DISPOSICIONS COMUNES

CAPÍTOL 1. PARÀMETRES D’ORDENACIÓ

Art. 51. Definició

S'estableixen els següents paràmetres d'ordenació:

1.- L'índex d'edificabilitat bruta és el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m²st/m²s. (metre quadrat de sostre edificable/metre quadrat de sòl), de l'àrea de referència de cada unitat.

2.- L'índex d'edificabilitat neta és el límit màxim d'edificabilitat expressat en m²st/m²s. (metre quadrat de sostre edificable/metre quadrat de sòl) calculat sobre l'àrea de referència a cada unitat una vegada deduït el sòl destinat a sistemes.

3.- La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació, tinguin la consideració de baixos i pisos.

Seran computades també, per al càlcul d'aquesta superfície, les corresponents als cossos sortints tancats o semitancats, les de les edificacions o cossos d'edificació auxiliars i les de les edificacions existents que es conservin, d'acord a l'art. 58.

No seran computades les superfícies d'accessos de titularitat pública sota pòrtics, ni porxos públics oberts, ni les superfícies de sostre per a equipaments de titularitat pública, ni els cossos sortins oberts.

4.- L'envoltant màxima d'edificació és la que resulta en funció dels paràmetres o constants en cada sistema d'ordenació.

5.- L'índex d'intensitat neta d'edificació és el resultat de dividir l'edificabilitat màxima permesa en cada parcel·la per la seva superfície. L'edificabilitat màxima permesa és el resultat de la distribució entre totes les parcel·les de l'edificabilitat neta de cada unitat de la zona o sector. En el còmput de l'edificabilitat s'inclouran les superfícies de totes les plantes per sobre de la planta soterrani. En l'edificabilitat també es computaran els cossos sortints tancats o semitancats, els celoberts i els patis de ventilació. L'edificabilitat total computada no suposarà en les parcel·les en pendent la que resulti de l'edificació en terreny en pla horitzontal, ja que en aplicació dels paràmetres reguladors si el terreny és inclinat, aquella també es pot incrementar.

També es computarà, amb una reducció del 50%, la superfície en soterrani a comptar de la segona planta, llevat del cas que sigui necessària per a complir les exigències mínimes d'aparcament previstes, segons els diversos usos, per aquestes Normes com a pròpies de les edificacions, no aplicant-se per tant aquesta excepció en el cas d'ús d'aparcaments que comercialitzen aquesta activitat.

7.- L'índex de volum edificable per a les zones industrials és el límit màxim de volum expressat en m³/m². (metre cúbic per metre quadrat de sòl) de l'àrea de referència de cada unitat.

L'índex de volum edificable net és el resultat de dividir el volum màxim permès a cada parcel·la per la superfície d'aquesta.

CAPÍTOL 2. DISPOSICIONS SOBRE ELS TIPUS D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ. PARÀMETRES COMUNS

Art. 52. Definició dels conceptes

1.- Els conceptes que s'indiquen tot seguit tindran el següent significat:

a) Parcel·la. Porció de sòl urbà edificable.

b) Solar. Parcel·la que per reunir les condicions de superfície i urbanització establertes en aquestes Normes és apta per a ésser edificada immediatament.

c) Planta baixa. Pis baix de l'edifici a nivell del sòl o dins dels límits que amb referència a la rasant del carrer assenyalen les Normes.

d) Planta soterrani. La situada a sota de la planta baixa.

e) Planta pis. Tota planta de l'edificació que estigui per sobre de la planta baixa.

f) Elements tècnics de les instal·lacions. Parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com els següents: Filtres d'aire; dipòsits de reserves d'aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; claraboies; antenes de telecomunicació, ràdio i televisió; maquinària dels ascensors i, fins i tot, per accés d'aquests al pla del terrat o coberta; elements de suport per a estendre i assecar la roba i d'altres que comunament tinguin aquest valor d'element tècnic i que no suposin parts de l'edifici que es puguin comercialitzar independentment.

g) Cossos sortints. Són els que sobresurten de l'alineació de façana o línia de façana, o de l'alineació interior, o de l'espai lliure a l'interior de l’illa, i tenen el caràcter d'habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.

h) Elements sortints. Són la part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació o línia de façana o de l'alineació interior o de l'alineació de l'edificació.

i) Celobert. Espai no edificat situat dins del volum d'edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació.

j) Patis de ventilació. Amb aquest nom es designen espais no edificats, d'igual significació que els celoberts, però destinats a il·luminar o ventilar escales i altres peces que no siguin principals de l’habitatge.

k) Peces principals d’un habitatge. Les sales i dormitoris d’acord amb la normativa sobre condicions mínimes d’habitabilitat.

Art. 53. Tipus d'ordenació de l'edificació

En aquest Pla General es preveuen els tipus d'ordenació de l'edificació següents:

- Alineació de vials
- Edificació aïllada

Art. 54. Planta Baixa

1.- És la primera planta per sobre a la planta soterrani, real o possible. Però en el sistema d'ordenació segons alineacions de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella el paviment de la qual sigui situat entre 0,60 m per damunt o per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la parcel·la. (fig. 1 vegi's ANNEX)

En els casos en què, en el tipus d'ordenació segons alineacions de vial a conseqüència del pendent, hi hagi més d'una planta que se situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior s'entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la de posició inferior.

Per aquest mateix tipus d'ordenació, en els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota planta baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la profunditat de les quals sigui al punt mig de l’illa. La planta baixa, per a ésser habitable, haurà de tenir entre sòl i el paviment, una cambra d'aire de 0,20 m., o un gruix de formigó impermeabilitzat amb un gruix mínim de 0,20 m.

2.- En el tipus d’edificació aïllada té la consideració de planta baixa, aquella planta o part situada damunt del soterrani real o possible.

3.- L'alçada mínima de la planta baixa serà la següent:

L’alçada màxima de la planta baixa en tipologia segons alineació a vial serà de 4 m, no podent-se desdoblar en cap cas en semisoterrani i entresol.

Art. 55. Planta soterrani (fig. 2)

1.- Les plantes soterrani en el tipus d'ordenació segons el vial, són les situades per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d'edificació.

2.- Les plantes soterrani, en altres tipus d'ordenació, són tota planta enterrada o semienterrada, sempre que llur sostre sigui a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semienterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

Les plantes soterranis no compten en els índex d'edificabilitat, si l'ús és el d'aparcament o d'elements tècnics propis de l'edifici.

3.- Als soterranis no és permès l’ús d’habitatge, ni la ubicació en ús hoteler o sanitari-assistencial. Els soterranis, per sota del primer, només podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars.

Tanmateix, en el cas d’edificacions d’equipaments es podrà utilitzar el primer soterrani per a usos de la pròpia instal·lació.

4.- L'alçada lliure de les plantes soterrani serà almenys de 2,30 m. L’alçada lliure mínima de les plantes soterrani en habitatges unifamiliars serà de 2,10 m.

Art. 56. Alçada de les plantes pis

1.- L'alçada lliure de les plantes pis no serà inferior a 2,50 m.

2.- En el cas de la darrera planta, l'alçada lliure mínima computarà d’acord amb els criteris marcats en el Decret sobre mínims d’habitabilitat però el promig d'alçada interior de la planta haurà d’ésser com a mínim de 2,50 m. A efectes del còmput del 50% d’ocupació autoritzat respecte de la planta 1ª, es contarà com a superfície construïda tota la part de planta que superi un alçada lliure de 1,50 m.

Art. 57. Elements tècnics de les instal·lacions

1.- Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes Normes, s'hauran de preveure en el projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici.

2.- Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d’instal·lació.

3.- Es prohibeix l’execució d’elements tècnics d’instal·lacions a qualsevol de les façanes dels edificis.

Art. 58. Cossos sortints (fig.3)

1.- Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten en la línia de façana o de l'alineació de l'espai lliure interior de l’illa o de l'alineació de l'edifici compliran, en tot cas, el que s'ha disposat en aquest article.

2.- Són cossos sortints tancats els miradors, tribunes i altres similars amb tots els costats amb tancaments indesmuntables. Són cossos sortints semitancats els cossos volats que tinguin tancat totalment algun dels seus contorns laterals com són les galeries i similars que reuneixin aquestes característiques. Són cossos volats oberts les terrasses, els balcons i d'altres semblants.

3.-

a).- La superfície en planta dels cossos sortints tancats es computarà a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.

b).- En els cossos sortints semitancats, la superfície en planta computarà en un cinquanta per cent a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.

Però a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable, deixarà de computar-se la part que sigui oberta per tots costats a partir d'un pla paral·lel a la línia de façana.

c).- Els cossos sortints oberts en no especificar el contrari en la regulació de les zones no es computaran a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable. Es computaran a efectes de l'ocupació màxima a la planta baixa i si és el cas també a efectes de separacions als límits de parcel·la.

No obstant, respecte dels espais preexistents no serà d'aplicació el paràgraf anterior respecte de les escales d'emergència sempre que siguin diàfanes totalment.

4.- Són prohibits els cossos sortints a la planta baixa.

5.- S'admeten, amb excepcions o restriccions establertes a les Normes aplicables a cada zona o sector, els cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a un metre de la paret mitgera.

6.- Els cossos sortints no podran estar a una alçada inferior a 3,75 m. del nivell de la voravia. En els carrers en pendent es mesuraran en el centre de la façana però sempre que l'alçada mínima no sigui inferior a 3,50 m.

Art. 59. Vol màxim dels cossos sortints (fig. 4 i 5)

El vol màxim dels cossos sortints, tancats, semitancats o oberts és el que s'estableix en aquest article per als diferents sistemes d'ordenació.

I. Tipus d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial.

A totes les zones o sectors a les quals correspongui aquest tipus d'ordenació, menys quan s'estableixi una normativa especial, regiran les següents prescripcions.

1.- El vol màxim, amidat normalment al pla de façana en qualsevol punt, no podrà excedir de la desena part de l'amplada del vial. Si aplicant aquesta regla en resultés un vol superior a 1,20 m., s'aplicarà aquesta mida com a vol màxim, a excepció feta per a la zona 1 que serà d’un màxim d’1,00 m. En tot cas, es retirarà 30 cm. respecte del pla vertical que passa pel costat exterior de la voravia. Si l'edificació és de cara a vies o trams de vies de diferent amplada, per a cada un dels cossos sortints s'aplicarà la regla d'amplada corresponent a la via o tram de via a què recula, amb el límit màxim d' 1,20 m.

Els cossos sortints no podran sobrepassar un pla vertical traçat per la intersecció de l'eix de la mitgera amb la façana i que forma amb aquesta un angle de 45 graus. No s'admeten cossos sortints en vials l'amplada dels quals sigui inferior a 6 m.

S’admeten els balcons amb un màxim de vol de 0,60 m per a carrers de 6 a 8 m i s’admeten els cossos tancats i semitancats pels carrers de més de 8 m.

2.- El vol màxim dels cossos sortints oberts a l'espai lliure de l’illa no podrà excedir d'un vintè del diàmetre de la circumferència inscriptible a l'espai lliure interior de l’illa, amb un vol màxim, en tot cas, d' 1,00 m.

A l'espai lliure interior d’illa no es permeten cossos sortints tancats o semitancats que ultrapassin la profunditat edificable.

3.- Els cossos sortints oberts podran ocupar les 2/3 parts de la llargada de la façana, els tancats i els semitancats no en podran ocupar més de la meitat de la façana. En tots dos casos, els cossos venen limitats en llur distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral del vol, que se situa a 100 cm. de la paret mitgera.

II.- Tipus d'ordenació d'edificació aïllada.

En aquest tipus d'ordenació, el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, ve limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. En els percentatges d'ocupació màxima i en les separacions als límits de parcel·la es tindran en compte els tancats, els semitancats o els oberts.

Art. 60. Elements sortints

1.- Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres de similars fixos es limitaran, quant al vol, a tot el disposat per als cossos sortints amb les particularitats següents, aplicables a qualsevol sistema d'ordenació:

a).- S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificació enfrontada al carrer més de 6 m. d'ample, i sempre que no sobresurtin més d'un cinquantè de l'amplada del vial, d'una desena part de l'amplada de la voravia, i de 0,40 m. Quan afectin menys de la cinquena part de la longitud de la façana, o de 0,15 m. si ocupen més d'aquest cinquè de façana.

b).- S'admeten els elements sortints que se situïn de forma que cap dels seus punts no es trobi a una alçada inferior als 2,50 m. per sobre de la rasant de la voravia i que llur vol no sigui superior en cap punt a l'amplada de la voravia menys 0,60 m. amb un màxim d' 1,50 m., i que no sigui superior a la mida del cos sortint màxim del carrer.

c).- Els ràfecs podran volar del pla de façana fins a un màxim de 0,60 m., per als carrers de menys de 15 m. i fins un màxim de 0,90 m. per als carrers de 15 o més metres.

2.- Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes, els rètols, anuncis i similars no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes.

Art. 61. Ventilació i il·luminació

a) En els edificis d'habitatges els dormitoris, sales d'estatge i menjadors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació a través, almenys, de celoberts. La ventilació i il·luminació d'altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris, menjadors o sales d'estatge, i les de les escales o peces interiors auxiliars, podran fer-se mitjançant patis de ventilació.

b) La ventilació i la il·luminació mitjançant medis tècnics, sense utilització de celobert o patis de ventilació, s'admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges no destinats a dormitoris, menjadors o sales d'estatge quan se'n assegurin les condicions higièniques i hi hagi l'autorització per les normes estatals, autonòmiques i municipals sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges. Les cuines obligatòriament hauran de tenir sobre l'emplaçament de l'aparell de cocció una campana que evacuï els fums a través d'un conducte en el qual s'activi mecànicament l'extracció. Si el conducte és vertical l'extracció podrà ser activada estàticament.

c) La ventilació i la il·luminació dels locals de treball i estança destinats a ús comercial i d'oficines podran realitzar-se mitjançant celoberts. Es permetrà la ventilació o il·luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d'higiene.

Art. 62. Obres d'ampliació

El disposat sobre patis i celoberts i patis de ventilació és aplicable també a les obres d'ampliació per addició de noves plantes.

Art. 63. Celoberts (fig. 6)

1.- Els celoberts poden ésser interiors o mixtes. Són interiors els celoberts que no s'obren a d'altres espais lliures o vials, i són mixtes els oberts a aquests espais.

2.- La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió del celobert interior serà tal que permeti d’inscriure al seu interior un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de 3 m. I que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent:

3.- Els celoberts mixtes, que són els oberts per alguna de llurs cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscribible que diu el número anterior d'aquest article. Les superfícies mínimes fixades a la taula anterior no seran aplicables a aquests celoberts.

Les parets dels celoberts mixtes es consideraran com a façanes a tots els efectes. La mida de fondària no serà més gran de l'amplada promig.

4.- El celobert serà mancomunat quan pertany al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d'aquestes Normes, que la mancomunitat de pati s'estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat.

Els patis mancomunats es regiran, quant a llur forma i dimensions, pel disposat per als patis interiors i mixtes.

5.- A efectes del disposat en aquest article sobre celoberts interiors es tindran en compte, les següents regles:

a).- Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els safareigs.

b).- L'alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície s'amidarà en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti com a celobert fins a la més elevada.

c).- El paviment del celobert estarà, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.

d).- Els celoberts es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancaments de cap classe entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del celobert.

e).- No es permetrà la instal·lació d'ascensors o similars sense formar caixa opaca, que no tindrà la consideració de celobert.

Art. 64. Patis de ventilació
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- Els patis de ventilació poden ésser interiors o mixtes.

2.- La dimensió i superfície mínima obligatòries dels patis de ventilació depèn de llur alçada. La dimensió del pati serà tal que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre mínim igual a un setè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de dos metres (2 m) que no produeixi en cap punt de la seva planta, estrangulació de menys de dos metres (2 m) i amb una superfície mínima segons la taula següent:

3.- Quant als patis de ventilació, regiran les següents regles:

a).- No és permès reduir les llums mínimes interiors amb sortints, conductes d’instal·lacions o elements de renovació d’aire i en particular aquells establerts amb caràcter obligatori a la normativa tècnica sectorial (CTE, etc).

b).- L'alçada del pati, a efectes de determinació de la seva superfície, s'amidarà en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida del pati. A aquest efecte, la planta sotacoberta computarà com a planta independent sempre que en la seva intersecció amb el pati, els paraments de les façanes corresponents a aquesta planta siguin superiors a 1,50 metres d’alçària. La mesura es computarà des del nivell del paviment de la planta sotacoberta fins al punt més baix del pla superior de la teulada en el perímetre del pati o celobert.

4.- Els patis de ventilació mixtes compliran condicions anàlogues a les establertes per als celoberts mixtes.

5.- Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure, sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del pati.

6.- En tots els edificis que disposin de més d’una unitat d’ocupació independent i en el que alguna de les unitats no limiti directament amb la coberta terminal de l’edifici, s’haurà de preveure una canalització des de la planta inferior fins la coberta, de totes les possibles instal·lacions de l’edifici. Al marge d’aquestes instal·lacions privatives es preveurà una canalització de secció mínima 0,40 x 0,40. Aquest conducte haurà de permetre instal·lar elements per a la ventilació i climatització dels locals i possibles habitatges de les plantes inferiors sense interferir la superfície mínima dels celoberts i patis de ventilació obligatoris de l’edifici.

Art. 64 bis.- Materials de façana
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

Com a criteri general i llevat de les salvetats expressades en cada zona, tots els projectes d’edificació hauran de resoldre les façanes i cobertes de forma que respectin el paisatge urbà tradicional de Begues.

A aquest efectes els projectes hauran d’especificar els materials d’acabat de les façanes i de la coberta i els seus colors.

Queden expressament prohibits:

Per a totes les zones:

- les cobertes de pendents superior al 45%

- les teulades de color negre o en general fosc i sense cromatisme definit, al marge de la denominació comercial que adopti el color de l’acabat.

En edificació entre mitgeres:

- els aplacats de pedra rústica (falsa mamposteria)

CAPÍTOL 3. REGULACIÓ DE PARÀMETRES ESPECÍFICS

TIPUS D’ORDENACIÓ EDIFICACIÓ SEGONS ALINEACIONS DE VIAL

Els conceptes esmentats tenen el significat següent:

a).- Alineació del vial

És la línia que estableix al llarg dels vials els límits a l'edificació.

b).- Línia de façana

És el tram d'alineació pertanyent a cada parcel·la.

c).- Ample de vial

És la mida lineal que, com a distància entre dues bandes del carrer, es prenen com a constant o paràmetres que serveix per a determinar l'alçada reguladora i altres característiques de l'edificació.

d).- Alçada reguladora màxima

És la línia horitzontal separada del terra, la qual fixa el límit superior fins on pot arribar l'estructura de l'edificació, amb la salvetat d'excepcions.

e).- Nombre màxim de plantes

Nombre màxim de plantes permeses dins de l'alçada reguladora.

S'han de respectar conjuntament aquestes dues constants: alçada i nombre de plantes.

f).- Mitgera

És la part lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s'eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.

g).- Illa

Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües.

h).- Profunditat edificable

És la distància normal a la línia de façana que limita l'edificació per la part posterior. Defineix el pla de façana a l'espai lliure interior de l’illa.

i).- Espai lliure interior d’illa

És l'espai lliure d'edificació situat després de la profunditat edificable.

j).- Reculada de l'edificació

És el retrocés de l'edificació respecte a l'alineació de vial o a les mitgeres. Pot ésser d’illa, d'edificació o de plantes.

k).- Forma i mida del solar

Art. 66. Alineació de vial

1.- L'alineació de l'edificació coincideix amb la del carrer o vial, excepte en els casos de reculada expressa.

2.- Les reculades permeses són les que disposen les Normes del Pla General en regular el règim de les diferents zones o sectors.

Quan les Normes permeten reculades, s'hauran de subjectar al disposat al corresponent article.

Art. 67. Amplada de vial (fig. 7)

a).- Si les alineacions de vialitat són les constituïdes per rectes i corbes paral·leles amb una distància constant en qualsevol tram del vial entre dos transversals, es prendrà aquesta distància com a amplada de vial.

b).- Si les alineacions de vialitat no són paral·leles o presenten eixamplaments, estrenyiments o una altra irregularitat, es prendrà com a ampla de vial per a cada costat d'un tram de carrer comprès entre dos transversals el mínim ample puntual en el costat i tram de què es tracti.

c).- S'entendrà per ample puntual de vial per a un punt d'una alineació de vialitat la menor de les distàncies entre aquest punt i els punts de l'alineació oposada del mateix vial.

d).- Quan per aplicació de la regla anterior resultin amplades de vial diferents per a frontals oposats i trams pròxims d'un mateix vial, sense ser més grans de 100 m. de llargària i en sòl d'igual zonificació, es prendrà com a amplada de vial, l'amplada mitjana que asseguri un nombre màxim de plantes uniforme.

1.- L'amplada de vial és la que resulta de la real afectació a l'ús públic. Quan es tracta de parcel·les enfrontades a vials de nova obertura l'amplada vial serà la que en virtut del pla i del projecte d'urbanització s'afecti realment a l'ús públic i, a aquest efecte, se cedeixi i urbanitzi. Només els vials efectivament urbanitzats, o aquells per als quals s'asseguri la urbanització simultània a l'edificació, serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels vols permesos.

Art. 68. Alçada (fig. 8)

1.- L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes és l'establert a les Normes aplicables a cada zona o sector.

2.- L'alçada s'amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents, es a dir el forjat, en el cas del terrat o coberta plana.

3.- Per sobre de l'alçada reguladora màxima només es permetran:

a).- La coberta terminal de l'edifici, que tindrà un pendent inferior al trenta per cent, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes, a una alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat per la sortida dels ràfecs. Dins de l’espai resultant de la coberta inclinada hauran de situar-se obligatòriament tots els elements tècnics de les instal·lacions, excepció feta de les antenes. Els espais sota coberta que en resultin seran habitables. En cap cas podran superar els 3,5 metres sobre l'alçada reguladora.

b).- Les cambres d'aire i elements de cobertura en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de seixanta (60) centímetres.

c).- Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors que s'alcin directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir els 1,80 m, si són transparents amb reixes i 1 m si són opaques.

d).- Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada màxima reguladora. L'alçada màxima d'aquests elements no podrà sobrepassar d' 1 metre en el pla de façana, i poden aixecar-se fins a 1,80 m si són opacs i de 2,50 m si són transparents, reixes o similars.

e).- Els elements bàsics de les instal·lacions, com xemeneies, antenes parallamps.

f).- Els acabaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu, que no sobrepassin 2 m ni puguin donar lloc a un tancament.

4.- Tots els elements constructius que ultrapassin l'altura reguladora màxima, s'hauran de tractar com a façana, en especial els dipòsits d'aigua i instal·lacions d’aire condicionat, restant integrats en el conjunt de l'edifici.

Art. 69. Regles sobre determinació d'alçada

La determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents:

1. - Edifici amb façana a una sola via (fig. 9 i 10)

a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre menor de 0,60 m, l'alçada reguladora màxima s'amidarà al centre de la façana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.

b) Si la diferència de nivells és de més de 0,60 m l'alçada reguladora màxima s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0,60 m per sota e la cota de l'extrem de la línia de façana de més alta cota.

c).- Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc que, a determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 2 m per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos façana independent.

2.- Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà. (fig. 11, 12 i 13)

a) Si l'alçada fos la mateixa a cada cara de vials, s'aplicaran les disposicions del número 1) anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenrotllades com si fos una de sola.

b) Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podrien córrer pels carrers adjacents més estrets, fins a una longitud màxima, comptada a partir de la cantonada o última flexió del xamfrà o del punt de tangència amb l'alineació del vial de menor amplada en cas d'acord corbat, que amb un límit màxim de setze (16) metres sigui la més gran de les dues següents: una vegada i mitja l'amplada adjacent o la determinada per la intersecció sobre l'alineació del vial de menor amplada de la prolongació de la línia límit de profunditat edificable corresponent al carrer de més amplada. A partir del punt determinat per la longitud màxima a què es refereix l'apartat anterior s'aplicarà a la resta de la façana pertinent l'amplada de vial a què correspon com si aquesta resta constituís unitat independent, però la fondària serà de 8 m que correspon a la intersecció de la línia virtual de perllongació del solar de façana mínima 8 m que correspondria al carrer més ample. L'altura de la resta del solar en profunditat serà la que correspondria al carrer més ample. Les parts de mitgera vista s'hauran de tractar com a façana.

3.- Edificació amb façana enfrontada a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà. (fig. 14)

Els edificis en solar amb façana a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà i l'edificació dels quals a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d’illa es regularan, quant a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents. La part de mitgera vista s'haurà de tractar com a façana.

4.- Edificis en illes que no disposin o disposin parcialment d'espai lliure interior (fig. 15)

a).- L'alçada reguladora es determinarà per l'amplada del vial a què doni cada edificació. Aquesta alçada s'aplicarà fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'alineació objecte d'edificació i de la de la façana oposada. Si l'illa no arriba en algun punt a un ample de (20 m) mesurat per la suma de les distàncies des del lloc geomètric esmentat a les alineacions dels fronts de vial oposats, l'altura reguladora màxima serà uniforme per a tot el sector de l'illa considerat i igual a la que correspon al vial de major amplària.

b).- Els casos particulars a què donin lloc alineacions molt irregulars es resoldran per equiparació amb els criteris exposats als apartats anteriors.

5.- Edificis amb façana a places (fig. 16 i 17)

Les alçades reguladores màximes es determinaran, en aquest cas, tenint en compte la més gran de les alçades corresponents a les vies que formen la plaça o hi aflueixen. Les dimensions de la plaça no justificaran una alçada superior.

Per a la determinació de l'alçada en casos d'edificació amb façana a places no es tindran en compte aquells carrers l'amplada dels quals sigui més gran que la dimensió mínima de la plaça. Els encreuaments de vies i els xamfrans no tindran la consideració de places.

6.- Edificis amb façana a parcs, jardins equipaments i dotacions o en vies situades enfront del sistemes generals.

En aquests casos, l’alçada reguladora màxima serà la més alta de les corresponents a les dues façanes de la mateixa illa, contigües a aquella de la qual es tracta.

Art. 70. Regles sobre mitgeres (fig. 18)

1.- Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades, profunditat edificable o d'altres causes puguin sortir mitgeres al descobert s'hauran d'acabar amb materials de façana o, optativament, caldrà retirar-les el tros necessari per a permetre l'aparició d'obertures com si es tractés d'una façana.

2.- Si la mitgera que resultaria de l'edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d'intersecció sigui inferior a 30 graus.

En altres casos per a poder edificar s'hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·la corbats o trencats o a parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.

Art. 71. Profunditat edificable

1.- La profunditat edificable es delimita per la línia de la façana i la línia posterior d'edificació.

2.- La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant de les façanes a la via pública, d'una línia poligonal de perímetre semblant al de l’illa.

3.- En sòl urbà els plànols d'ordenació fixen la línia de profunditat edificable, segons els criteris adequats per a cada zona. Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents, que es respecta, encara que superi la que resulta de l'aplicació dels criteris propis de la zona. No obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents, la nova construcció haurà de respectar la profunditat edificable, la concreta delimitació de la qual resulta de la grafiada en les restants parcel·les de la illa i d’haver previst diferents línies de profunditat, s’estarà al que correspon a la parcel·la o parcel·les contigües o confrontants. En qualsevol cas, tindrà aplicació preferent la quantificació expressa de la profunditat edificable, si els plànols d’ordenació o aquestes normes preveuen la mesura d’aquests paràmetres lineals.

4.- La profunditat edificable a cada parcel·la només podrà ser sobrepassada amb cossos i elements sortints.

5.- Les parts de la parcel·la que excedeixin de la profunditat edificable formaran part de l’espai lliure interior de la parcel·la.

Art. 72. Espai lliure interior
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

És l’espai lliure d’edificació que resulta d’aplicar la profunditat edificable a la parcel·la i que no és edificable.

1.- L’espai lliure interior serà enjardinat en un 80% de la seva superfície, excepció feta dels casos en què es permeti una altra cosa.

2.- Moviment de terres.

Amb caràcter general, les rasants dels jardins i espais lliures d’edificació s’ajustaran a la cota natural del terreny. Quan per causa dels desnivells sigui necessari l’aterrassament del terreny, solament s’admetran terraplenats que no superin 0,60 m. la cota dels terrenys lliures de les finques adjacents o rebaixos que no quedin per sota d 1,50 m. respecte de la finca més alta.

Art. 73. Tanques
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- Les tanques amb front a vies públiques, dotacions i espais lliures, es regularan, quant a alçades i a materials, segons les disposicions establertes per a cada zona, i es subjectaran en tota la seva longitud a les alineacions i rasants d’aquests espais públics.

2.- L’alçada màxima de les tanques opaques als límits restants en cap cas no podrà ultrapassar l’alçada de 1,80 metres amidats des de la cota definitiva del terreny més alt de les dues parcel·les adjacents.

3.- Es considerarà element opac aquell que tingui més del 50% de la seva superfície massissa. El bruc, així com els altres tancaments o teixits mecanitzats, ja siguin de tipus orgànic o sintètic no tindran consideració d’element vegetal.

4.- Les marquesines de protecció dels accessos quedaran limitades a un màxim de 5 metres d’amplària i 1,50 metres de fondària total, amb un vol màxim de 0,60 metres a la via pública. L’alçada lliure sobre la vorera en qualsevol punt serà com a mínim de 2,50 metres. La seva alçària total en cap cas serà superior a 3,30 m.

Art. 74. Forma i mida del solar

1.- Els solars, els sis primers metres de les mitgeres dels quals formin amb l'alineació de façana un angle menor de 45 graus no seran edificables aïlladament. Donat aquest cas i també per aquells en què hi hagi alguna parcel·la veïna que no tingui accés des del carrer, s'haurà de redactar un projecte de reparcel·lació que comprengui els solars confrontats i que regularitzi la forma de les parcel·les.

2.- Els solars en els quals l'amplada de la façana al carrer sigui menor de 4,5 m no seran edificables aïlladament. Donat el cas s'haurà de procedir com en el punt anterior.

3.- El paràmetre mínim de façana 4,5 m no serà obligatori per aquelles parcel·les inscrites en el Registre de la Propietat amb anterioritat a l’aprovació inicial del Pla General.

TIPUS D’ORDENACIÓ EDIFICACIÓ AILLADA

Art. 75. Definició dels conceptes del tipus d'ordenació d'edificació aïllada

Els paràmetres propis del tipus d'ordenació en edificació aïllada són:

a.- Volum edificable

b.- Forma i mida de la parcel·la

c.- Ocupació màxima de parcel·la

d.- Destinació del sòl lliure d'edificació

e.- Alçada reguladora màxima i nombre de plantes

f.- Separacions mínimes

g.- Construccions

h.- Tanques

i.- Adaptació topogràfica i moviment de terres.

Art. 76. Desenvolupament del volum edificable

1.- El volum màxim edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols de cossos sortints i d'elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona o sector, en una o més edificacions principals i destinar-se part del volum a edificacions auxiliars.

2.- Quan en la regulació de la zona o sector es fixen límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o d'habitatge o nombre màxim d'unitats d'edificació independents de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, s'hauran de respectar, encara que això comporti que no es pugui aprofitar el sostre màxim possible segons l'índex d'edificabilitat.

Art. 77. Forma i mida de la parcel·la

1.- L'amplada de la façana al carrer, de les parcel·les, serà com a mínim la que és fixa en la regulació de cada zona.

2.- En sòl urbà les parcel·les envoltades per altres que tinguin l'edificació consolidada conforme al planejament, estiguin inscrites en el Registre de la Propietat amb anterioritat a l'aprovació inicial d'aquest Pla, i tinguin una amplada inferior a la mínima, seran edificables sempre que l'amplada al front del vial superi els 4,5 m. I l'edifici acompleixi la resta de paràmetres reguladors.

Art. 78. Ocupació màxima de parcel·la
(Article modificat per la Modificació puntual núm. 29 del Pla general d’ordenació urbana, amb número d'expedient 2022/076892) (DOGC de 21/04/2022)

1.- L'ocupació màxima de parcel·la s'amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de les edificacions, inclosos els cossos sortints.

2.- Les plantes soterranis resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions no podran ultrapassar la projecció de l'ocupació màxima de parcel·la excepte quan es fa menció explícita de fer-ho possible.

3.- En la zona 17b CPM s’admet l’ocupació en soterrani de les franges de separació entre edificis en el cas del conjunt immobiliari únic, regit per un projecte bàsic de la totalitat de la actuació. Aquestes franges no podran sobrepassar la profunditat de la constucció edificada llevat de les edificacions extremes en tester per tal de facilitar la maniobrabilitat del darrer aparcament del últim habitatge.

Art. 79. Sòl lliure d'edificació

1.- Els terrenys que quedin lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la, no podran ésser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament més que del corresponent a espais lliures al servei de l'edificació o edificacions aixecades com construccions auxiliars en els casos que quedi manifesta la seva possibilitat. En tot cas no es podrà parcel·lar per sota la superfície mínima.

Art. 80. Alçada màxima i nombre de plantes (fig. 19 i 20)
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

Per a mesurar l’alçada màxima de l’edificació aïllada es prendrà com a referència la cota de paviment de la planta o part de la planta que tingui la consideració de planta baixa o en cadascun dels seus punts.

En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificació que siguin construïts sobre cada una de les plantes o parts de planta que posseeixin la consideració de planta baixa, se subjectaran a l'alçada màxima que correspongui en raó de cada una de les parts esmentades, i l'edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

En cap dels casos, les cotes de referència de les plantes baixes podran ésser establertes amb una variació absoluta de més-menys un metre en relació amb la cota natural del terreny preexistent, sempre que aquest sigui més alt que la rasant del carrer confrontant. Pels casos en què la parcel·la quedi més baixa que la rasant s’aplicarà com a cota natural del terreny, el pla inclinat que va del carrer al fons de la parcel·la.

Art. 81. Separacions mínimes
(Article modificat per la Modificació puntual núm. 29 del Pla general d’ordenació urbana, amb número d'expedient 2022/076892) (DOGC de 21/04/2022)

1.- Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la són distàncies mínimes a les quals es pot situar l'edificació incloent els seus cossos sortints i escales exteriors.

2.- Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d'habitatges unifamiliars o bifamiliars, les distàncies mínimes a les partions de parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveixi per a donar accés des de l'exterior o des de un altre soterrani veí als usos permesos en els soterranis i a la part d’edificació que es correspongui a la prolongació de la construcció principal fins la mitgera i sempre que la part esmentada no excedeixi del vint per cent de la superfície lliure. En qualsevol altre cas hom s'haurà d'ajustar al disposat en relació a l'ocupació màxima de parcel·la. L'esmentada rampa d'accés al soterrani podrà ésser coberta sempre que aquesta estigui per sota de la cota natural del terreny. En els conjunts plurifamiliars d’edificacions amb diverses edificacions aïllades s’admetrà que les plantes soterrani destinades a aparcament de vehicles envaeixin els espais entre volums d’edificació adjacents als efectes de millorar la funcionalitat dels aparcaments i evitar la proliferació de rampes d’accés. En qualsevol cas, aquests soterranis no podran sobresortir respecte la rasant dels jardins superiors i les seves cobertes hauran de quedar integrades a la ordenació de les parcel.les s’hauran de limitar a la superfície mínima necessària per a la circulació i maniobra racional dels vehicles.

3.- La separació mínima entre dues edificacions serà de 1/4 de la suma de les seves altures i en cap cas menor de 3 m.

Art. 82. Construccions auxiliars i tanques
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- Es pot permetre en aquest sistema d'ordenació la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars al servei dels edificis principals, destinats a garatge particular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, piscines o anàlegs, vestuaris, estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de guarda i d'altres per l'estil.

2.- L'espai, sostre i volum de les construccions auxiliars, a excepció de les piscines, computen a efectes d'ocupació i edificabilitat màximes i s’ajustaran a les següents normes:

a) La superfície que podran ocupar exclusivament en planta baixa, no serà superior a l’especificada en cada zona de la parcel·la, percentatge que s’entén inclòs en l’ocupació màxima de la parcel·la que s’estableix per a cada zona.

b) L’alçada màxima sobre el terreny mesurat des de la plataforma o punt de rasant més baixa, serà de 3,30 m en qualsevol dels seus punts i s’acumularà en un sol cos d’edificació per a cada parcel·la. Podrà adossar-se a l’edificació principal.

c) No envairà la zona de reculament a les finques veïnes, amb l’excepció d’un màxim permès de 6 m lineals per llindar. En cas d’envair aquesta franja, caldrà adossar-se a la mitgera o mitgeres afectades, no essent acceptables separacions inferiors a les especificades respectivament per a cada zona.

d) No envairà la zona de reculament a la façana de la via pública,amb les excepcions següents:

1.- En el cas de quedar totalment empotrada en un marge natural existent i sense ocupar una longitud superior al 50% de la façana de la parcel·la. En el cas de que es situés l’aparcament en aquesta situació, només s’admetrà un gual per parcel·la.

2.- En el cas de parcel·les deprimides respecte el vial, si el sostre de la construcció auxiliar actua com a passera per a accedir a l’edifici des del carrer. En aquest cas el sostre de la construcció no pot superar en cap punt 0,5 metres d’alçària respecte la rasant del vial. La seva amplària serà com a màxim la de la construcció principal. Tota la part que sobresurti més d’un metre respecte de la rasant definitiva del jardí, computarà a efectes d’edificabilitat i d’ocupació.

3.- Les tanques que donin a espais lliures s'hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants seves, encara que, en determinats casos, es permetrà de tirar-les enrere recular-les en part amb la finalitat de relacionar més bé l'edificació principal o les edificacions auxiliars a l'alineació de vial. En aquests casos, l'espai intermedi entre edificació i alineació pública s'haurà de mantenir, sistematitzar amb jardineria a compte del propietari del sòl, i a més a més aquest haurà de donar un tractament de façana a les tanques de les partions laterals.

Les marquesines de protecció dels accessos quedaran limitades a un màxim de 5 metres d’amplària i 1,50 metres de fondària total, amb un vol màxim de 0,60 metres a la via pública. L’alçada lliure de les marquesines sobre la vorera en qualsevol punt serà com a mínim de 2,50 metres, i l’alçària màxima serà de 3,30 m.

4.- L'alçada màxima de les tanques opaques als límits restants en cap cas podrà ultrapassar l'alçada d'1,80 m. amidats des de la cota definitiva del terreny més alt de les dues parcel·les adjacents.

5.- En aquells casos en que la topografia sigui accidentada i hi hagi un ressalt important entre el solar i la rasant del carrer, es permetrà adossar en façana els cossos auxiliars sempre que es destinin a garatge. La construcció no depassarà 60 cm del nivell mitjà del terreny preexistent immediat a la voravia. En cap cas l’alçada màxima de la construcció no depassarà els 3,30 m.

Art. 83. Adaptació topogràfica i moviment de terres (fig. 21, 22 i 23)
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- Per a les parcel·les amb pendent superior al 30% situades en zones per a les quals és obligat aquest tipus d’ordenació, regiran les següents variacions del percentatge d’ocupació permès:

Del 30 % al 50 % es disminueix en 1/3

Del 50 % al 100 % es disminueix en 1/2

Si és més del 100 % es prohibeix l’edificació

2.- Com a norma general no s’admet la modificació de la topografia de les parcel·les, que haurà de mantenir-se en el seu estat natural.

Quan per causa de forts desnivells resultés imprescindible l’anivellament del sòl en terrasses s’hauran de disposar de forma que la cota de cadascuna acompleixi les següents condicions:

a) Moviments de terres on les franges lliures d’edificació, definides per a cada zona, colindants amb els límits de les parcel·les:

No s’admeten moviments de terra llevat de les excepcions següents:

- Els atalussats (desmunts o terraplens) que tinguin com a objectiu l’acord de les plataformas d’anivellació interior de la parcel·la executats d’acord amb les normes de l’apartat b) següent, amb el terreny natural en el límit, amb un màxim d’1 m d’alçada.

- El terraplenat d’aquelles porcions de parcel·la que quedin deprimides, respecte del pla que defineix en vial i els límits posteriors i laterals de la parcel·la.

- El rebaix de les franges contigües als llindars que tinguin per objecte la formació de plataformes contigües a l’habitatge mentre no suposin excavacions que en cap punt siguin superiors a 1,50 m. respecte la cota del terreny natural

- El terraplenat fins a 0,60 m. respecte la cota natural en qualsevol cas.

- El terraplenat de plataformes que es plantegi conjuntament pels titulars de dues o més finques i amb l’acord de tots ells mentre en cap punt suposi increments superiors a 1,5 m. respecte la cota del terreny original.

- Com a conseqüència no s’admetrà que els murs perimetrals de tanca de les parcel·les es converteixin en murs de contenció, llevat que sigui per a la estabilització de talussos provocats per la urbanització o bé per a la contenció de les terres mogudes en base a les regles precedents.

b) Moviments de terres en la zona edificable de la parcel·la:

Els nivells de les plataformes interiors de la parcel·la no es podran situar a més d'1,50 m per sobre o a més de 2,20 m per sota de la cota natural en el límit. En cap cas podran aparèixer murs de contenció d’alçada superior a 2,5 m.

c) Les plataformes d’anivellació en interior de parcel·la (menys els soterranis) s'hauran de disposar de forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada-base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles als límits. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar, per la part vista, una alçada de 2,5 metres.

3.- Els moviments de terres que es facin en les parcel·les per crear plataformes d’anivellament als espais lliures d’edificació hauran d’acomplir amb la condició de que el volum total de terraplè no superi en cap cas el volum d’excavació.

A aquests efectes caldrà presentar el càlcul dels desmunts i terraplens projectats conjuntament amb la restant documentació exigida per a sol·licitar llicència d’obres.

NORMES APLICABLES A L’EDIFICACIÓ HISTÒRICA

Art. 84. Paràmetres específics i règim transitori

1. Aquest tipus d’ordenació es defineix per la conservació del nucli antic de la població quan a llur volumetria i disposició de les edificacions sobre la parcel·la, de forma que es mantinguin els tipus edificatoris, la divisió parcel·lària i els valors històrics i ambientals del conjunt.

2. La morfologia parcel·lària, les alineacions de l’edificació i l’alçada màxima determinen les característiques d’aquest tipus d’ordenació. Per a la conservació i millora dels valors històrics i ambientals de les àrees que s’inclouen en aquest tipus d’ordenació es redactaran Plans Especials com a desenvolupament de les determinacions d’aquest Pla General. Els criteris bàsics que hauran de regir la redacció d’aquests Plans Especials són:

a) No es podrà modificar l’actual divisió parcel·lària, si prèviament no es redacta, conjuntament amb el corresponent Pla Especial, un estudi justificatiu d’adequació de les noves parcel·les a la forma i magnituds de les existents.

b) Les alineacions de l’edificació coincidiran amb les actualment existents amb les excepcions que s’assenyali al Pla Especial.

c) Les alçades es regulen pel promig de les existents al tram de carrer que es pretén edificar, ajustant-se el nombre de plantes al que fixi el Pla Especial.

CAPÍTOL 4. REGULACIÓ D’USOS

Art. 85. Bases de la regulació
Modif. apartat 4 segons exp. 2013/050662 (DOGC de 30/05/2013).

1.- El Pla General regula de forma detallada els usos a que poden ésser afectats els terrenys qualificats com a sòl urbà.

2.- En el sòl urbanitzable programat el Pla General assenyala l'ús global de cada sector i, si és el cas, els usos complementaris. A més a més, pot fixar la proporció admissible d'usos compatibles.

3.- En el sòl urbanitzable no programat el Pla General indica l'ús global i la proporció obligatòria per a cada unitat urbanística integrada. La indicació de l'ús global pot fer-se de forma alternativa.

4.- En el sòl no urbanitzable, el Pla General regula els usos admissibles i s'entenen prohibits els no expressament admesos. Tanmateix el Pla Especial de Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable podrà admetre, dins del seu àmbit, altres usos a més dels recollits al planejament general, sense que sigui necessària la modificació d’aquest.

5.- Donada la seva significació, en el marc d'aquestes Normes es regulen de forma específica els usos d'habitatge-vivenda, d'aparcament, extractiu i industrial.

6. - En la regulació de les zones i sectors, les condicions d'ús fan referència a les classes d'usos previstos a l'article 86, apartat A, en el qual es fa l'esment corresponent de la Classificació Nacional d'Activitats Econòmiques. (C.N.A.E.).

Art. 86. Conceptes

1.- S'entén per ús admissible aquell la implantació del qual és permesa pel Pla. Els espais adscriptibles a un ús admissible poden ésser limitats. A més a més, es poden regular de forma diferenciada les unitats d'implantació de cada ús.

2.- S'entén per ús prohibit aquell la implantació del qual no és permesa pel Pla.

3.- S'entén per ús global el que defineix l'especialització d'un sector de planejament.

4.- Són usos compatibles aquells la implantació dels quals no és contradictòria amb l'ús global.

Art. 87. Desenvolupament de la regulació d'usos
Modif. apartat 5 segons exp. 2013/050662 (DOGC de 30/05/2013).

1.- En sòl urbà, mitjançant una ordenança específica, poden fer-se més restrictives les determinacions del Pla General pel que fa a la localització i característiques dels usos admesos.

2.- Tanmateix els Plans Especials de Reforma Interior poden:

- Restringir les localitzacions i característiques dels usos.

- Prohibir usos admesos pel Pla General.

- Admetre usos no contemplats pel Pla General, sempre que siguin compatibles amb els expressament establerts pel Pla General i mantinguts pel Pla Especial de Reforma Interior.

3.- En el sòl urbanitzable programat, el Pla Parcial regula detalladament els usos admesos.

4.- El sòl urbanitzable no programat, el Programa d'Actuació Urbanística fixa la proporció admissible d'usos compatibles amb l'ús global. El successiu planejament parcial ha de fer la regulació concreta dels usos.

5.- En sòl no urbanitzable, els Plans Especials per a la millora del medi rural poden prohibir usos que resultin perjudicials. Tanmateix el Pla Especial de Catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable podrà admetre, dins del seu àmbit, altres usos a més dels recollits al planejament general, sense que sigui necessària la modificació d’aquest.

6.- En general, els Plans Especials de Protecció del Patrimoni històric i cultural poden establir limitacions d'usos.

Art. 88. Classes d'usos
Modif. apartat 3 segons exp. 2013/050662 (DOGC de 30/05/2013).
(Article modificat per la Modificació puntual núm. 22 del Pla general d’ordenació urbana, 2015/056425)

A -Segons la seva funció:

1.- Ús d'habitatge, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar.

Caldrà que l’edificació s’ajusti als paràmetres d’habitabilitat,equipament, prestacions i superfície mínima establerts en el Decret sobre Mínims d’Habitabilitat i el CTE. La condició d’habitatge quedarà vinculada a la condició d’instal·lació fixa, no desmuntable i dotada de fonamentació sòlida.

S'estableixen les categories següents:

a) Habitatge unifamiliar. Es l'habitatge, situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o adossat a un altre edifici d’habitatge o de diferent ús i amb accés exclusiu

b) Habitatge unifamiliar aparellat: és aquell que forma part d’un edifici amb dos habitatges, cadascun amb accés independent o exclusiu, construït sobre la superfície equivalent a dues parcel·les i en el queden establertes servituds pel que fa a la consideració unitària del volum edificat

c) Habitatge bifamiliar: és l’habitatge aparellat construït sobre una parcel·la no divisible

d) Habitatge plurifamiliar. Es l'edifici per habitatge plurifamiliar, amb accés i elements comuns. S’inclouen en aquesta categoria els apartaments o habitatges de superfície i programa funcional reduït i l’habitatge en filera en règim de divisió horitzontal.

2.- Ús residencial: És l’ús que correspon a aquells edificis que es destinen a allotjaments comunitaris, com són residències de 3ª edat, de matrimonis o de joventut, i a allotjament temporal per a transeünts, com poden ser hotels, aparthotels, motels i, en general, els del ram de l’hostaleria, basats en habitacions amb serveis comuns, amb gestió centralitzada i titularitat indivisible. Sens perjudici de la compatibilitat de determinades residències amb el sistema d’equipaments sanitariassistencials, també es classificaran com a residencials els edificis destinats a l’allotjament de col·lectius amb característiques específiques com ara gent gran, grans discapacitats o col·lectius que requereixen atencions especials quan es situïn en sols NO adscrits al sistema d’equipaments, sempre que l’ús vagi associat a una estada continuada o permanent del resident. En quedaran excloses les instal·lacions en que la residència o internament de l’usuari derivi de la necessitat d’assistència mèdica permanent,en quin cas es classificaran exclusivament com a ús sanitariassistencial.

3.- Ús de càmping. A més de l’acampada es considerarà dins aquest ús la instal·lació de roulottes i mòduls prefabricats no permanents. L’ús de càmping està prohibit expressament en sòl urbà.

L’autorització d’aquest ús en sòl no urbanitzable requerirà la tramitació prèvia d’un Pla Especial que justifiqui la conveniència i oportunitat de l’emplaçament. Els establiments no poden superar les 50 places de capacitat i hauran d’emplaçar els serveis generals en una construcció o conjunt preexistent, sens perjudici de les limitacions que estableix l’Art. 63.1 del Decret 159/2012 d’establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic, i les que prevegi el Pla Especial de Catàleg de masies i cases rurals.

4.- Ús de bar, restaurants i similars. Correspon als números 651 a 653 C.N.A.E. Bar musical és aquell que disposa d’un equip de so que pot produir un nivell de soroll interior superior a 70 dB, fins i tot en el cas que el local disposi de mitjans propis d’insonorització.

Per a la autorització d’activitats de restauració caldrà que els locals adscrits a la activitat disposin d’una superfície útil mínima no discontínua de 30 m2., llevat que es tracti d’unitats registrals independents segregades amb anterioritat a 22.06.2009. Caldrà que les llicències d’activitat facin constar expressament la superfície lliure de la parcel·la que es destinarà a usos propis de la instal·lació tals com terrasses, carpes o maquinària pròpia del negoci, la qual computarà als efectes de les superfícies màximes adscrites a aquest ús.

5.- Ús comercial. És l'ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerç al detall i locals destinats a prestació de serveis privats al públic, com poden ésser perruqueries, salons de bellesa, rentat, planxat i similars. Aquest ús no implica l'adscripció de la totalitat d'un edifici. Per a la autorització d’activitats comercials caldrà que els locals adscrits a la activitat disposin d’una superfície útil mínima no discontínua de 30 m2, llevat que es tracti d’unitats registrals independents segregades amb anterioritat a 22.06.2009. (Referència a la Modificació puntual del Pla general núm. 12, núm. exp. 2009/038480, aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 17.12.2009).i que quedi garantida la salubritat, la accessibilitat i els serveis comuns necessaris (ventilació, telecomunicacions, condicionament tèrmic i acústic, etc.) d’acord amb les exigències establertes per la legislació vigent per als edificis d’obra nova destinats a aquest ús.

6.- Ús d'oficines. En aquest ús s'inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, els de banca, borsa i assegurances, els de caràcter anàleg, tant si pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals. Comprèn el número 63,755, 756 i tota la divisió 8 de la C.N.A.E. Es considera compatible amb aquest ús la rúbrica 91, serveis administratius oficials, tot i que en aquest cas puguin ser classificats també com a ús administratiu i adscrits al sistema d’equipaments. En aquest es distingeix entre el supòsit en el que l'ús d'oficina coincideix amb altres usos en el mateix edifici i l'ús d'oficines exclusiu, que implica la completa adscripció de l'edifici a aquest ús.

També es pot diferenciar les oficines i institucions financeres obertes al públic i els serveis privats de consulta i despatxos. Per a la subdivisió registral de locals en entitats independents d’oficina caldrà acreditar que queda garantida la salubritat i condicionament del local així com els serveis comuns necessaris (ventilació, telecomunicacions, condicionament tèrmic i acústic, etc.) d’acord amb les exigències establertes per la legislació vigent per als edificis d’obra nova destinats a aquest ús. La superfície útil mínima de cada entitat serà de 30 m2.

7.- Ús de magatzem.

a) És l'ús que correspon a locals oberts al públic, destinat al comerç a l'engròs i els magatzems no inclosos ni directament lligats a l'activitat manufacturera.

b) Els usos comercials i magatzems de més de 200 m2 i els que, per llurs característiques - matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats- originin molèsties o generin riscs a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial.

8.- Ús industrial: S'hi comprenen les següents activitats:

1er.- Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes-instal.ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa (stockage).

2on.- Indústries de materials per a la construcció.

3er.- Garatges, llevat els vinculats, i d’ús exclusiu, a l’ús principal de l’edifici.

4art.- Els tallers de reparació i de les estacions de servei.

5è.- Agències de transports.

6è.- Les indústries d'obtenció, transformació i transport de bens.

7è.- Totes les que estiguin compreses com a tals en la Normativa de caràcter general.

9.- Ús sanitari-assistencial. Es classificarà com a ús sanitari assistencial el corresponent al tractament de malalts que comportin o no l’allotjament dels usuaris, com ara clíniques, dispensaris mèdics o centres de dia de gent gran.

10.- Ús educatiu. Aquest ús comprèn l'ensenyament en tots els graus i modalitats.

11.- Ús cultural. Aquest ús comprèn les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferències, sales d'art i similars, i el d'activitats de tipus social, com poden ésser els centres d'associacions, agrupacions i similars.

12.- Ús religiós. Aquest ús comprèn les activitats de culte o directament lligades als temples i esglésies.

13.- Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports.

14.- Ús administratiu. Comprèn les instal·lacions afectes a qualsevol Administració Pública.

15.- Abastament. Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors públics.

16.- Cementiri.

17.- Ús agrícola forestal i ramader. Inclou totes les activitats de conreu i directament derivades d'aquestes, així com les explotacions forestals i les granges.

18.- Ús de vialitat. Es l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per al trànsit de vehicles i persones. Està comprès en aquest l'ús d'aparcaments, també les gasolineres.

19.- Ús extractiu. Aquest ús comprèn les activitats d'extracció de zones i moviments de terres en general.

B - Per la seva naturalesa:

Per la seva naturalesa, els usos es divideixen en públics, col·lectius, privats i comunitaris.

1.- Es consideren usos públics aquells que es desenvolupen en terrenys i instal·lacions de propietat pública.

2.- Es considera ús col·lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, relació que es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o taxes.

3.- Es considera ús privat el que es desenvolupa en béns de propietat privada.

4.- Es considera ús comunitari el que es desenvolupa en béns de propietat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars.

Art. 89. Usos provisionals

1.- Es consideren usos provisionals els que no estant prohibits per aquestes Normes, s'estableixen de manera temporal, no requereixen obres o instal·lacions permanents i no dificulten l'execució del Pla General.

2.- Aquest usos poden autoritzar-se, d'acord amb el que l'article 91 del Decret Legislatiu 1/1990 estableix, a precari. Els usos i obres hauran de aturar-se o enderrocar-se sense dret a indemnització quan el municipi acordi la revocació de l'autorització. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, s'inscrigui en les condicions indicades, al Registre de la Propietat.

3.- Queden exclosos de la possibilitat d’obtenir usos provisionals aquells sòls en els quals a aquest Pla General en prohibeix la seva edificació.

CAPÍTOL 5. DISPOSICIONS SOBRE L’ÚS INDUSTRIAL

Art. 90. Condicions Generals i Classificació

La regulació de les condicions d’ús de cada zona es troba definida a les seves Normes Urbanístiques. Tanmateix els criteris de volum i intensitat, constitueixen limitacions obligatòries, tant per a l’informe d’emplaçament urbanístic, com per a les condicions de funcionament de les activitats.

Art. 91. Classificació

1.- Pel fet de classificar les instal·lacions i establiments que acullen activitats d’indústria i magatzems, segons les incomoditats, alteracions a la salubritat i higiene i els desequilibris que produeixen sobre el medi ambient, aquestes normes estableixen les següents categories:

1ª Categoria: Indústria no molesta per a l’habitatge

2ª Categoria: Indústria compatible, admesa de manera contigua a l’habitatge

3ª Categoria: Indústria incompatible amb l’habitatge

2.- Aquestes activitats d’indústria i magatzem es denominen, a tots els efectes i de manera genèrica com “ús d’indústria”. El control sobre aquest ús es promou per no fer mal a la riquesa pública i privada i per no crear riscs de perills greus a les persones i béns.

3.- Les categories abans esmentades constitueixen graus de tolerància diferencial i exigeixen, segons el límits físics de volum de parcel·la i intensitat d’utilització, diferents graus de molèstia per raó de: fresses, vibracions, pols, emanacions nocives, pudors i vapors, aigües residuals, explosions, incendis i de contagi i radiació. Aquests graus de molèstia es classifiquen per les condicions de funcionament de cada establiment i del tipus d’activitat que s’hi manipula, elabora, o emmagatzema.

4.- Les modificacions que es proposen relacionades amb les categories sobre “ús industrial”, utilitzades a les normes urbanístiques vigents s’introdueixen amb la finalitat que les noves categories es corresponguin més estretament amb les mesures d’intervenció que es persegueixen, per una banda en matèria d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses i per l’altra, per a evitar una classificació segons les dimensions físiques de les plantes i potència elèctrica que, generalment no és representativa o no està correlacionada amb el grau d’incompatibilitat residencial i urbana.

Art. 92. Límits d’índole física relatius a la mida de la parcel·la i a la intensitat del treball segons categoria.

1.- Aquestes normes disposen categories industrials segons la mida física de les mateixes, mesurades a través de la dimensió de la parcel·la i de la intensitat de treball, en base a la superfície total del sostre real construït, en el primer cas, i al nombre total de treballadors (que cotitzen a la Seguretat Social) en el segon.

2.- Els valors que s’estableixen són els següents:

Els límits de parcel·la sols venen condicionats pel grau del Sector Industrial on es troben.

Art. 93. Situació dels locals industrials per categoria industrial, segons el tipus d’ordenació.

1.- Els locals per a “ús industrial” de primera categoria es podran situar en edificis destinats a habitatge sempre que s’ubiquin a planta baixa, planta primera, interiors d’illa de cases i edificis annexos o, amb caràcter excepcional, per aquells de menys de 12 treballadors i superfície menor a 100 m2st a plantes pis.

2.- Els de segona categoria se situaran en edificis a planta baixa, en situació compatible amb la vivenda sempre i quan no resultin d’intensitat major a 2 respecte del foc, fressa, fums, pols, així com en naus o edificis industrials independents a l’interior d’illes de cases d’edificació residencial.

3.- Els de tercera categoria se situaran en zones industrials a propòsit i limitades llurs condicions d’edificació a les d’aquestes Normes.

4.- Els establiments de primera categoria es podran situar en iguals condicions d’ordenació que els establiments de tercera categoria. Tanmateix, en aquest últim cas, hauran de complir els mínims de parcel·la, segons el grau del sector industrial que es delimiti al Pla Parcial.

5.- Si les indústries de segona categoria se situessin en interiors d’illa de cases, s’ha de tenir en compte, per a la concessió de les llicències d’edificació o ús, i en tot cas, per al seu funcionament, que les xemeneies, vehicles, maquinària i altres activitats que puguin produir fums, pols o fresses, es dotin inexcusablement dels elements correctors necessaris per evitar molèsties al veïnat.

6.- Les edificacions, els locals industrials, a més del compliment de les condicions d’edificació, s’instal·laran de manera que permetin prevenir els desastres i combatre i evitar la seva propagació, en el cas d’activitats perilloses, en qualsevol cas, hauran de respectar les normes específiques d’aplicació general, dictades per a cada producte, per l’Organisme tècnic competent.

Art. 94. Classificació dels graus de molèstia, nocivitat, insalubritat, i perillositat segons el tipus d’activitat.

1.- Aquestes normes d’ús industrial fan correspondre a les diverses categories industrials índex d’intensitat de molèstia, nocivitat, insalubritat i perills diversos, segons les activitats desenvolupades.

La definició de molest, nociu, insalubre i perillós, l’assignació dels efectes que a cada un d’aquests conceptes corresponen segons l’activitat, és la que conté el Decret 24/14/1961 de 30 de novembre, sobre activitats nocives, insalubres i perilloses.

2.- Els establiments de primera categoria, per cada activitat diferent que s’efectuï, no sobrepassaran, per a tots els tipus d’efectes, els índex 0, 1, 2 d’intensitat de molèstia que es precisen a l’annex del Decret 24/14/1961 del 30 de novembre i de l’annex publicat pel Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Barcelona. Quan l’activitat fos insalubre a causa de l’evacuació d’aigües residuals, la qual cosa motivarà un índex d’intensitat 3, es podrà admetre la seva inclusió dins d’aquella categoria primera, sempre i quan prèviament es corregeixin les causes que van obligar a tal índex.

3.- Els establiments de segona categoria, per cada activitat diferent que s’efectuï, no sobrepassaran l’índex 3 d’intensitat de molèstia, per a tots els tipus d’efectes, llevat a carnisseries, peixateries i comerços en general els quals podran arribar a l’índex 4 d’intensitat. Aquesta última excepció es tindrà en compte per als tallers de planxisteria.

4.- Els establiments de tercera categoria podran superar l’índex 3 en tots els tipus d’efectes, però de tal manera que llurs intensitats no vulnerin els límits de les condicions de funcionament que s’anomenen a l’article 95.

5.- Les anteriors limitacions no regeixen per a les instal·lacions d’ús domèstic al servei de les vivendes com ascensors, muntacàrregues, portes automàtiques, instal·lacions de calefacció, generadors de combustibles, condicionament i climatització, etc, les quals seran regulades per les disposicions especials que emeti el Ministeri d’Indústria. De la mateixa manera per als Teatres i Cinemes que hauran de complir específica i prioritàriament el Reglament d’Espectacles públics.

Art. 95. Límits a les condicions de funcionament dels establiments segons llurs efectes

1.- En tota la zona urbana no es podrà utilitzar o ocupar amb finalitats industrials, cap sòl o edifici que operi de manera que origini, per raó de la intensitat dels següents efectes: foc, explosió, fressa, vibració, pols, fum, brutícia o qualsevol altra forma de contaminació atmosfèrica, pertorbacions de caràcter elèctric (o de tota altra mena), perill, molèstia nocivitat o insalubritat, la qual afecti negativament al medi ambient, als altres sectors urbans i als predis situats als seus límits i impedeixi la localització de qualsevol dels altres usos permesos per aquestes Normes. Per la qual cosa, els establiments hauran d’evitar, pal·liar o limitar els perills i efectes que per les causes exposades, puguin ser invocats als llocs d’observació o de determinació de llur existència, que es fixen en aquestes Normes, per sota dels límits mínims de funcionament que per cada tipus d’efecte s’estableixen en aquestes Normes.

2.- Els llocs d’observació on es determinaran les condicions de funcionament de cada activitat seran els següents:

a)-Al punt o punts en què aquests efectes siguin més aparents o on es puguin originar pel que fa a casos de perill de foc, pertorbació radioactiva, i elèctrica, fums i qualsevol altra forma de contaminació de l’aire.

b)- Als límits exteriors de la línia de solar o parcel·la, o del mur edificable de paret mitgera que pertanyen als veïns més propers, en els casos que s’originin molèsties per fresses, vibracions, enlluernaments i pudors.

3.- Límits de funcionament a cada tipus d’efectes:

a)- Possibilitat de foc i explosió: Totes les activitats que, davant llur procés de producció o emmagatzematge, inclouen “inflamables i matèries explosives” se subministraran amb els sistemes de seguretat adequats que evitin la possibilitat de foc i explosió, així com els sistemes idonis, tant pel que fa a l’equip com a l’utillatge, necessaris per combatre i eliminar el perill.

De la mateixa manera es prohibeix cremar deixalles a l’aire lliure. El subministrament dels diferents materials esmentats haurà de complir, a més, les disposicions pertinents que dictin els diferents organismes estatals o locals, a la seva àrea de competència.

L’emmagatzematge de productes inflamables o explosius, en cap cas s’autoritzarà a l’engròs, en locals que formin part d’edificis destinats a vivenda. Aquestes activitats, consegüentment, es classificaran sempre de categoria 3ª.

b)- Radioactivitat o pertorbacions elèctriques: No es permetrà cap activitat que emeti radiacions perilloses o pertorbacions elèctriques que afectin l’operació de qualsevol equip o maquinària, diferent de les que originin aquesta pertorbació.

De la mateixa manera, hauran de complir les disposicions especials que emetin els organismes centrals.

c)- Soroll: Als llocs d’observació, especificats al paràgraf 2, la intensitat màxima del so, per qualsevol ús o equip, (llevat els equips provisionals de transport o de treballs de construcció) no haurà d’excedir els valors que d’acord a les toleràncies degudes a les condicions de localització o del caràcter del soroll, precisades a la Taula 2, s’inclouen a la Taula 1 un cop corregits els valors observats.

TAULA 1

TAULA 2

(*) Cal aplicar solament una d’aquestes correccions

Si el soroll no és agut i seguit i no s’emet entre les 10 de la nit i les 8 del matí (horari de nit), s’aplicarà una o més de les correccions compreses en la Taula 2; l’Ajuntament podrà fixar els horaris de dia/nit als efectes previstos en aquesta Norma per a cada període o estació de l’any, segons l’argumentació motivada.

Aquesta norma però s’atendrà a l’ordenança reguladora de sorolls i vibracions del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de 30 d’octubre de 1995, a la qual està adherida el municipi de Begues d’acord a l’aprovació plenària del dia 27 de març de 1996.

d).- Vibració: No és podrà permetre cap vibració que sigui detectable sense instruments al lloc de mesura, especificats al paràgraf 2 d’aquesta Norma. Per tal d’evitar-ho, es disposaran bancades independents de l’estructura de l’edifici i del sòl del local per a tots aquells elements originadors de la vibració, així com dispositius antivibracions.

La vibració ve mesurada en V pals = 10 log103200A2N3, sent A: l’amplitud en cm i N: la freqüència en hertzs.

Si es segueix la vibració, aquesta no podrà superar els 25 pals a les indústries de categoria 3, 15 pals a les de categoria 2 i 5 pals a les de categoria 1.

e).- Enlluernar: Des dels punts de mesura especificats al paràgraf 2 d’aquesta Norma, no podrà ser visible cap enlluernament directe o reflectit, a causa de fonts lluminoses de gran intensitat o processos d’incandescència deguts a altes temperatures, com la combustió, el soldatge o d’altres.

f).- Fums: Des de la xemeneia o altre conducte d’evacuació, no es permetrà cap mena de emissió de fum gris, visible, d’ombra igual o més forta a la intensitat 2 de l’escala de Micro-Ringleman, llevat del fum gris visible d’intensitat d’ombra igual a 3 d’aquesta escala, emès sols al llarg de 4 minuts a tot període de 30 minuts.

Consegüentment, les activitats qualificades com a “insalubres”, pel que fa a la producció de fums, pols, boires, vapors, o gasos d’aquesta naturalesa hauran, obligatòriament, d’estar dotades de les adequades i eficaces instal·lacions de precipitació de pols o de depuració dels vapors o gasos (en sec, en humit, o per procediment elèctric).

De la mateixa manera, hauran de complir els nivells de concentració de gasos, vapors, fums, pols i boirines a l’aire, de l’interior de les explotacions que es fixen a l’Annex 1 del Reglament 30-XI-61. En cap cas, els fums o gasos evacuats, no podran contenir a l’exterior més de 1,50 grams de pols per metre cúbic, mesurat a zero graus i a 760 mm de mercuri i, sigui quina sigui la importància de la instal·lació, la quantitat total de pols emesa no podrà sobrepassar els 40 Kg/hora.

g).- Olors: No es permetrà cap emissió de gasos olorosos i altres matèries oloroses perjudicials, en quantitats que puguin ser fàcilment detectables, sense instruments, a la línia de la propietat de la parcel·la, des de la qual s’emeten aquests olors.

h).- Altres formes de contaminació de l’aire: No es permetrà un altre tipus d’emissions de cendra, pols, fums, vapors, gasos i totes les altres formes de contaminació de l’aire, que puguin ser causa de qualsevol perill per a la salut o per a la riquesa animal i vegetal o altres classes de propietat, o que siguin causa d’excessiva brutícia.

CAPÍTOL 6. ÚS D’APARCAMENT

Art. 96. Definició

1.- S'entén per aparcament l'àrea o lloc fora de la calçada especialment destinat a parada o termini de vehicles automòbils.

2.- Es designen amb el nom de "garatge" els espais situats en el subsòl, en el sòl o edificacions, i les instal·lacions mecàniques, especials, destinades a guardar vehicles automòbils.

3.- Es distingeix també entre "garatge d'ús públic" i "garatge d'ús particular" que són els que no comercialitzen aquesta activitat.

Art. 97. Reserva d'espais per aparcament i condicions

1. - Els Plans Parcials, en sòl urbanitzable, i els Plans Especials, si es deriva de les seves finalitats, hauran de preveure sòl per l'ús d'aparcament, en funció de l'edificabilitat i usos, de manera que s'asseguri suficient espai per a parades terminals de vehicles automòbils. Tanmateix, del sòl urbà, i en els corresponents plànols d'ordenació, es contenen determinacions específiques per alguns espais adscrits a l'ús d'aparcament.

2.- Les determinacions o exigències mínimes previstes per a aparcaments respectaran les següents regles:

a) Quan de l'aplicació de les determinacions mínimes referides a metres quadrats d'aparcament resulti un número fraccionari de places, qualsevol fracció igual o menor de la meitat es podrà descomptar. Tota fracció superior a la meitat s'haurà de computar com a un espai més per a aparcament.

b) Els espais d'aparcament, exigits en aquestes Normes, s'hauran d'agrupar en àrees específiques sense produir excessives concentracions que donin lloc a "buits urbans" ni a distàncies excessives a les edificacions i instal·lacions.

c) Amb exclusió dels accessos, illes, rampes i àrees de maniobra, per a cada plaça d'aparcament s'haurà de preveure, com a mínim, una superfície de sòl de 2,40 metres d'amplada per 4,50 metres de llargària per automòbil i de 4 metres d'amplada per 12 de llargària pels autobusos.

d) Qualsevol espai d'aparcament s'haurà d'obrir directament des de la calçada mitjançant una connexió, el disseny de la qual garanteixi la seguretat i sigui eficient en l'accés i sortida de vehicles, coherentment amb el moviment de tràfic.

e) Els espais oberts per a aparcament s'hauran d'integrar en el paisatge urbà. A aquests efectes es disposaran els voltants necessaris de l'arbrat, jardineria, talussos o altres elements que assegurin aquesta integració.

f) A Les àrees d'aparcament no serà permès cap tipus d'activitat relacionada amb la reparació d'automòbils.

Art. 98. Previsió de garatge en els edificis
(Article modificat per la Modificació puntual núm. 18 del Pla general d'ordenació urbana, 2013/051187)
(Article modificat per la Modificació puntual núm. 27 del Pla general d'ordenació urbana, 2019/068552)

1.- Els edificis de nova planta i els que s’obtinguin per ampliació dels existents en que la superfície de nova creació superi la de l’edificació anterior s'hauran de projectar, per tal que comptin amb places de garatge a l'interior de l'edifici o en terrenys edificables del mateix solar, a raó d'un mínim de vint metres quadrats (20 m²) per plaça d'automòbil, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illetes i voravies, i excloses les instal·lacions de serveis. Les places d'autocar, en el cas d'hotels, seran a raó d'un mínim de 100 m² per vehicle. En edificis unifamiliars s’admetran estàndards de superfície més petits, sempre que es garanteixi com a mínim un espai d’estacionament de 2,30 m d’amplària per 4,50 m de llargària.

2.- Les places mínimes de garatge per a automòbils que s'hauran de preveure en relació a la superfície edificada són les següents (en el cas d’ampliacions solament s’haurà de computar la superfície ampliada):

A) Edificis d'habitatges

a).- A sòl urbà, una plaça per cada habitatge fins a 60 m²; 1,5 places per cada habitatge entre 60 i 100 m² i 2,00 places per cada habitatge de més de 100 m² o per cada cent cinquanta metres quadrats (150 m²) de sostre destinats a aquest ús. A aquest efectes es comptabilitzaran els espais destinats a locals al servei de l'habitatge tals com: golfes habitables, trasters, cambres de instal·lacions, safareigs o altres. . En edificis plurifamiliars computaran igualment de forma proporcional les superfícies dels serveis comuns. En les zones qualificades de Nucli Històric (clau 12), així com en aquells edificis que per aplicació de l'estàndard anterior resulti un nombre de places superior a 4 i que per caràcter tècnic i de dimensions de la parcel·la resulti molt dificultosa la reserva en el propi edifici, s'admetrà que les places se situïn en altres edificis pròxims.

b).- En sòl urbanitzable, objecte d'un Pla Parcial i en sòl urbà objecte d'un Pla Especial de Reforma Interior, les que es fixin en aquests Plans, o en el seu defecte les previstes en l’apartat anterior.

En aquests casos, quan el nombre de places a reservar sigui inferior a 4 i no hi hagi possibilitat de cobrir la demanda amb places lliures en un radi inferior a 200 metres de l'edifici, l'Ajuntament podrà eximir de l'acompliment de la reserva.

B) Edificis públics o privats adscrits a l'ús d'oficines

Una plaça de garatge per cada cent metres quadrats (100 m²) de superfície útil dedicada a oficines.

C) Edificis destinats a l'ús comercial i de magatzems

Quan la superfície comercial, sumades totes les plantes de l'edifici amb destí comercial, excedeixi de 400 m², hauran de comptar amb una plaça d'aparcament per cada cinquanta metres quadrats (50 m²) de superfície construïda.

D) Construccions adscrites a ús industrial

Una plaça de garatge per cada local de superfície superior a dos-cents metres quadrats (200 m²) amb el mínim d'una plaça per cada 200 m² de superfície útil.

F) Hotels i similars

Una plaça de garatge per cada cinc habitacions i una plaça d'autocar per cada trenta habitacions. L'aparcament de l'hotel en cas d'impossibilitat de situar-lo en el propi edifici, es podrà disposar en un altre solar situat però a menys de 200 m de l'accés a la recepció.

G) Clíniques, Sanatoris, Hospitals

Una plaça de garatge per a cada cinc llits.

H) Edificis d’habitatge dotacional públic o protegits de titularitat pública.

Una plaça d’aparcament per cada 3 habitatges dotacionals

Una plaça per cada 2 habitatges protegits destinats a lloguer en règim especial.

Una plaça per cada habitatge protegit destinat a lloguer en règim general.

3.- També s’aplicaran aquestes previsions en el cas de rehabilitació d’edificis o instal·lacions que comportin canvis d’ús. No obstant, quan per aplicació dels mòduls dels apartats anteriors l’exigència de places d’aparcament sigui inferior a quatre, s’admetrà que es pugui atendre l’exigència en base a aparcaments en altres parcel·les que s’hauran de vincular registralment a l’edifici matriu.

4.- Mitjançant l'aprovació d'un Pla Especial o si és el cas a través del planejament parcial que contempli unes determinacions globals sobre la localització de places de garatge i aparcament.

5.- A més de la previsió de places per a l’estacionament de vehicles automòbils, caldrà preveure espais per a l’aparcament de bicicletes a l’interior de l’edifici o en espais lliures de la pròpia parcel·la d’acord amb els paràmetres següents:

Art. 99. Condicions dels garatges d'ús públic

1.- Els garatges d'ús públic es regiran per les determinacions sobre construcció de garatges i requisits per a les places de garatge.

2.- Pel que fa al funcionament i incidència a l'entorn seran d'aplicació les condicions de l'ús industrial.

Art. 100. Condicions de les places de garatge

1.- Es preveu que l’estàndard de superfície útil del local (superfície de sòl compresa dins del perímetre definit per la cara interna dels seus tancaments) a l’hora de comptar el nombre de places d’aparcament serà de 20 m2 per plaça.

2.- Cada plaça de garatge disposarà d'un espai configurat per un mínim de 2,20 per 4,50 m, mesurats lliurement.

3.- Als garatges d'ús públic i aparcaments públics per a vehicles lleugers, caldrà reservar permanentment, a la planta de més fàcil accés, almenys una plaça per cada cent de la seva capacitat total per a vehicles que transportin passatgers minusvàlids. L'amplada mínima serà de 2,90 m.

Art. 101. Llicències

Estaran subjectes a prèvia llicència de l’Administració municipal la instal·lació, ampliació o modificació d’estacionaments, aparcaments i garatges-aparcaments. En la sol·licitud corresponent es farà constar, de manera expressa, a més dels requisits generals pertinents al cas, la naturalesa dels materials amb els que estan construïts, nombre, pendent i dimensions de les rampes i radis de gir i dels accessos a la via pública i les mesures de precaució projectades per evitar incendis.

Art. 102. Activitat industrial

1.- Els aparcaments i garatges-aparcaments s’assimilen a l’ús industrial a efectes de la seva admissió per a l’emplaçament i situació en la qual es trobin. No obstant en el cas d’allotjar un màxim de 4 vehicles automòbils en un local de superfície no superior a 200 metres quadrats (200 m ²) no estaran subjectes a la tramitació de l’expedient tècnic de la llicència d’activitats classificades.

2.- Els garatges-aparcaments construïts amb llicència d’edificació anterior a l’aprovació de les presents Ordenances es regiran per a l’obtenció de la llicència d’activitat industrial, per les normes vigents en el moment del atorgament de la llicència d’obres.

Art. 103. Relació amb la circulació

1.- Els estacionaments, aparcaments i garatges-aparcaments es projectaran atenent sempre a les possibilitats d’accés als mateixos i les necessitats de circulació.

2.- Si pretenguessin instal·lar-se en immobles amb façana a més d’una via pública, les seves sortides haurien de projectar-se per aquella que resulti més adequada atenent a la circulació rodada existent en cada una de les dites vies públiques. La solució proposada es raonarà en un estudi de la naturalesa i intensitat del trànsit en les esmentades vies.

Art. 104. Supòsit especial

L’Ajuntament podrà denegar la instal·lació d’aparcaments o garatges-aparcaments en aquelles finques que estiguin situades en vies que per el seu trànsit o característiques urbanístiques singulars així ho aconsellin, tret que s’adoptin les mesures correctores oportunes mitjançant les condicions que cada cas requereixi. El fet de denegar la instal.lació d’aparcaments o garatges-aparcaments, si fos obligatòria, no rellevarà als propietaris de dita obligació, que hauran d’acomplir amb altres instal·lacions situades en lloc i forma adequats, que podrà determinar l’Ajuntament.

Art. 105. Altura lliure mínima

Els locals tindran una altura lliure mínima en tots els seus punts de dos metres vint centímetres (2,20 m), que no és podrà reduir amb canalitzacions o instal·lacions anàlogues en les zones de circulació. En l’exterior s’indicarà l’altura màxima dels vehicles que puguin penetrar, inferior en cinquanta centímetres (0,50) a l’altura lliure de pas del local i accés al mateix.

Art. 106. Disposicions de les places

La disposició de les places d’estacionament, aparcament i garatge-aparcament serà tal que es pugui accedir a totes elles directament.

Art. 107. Passadissos i accessos

1.- En els plànols dels projectes que es presentin amb les sol·licituds de llicència figuraran assenyalats els emplaçaments i passadissos d’accés dels vehicles, tant en els estacionaments com en els aparcaments i garatges-aparcaments.

2.- A l’executar-se els projectes, es senyalitzaran sobre el paviment els emplaçaments i passadissos, així com el camí a recórrer per l’usuari com a vianant per tal d’evitar a aquest el perill de ser atropellat.

3.- Els accessos que donin a la via pública estaran dotats de les senyals de circulació preceptives per a advertències de vianants i vehicles.

4.- Els aparcaments amb capacitat fins a quaranta places (40) hauran de disposar d’accés per a vianants des de l’exterior, separat físicament de l’accés de vehicles o adequadament protegit i amb un ample mínim d’un metre (1 m). Els que tinguin una capacitat de quaranta i una a cent places disposaran d’un segon accés i per a cada 100 places més, un altre accés.

5.- Per a facilitar l’accés de minusvàlids als aparcaments públics, serà precís que la planta on s’estableixi la reserva de places, es doti d’un ascensor adequat o d’una rampa amb una amplada mínima d’un metre (1 m) i dos passamans superposats a cotes compreses entre 0,75 i 0,35 m i 0,95 a 1 m, respectivament. El pendent de dites rampes no serà superior al 12 per 100 en trams continus de cinc metres (5 m) amb replans horitzontals d’un metre vint centímetres (1,20 m) de longitud com a mínim.

Art. 108. Rampes i accessos

1.- L’amplada mínima dels accessos per a un sol sentit de circulació, que donin a carrer de menys de dotze metres (12 m) d’ample, serà de quatre metres (4 m). En la resta de casos serà de tres metres (3 m).

2.- Els accessos per a un sentit únic de circulació podran ser utilitzats alternativament en un o altre sentit mitjançant la senyalització adequada.

3.- Les rampes tindran l’amplada suficient no inferior a tres metres (3 m) per al pas lliure dels vehicles; quan des d’un extrem de la rampa no sigui visible l’altre, i la rampa no permeti la doble circulació, haurà de disposar d’un sistema de senyalització adequat de bloqueig.

4.- Les rampes en les quals els vehicles hagin de circular en els dos sentits i el recorregut sigui superior a trenta metres (30 m), tindran un ample suficient no inferior a cinc metres (5 m) que permeti el pas simultani de dos vehicles, sempre que la planta o plantes servides per aquestes sobrepassin la capacitat de quaranta (40) places.

5.- Els garatges-aparcaments amb capacitat per a més de quaranta (40) places hauran de disposar com a mínim d’un accés amb dos sentits de circulació d’un ample no inferior a cinc metres quaranta centímetres (5,40 m) o de dos accessos d’un sentit únic de circulació de tres metres (3 m) d’ample mínim cadascun. Aquesta amplada s’haurà de respectar a l’entrada i en el tram corresponent, al menys, als primers 4 metres a partir de l’entrada.

6.- Els garatges-aparcaments amb capacitat per a més de cent places (100) hauran de tenir com a mínim dos accessos, que es senyalitzaran de manera que s’estableixi el seu sentit únic de circulació.

Art. 109. Pendents de les rampes

Les rampes no sobrepassaran el 20% en el punt de màxim pendent. L’amplada mínima serà de tres metres (3 m), amb l’eixamplament necessari en les corbes i el radi de curvatura, mesurat en l’eix del carril de circulació, serà superior a sis metres (6 m). En els quatre metres de profunditat immediats als accessos del local, les rampes tindran un pendent màxim del 4% quan s’hagin d’utilitzar com a sortides al carrer.

Art. 110. Aparells muntacotxes

Excepcionalment es podrà autoritzar la instal·lació d’aparells muntacotxes per a l’accés al garatge-aparcament. Quan l’accés es realitzi exclusivament per aquest sistema s’instal·larà un aparell per a cada vint places o fraccions. L’espai d’espera horitzontal tindrà un fons mínim de deu metres (10 m) i el seu ample no serà inferior a sis metres (6 m).

Art. 111. Accés i sortida de vianants

1.- L’accés de vianants al garatge-aparcament públic s’efectuarà a través de locals o passos destinats únicament al servei propi, i separats per murs o tanques d’una altura de vuitanta centímetres(0,80 m), com a mínim, de qualsevol altre local o dependència aliena. Es permetrà, en circumstàncies especials adequades, l’accés per muntacàrregues o cintes transportadores, les característiques de capacitat i càrrega útil de les quals hauran de consignar-se en rètols col·locats de manera que es puguin llegir amb facilitat per empleats i usuaris. En l’últim cas, els pisos elevats i soterranis corresponents tindran, cadascun, dues sortides d’emergència independents per al personal. Les caixes dels muntacàrregues hauran de quedar aïllades de la resta del local, a excepció de l’accés, per murets d’obra o material incombustible.

2.- No obstant el que disposa el paràgraf anterior, previ informe dels serveis tècnics municipals, podran substituir-se les dues sortides d’emergència per una única amb unitat de pas equivalent, en consideració al nombre de places, facilitat constructiva i altra circumstància anàloga

Art. 112. Prevenció d’incendis

En matèria de prevenció d’incendis s’haurà d’acomplir el que disposin la NBE-CPI-91 i els seus annexes.

Art. 113. Ventilació

1.- El sistema de ventilació estarà projectat i es realitzarà amb l’amplitud suficient per a impedir l’acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accidents. La superfície de ventilació a través de les obertures serà, com a mínim d’un 5% de la del local; quan aquestes es trobin en façanes oposades que asseguren l’escombrat de l’aire interior. Si totes les obertures es troben en la mateixa façana, la superfície de ventilació haurà de ser com a mínim d’un 8%.

2.- Quan la ventilació sigui forçada haurà d’assegurar una renovació mínima d’aire de 6 vegades a l’hora el volum total de l’aparcament.

3.- Totes les plantes del local, a més del seu accés, tindran ventilació directa a l’exterior o a través d’un pati de superfície no menor a 5 m2.

4.- Les obertures de comunicació en el pati estaran protegides amb una coberta de material resistent al foc de trenta centímetres (0,30 m) com a mínim, de sortint, col·locat entre la línia inferior del dintell i una altura de cinquanta centímetres (0,50 m) sobre la mateixa.

Aquesta coberta podrà situar-se en l’interior del pati.

Art. 114. Il.luminació

El nivell d’il·luminació a aconseguir en el garatge-aparcament serà, com a mínim, de quinze (15) lux entre la plaça d’aparcament i les zones comunes de circulació de l’edifici, i de cinquanta (50) en les entrades.

Art. 115. Serveis

En els garatges públics s’instal·larà un servei que compti amb un WC i un lavabo, com a mínim.

Art. 116. Prohibicions

1.- Es prohibeix l'emmagatzematge de carburants i materials combustibles.

2.- Es prohibeix encendre foc a l'interior dels locals adscrits a l'ús d'aparcament i a aquest efecte es fixaran els avisos escaients a llocs ben visibles i amb caràcters perfectament llegibles.

CAPÍTOL 7. REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS EXTRACTIVES

Art. 117. Definició

1.- Als efectes d’aquestes Normes es consideren activitats extractives aquelles que tenen per objecte l’obtenció dels recursos minerals del sòl o del subsòl, sòlids, líquids o gasosos, ja sigui a cel obert o mitjançant qualsevol dels procediments i les tècniques que li siguin propis, com ara l’extracció de terres o d’àrids, les pedreres, les mines i l’explotació de les aigües superficials o subterrànies.

S’exclouen aquelles que tenen per finalitat l’abastament privat d’aigua als habitatges aïllats o a petites explotacions agrícoles o ramaderes, així com la de subministrament d’aigua de caràcter municipal.

2.- Àmbit d’aplicació: Tota activitat extractiva realitzada dins del terme municipal haurà d’ajustar-se, a més de la normativa específica que li sigui d’aplicació, al que disposen aquestes Normes Urbanístiques.

3.- Instal·lacions i activitats complementàries: L’emmagatzematge, la manipulació, la transformació o l’elaboració de qualsevol mena, dels productes extrets, ja sigui en les proximitats del lloc d’extracció o en un altre lloc, vindran regulades per les disposicions del Capítol 5 d’aquestes Normes, sobre activitats industrials.

4.- Pla Especial: si les circumstàncies ho aconsellen, l’Ajuntament redactarà un Pla Especial que desenvolupi detalladament les determinacions d’aquest capítol.

Art. 118. Prohibició general

Es prohibeixen les activitats extractives en tot l’àmbit municipal, excepció feta dels espais que estan autoritzats en el moment del’aprovació inicial d’aquest Pla General.

Art. 119. Instal·lacions existents

1.- Les activitats extractives que vinguin realitzant-se a l’entrada en vigència d’aquestes disposicions, que no s’adaptin al que prescriuen aquestes Normes, queden qualificades en situació urbanística de fora d’ordenació. També seran considerades fora d’ordenació, les instal·lacions complementàries d’aquestes. En tot cas aquestes activitats tenen sempre caràcter temporal i provisional.

2.- En els sòls on es realitzin activitats en situació de fora d’ordenació no podran realitzar-se obres ni instal·lacions que en suposin la consolidació, la modernització o l’augment de la potència o de la capacitat productiva. Tan sols s’autoritzaran les que consisteixin en petites reparacions i les de restauració.

3.- L’activitat emparada per llicència corresponent a l’extracció d’àrids situada a Montau II es regula per les normes generals d’aquest Pla i pels pactes continguts en el conveni signat entre l’Ajuntament i READYMIX ASLAND, S.A. el 25 de novembre de 1992. Aquest conveni s’inclou en l‘annex 5 d’aquestes normes.

Tanmateix, l’entitat READYMIX ASLAND, S.A. es troba sotmesa als compromisos adquirits amb l’Ajuntament el 24 de gener de 1991 i concretament a la presentació d’un aval bancari per l’import de 20 milions de pessetes a favor de l’Ajuntament per a garantir la col·laboració de l’empresa en els treballs de construcció de la ronda urbana i quan aquesta es construeixi, a la “colaboración en trabajos de explanación i suministro de materiales per la subbase de la carretera”. El document que conté aquest compromís s’inclou en l’annex 5 d’aquestes normes.

CAPÍTOL 8. NORMES DE PREVENCIÓ D’INCENDIS FORESTALS

Art. 120. Mesures de prevenció d’incendis forestals

S’hauran de tenir en compte les disposicions del Decret núm 64 de 7 de març de 1995, DOG 2022 i en especial cal dir que les urbanitzacions que no tinguin una continuïtat immediata amb la trama urbana i que estiguin situades a menys de 500 metres de terrenys forestals han de complir les condicions següents:

a) Disposar d’una zona de protecció de 25 metres d’amplada a comptar des del perímetre exterior, assenyalada en el plànol normatiu II-7, Instruments de Desenvolupament del Planejament, E: 1/7.000.

b) Mantenir els vials, les zones d’accés i les cunetes netes de vegetació seca.

c) Les parcel·les no edificades hauran de complir les mateixes condicions que les establertes per a les zones de protecció en l’art. 1 del Decret 64 de 7 de març de 1995.

d) Elaborar un pla d’autoprotecció que s’haurà d’incorporar al pla municipal d’actuació, d’acord amb el Pla de protecció civil d’emergències per a incendis forestals a Catalunya (INFOCAT).

e) Disposar d’una xarxa d’hidrants d’incendi de 100 mm de diàmetre, d’acord amb l’article 1 de l’annex del Decret 241/1994.