòl urbà es realitza quan l'Ajuntament notifica a la secció d'informació urbanística la recepció de la urbanització o bé, en el seu defecte, es constata amb cartografia que la totalitat del sector s'ha executat d'acord amb les previsions establertes pel planejament urbanístic.

Per tant, atès que no sempre es té la confirmació fefaent de que aquest sòl es pugui considerar sòl urbà consolidat, s'anomena la classificació del sòl que s'ofereix "classificació de sòl proposada" i és també per aquest motiu que no s'especifica si aquest sòl és sòl urbà consolidat, sinó que es transcriu com a sòl urbà sense més especificacions.

Nota: En el cas de Barcelona varia lleugerament el criteri per considerar històric un sector i per tant, transcriure'n la classificació del sòl com a sòl urbà. Per a més informació consultar l'apartat "Especificacions en funció del municipi"

Descripció del contingut

El Geoportal del Refós de Planejament de l'AMB inclou la delimitació dels sectors amb aprofitament urbanístics i els sectors transversals.

Es grafia el perímetre i es transcriu el contingut dels següents tipus de sectors amb aprofitament segons el seu estat de desenvolupament:

- Sectors en sòl urbanitzable pendents de programació (S.P.PROG). En els municipis que formen part del PGM, s'ha grafiat com a sector el perímetre de les zones 21 encara no desenvolupades. Aquest perímetre és indicatiu.

- Sectors en sòl urbà o urbanitzable pendents de planejament derivat (S.P.P.D.) delimitats pel planejament general, pels diferents expedients de modificació de planejament general i en el cas de sectors en sòl urbanitzable, programes d'actuació urbanística o plans parcials de delimitació.

- Sectors en sòl urbà o urbanitzable amb planejament derivat aprovat (S.P.D.A.) pendents d'urbanitzar i/o pendents de les cessions corresponents determinades pel planejament. Es manté vigent la seva delimitació, fins el moment en que la secció d'informació urbanística rep comunicació per part de l'Ajuntament informant de la recepció de la urbanització, o bé en el seu defecte es constata a la cartografia que la totalitat del sector s'ha executat d'acord amb les previsions establertes pel planejament urbanístic. Quan s'arriba a aquest punt, considerem històric el sector, i per tant s'elimina el perímetre i es transcriu la classificació del sòl com a sòl urbà.

Es grafia el perímetre i es transcriu el contingut dels sectors transversals pendents de planejament derivat.

Nota: En el cas de Barcelona varia lleugerament el criteri per considerar històric un sector i per tant, transcriure'n la classificació del sòl com a sòl urbà. Per a més informació consultar l'apartat "Especificacions en funció del municipi"

Descripció del contingut

Especificacions detallades sobre el contingut

Les qualificacions de planejament general (PGM o POUM propi) i les assimilacions de les qualificacions de planejament derivat a una clau de pla general formen part de la mateixa jerarquia d’informació.

Les qualificacions que mai no han estat afectades per planejament derivat s’introdueixen literalment, tal i com les determina el planejament general.

Per la resta de qualificacions, se segueixen els criteris següents:

Criteris per a l'assimilació de les claus urbanístiques definides en el planejament derivat a les claus de Pla General Metropolità

Habitualment un planejament derivat modifica substancialment els paràmetres d’una clau urbanística existent o bé, directament, en crea una de nova. En la tasca d’assimilació d’aquestes claus urbanístiques a les claus definides pel PGM hem tingut en compte els següents criteris:

• El paràmetre més important és el Tipus d’Ordenació, de manera que quan parlem de zones residencials:
  • Amb edificació segons alineació a vial, la zona assimilable serà la 13a o 13b.
  • Amb tipus d’ordenació en edificació aïllada, la zona assimilable serà la 20a (amb o sense subzones segons el cas).
  • Amb tipus d’ordenació en filera plurifamiliar, la zona assimilable serà la 20a.
  • Amb tipus d’ordenació en filera unifamiliar, la zona assimilable serà la F.
  • Amb tipus d’ordenació segons volumetria específica, la zona assimilable serà la 18.
  • Amb tipus d’ordenació tridimensional, la zona assimilable serà la 18.
• En el cas de Plans Parcials sobre zones residencials (19 i 20b) que no facin l’assimilació directa de les zones existents en sòl urbanitzable programat a zones en sòl urbà, serem nosaltres que en farem aquesta assimilació, aplicant els criteris dels punts anteriors.
• En el cas de Plans Parcials sobre zones industrials (22b) que no facin l’assimilació directa de les zones existents en sòl urbanitzable programat a zones en sòl urbà (22a), serem nosaltres que en farem aquesta assimilació.
• Així mateix, s’actuarà en el cas que un Programa d’Actuació Urbanística modifiqui zones en sòl urbanitzable no programat (clau 21) a sòl urbanitzable programat (claus 11, 19, 20b i 22b).

Les claus dobles

Com a regla general, la clau doble (separada per guió) la posarem en els casos en què hi ha una ambivalència de qualificacions i que segons la interpretació que fem del planejament derivat no hi ha manera de decidir-se per una o altra qualificació. En el cas que l’ambivalència de les qualificacions sigui deguda a que un dels usos està en el subsòl, a la banda dreta del guió indicarem l’ús de la que estigui a nivell de carrer.

Criteris per a diferenciar amb asterisc una clau de planejament derivat assimilada

Habitualment els paràmetres que determina el planejament derivat per a una determinada clau urbanística NO coincideixen amb els paràmetres generals de les NNUU del PGM. És en aquests casos quan parlem de «diferenciar la clau assimilada amb un asterisc».

El límit per discriminar si les determinacions que un planejament derivat concret proposa per una clau urbanística són diferents de les determinacions generals que per aquesta mateixa clau proposen les NNUU és molt difús. En un extrem, podríem afirmar que qualsevol expedient modifica algun aspecte de la normativa i, per tant, totes les claus assimilades haurien de portar asterisc. A l’altre extrem, podríem afirmar que només haurien de portar asterisc si expressament es modifica algun paràmetre.

Conscients d’aquesta dificultat, s’han pres els següents criteris, que s'hauran de relativitzar cada vegada que ens trobem amb un cas concret.

Clau 12 - Zona de nucli antic. Ordenació segons Alineació a vial.

• Si varien les condicions de l’ordenació segons alineació a vial (Títol IV, cap. 2n, secció 2a).
• Profunditat edificable.
• El número màxim de plantes.
• Edificabilitat máxima.

Clau 13. Zona de densificació urbana. Ordenació segons Alineació a vial.

• Si varien les condicions de l’ordenació segons alineació de vial (Títol IV, cap. 2n, secció 2a).
• Profunditat edificable.
• El número màxim de plantes.
• Edificabilitat máxima.

Clau 18. Zona subjecta a ordenació volumètrica. Ordenació segons volumetria específica.

• Si un planejament derivat implica insertar una clau 18, sempre anirà amb asterisc perquè per definició la zona 18 fa referència a una volumetria aprovada anteriorment a l’aprovació del PGM.

Clau 20a. Zona d’ordenació en edificació aïllada. Ordenació segons edificació aïllada.

• Si varien les condicions generals de l’ordenació de l’edificació aïllada (Títol IV, cap. 2n, secció 3a). Si només podem interpretar que és una zona subjecta a «Tipus d'ordenació en edificació aïllada», podem assimilar-ho a una zona 20a sense subzona, sempre amb asterisc, perquè no es contempla per normativa la possibilitat d’una zona 20a sense definir la subzona.
• Índex d’edificabilitat.
• Superfícies mínimes de parcel·la.
• Número màxim de plantes.
• Separacions entre límits de parcel·la.
• Ocupació del sòl.

Clau 22a. Zona industrial.

En principi només un Pla Especial pot modificar les condicions d’ordenació d’una zona 22a. En aquest cas, inserirem clau amb asterisc si aquest planejament derivat no compleix les condicions establertes en la normativa del PGM (art. 350 i 351), amb relació a:

• Ocupació del sòl.
• Número màxim de plantes.
• Superfícies i dimensions mínimes de parcel·la.

Si és un altre tipus de planejament el que modifica les condicions del 22a, SEMPRE hi posarem asterisc.

Si posem la clau 22a com a assimilació d’una zona 22b, també portarà asterisc.

Clau 7. Equipaments comunitaris i dotacions.

Inserirem clau amb asterisc si el planejament derivat no compleix les condicions establertes en la normativa del PGM (art. 217), amb relació a:

• Tipus d’ordenació.
• Ocupació del sòl.
• Índex d’edificabilitat.

Claus noves que incorporem en el refós dels municipis de PGM

Durant la vigència del PGM s’han aprovat modificacions de PGM que proposen claus urbanístiques molt diferents de les que va definir el PGM i, per tant, són molt complicades d’assimilar amb els criteris exposats a l’apartat anterior. Algunes d’aquestes modificacions de PGM abasten tot l’àmbit metropolità, altres només fan referència a algun municipi i altres fan referència exclusivament a un àmbit concret del territori. En tot cas, hem cregut convenient incorporar en el refós una sèrie de claus urbanístiques que s’han anat introduint per diferents expedients de modificació de PGM. Aquestes noves claus no tenen una normativa comuna, sempre serà vàlida la normativa de l’expedient de PGM que l’hagi definit. En aquest llistat exposem aquestes claus que hem introduït i es descriuen els aspectes que comparteixen totes aquestes modificacions de PGM que les incorporen.

Sistemes

SH: sistema hidrogràfic

El PGM va deixar sense qualificar l’espai estrictament de la llera dels rius. Per tal de tancar el sistema d’informació geogràfica i considerant que per diferents lleis sectorials aquests espais són de titularitat pública, s’ha creat aquesta qualificació.

P: passatge

Les NNUU del PGM fan referència al concepte de passatge, tot i que aquest concepte no té una qualificació pròpia en el Refós 1:2.000. En molts casos s’ha considerat oportú reflectir aquesta clau per indicar els moments en què la volumetria s’ha calculat tenint en compte aquest aspecte. També s’ha fet servir per indicar vials peatonals amb forta pendent (urbanitzat amb escales) a urbanitzacions.

7HD: habitatge dotacional

Els municipis han anat aprovant, d’un temps ençà, diferents modificacions de PGM per introduir el concepte d’habitatge dotacional. Generalment, es refereix a un sòl que prové del sistema d’equipaments que es dedica a ús d’habitatge per a persones amb dificultats d’accés al mercat lliure d’habitatge (especialment gent jove i gent gran), però en què l’administració manté la propietat del solar i és promotora i propietària de l’edificació, de manera que el règim d’allotjament sol ser de lloguer. Cal no confondre aquesta qualificació amb el concepte d’habitatge protegit, en què el preu de l’habitatge no està subjecte a les lleis del lliure mercat, però en què tant el sòl com l’edificació són de titularitat privada i l’administració no té per què haver estat la promotora.

10: sistema hoteler dotacional

Diferents expedients de modificació de Pla General Metropolità han anat introduint, sobre terrenys de domini públic destinats al sistema d’equipaments, la possibilitat d’introduir usos hotelers en règim de concessió administrativa (generalment per 50 anys). Aquesta clau urbanística recull aquesta casuística.

Zones

EL: espai lliure

Aquesta clau identifica zones a sòl urbà sense aprofitament urbanístic que no poden formar part del sistema de zones verdes perquè la seva titularitat és privada, independentment que pugui o no existir una servitud d’ús públic. En els casos en què l’espai lliure estigui adscrit a una clau amb aprofitament, s’indicarà la clau de la zona a la qual està adscrit l’espai lliure a la banda esquerra de la clau i separada per un guió.

F: cases unifamiliars en fileres

Tot i que les NNUU del PGM admeten «els habitatges aparionats i els adossats en filera amb espais lliures individualitzats o mancomunats» dins el tipus d’ordenació en edificació aïllada (zones 20a), s’ha cregut oportú incorporar aquesta nova clau que identifica aquest sistema d’ordenació tan particular que s’ha aplicat amb molta més freqüència de la que, en un principi, preveia el PGM.

T: terciari

Tot i que les NNUU del PGM admeten l’ús comercial i d’oficines a les zones dedicades a habitatge i a indústria, s’ha cregut oportú incorporar aquesta nova clau que identifica particularment aquests dos usos (comercial i oficines) quan són exclusius, segons determini el planejament derivat. El sistema d’ordenació serà el que hagi determinat el planejament derivat mateix, sigui en alineació a vial, en edificació aïllada o en volumetria específica.

HT: zona hotelera

Tot i que les NNUU del PGM admeten l’ús residencial (hoteler) a la majoria de zones dedicades a habitatge, atès que molts expedients de planejament derivat han creat una clau específica per aquest ús, s’ha cregut oportú incorporar aquesta nova clau que identifica particularment aquest ús residencial (hoteler, bàsicament) quan és exclusiu. El sistema d’ordenació serà el que hagi determinat el planejament derivat mateix, sigui en alineació a vial, en edificació aïllada o en volumetria específica.

EQ: equipament privat

Tot i que les NNUU del PGM admeten l’ús recreatiu, esportiu i cultural a la majoria de les zones dedicades a habitatge, alguns expedients de planejament derivat han creat una clau específica per alguns d’aquests usos. És per això que s’ha cregut oportú incorporar aquesta nova clau que identifica particularment aquest ús quan és exclusiu. El sistema d’ordenació serà el que hagi determinat el propi planejament derivat, sigui en alineació a vial, en edificació aïllada o en volumetria específica.

ZL: zona d’activitats logístiques

Tot i que les NNUU del PGM admeten la possibilitat de crear zones d’activitat logística (sense emprar aquest nom) dins les zones industrials, atès que una gran majoria de planejaments derivats especifiquen aquest ús de manera exclusiva, s’ha considerat oportú crear-ne una clau específica. El sistema d’ordenació serà el que hagi determinat el planejament derivat mateix, sigui en alineació a vial, en edificació aïllada o en volumetria específica.

ZE: zona extractiva

Tot i que les NNUU del PGM admeten certes àrees on es permeten usos extractius, de manera temporal i amb un règim de llicències específic, el planejament derivat pot haver consolidat o determinat aquest ús específic, de manera que s’ha cregut oportú crear una nova clau que l’especifiqui.

ELEMENTS COMPLEMENTARIS

Qualificacions de planejament derivat

Les zones i sistemes determinats per planejament derivat, a part de caracteritzar-se per la clau assimilada explicada a l’apartat anterior, contindran la informació literal de la clau de planejament derivat.

Edificabilitat màxima de planejament derivat

Sota la qualificació de planejament derivat s’indica l’índex d’edificabilitat màxima ( I.Edif ) o el sostre edificable màxim ( Edif ) que l’expedient en qüestió indica com a paràmetre normatiu. Es distingeix el paràmetre d'edificabilitat màxima per a cadascun dels següents usos inclosos a la qualificació:

- Residencial (R) - Habitatge lliure (no inclou habitatge protegit)

- Habitatge protegit (HP) - Us habitatge protegit

- Activitat econòmica (AE) - Usos terciaris i/o industrials

Àmbits complementaris

(només a la versió en PFD)
S’indiquen àmbits complementaris, com poden ser toleràncies, àmbits d’antenes i soroll...

Àmbits de servituds

(només a la versió en PFD)
S’indiquen els traçats de servituds, com ara vialitat, electricitat, etc., que defineixin específicament el planejament derivat i el PGM.

Descripció del contingut

Es mostren les condicions d’ordenació de les zones subjectes a ordenació segons alineacions de vial. A la resta de zones només s’ha transcrit si el planejament determina una volumetria que, segons la cartografia disponible, encara no s’ha executat.

Atenció: la transcripció de les condicions d'ordenació de les zones subjectes a ordenació segons alineacions de vial s’elabora en funció de les condicions d’ordenació generals que determinen les normes urbanístiques. De vegades aquestes normes s’han d’interpretar en funció d’alguns paràmetres que aquí no s’han tingut en compte. Per exemple: no es contempla el fet que l’edificació i la parcel·lació existents poden influir en la concreció d’aquestes volumetries. Tampoc es recullen altres aspectes que requereixen un grau de detall molt elevat. És per això que la informació sobre les condicions d’ordenació és indicativa.

Especificacions detallades sobre el contingut

Volumetries a les claus amb sistema d’ordenació en alineació a vial (claus 12 i 13 del PGM) o assimilables

Aquest sistema d’ordenació, en general, té unes regles d’ordenació volumètriques molt definides, fins i tot en els mateixos plans generals. És per això que sempre s’indiquen aquestes volumetries, tant si estan executades com si no, indiferentment de si provenen de pla general o de planejament derivat.

Volumetries a les claus amb sistema d’ordenació en edificació aïllada (claus 20a del PGM) o assimilables

Només s’indiquen aquelles volumetries que especifiqui amb concreció el planejament derivat, sempre que encara no s’hagin executat. Aquest criteri també es fa servir per a les claus 7, T i 10 del PGM, independentment del sistema d’ordenació que tinguin.

Volumetries a les claus amb sistema d’ordenació en volumetria específica (clau 18 del PGM) o assimilables

S’indiquen les volumetries que especifiqui el planejament derivat, tant si s’han executat com si no. Les volumetries que especifiqui el planejament vigent anterior (zones 18 de PGM), s’indiquen NOMÉS si no han estat executades. No es transcriurà el número de plantes si la volumetria ja està executada (s’indica amb E.D.). Si el planejament amplia la volumetria en planta (ocupació del sòl), s’indica la zona ocupada per l’ampliació i, en aquest cas, sí que s’inclourà el número de plantes. Si el planejament derivat només fa referència a canvis d’alçades en volumetries ja existents, aquesta informació no es transcriu.

Gàlibs

Només a zones 22a i 7. S’indiquen els gàlibs que defineixin expressament el planejament derivat.

Cotes d’ample nominal de carrer i fondària edificable.

S’indica com a mínim una cota per carrer amb la mateixa amplada nominal o illa amb la mateixa profunditat edificable.

Descripció del contingut

S'ha fet la transcripció gràfica dels Plans Especials de Catàleg i Protecció del Patrimoni Arquitectònic per aquells municipis que en disposen, excepte pel municipi de Barcelona. La transcripció del Pla Especial de Catàleg i Conservació del Patrimoni Arquitectònic del municipi de Barcelona no es mostra en aquesta aplicació web.

Atesa la diversitat de criteris i conceptes inclosos en aquests documents, s'ha optat per fer un «refós» d'aquests documents, amb l'objectiu de sintetitzar en quatre conceptes els múltiples temes que aquests documents poden tractar.

Especificacions detallades sobre el contingut

S'han considerat quatre tipologies d'elements de patrimoni catalogat:

Element catalogat

Fa referència als elements concrets, individuals, generalment edificis catalogats i que disposen d'una fitxa pròpia en el catàleg.

Entorn de protecció de l'element catalogat

Fa referència a qualsevol tipus d'entorn, però sempre que estigui relacionat amb un element catalogat. Normalment, els plans especials anomenen aquests entorns de les següents maneres: entorn protegit, entorn de respecte, entorn d'intervenció, entorn intrínsec...

Entorns urbans

Són aquells entorns independents de qualsevol element catalogat. Habitualment, són aquells elements que els plans especials anomenen conjunts d'interès històric o urbanístic (carrers, barris sencers, nuclis antics...).

Espai arqueològic

En aquesta categoria s'han inclòs tots aquells elements que habitualment els plans especials classifiquen com a jaciments, espais, entorns o àmbits arqueològics.

Descripció del contingut

La transcripció del planejament derivat de les diverses modificacions de planejament general sobre una cartografia que no té per què ser la mateixa sobre la qual s'ha redactat la figura de planejament implica, moltes vegades, haver de reinterpretar el contingut d'aquests documents

Moltes vegades, la multiplicitat d'expedients de planejament derivat que se solapen en un mateix punt, alguns fins i tot amb sentències parcials que els deroguen, etc., fa difícil la interpretació de quina és la situació urbanística d'aquests territoris.

En aquestes situacions i d'altres amb casuístiques similars, s'ha optat per indicar les raons que han motivat aquesta interpretació. Aquesta interpretació NO té per què ser la que es tingui en consideració a l'hora d'atorgar una llicència urbanística. És per això que el mapa refós de planejament no té valor normatiu.