Sistema Viari. (Clau 5)

Art. 133. Definició

1.- Comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viària i dedicats exclusivament a l'ús de vialitat, els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i sectors urbans i assegurar un nivell de mobilitat adequat. També s'hi comprenen les àrees d'aparcament i les estacions de servei, estant subjecte la titularitat d'aquestes a la seva normativa específica.

2.- El règim de la xarxa viària bàsica serà el que correspongui, amb subjecció a la legislació vigent, segons que es tracti de vies provincials o municipals.

La xarxa viària té la missió principal de donar accés a les edificacions i enllaçar amb les vies bàsiques i és constituïda per les vies no compreses a la xarxa bàsica, amb alineacions i rasants definides pel planejament anterior que es conserva, o assenyalades en el present Pla General o, com a desenvolupament d'aquest, en Plans Parcials, Especials o en Estudis de Detall que en endavant siguin aprovats.

La xarxa viària en sòl no urbanitzable és constituïda pels camins d'accés als sòl agrícoles i ramaders o forestals. La seva amplària ve fixada en els plànols normatius a escala 1/5.000.

Art. 134. Tipus de vies

1.- Aquest Pla General estableix els tipus-vies següents:

a)- Xarxa viària bàsica. Està constituïda per les vies següents:

La BV 2411 d’Avinyonet a Begues i la BV 2041 de Begues a Gavà

De fet són la mateixa carretera que creua de ponent a llevant el terme municipal. El projecte, construcció, conservació, finançament, ús i explotació observaran el que disposa la Llei Catalana de Carreteres 7/1993 de 30 de setembre en la qual es regulen les carreteres que no queden reservades a la titularitat de l’Estat i altres normes aplicables en funció de la seva titularitat. S'hauran de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest Pla General a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari.

La mateixa carretera de Begues a Torrelles des de Can Grau del Coll fins al límit amb el terme municipal de Torrelles, es pot considerar de la mateixa categoria que les anteriors.

Vies bàsiques

De caràcter urbà que comprenen les vies fonamentals i estructuradores dels nuclis de població amb incidència general.

b)- Xarxa viària local. Constituïda pels carrers dels nuclis habitats.

c)- Xarxa viària agrícola. Constituïda pels camins rurals.

2.- Aquest Pla General reflecteix el traçat de la ronda urbana i de les carreteres i vies bàsiques. També preveu el traçat de la xarxa viària local principal en la seva totalitat i de la xarxa viària local secundària i d'accés en sòl urbà. En sòl urbanitzable l'establiment de la xarxa viària local secundària correspon al planejament parcial que haurà de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest Pla General, a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari, en el marc dels estàndards fixats per a cada sector.

Art. 135. Desenvolupament

1.- Les línies que en els plànols d'ordenació delimiten la xarxa viària bàsica i la xarxa viària local secundària, indiquen la magnitud i disposició del sòl reservat per a aquesta, així com la secció bàsica més adequada al carrer. Seguint aquestes indicacions, els Plans Especials, i si és el cas, els Estudis de Detall, assenyalaran les alineacions i rasants i precisaran el disseny de cadascuna de les vies en el que fa referència a la distribució de calçades per a vehicles, voreres i passos per a vianants, elements d'arbrat i superfícies de jardineria, amb la finalitat de millora de la qualitat ambiental o de protecció de les àrees urbanes, seguint les directrius que figuren als plànols d'ordenació.

2.- En la regulació del sòl no urbanitzable es preveuen el règim i mesures urbanístiques en relació amb les vies incloses a la xarxa viària agrícola.

3.- Els Plans Parcials o Especials o els Estudis de Detall no podran disminuir en cap cas les superfícies de la xarxa viària bàsica i de la xarxa viària local principal establertes per a aquest Pla General. La seva funció primordial serà la de precisar les determinacions incloses en els plànols d'ordenació del Pla i resoldre l'enllaç de la xarxa viària bàsica i de la xarxa viària local principal.

4.- Les modificacions de la xarxa viària bàsica que no compleixin les condicions establertes en el paràgraf anterior, hauran de tramitar-se i justificar-se com a modificacions del Pla General.

5.- Les determinacions gràfiques dels intercanvis i interseccions de vies a nivell diferent no vinculen la forma concreta dels enllaços, si bé les alineacions i rasants es fixaran en els Plans Especials o Estudis de Detall, o mancant d'aquests, en els Projectes de Construcció. Aquests documents podran variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir-ne les reserves de sòl, la capacitat d'intercanvi i d'entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit que els projectes definitius precisin menys sòl que el previst, el sòl conservarà la qualificació com a reserva per a futures ampliacions.

6.- El projecte de modificació de traçat de la carretera de Gavà a Avinyonet en el tram de la ronda urbana de Begues, haurà de contemplar necessàriament un estudi d’impacte ambiental del paisatge amb la finalitat d’aconseguir la millor integració amb el medi. Per altra banda haurà de contemplar mesures necessàries perquè es garanteixi la no formació de guarets al seu entorn.

Art. 136. Necessitat de llicència

1.- Les construccions, instal·lacions i edificacions en zones adjacents a les que formen part del sistema viari estan subjectes en tot cas, i sense perjudici d'altres intervencions, a la llicència municipal.

2.- L'administració municipal requerirà de l’Òrgan competent en la matèria, l'informe i autorització preceptius per a cada carretera. Els informes denegatoris per raons de competències específiques determinaran la denegació de la llicència municipal.

Respecte a les carreteres BV-2411 i BV-2041
Serà necessari d’acord amb l’article 37 de la Llei 7/1993 de 30 de setembre, i en les distàncies mínimes fixades en els articles 30 i 31 i tenint com a zona d’afecció el que determina l’art. 28:

“Article 28

Zona d’afectació

La zona d’afectació consisteix en dues franges de terreny a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per dues línies paral·leles a les arestes exteriors de l’explanació, a una distància de cent metres en les autopistes i vies preferents, de cinquanta metres en les carreteres convencionals de la xarxa bàsica i de trenta metres en la resta de carreteres de les altres xarxes, mesurats des de les esmentades arestes.”

“Article 30

Línia d’edificació

1.- La línia d’edificació s’estableix a banda i banda de la carretera. En la zona compresa entre la línia i la carretera es prohibeix qualsevol tipus d’obra de construcció, reconstrucció o ampliació, llevat de les que siguin imprescindibles per a la conservació i el manteniment de les construccions existents.

2.- La línia d’edificació s’ha de situar, respecte a l’aresta exterior de la calçada, a cinquanta metres en les autopistes, les vies preferents i les variants que es construeixen amb l’objecte de suprimir les travesses de població, i a vint-i-cinc metres en la resta de les carreteres.”

“Article 31

Supòsits especials de la línia d’edificació

1.- En les carreteres o trams que transcorren per sòl urbà, el planejament urbanístic, amb l’informe favorable previ de la Direcció General de Carreteres, pot establir la línia d’edificació a una distància inferior a la regulada en l’article 30.

3.- S’han de determinar per via reglamentària les circumstàncies que poden justificar la reducció de la distància de la línia d’edificació en el supòsit a què es refereix aquest article.”

“Article 37

Autoritzacions

1.- Correspon als ajuntaments, amb l’informe previ favorable del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, d’atorgar les autoritzacions per a realitzar a la zona de domini públic exterior a la calçada, en els trams urbans i les travesseres de les carreteres, les obres i actuacions esmentades a l’article 25.1. Les obres i les actuacions que han d’ésser realitzades per l’administració titular del domini no requereixen l’autorització esmentada, però han d’ésser notificades prèviament a l’ajuntament corresponent.

Correspon al titular de la carretera d’atorgar l’autorització per a la realització d’obres o actuacions que afectin la calçada o de les previstes en l’article 25.2, sens perjudici de les altres autoritzacions o llicències que siguin preceptives.

2.- Correspon als ajuntaments d’atorgar les autoritzacions d’usos i obres a les zones de servitud i d’afectació en els trams urbans i les travesseres. Si es tracta de trams urbans que no tenen la condició de travessera, s’ha de sol·licitar prèviament l’informe de la Direcció General de Carreteres.

3.- La línia d’edificació en els trams urbans i les travesseres es pot fixar d’acord amb el que estableix l’article 31.

4.- L’explotació dels trams urbans i de les travesseres correspon, salvat el que estableix aquest capítol, a l’Administració de la Generalitat.”

Art. 137. Ordenació de cruïlles

1.- Els plànols d'ordenació expressen la definició de les cruïlles previstes.

2.- D'altra banda, les cruïlles entre vies de la xarxa de carreteres i principal, s'haurà de preveure que l'edificació no envaeixi l'àrea suplementària de protecció de les cruïlles, definida a cada cantonada per les alineacions oficials de les vies o els límits de les línies d'edificació i servitud i per la corda que neixi als punts de tangència d'uns circumferència de quinze metres de radi.

Art. 138. Publicitat

1.- Es prohibeix la realització de publicitat.

2.- Als efectes del que estableix l’apartat 1, no es consideren publicitat els rètols informatius, ni els rètols o les instal·lacions similars indicatius d’establiments mercantils o industrials, sempre que se situïn en el mateix edifici i no incloguin cap tipus d’informació addicional.

3.- Són rètols informatius:

a) - Els senyals de servei

b)- Els que assenyalin indrets, centres o activitats d’atracció o interès turístics o culturals.

c)- Els que siguin exigits per la normativa internacional.

La forma, els colors, les dimensions i les determinacions lingüístiques dels rètols informatius s’han d’ajustar als criteris establerts per la Diputació Provincial de Barcelona, d’acord amb el que estableix la normativa general aplicable en la matèria.

4.- En qualsevol cas, els rètols a què es refereix l’apartat 2 requereixen l’autorització prèvia de l’Àrea d’Obres Públiques de la Diputació Provincial de Barcelona.

Art. 139. Àrees d'aparcament (clau 5a)

En els plànols d'ordenació s'assenyalen espais adscrits exclusivament a l'ús d'aparcament, la disposició dels quals haurà de fer-se amb arbres i amb jardineria.

Art. 140. Estacions de servei (clau 5b)

Són les instal·lacions pròpies del subministrament de carburant al detall. Es preveuen en els plànols d’ordenació espais qualificats com a estacions de servei. La seva regulació s’ajustarà al “Reglamento para el suministro y venta de gasolinas y gasoleos de automoción”.