DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

CAPÍTOL 1. NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA

Art. 1. Definició

1.- Aquestes Normes urbanístiques corresponen al Pla General Municipal d'Ordenació Urbana de Begues, que revisa l’actualment vigent, aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 30 de juny de 1982 i les seves posteriors modificacions puntuals.

Art. 2. Naturalesa

Aquest text del Pla General és el resultat de la revisió del planejament vigent al municipi de Begues i l’adaptació del planejament general al Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol.

Art. 3. Marc legal

1.- Aquest text del Pla General s'ha redactat d'acord amb l'ordenament vigent en particular el de l'ordre urbanístic a Catalunya i té com a marc general el Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol. Les referències a la Llei del Sòl cal entendre-les fetes al Text Refós de la Llei de Regim del Sòl i Ordenació Urbana, aprovat pel Reial Decret 1/1992 de 26 de juny. Les referències al reglament han d'ésser enteses com fetes al Reglament de Planejament aprovat per Reial Decret 2159/1978 de 23 de juny.

Les demés disposicions es mencionen amb la seva denominació completa.

2.- Les determinacions del Pla s'apliquen amb preferència a qualsevol altra disposició municipal que reguli l'ús i l’ordenació del territori.

3.- En el no previst per aquesta normativa, i genèricament per aquest Pla General, seran d'aplicació les normatives vigents en matèria de protecció dels bens culturals i naturals, d'habitatge, medi-ambient i estètica.

Art. 4. Contingut

El Pla General està integrat pels documents següents:

1. Memòria justificativa de l'ordenació
2. Plànols d'informació.
3. Plànols d'ordenació.
4. Normes urbanístiques.
5. Programa d'actuació.
6. Estudi Econòmic-Financer.

Formen part de la documentació informativa la Memòria i plànols de la informació urbanística.

Art. 5. Àmbits territorials

Per l'establiment i la regulació d'algunes determinacions es distingeixen àmbits territorials específics: El nucli urbà de Begues, l’Espai Natural del Garraf, la resta de l’àmbit municipal.

Art. 6. Vigència

La vigència d'aquest text del Pla General entrarà en vigor el mateix dia de la publicació de l’acord d'aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat.

Art. 7. Revisió

La revisió d’aquest Pla General serà procedent en els supòsits següents:

a.- Quan s'hagin complert 20 anys de vigència.
b.- A l'aprovar-se un Pla Director Territorial de Coordinació, que afecti la totalitat o part del terme municipal.
c.- Quan disposicions d'ordre superior obliguin a la previsió d'espais o dotacions públics més extensos.
d.- Quan s'hagi urbanitzat completament el vuitanta per cent del sòl urbanitzable programat o no programat.
e.- Quan el nombre de llicències de nova edificació residencial atorgades dins del sòl delimitat com urbà en el moment d'aprovació sigui tal que s’esgoti fins el 80% el sòl urbà i urbanitzable en els propers quatre anys.
f.- Quan hi hagi una proposta urbanística de gran interès social.

Art. 8. Modificació

1.- En qualsevol moment es podran modificar els diferents elements i determinacions del Pla General. L'abast del projecte de modificació haurà d'ésser coherent amb els criteris generals continguts en la Memòria d’aquest Pla General i el que es preveu als apartats 3 i 4 de l'article 154 del Reglament. La coherència del projecte de modificació s'haurà de justificar expressament.

2.- El projecte de modificació del Pla General haurà de tenir sempre el grau de precisió propi del Pla General i haurà de comprendre un estudi de caràcter macrourbanístic, que expliqui la incidència de les noves determinacions en l'ordenació establerta pel Pla General.

3.- Els projectes de modificació es tramitaran segons l'establert als articles 75 i 76 del Decret Legislatiu 1/1990 i 161 i 162 del Reglament.

4.- La previsió per mitjà del planejament parcial o especial de superfícies més grans de sòl destinades a sistemes respecte als estàndards o percentatges fixats en aquestes Normes no constitueix una modificació del Pla General, ja que aquests estàndards són mínims.

5.- Tampoc és necessària la tramitació d'un projecte de modificació del Pla General quan mitjançant Plans Especials de Reforma Interior d'operacions no previstes en el planejament general s'alteri l'ordenació detallada del planejament general, sempre que no s'afecti l'estructura fonamental del Pla General. A aquests efectes, s'entén que l'estructura fonamental està formada pels sistemes generals, els usos globals que es dedueixen de l'ordenació detallada que s'altera, essent la intensitat dels mateixos màxima, i els estàndards o proporcions per a sistemes no generals deduït de l'ordenació detallada que tindran el caràcter de mínims.

Art. 9. Regulació del Programa d'Actuació

1.- El Programa d'Actuació del Pla General es revisarà cada quatre anys.

2.- Si com a conseqüència de la consideració del compliment del Programa fos necessari alterar el sòl urbanitzable programat, en el marc del procediment de revisió del Programa haurà de formular-se el corresponent projecte de modificació -i si fos necessari de revisió- del Pla General. El contingut i tramitació del projecte es farà segons el previst als articles 74 del Decret Legislatiu i 158 del Reglament.

3.- En el marc del procediment de revisió del Programa d'Actuació no es podrà classificar en cap cas com a urbanitzable el sòl al qual aquest Pla general atorga la condició de no urbanitzable.

Art. 10. Interpretació

1.- Les determinacions del Pla General i, concretament aquestes Normes, s'interpretaran en base a aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents, tinguin en compte principalment el seu esperit i finalitat, així com la realitat social del moment en que han d'ésser aplicats.

2.- Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala s'estarà al que indiquin els plànols d'escala més gran (el divisor de l'escala més petit), és a dir, en els que la definició sigui més acurada.

3.- En el cas que hi hagi contradicció entre els documents gràfics i la Normativa prevaldrà allò que s’estableix normativament.

4.- Si es produeixen contradiccions entre la regulació de les previsions del Pla General en els diferents documents es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics o d'interès públic més amplis i una menor densitat d'habitatges o un índex d'aprofitament menor.

5.- Les determinacions del Pla General que puguin referir-se a espais situats fora del terme municipal, s'hauran d'entendre solament com indicatives.

Art. 11. Obligatorietat

Tant l'Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions o disposicions del Pla General i especialment d'aquestes Normes. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa privada o pública, haurà d'ajustar-se a les disposicions esmentades, segons està previst als articles 90 i 91 del Decret Legislatiu 1/1990.

Art. 12. Claus d'identificació

A l'enunciat de cada sistema, zona o sector se n'assenyala la clau d'identificació en els plànols d'ordenació que inclou una separada consideració del nucli. També es transcriu el codi d'identificació en la col·lecció de plànols. Els noms dels sectors i de les àrees d'actuació s'identifiquen per la referència al paratge on es troben o de la promoció.

CAPÍTOL 2. DESENVOLUPAMENT DEL PLA GENERAL

Art. 13. Desenvolupament del Pla General

1.- Amb l'objecte de complementar i desenvolupar l'ordenació establerta per les determinacions del Pla General, s'elaboraran, segons preveuen el Decret Legislatiu 1/1990, la Llei del Sòl i el Reglament i en els termes previstos en aquestes Normes, Plans Parcials, Plans Especials, Estudis de Detall i Programes d'Actuació Urbanística.

2.- Quan no sigui necessari o no estigui previst a la prèvia aprovació dels documents esmentats en el paràgraf anterior, les determinacions del Pla General seran susceptibles d'aplicació directa i immediata.

3.- El programa d'Actuació del Pla General fixa l'ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de planejament que han de desenvolupar les determinacions del Pla General.

4.- Amb l'objecte de completar la regulació urbanística es poden aprovar Plans Especials, Ordenances Especials, Catàlegs i Normes complementàries.

Art. 14. Desenvolupament del Pla en sòl urbà

1.- El sòl urbà es desenvolupa directament. Però serà preceptiva la prèvia formació de Plans Especials de Reforma Interior i Estudis de Detall en les àrees respecte de les quals es faci aquesta expressa previsió.

2.- Tanmateix, es podran formular facultativament Plans Especials de Reforma Interior i Estudis de Detall en qualsevol àrea del sòl urbà, sense que en cap cas es pugui canviar la tipologia fixada en cada zona.

Art. 15. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable

1.- En sòl urbanitzable programat el Pla General es desenvoluparà necessàriament mitjançant Plans Parcials, l'aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d'intervencions de qualsevol tipus en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes generals que s'executin de forma independent dels sectors de planejament parcial.

L'àmbit territorial dels Plans Parcials haurà de coincidir amb els sectors de planejament delimitats al Pla General llevat del supòsit de desenvolupament per subsectors mitjançant l’aprovació prèvia d’un avenç de Pla, previst a la Llei urbanística catalana.

2.- En sòl urbanitzable no programat, el Pla General es desenvoluparà necessàriament mitjançant els Programes d'Actuació Urbanística i successivament els pertinents Plans Parcials, els quals hauran d'incloure el territori complet relacionat amb cada etapa d'execució, o la totalitat del sòl, si hi ha una única etapa, de conformitat amb allò que prevegin les bases dels concursos que es convoquin per a la seva realització.

Art. 16. Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable

1.- Les determinacions del Pla General sobre el sòl no urbanitzable s'apliquen directament i immediata.

2.- Tanmateix, es podran desenvolupar les previsions del Pla General mitjançant Plans Especials que tinguin per objectiu qualsevol de les finalitats:

a) Protecció del paisatge i dels elements naturals i culturals en general.
b) Protecció de les vies de comunicació.
c) Protecció d'horts, espais forestals i conreus.
d) Millora del medi i llocs rurals.
e) Determinació de les condicions específiques de les activitats que es puguin emplaçar en el sòl no urbanitzable.

Art. 17. Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes

El desenvolupament de les determinacions del Pla General sobre sistemes generals es podrà fer mitjançant Plans Parcials dels sectors amb els que estiguin relacionats. Tanmateix, es podran formar Plans Especials, que tindran com a objecte la regulació detallada del sistema, i a més, podran contemplar la previsió de mesures de protecció, d'acord amb el que es preveu als articles 29 del Decret Legislatiu i 76 i 77 del Reglament. El planejament especial regularà qualsevol dels aspectes que defineixen l'estructura orgànica del territori, que són:

1.- Sistema hidrogràfic.
2.- Sistema de serveis tècnics.
3.- Sistema viari.
4.- Sistema d'espais lliures.
5.- Sistema d'equipaments.

Art. 18. Plans Parcials

1.- Els Plans Parcials d'Ordenació han de contenir les determinacions previstes en els articles 25 del Decret Legislatiu 1/1990 i següents del Reglament i la documentació assenyalada en els articles 57 i següents del Reglament. A més, hauran d'incloure un resum de les determinacions urbanístiques. En el supòsit que en el Pla Parcial es proposi desenvolupar subsectors s'haurà d'aportar la documentació i complir els requisits previstos en el Decret Legislatiu 1/1990.

2.- Les determinacions hauran de tenir la precisió suficient per a permetre'n la immediata execució. Concretament, els Plans Parcials hauran de contemplar la destinació de detall de l'ordenació, diferenciant els sòls privats dels públics i concretant per aquells els lliures i els edificables i per als públics, aquells per a vials, estacionaments, edificables per a edificis d'interès públic i els destinats a places, passeigs, jardins i parcs.

3.- Tanmateix, hauran de preveure la delimitació dels polígons i el sistema d'actuació aplicables. Posteriorment, aquestes determinacions podran ésser modificades mitjançant el procediment previst als articles 168 i 169 del Decret Legislatiu 1/1990.

4.- El Pla d'Etapes no podrà preveure un termini superior a 8 anys per a la realització de la urbanització. D'establir-se varis polígons, haurà de fixar-se l'ordre de prioritat entre ells.

5.- Els Plans Parcials dels sectors l'aprofitament mitjà dels quals sigui superior al mitjà de la totalitat de sòl urbanitzable programat per a cada quadrienni, hauran de contenir, a més de la divisió poligonal, l'especificació de la quantia de l'escreix d'aprofitament i la indicació dels espais de sistema general adscribibles a l'esmentat escreix, d'acord amb el que preveuen els articles 50 i 51 del Reglament de Gestió Urbanística.

6.- Quan els plans parcials siguin d'iniciativa privada, hauran de preveure a més les determinacions i la documentació a que es refereixen i els seran d'aplicació les regles contingudes a la secció 6ena (articles 78 a 87) del Decret Legislatiu 1/90 de 12 de juliol.

7.- Els Plans Parcials podran completar les previsions d'aquest Pla General, i si és el cas del Programa d'Actuació Urbanística, però no modificar-les, tal com disposa l'article 25 del Decret Legislatiu i els articles 43 i 44 del Reglament.

8.- En tractar-se de Plans Parcials referits a sectors d'urbanització prioritària serà d'aplicació allò previst a l’article 197 del Decret Legislatiu 1/1990.

Art. 19. Plans Especials

1.- Els Plans Especials no podran modificar les determinacions del Pla General, en particular les que regulen el volum i l'ús del sòl, si bé les podran precisar.

2.- Això no obstant, els Plans Especials de Reforma Interior, podran alterar les determinacions concretes de l'ordenació detallada, sempre que no impliqui modificar l'estructura general del Pla General, segons el previst a l'article 8.5 d'aquestes Normes, en el supòsit que es tracti d'operacions no previstes.

3.- Els Plans Especials que ordenin operacions previstes en aquest Pla General hauran de desenvolupar les determinacions corresponents i els seran d'aplicació les regles previstes a la secció 6ena (articles 78 a 87) del Decret Legislatiu 1/90 de 12 de juliol.

4.- En qualsevol cas, els Plans Especials de Reforma Interior hauran de contenir la delimitació de polígon o unitats d'actuació i elecció del sistema d'actuació, si bé aquestes determinacions podran ésser modificades segons el previst en la Llei. S'exceptua el cas de Plans que ordenin actuacions concretes.

En cap cas els Plans Especials podran modificar l’aprofitament màxim que fixi el Pla General.

Art. 20. Estudis de detall

Els Estudis de Detall han de respectar les determinacions del Pla General i, en el seu cas, dels Plans Parcials o dels Plans Especials de Reforma Interior. En cap cas podran reduir l'amplada dels vials ni les superfícies destinades a espais lliures, ni com a conseqüència de les seves previsions sobre alineacions, podran originar augments de volum, ni podran modificar l’aprofitament que fixi el Pla General.

L'ordenació de volums que puguin realitzar els Estudis de Detall no pot implicar augment de l'ocupació del sòl ni de les alçades màximes, ni canviar la tipologia, ni increment de la densitat d'habitatges, ni qualsevol altre prescripció de la legislació Urbanística.

Art. 21. Precisió de límits

Els límits de les zones, àrees, sectors o sistemes, podran precisar-se en els corresponents Plans Parcials, Especials o Unitats d’Actuació, d'acord amb els següents criteris:

a) Els ajustaments que es produeixin hauran de respondre a:

1)alineacions o línies d'edificació vigents.
2) característiques topogràfiques del terreny.
3) límits de la propietat rústica o urbana.
4) existència d'arbres o d'altres elements d'interès.

b) No produiran distorsions en la forma de les unitats de zona, àrea, sector o sistema, ni augments o disminucions de superfície de més d'un 5%, en relació amb les superfícies delimitades als plànols d'ordenació a escala 1:1000 d'aquest Pla General. Quan un dels límits hagués estat precisat per un Pla Parcial o respongués a alineacions o límits de qualificació del sòl preestablertes i mantinguts per aquest Pla General, aquell límit s'adaptarà a allò que s'hagués definit pel Pla Parcial.

Art.22. Catàleg

1.- D'acord amb el que es preveu als articles 38 del Decret Legislatiu 1/1990 i 86 del Reglament, s'haurà de formar un Catàleg de les construccions o edificis d'interès artístic, històric, arqueològic o típic i dels llocs i elements naturals d'interès. Aquest Catàleg haurà de comprendre al menys els edificis i llocs objecte de protecció per la legislació sobre el Patrimoni artístic i cultural i els espais naturals protegits i els edificis qualificats com a monumentals per aquest Pla General.

Aquest Catàleg serà complementari del planejament especial corresponent, d'existir aquest i, en tot cas, ho serà del Pla General.

2.- La inclusió d'un edifici en el Catàleg pot implicar la prohibició d'enderrocar-lo, transformar-lo o de canviar-ne les característiques, tant de l'edifici com del seu entorn ambiental, o només la protecció de certs elements i cossos d'edifici. Només es poden realitzar obres de restauració i conservació i autoritzar usos adients als valors que es pretenen protegir. El Pla o Plans Especials i el Catàleg podran establir una regulació més concreta de les determinacions del Pla General sobre aquests aspectes i establir nivells diferents de protecció.

3.- De manera transitòria, en tant el Catàleg no estigui aprovat i pel que fa als edificis que figuren en el llistat de la Secció d’Inventari del Centre d’Informació del Patrimoni Arquitectònic Català del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s'admetran només a tràmit, expedients complerts, informats pel tècnic municipal i referents a monuments i conjunts Històrico-Artístics. La resta dels temes es veuran només com a consulta i seran per tant optatius i no objecte de recurs per part de l'administrat.

La documentació mínima necessària per tramitar els expedients serà la següent:

- Còpia de la sol·licitud a l'Ajuntament.
- Plànol de situació.
- Informe de l'Arquitecte municipal, si l'Ajuntament en disposa.
- Dos projectes complerts i visats, amb les façanes dibuixades i també les contigües.
- Dos jocs de fotografies en color, comprensives d'allò que afecti la llicència.
- En el cas de reformes, s'enviaran plànols i descripció de l'estat actual i de l'estat posterior.
- En tot moment l'interessat podrà presentar altres dades d'interès, així mateix la Comissió Tècnica podrà demanar en qualsevol moment documentació complementària.

L'arquitecte dels SS.TT. de la Comissió de Cultura de la Generalitat inspeccionarà d'ofici les obres en BIC (bé d'interès cultural), per tal de comprovar que s'ajusten a l'acord pres per la C.T. fent constar el seu seguiment a l'expedient obert a l'efecte i donant-ne compte a les reunions successives de la Comissió Tècnica.

L’Alcaldia, a proposta de la Comissió de Govern, nomenarà una Comissió de Manteniment del Patrimoni i Estètica que tindrà com a competència i objectius el que segueix:

a) Interpretar els casos de dubte o imprecisió el sentit propi de les disposicions de les normes, i la bondat de les propostes o projectes.

b) Informar sobre cadascuna de les actuacions sol·licitades en els àmbits o edificis d’interès històric, artístic o patrimonial, i haurà de trametre els expedients objecte d'informe a la Comissió Tècnica, degudament complimentats a tenor d'allò que marca la Llei.

c) Informar l’interès artístic d’espais, jardins, edificis i elements en funció dels seus valors compositius, tradicionals o històrics, proposant si s’escau, la seva inclusió en la relació pel Catàleg, per tal de garantir-ne llur preservació.

La Comissió podrà a més a més demanar l’assessorament de representants d’altres àrees municipals i de persones o tècnics experts quan ho requereixi la singularitat de la matèria tractada.

El decret de Constitució de l’esmentada Comissió, determinarà el nombre dels seus membres, que en tot cas correspondrà en majoria a l’Administració municipal i concretarà les entitats del municipi que la composaran.

Art. 22. Conservació d’elements singulars d’interès natural

L’Ajuntament formularà un Pla Especial d’acord amb la legislació vigent, perquè es declarin els següents arbres d’interès local sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament: el pi de la Sínia, el pi gros de Can Sadurní, el pi de les tres soques (en front de la Roca del Barret), l’om de Can Grau del Coll, el lledoner de Can Sadurní, el lledoner de Can Romagosa, l’ailant de Can Pau, el perot del Roure (al trencant del camí de Sitges), l’arboç de l’avenç de la Ferla, el roure de Mas Ferrer, i les alzines de Can Martí, de Can Romagosa (plaça Camilo Riu), i de la font de Puig Moltó. Que es declarin arbredes d’interès local, els plàtans de la carretera de Begues a Gavà (entre la Collada i la Creu del Juncà), la pineda de Ca l’Enfrons, la pineda de Trenta un pins, la pineda de Cal Taco, la pineda i alzines de Mas de Puig Moltó, l’alzina i els roures situats a la ribera de la riera que baixa de Ca’l Vidu i la Rectoria, entre Can Gepis i el carrer Agricultura, així com tots els roures, alzines, pollancres i àlbers que ressegueixen la resta de rieres de Begues.

Tanmateix el Pla Especial inclourà la protecció dels següents elements d’interès històric amb una àrea de protecció al seu entorn:

- La creu del Juncà, inclou el tram del camí medieval de Barcelona a Vilafranca on encara s’observen les roderes dels carruatges gravades a la roca i la creu d’Ardenya. També haurien d’estar en aquesta relació -si es fa a part de la dels edificis d’interès- les dues creus de terme.

- El Pou de Glaç, amb el tram pròxim de la riera de Begues.

- Els forns de calç del Montau (enfront de les barbacoes), del Mas Glaçat (al camí de les Planes), de Mas Grau (al camí de Sitges), de Can Rigol i de Can Sadurní (a prop de la masia de Can Sadurní).

- La rajoleria del Mas Alemany.

- Les barraques de vinya entre elles les del cementiri vell de la Rectoria, de l’Alzina, de Can Pau, de Can Sadurní vora la gasolinera de Begues Parc, de Mas Trabal, del Roure, de Can Rigol, de Mas Roig, del fondo de la Tronera, i de Vallgrassa.

- Els jaciments arqueològics de la cova de Can Sadurní - cova de les Teixoneres, de la cova de Can Figueres, de la cova Cassimanya, de la coveta del Marge del Moro, del Puig Castellar, del Padrò, del Puig de la Mola, del Marge del Moro, i el situat entre Can Barrera i Can Figueres. La major part dels anteriors jaciments estan inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, i es grafien en els plànols normatius E: 1/5.000.

- Els pous, cisternes, sínies i fonts següents: pou gran de la Maçana, pou de Jaques, pou del Fondo, pou de la font de Can Figueres, pou de les Agulles, pou de la font Sangonera, bassa de Can Pau, cisterna i pous de la Clota, cisterna del corral de les Tres Fites, cisterna dels Casals, sínia de l’Alzina, sínia de Can Figueres, sínia del Juncà, font de Puig Multó, font de la Beurada, font de l’alba, i font del Roure.

CAPÍTOL 3. GESTIÓ DEL PLA GENERAL

Art. 23. Execució del Pla

1.- L'execució d'aquest Pla General i dels documents que el desenvolupen correspon a l'Ajuntament, sense perjudici de la participació dels particulars en els termes definits pel Decret Legislatiu 1/1990. En el marc de les seves competències específiques, les determinacions del Pla podran ésser executades per l'administració de l'Estat i la de la Generalitat i les Diputacions.

2.- Les entitats de gestió que es constitueixen entre administracions públiques o entre aquestes i la iniciativa privada podran també executar el planejament.

3.- L'Ajuntament establirà les mesures organitzatives i procedimentals especials idònies per a facilitar l'execució de les determinacions urbanístiques d'acord amb allò previst al Programa d'Actuació, impedirà la implantació o aparició d'activitats o instal·lacions que puguin incrementar les dificultats per a la realització de les previsions del planejament, i adoptarà les decisions que puguin preparar o afavorir l'execució de les mateixes.

Art. 24. Projectes d'urbanització

1.- Per a l'execució de les determinacions contingudes en el Pla General i en els instruments de planejament que els desenvolupen, s'hauran de redactar Projectes d'Urbanització d'acord amb el que preveuen els articles 27 del Decret Legislatiu 1/1990 i 67 i següents del Reglament. També podran redactar-se projectes d'obres que no tinguin per objecte executar integralment les determinacions del planejament urbanístic.

Art. 25. Concessions per a equipaments i aparcaments

Sobre el sòl destinat a equipaments, que en execució del Pla General sigui de titularitat pública, l'administració competent podrà atorgar una concessió per a la construcció i explotació de l'equipament corresponent. Aquesta concessió, que no confereix drets per a ésser renovada, no podrà tenir una durada superior a 50 anys.

Art. 26. Execució del planejament en sòl urbà

1.- Llevat de l'execució directa de sistemes generals o del supòsit d'actuacions aïllades per a l'execució de les determinacions del planejament en sòl urbà, s'hauran de delimitar polígons o unitats d'actuació que al menys permetin una redistribució dels beneficis i càrregues derivats de l'ordenació.

2.- Aquest Pla General conté la delimitació de vàries unitats d'actuació, precisant-se les determinacions relacionades amb els terrenys que les integren.

En qualsevol moment, d'acord amb el que està previst als articles 167 i 168 del Decret Legislatiu 1/1990 i 36 del Reglament de Gestió Urbanística, es podran delimitar noves unitats d'actuació o variar-ne les delimitacions aprovades conjuntament amb el Pla General.

L' aprovació de la delimitació de la unitat d'actuació implica la iniciació del procediment reparcel·latori, produint els efectes previstos als articles 148 del Decret Legislatiu 1/1990 i 104 del Reglament de Gestió Urbanística.

A l’annex 4 de la Normativa Urbanística es precisa en quines Unitats d’Actuació es podrà atorgar llicència d’obres municipal per a l’edificació, de manera transitòria. Justificadament i sempre que s’assegurin els objectius fixats en el document d’aquest Pla General, es podran delimitar subàmbits amb tràmit independent.

3.- Quan no sigui possible delimitar polígons o unitats d'actuació, o integrar la seva realització en aquests, l'execució dels sistemes generals i les actuacions aïllades en sòl urbà es farà pel procediment expropiatori.

4.- Si d'aquesta execució se'n deriven beneficis especials per als sectors col·lindants o propers, es podrà repercutir les despeses, inclosa la indemnització expropiatòria, en la mesura del benefici, mitjançant contribucions especials a càrrec dels propietaris beneficiats d'acord amb allò que preveu l'article 174 del Decret Legislatiu 1/1990.

La delimitació de l'àrea beneficiada per l'obra, amb la relació de propietaris afectats, es farà en el Pla o en Projecte d'Urbanització o d'obres, o, de forma separada segons el procediment establert per a la divisió poligonal.

Art. 27. Execució del Planejament en sòl urbanitzable

1.- Els terrenys qualificats com a sistemes generals inclosos en els sectors de planejament podran ésser obtinguts per l'administració en el marc de les cessions obligatòries i gratuïtes que correspon als Plans Parcials i d'acord amb les regles previstes a l'article 122 del Decret Legislatiu 1/1990.

2.- Quan l'obtenció dels terrenys de sistemes generals hagi d'ésser realitzada abans del desenvolupament del sector, o no estiguin inclosos en el sector, s'estarà a allò que està previst en l'article precedent.

3.- De conformitat amb les disposicions legals, en sòl urbanitzable, a més de les cessions gratuïtes dels terrenys destinats a sistemes generals inclosos en el sector i a sistemes locals, sempre que hagin d'ésser de titularitat pública, s’haurà de cedir gratuïtament a l’Ajuntament i sense càrrec d’urbanització, el percentatge d’aprofitament que correspongui legalment, materialitzant aquesta cessió en sòl edificable en la quantia exigida.

CAPÍTOL 4. RÈGIM DEL SÒL

Art. 28. Règim urbanístic

El règim urbanístic del sòl, d'acord amb el previst a l'article 23 del Decret Legislatiu 1/1990 i a l'article 19 del Reglament, es defineix a través de:

a) Classificació del sòl segons el seu règim jurídic.
b) Determinació i regulació de l'estructura general i orgànica del territori.
c) Qualificació urbanística del sòl, amb la seva divisió en zones, sectors o àrees.

Art. 29. Classificació del sòl segons el règim jurídic

1.- El territori ordenat per aquest Pla General es classifica, als efectes del règim jurídic del sòl i d'acord amb el previst als articles 115, 116 i 117 del Decret Legislatiu 1/1990 i els articles 91 i 93 del seu Reglament, en sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.

2.- En els plànols d'ordenació es reflecteix la classificació inicial del sòl. El sòl urbanitzable es convertirà en urbà per mitjà dels procediments establerts a l'ordenament urbanístic, essent en tot cas necessària l'aprovació definitiva del planejament parcial, la realització efectiva de les obres d'urbanització i el compliment de llurs obligacions per part dels propietaris.

3.- El sòl no urbanitzable es pot transformar en urbanitzable mitjançant el procediment de revisió del Pla General, segons es preveu a l'article 7 d'aquestes Normes.

4.- L'Ajuntament, al realitzar la revisió quadriennal del Programa d'Actuació, reflectirà els canvis del règim urbanístic del sòl produïts per l'execució del planejament.

Art. 30. Sistemes

1.- Als efectes de determinació i regulació de l'estructura general i orgànica del territori, aquest Pla General i el seu desenvolupament en Plans Parcials o Especials assigna o haurà d'assignar alguns sòls per a:

1) sistema hidrogràfic
2) sistema de serveis tècnics
3) sistema viari
4) sistema d'espais lliures
5) sistema de valls de riera
6) sistema d'equipaments
7) protecció del sistema viari

2.- La consideració de sistema implicarà normalment la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys, en els supòsits previstos a l'article 98 del Decret Legislatiu 1/1990 i d'acord amb el que s'estableix, si s'escau, en la regulació de cada sistema.

Art. 31. Determinacions del Pla General sobre qualificació urbanística.

1.- En el sòl urbà el Pla General precisa l'ordenació física de forma detallada de les diverses qualificacions urbanístiques.

2.- En el sòl urbanitzable programat, el Pla determina els sectors de desenvolupament en Plans Parcials i els elements fonamentals de l'estructura urbana i estableix a través de la qualificació urbanística la regulació genèrica dels diferents usos globals i dels seus nivells d'intensitat.

En aquest tipus de sòl, la disposició detallada del sòl per a xarxa viària, aparcaments, jardins urbans, dotacions i edificació privada resultarà de l'ordenació que proposi el Pla Parcial de conformitat amb el Pla General, si bé aquest darrer fixa en alguns casos de forma indicativa la distribució de la xarxa viària, dels espais lliures i dels equipaments al servei del sector i de la configuració i disposició de l'edificació.

3.- En el sòl urbanitzable no programat s'estableix els usos incompatibles, les característiques tècniques d'acord amb el previst a l'article 34 del Reglament i les magnituds mínimes de cada actuació.

4.- El sòl no urbanitzable estarà subjecte a les limitacions que estableixen els articles 127 i 128 del Decret Legislatiu 1/1990, i les previstes en cadascuna de les zones d’aquest règim de sòl.

CAPÍTOL 5. INTERVENCIÓ DE LES OBRES I ACTIVITATS

Art. 32. Actes subjectes a llicència municipal

1.- Estan subjectes a llicència municipal tots els actes a que es refereix l'article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística que es realitzin en el terme municipal. Tanmateix, és necessari obtenir llicència municipal per a l’obertura de camins i senders, l'extracció d'àrids i, en general, per a qualsevol activitat que afecti les característiques naturals del terreny.

2.- L'obligació d' obtenir prèviament la llicència en els supòsits indicats afecta també als sectors o activitats subjectes a altres competències. En cap cas, la necessitat d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres administracions deixa sense efecte l'obligació d'obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que, sense aquesta, la autorització d'altres instàncies administratives no és suficient per a iniciar l'activitat o l'obra.

3. - En relació amb els actes assenyalats al número primer que siguin promoguts per òrgans de l'Estat, de la Generalitat o d'altres Entitats de dret públic, és també obligatòria la sol·licitud de la llicència. En cas d'urgència o interès excepcional, s'haurà d'observar el que està previst a l'article 250 del Decret Legislatiu 1/1990 i als articles 8 i 9 del Reglament de Disciplina Urbanística.

Art. 33. Caducitat

La caducitat i el règim de pròrrogues de les llicències, es regeix per allò previst a l'article 249 del Decret Legislatiu 1/1990, el qual diu el que segueix:

1. - Les llicències s'han d'atorgar d'acord amb les previsions de la Llei del Sòl i d'aquesta Llei, dels plans d'ordenació urbana, dels programes d'actuació urbanística i, si s'escau, de les normes complementàries i subsidiàries del planejament i altres figures de planejament.

2.- Totes les llicències han de preveure un termini per a començar les obres projectades i un altre per a acabar-les.

3.- La caducitat de la llicència es produeix pel transcurs d'ambdós terminis sense haver començat les obres o bé sense haver-les acabades, un cop advertit el titular per l'Administració actuant abans d'un o de tres mesos del finiment dels terminis esmentats respectivament, llevat que la llicència ja contingui explícitament aquest advertiment.

4.- La caducitat de la llicència ha d'ésser declarada per l'organisme competent per a atorgar les llicències i determinarà l'arxiu de les actuacions.

5.- Havent caducat la llicència, les obres no es podran iniciar ni prosseguir si no se'n demana i se n'obté una de nova, ajustada a l'ordenació urbanística en vigor, llevat dels casos en que s'hagués acordat la suspensió de l'atorgament.

6.- Els terminis per a l'execució de les obres enunciades en l'article 247 del Decret Legislatiu 1/1990, en cas que les normes urbanístiques, les ordenances d'edificació o la reglamentació anàloga de les figures de planejament no els determinessin, seran els 6 següents:

a) - sis mesos per a començar les obres.
b) - vint-i-quatre mesos per a acabar-les

En ambdós casos els terminis s'han de comptar des de la data de notificació de la llicència al promotor d'aquesta”.

Art. 34. Sol·licitud

1.- L'interessat presentarà la seva sol·licitud acompanyada del corresponent projecte tècnic que la naturalesa de l'objecte de la llicència requereix.

2.- El procediment d'atorgament de llicències s'ajustarà al que disposa la legislació local, sense perjudici de les precisions previstes en aquestes Normes.

3.- Les sol·licituds es formularan, en el seu cas, en l'imprès oficial corresponent, adreçades a l'Alcaldia i subscrites per l'interessat, o per la persona que legalment el representi, amb les següents indicacions:

a).- Nom, cognoms, domicili, circumstàncies personals i dades del document nacional d'identitat de l'interessat, quan es tracti de persones físiques; raó social, domicili, dades de la inscripció en el corresponent registre públic i, en el seu cas, número d'identificació fiscal quan el sol·licitant sigui una persona jurídica.

b).- Nom, cognoms, domicili, circumstàncies personals, dades del document nacional d'identitat i qualitat en la qual obra el signant, quan s'actuï per representació.

c).- Situació, superfície i pertinença de la finca, així com índole de l'activitat, obra o instal·lació per a la qual es sol·licita la llicència.

d).- Les demés circumstàncies que, segons l'objecte de la llicència sol·licitada, s'estableixen als articles següents.

4.- Les sol·licituds de llicència es presentaran en el Registre General de l'Ajuntament.

5.- Amb les sol·licituds de llicència s'acompanyaran els documents que, segons la naturalesa de la llicència, es determinen als articles següents.

Art. 35. Llicència de parcel·lació urbanística

1.- Als efectes d’aquesta Ordenança es considera parcel·lació urbanística, d’acord amb el que disposa l’article 139 del Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, la divisió simultània o successiva de terrenys en dos o més lots.

2.- La sol·licitud de llicència de parcel·lació es composarà de la següent documentació:

a).- Instància segons model.

b).- Dos exemplars del projecte de parcel·lació, redactat per tècnic competent, que hauran d’estar visats pel Col·legi corresponent, i els plànols signats per sol·licitant. El projecte es presentarà en format DIN A-4 i reflectirà, si més no, els següents aspectes:

- Memòria en la qual es faci referència al Pla que estableixi les condicions de parcel·lació; es descrigui la finca a parcel·lar; es justifiqui jurídicament i tècnica l'operació de parcel·lació i es descriguin les parcel·les inicials i les resultants, amb expressió de la seva superfície, emplaçament i condicions d'edificabilitat.

- Cèdula o cèdules urbanístiques de les finques a que faci referència la parcel·lació.

- Certificat de domini i estat de càrregues, de la finca o finques objecte de parcel·lació, expedit pel Registre de la Propietat corresponent. Si la finca o finques no constessin immatriculades, s'indicarà tal circumstància, s'acompanyarà el títol i títols que acreditin el domini i se n'assenyalarà la descripció tècnica amb indicació de la seva naturalesa, situació, llindars i extensió.

- Plànol de situació o emplaçament a escala no inferior a 1:2000.

- Plànol topogràfic d'informació a escala 1:500 en el qual es situïn els llindars de la finca i es representin els elements naturals i constructius existents, així com les determinacions dels Plans d'Ordenació vinculants.

- Plànol de parcel·lació a la mateixa escala en el qual es reflecteixen les dades que consten a la Memòria.

c).- En el cas de que el promotor de la parcel·lació no en sigui el propietari: autorització del propietari o propietaris.

3.- Quan, com a resultat de parcel·lacions anteriors en sectors qualificats d’edificació aïllada (claus 17a1, 17a2 i 17a3) amb l’ús exclusiu d’habitatge unifamiliar, n’hagin resultat una o vàries parcel·les desmesuradament grans, s’admetrà la seva divisió sempre i quan s’acompleixi que la seva superfície sigui superior a quatre vegades la parcel·la mínima, (admetent-se una diferència per defecte de 100 m2), que per a cada zona estableixen les Normes Urbanístiques del Pla General.

Subzona 17a1 1.600 m2
Subzona 17a2 2.400 m2
Subzona 17a3 4.000 m2

4.- El nombre màxim de parcel·les en que podrà dividir-se una parcel·la que acompleixi la condició establerta a l’apartat anterior, serà el resultat (per excés) de dividir la superfície de la parcel·la, pel doble de la superfície de la parcel·la mínima que correspon a cada sub-zona.

Pel que fa a les àrees de casc urbà del Pla General de 1982, la subdivisió de les parcel·les es podrà realitzar directament dividint per la parcel·la mínima i no serà necessària la clàusula descrita en l’apartat 3 del present article.

5.- Les parcel·les resultants tindran totes elles una superfície igual al resultat de dividir la superfície inicial pel nombre de parcel·les que resulti de l’aplicació de l’apartat 4 del present article, amb un marge de +/- 10%. Ara bé, quan hi hagi una parcel·la gran que tot i complir les condicions descrites en els apartats 3 i 4 del present article tingui construïda una edificació d’habitatge i es vulgui procedir a la parcel·lació assignant una parcel·la resultant més gran que contingui la casa, es podrà obtenir el mateix nombre de parcel·les sempre que acompleixin la superfície mínima i entre les restants hi hagi el marge del +/- 10% de diferència màxima de llur superfície. S’estableix però la clàusula obligatòria que la parcel·la gran que contindrà la casa preexistent serà en endavant indivisible, i aquesta indivisibilitat haurà de constar inscrita en el Registre de la Propietat abans de la concessió de qualsevol llicència.

6.- Totes les parcel·les resultants d’una parcel·lació feta a l’empara del que disposa aquest article, tindran el caràcter d’indivisibles.

7.- En tot cas el resultat de la parcel·lació no podrà donar lloc a una superfície irregular.1

8.- Tanmateix s’acceptaran com a parcel·les independents aquelles que estiguin escripturades amb anterioritat al 31/XII de 1982 o que figurin com unitats parcel·làries diferents en els projectes de parcel·lació aprovats per l’Ajuntament amb anterioritat a aquesta Revisió del Pla General.

Art. 36. Llicència d'obres d'urbanització

1.- El projecte d’urbanització és executiu un cop aprovat definitivament. En el projecte d’obra ordinària de qualsevol tipus d’infraestructura, al marge del Projecte d’Urbanització, s’acompanyaran els següents documents:

a).- Plànol de situació a escala no inferior a 1:2000, en el qual es determini la localització de la finca o finques a que es refereix la llicència.

b).- Cèdula o cèdules urbanístiques de la finca o finques esmentades.

c).- Còpia del plànol oficial acreditatiu d'haver-se efectuat la senyalització d'alineacions i rasants sobre el terreny.

d).- Projecte tècnic que haurà de referir-se a moviment de terres, obres de fàbrica, pavimentació, abastiment i distribució d'aigua potable, de reg i contra incendis, evacuació d'aigües i sanejament, xarxes d'energia elèctrica, enllumenat i telèfons, xarxa de distribució de gas, plantacions d'arbrat i jardineria.

2.- El projecte tècnic estarà integrat, com a mínim, pels següents documents:

a).- Memòria descriptiva de les característiques de l'obra o servei, amb detall dels càlculs justificatius de les dimensions i dels materials que es projectin, la seva disposició i condicions. També s'haurà de referir expressament al planejament que és objecte d'execució.

b).- Plànol de situació de les obres i instal·lacions, en relació amb el conjunt urbà i amb el Pla d'Ordenació en el qual estiguin incloses. Escales 1:5.000 i 1:2.000

c).- Plànol topogràfic amb corbes de nivell, amb equidistància d'un metre, en el qual s'indiqui l'edificació i arbrat existents. Escala mínima 1:500

d).- Plànol de perfils dels terrenys.

e).- Plànols acotats i detallats de les obres i serveis projectats.

f).- Pressupostos separats de les obres i de les instal·lacions, amb resum general. Aquests pressupostos es composaran d'amidaments, quadre de preus i pressupostos generals de la contracta.

g).- Plec de condicions econòmico-facultatives que regiran en l'execució de les obres i instal·lacions, amb indicació de l'ordre d'execució, dels terminis de les diverses etapes i del termini total.

3.- Si l'acte d'atorgament de la llicència introduís modificació substancial en el projecte, l'interessat, i així s'indicarà expressament, haurà de presentar un nou projecte, el duplicat del qual li serà retornat, degudament conformat, amb la llicència. Les modificacions no substancials del projecte es podran introduir mitjançant esmena dels plànols originals, subscrita pel promotor i el seu tècnic.

Art. 37. Llicència d'obres majors
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- Es consideren obres majors les que tenen per finalitat la construcció d’edificis de nova planta i l’ampliació, reforma o canvi d’ús dels existents. Es distingiran tres supòsits diferents:

a) Obra nova:

En els casos d’obra nova i ampliació serà preceptiu projecte tècnic, direcció de les obres i direcció de l’execució per aquelles de més de 35 m2. Per a les de menor superfície es podrà atorgar llicència amb el projecte i direcció d’un sol tècnic, que serà arquitecte si afecta l’habitabilitat.

b) Canvi d’ús:

Per a les obres de canvi d’ús (independentment de la superfície d’actuació) es podrà atorgar la llicència amb el projecte i la direcció d’un sol tècnic (arquitecte si afecta l’habitabilitat).

c) Reforma:

Les obres de rehabilitació integral amb caràcter general es consideraran com si es tractés d’obra nova. Per a les obres de reforma que modifiquin la distribució interior afectant elements estructurals també es podrà atorgar la llicència amb el projecte i la direcció d’un sol tècnic (arquitecte si afecta l’habitabilitat), sempre i quan es compleixi que:

- La superfície de reforma no afecti a més del 50% de la superfície construïda

- La superfície d’actuació sigui inferior a 100 m2.

2.- La sol·licitud de llicència d’obres majors es composarà de la següent documentació:

a) Instància de sol·licitud segons model.

b) Dos exemplars del projecte tècnic que hauran d’estar visats pel Col·legi corresponent, i els plànols signats pel sol·licitant. El projecte es presentarà en format DIN A-4 i reflectirà, si més no, els aspectes que regula el Codi tècnic de l’Edificació, i la resta de legislació aplicable.

En la Memòria i els plànols haurà de constar-hi la següent informació:

Memòria:

- Quadre comparatiu dels paràmetres urbanístics que regeixen l’edificació.

- Justificació d’acompliment de les normes que siguin d’aplicació: habitabilitat, condicions tèrmiques, prevenció d’incendis, etc.

- Pressupost total de totes les obres per a les quals es demana llicència.

Plànols:

- Situació amb la qualificació urbanística segons el P.G. a escala mínima 1/2000.

- Emplaçament amb parcel·lari acotat, a escala 1/500. A més s’hi inclourà:

. Si és edificació entre mitgeres:

edificacions veïnes (volumetria).

. Si és edificació aïllada: topogràfic inicial i definitiu amb la vegetació existent i proposada, amb justificació de l’acompliment de l’ordenança verda, i alçats de les tanques perimetrals que hauran d’establir amb traçat diferenciat el perfil existent, el definitiu si es pretén modificar i les rasants corresponents a les parcel·les veïnes a la línia de trobada amb la tanca.

- Plantes acotades a escala 1/50 o 1/100.

- Façanes acotades a escala 1/50 o 1/100.

- Seccions de l’edifici i, si és aïllat, del terreny inclòs vial, amb indicació dels moviments de terres, i rasants definitives definides també en planta.

- Plantes, alçats i seccions de les tanques (edificació aïllada), amb indicació de l’acompliment dels paràmetres.

c- Si les obres comporten l’enderroc d’un edifici existent: compromís del promotor de no començar-les fins no haver-ne obtingut la corresponent llicència d’enderroc.

d) Full estadístic d’edificació i habitatge per les llicències d’habitatge.

e) Full d’”Assumirà la direcció” de l’arquitecte director de les obres en el seu cas.

f) Full d’”Assumirà la direcció d’execució” de l’aparellador o arquitecte tècnic en el seu cas.

g) S’acompanyarà el certificat sobre aprofitament urbanístic previst a l’art. 44 de la Llei Urbanística Catalana, d’haver-se prèviament obtingut aquest certificat.

h) Del constructor:

- Últim rebut de l’Impost d’Activitats Econòmiques corresponent a l’àmbit territorial del municipi de Begues o de la província.. En cas d’estar-ne exempt, certificació acreditativa de l’Agència Tributària d’estar d’alta en el cens d’activitats econòmiques i per l’epígraf corresponent a l’obra.

i) Liquidació provisional de l’Impost de construcció.

j) Liquidació de la taxa d’edificació.

k) Constitució de les garanties, mitjançant dipòsit en metàl·lic o aval bancari, que assegurin:

- La restitució de les obres d’urbanització existents.

- Si s’ha construït la voravia.

- Si s’ha col·locat la numeració de policia que li correspongui.

- Si s’han col·locat les bústies de correus (una per local o habitatge, situades en lloc accessible).

- En el cas de que el terreny no tingui les condicions de solar, per manca de les obres d’urbanització que s’estableixen als articles 115 i 119 del Decret Legislatiu 1/1990 de 12 de juliol, l’execució de les obres d’urbanització pendents.

- Per la correcta gestió dels residus segons Decret 201/1994 de 26 de juliol.

l) Si la parcel·la està afectada per nova alineació de vial, zona verda o altres, sotmesos a cessió gratuïta: escriptura de cessió lliure de càrregues de la porció de parcel·la afectada.

ll) En el cas de que l’edificació per a la qual es sol·licita la llicència s’hagi de destinar principalment a usos inclosos en la relació d’activitats classificades: fotocòpia de la llicència d’instal·lació d’activitats, que s’haurà d’haver tramitat amb anterioritat.

m) Dos exemplars visats de l’Estudi o Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, signats per tècnic competent

n) Dos exemplars visats del Projecte d’Infraestructures comuns de Telecomunicació, signats per tècnic competent en el cas de llicències per a edificis plurifamiliars.

3.- La devolució de les garanties a que fa referència el punt k) de l’anterior apartat es farà un cop verificat l’acompliment dels deures vinculats a la seva constitució i prèvia sol·licitud de la llicència de primera utilització.

4.- La llicència establirà, en funció de les característiques de les obres, un termini per començar-les i un altre per acabar-les, que començaran a comptar des de la data de la notificació de l’atorgament de la llicència al promotor. En cap cas aquests terminis seran superiors a 6 mesos per començar-les i de 24 mesos per acabar-les des de l’atorgament de la llicència. El transcurs d’ambdós terminis sense haver començat les obres o sense haver-les acabades respectivament, produirà la caducitat de la llicència.

La sol·licitud de pròrroga es composarà de la següent documentació:

a).- Instància segons model.
b).- Certificat de l’arquitecte director, de cobertura d’aigües.
c).- Fotografia actual de les obres.

Art. 38. Llicència d'obres menors.
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- Es consideraran obres menors amb caràcter general les reformes de poca entitat i aquelles de nova planta de menys de 35 m2 sempre que no afectin a l’habitabilitat.

2.- En funció del seu grau de dificultat tècnica, risc, volum o complexitat de les obres se’n consideren tres categories o grups:

Grup A

- La col·locació de bastides o altres elements auxiliars per a l’execució de treballs a més de 6 metres d’alçada respecte el terreny.

- La col·locació de marquesines.

- Els moviments de terres quan no estiguin vinculats a l’edificació.

- La modificació de la distribució interior dels edificis que no n’afecti l’estructura.

- La modificació o reparació d’elements puntuals de l’estructura.

- La realització d’obertures que afecti elements estructurals.

- Els coberts, teulades o construccions auxiliars (oberts o tancats) entre 12 i fins a 35 m2 construïts i 3,5 m d’altura.

- La construcció de dipòsits, basses o piscines a partir de 10 m2 de làmina d’aigua.

- La reparació de l’estanqueïtat de les cobertes de més de 35 m2.

- La instal·lació de dipòsits de G.L.P. de més 13 m3. Aquests dipòsits requeriran prèviament permís o llicència municipal ambiental.

Grup B

- La col·locació de bastides de menys de dues plantes.

- La reparació de l’estanqueïtat de les cobertes fins a 35 m2 de superfície.

- La construcció de fosses sèptiques.

- La col·locació de rètols, tendals, banderes i anuncis lluminosos.

- La col·locació o substitució d’elements de seguretat en les obertures.

- La construcció de dipòsits, basses o piscines de fins a 10 m2 de làmina d’aigua, que se situïn en substitució de terres i que no disposin d’instal·lacions fixes.

- La construcció de petits elements complementaris de les edificacions com ara: barbacoes, pavimentació total o parcial de la porció de parcel·la no ocupada per l’edificació, obres auxiliars de la jardineria, etc.

- El talat d’arbres en sòl urbà.

- La construcció de murs i tanques de solars sempre que no comportin la contenció de terres de més de 1,50 m d’alçada.

- La construcció de coberts o construccions auxiliars (oberts o tancats) fins a 12 m2 de superfície construïda

- La realització de pous i sondejos per a la captació d’aigües freàtiques

- La reparació, construcció o supressió de guals a la via pública

- La instal·lació de dipòsits de G.L.P. fins a 13 m3.

Grup C

- La rehabilitació de façanes no incloses en els grups A i B anteriors i que no formin part d’edificacions d’interès.

- Modernització o reparació de les instal·lacions dels edificis.

- Modernització o reparació de cuines i banys.

- Substitució de paviments i d’enrajolats.

3.- La sol·licitud de llicència d’obres menors es composarà de la següent documentació:

a) .- En tots els casos:

- Instància de sol·licitud segons model.

b).- Per a les obres del Grup A, a més:

- Dos Exemplars del projecte tècnic que hauran d’estar visats pel Col·legi corresponent, i a més, els plànols signats pel sol·licitant. El projecte es presentarà en format dina4 i reflectirà si més no la justificació de les NN.UU. aplicables i els aspectes que regula el Codi Tècnic de l’Edificació, o legislació aplicable vigent.

- Dos exemplars visats de l’Estudi o Estudi Bàsic de seguretat i salut, signats per tècnic competent.

- Full d’”Assumirà la direcció” del tècnic competent, visat pel Col·legi professional corresponent.

- Per a la instal·lació de dipòsits de GLP caldrà aportar un cop executada la instal·lació còpia de l’acta de legalització expedida per una E.I.C.

c).- Per a les del Grup B s’haurà aportar croquis acotat on s’especifiquin les actuacions sol·licitades. En funció de la naturalesa concreta de l’obra, l’Ajuntament podrà sol·licitar discrecionalment la presentació de memòria descriptiva, qualificació urbanística i pressupost total (per duplicat); plànols a escala o croquis acotat, amb emplaçament, plantes, alçats o les seccions (per duplicat) plegat en format DINA4, i/o altre documentació tècnica descriptiva de l’obra, que es consideri necessària per a la seva completa definició.. Per a la instal·lació de dipòsits de GLP caldrà aportar un cop executada la instal·lació còpia de l’acta de legalització expedida per una E.I.C.

d).- Per a les del Grup C, l’import de les quals no superi els 6000 euros, la llicència s’atorgarà directament mitjançant l’assabentat.

4.- S’estableix un únic termini improrrogable de 12 mesos per acabar les obres menors, un cop transcorreguts els quals, la llicència es considerarà caducada.

Art. 39. Llicències per a la instal·lació de grues-torre
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- La sol·licitud de llicència per a la instal·lació i ús de gruestorre en la construcció, s’acompanyarà dels següents documents:

a).- Projecte tècnic per duplicat, visat pel corresponent Col·legi Oficial i expedit per tècnic competent, acreditatiu de que aquest assumeix el control de bon funcionament de la seguretat de la grua. En aquest projecte hi ha de constar plànol d’ubicació de la grua en relació a la finca on es realitzin les obres i les finques llindants, amb indicació de l’alçada màxima, posició del contrapès, i de les àrees d’escombrada de la ploma i del carro del qual penja el ganxo, així com l’alçada de les edificacions i instal·lacions existents a la zona. Si s’hagués d’instal·lar en el vial s’indicarà l’espai ocupat per la base de recolzament de la grua.

b).- Certificat de la casa instal·ladora subscrita per un tècnic competent, acreditativa del perfecte estat dels elements de la grua que s’ha de muntar i d’assumir la responsabilitat de la seva instal·lació fins deixar-la en perfectes condicions de funcionament. En aquest certificat s’hauran de fer constar les càrregues màximes, en les posicions més desfavorables, que puguin ser transportades per la grua, en els diferents supòsits d’utilització que es prevegin.

c).- Pòlissa d’assegurança de cobertura de la responsabilitat civil que cobreixi els danys que pugui produir el funcionament de la grua i la seva estada a l’obra per un import mínim de 300.000 euros. Caldrà que a la pòlissa hi consti específicament el model de la grua, l’usuari, i el període de vigència, que el titular haurà de mantenir en vigència durant el període d’estada de la grua a l’obra. En cas contrari caldrà aportar certificació de l’empresa d’assegurances de que la pòlissa cobreix totes les especificacions d’aquest article.

2.- La petició de la llicència per a la instal·lació i ús de grues, podrà efectuar-se conjuntament amb la sol·licitud de llicència de l’obra en les obres que s’hagin d’utilitzar.

3.- Un cop instal·lada la grua, caldrà aportar el certificat de grua muntada.

Art. 40. Llicència de primera utilització

1.-La primera utilització dels edificis en general està sotmesa a la prèvia obtenció de llicència municipal de primera utilització.

2.- La sol·licitud de llicència de primera utilització no es podrà fer fins que la construcció hagi finalitzat totalment i comportarà una inspecció per part dels serveis tècnics municipals en que es comprovarà, entre altres:

- Si l’obra s’ajusta a la llicència atorgada o a les modificacions que s’hagin tramitat, a les prescripcions de les normes urbanístiques i a les demés disposicions reguladores que li siguin d’aplicació.

- Si s’ha construït la tanca de la parcel·la.

- Si s’han reparat els danys que eventualment podessin haver-se ocasionat als elements d’urbanització existents (voravies, vorades, etc.

- Si s’ha fet la connexió a la xarxa de subministrament d’aigua i a la de clavegueram.

3.- La sol·licitud de llicència de primera ocupació es composarà de la següent documentació:

a).- Instància de sol·licitud segons model.

b).- Fotocòpia de la llicència d’obres, de les modificacions i de les pròrrogues que eventualment s’hagin atorgat.

c).- Fotocòpia dels comprovants d’haver dipositat les garanties que s’exigeixen per a les obres majors (carta de pagament).

d).- Plànol a escala 1/100 amb detall de la situació de les connexions amb els serveis urbans d’aigua, electricitat i sanejament.

e).- Certificat de final d’obra i (si és edifici d’habitatges) d’habitabilitat, visat pels col·legis professionals corresponents.

f).- Fotocòpia compulsada de la sol·licitud d’alta de la contribució territorial urbana.

g).- Fotocòpia de la sol·licitud d’alta dels serveis municipals d’escombraries, de clavegueram, d’entrada de vehicles i, si s’escau, del gual.

h).- El manual d'ús i manteniment de l’edifici.

i).- plànol de la finca en suport informàtic compatible amb AUTOCAD on quedin grafiades en planta coberta totes les construccions existents a la parcel·la.

4.- En el cas que, en el transcurs de la inspecció a que fa referència l’apartat 2 es detectin danys no reparats en els elements d’urbanització, l’Ajuntament podrà portar-ne a terme la reparació amb càrrec a les garanties dipositades pel promotor.

Art. 41. Llicències d’enderroc
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- Les sol·licituds de llicències per a enderrocs de construccions es presentaran subscrites per l’interessat o per la persona que el representi i pel facultatiu designat per a dirigir-los.

2.- La sol·licitud de llicència anirà acompanyada dels següents documents:

a).- Projecte tècnic visat, signat per tècnic competent, en que hi ha de constar com a mínim:

- Plànol d’emplaçament a escala 1/500

- Plànols de plantes alçats i seccions que permetin apreciar les característiques geomètriques i constructives de l’edifici que s’enderroca i la seva relació amb els edificis i espais veïns

- Memòria tècnica explicativa de les característiques i coordinació dels treballs, amb indicació dels treballs i la seqüència a seguir

b).- Estudi o estudi bàsic de seguretat i salut

c).-Fotografies en les quals es pugui apreciar si en l’obra que s’ha d’enderrocar hi ha algun element d’interès especial per a l’Ajuntament, des del punt de vista històric, artístic o tradicional. Aquestes fotografies hauran d’anar subscrites en el dors pel propietari o pel facultatiu designat per a dirigir les obres.

d).- Full d’”Assumirà de Direcció” del facultatiu competent designat com a director de les obres, visat pel corresponent Col·legi oficial.

e).- Documentació justificativa de l’acompliment del Decret 201/1994 de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Art. 42. Llicència d’activitats
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- L’inici o obertura de qualsevol activitat estarà sotmesa a la prèvia obtenció de la llicència d’activitat. També estaran subjectes a la prèvia llicència d’obertura, la modificació i l’ampliació de les activitats existents.

2.- La documentació i els tràmits necessaris varien segons que es tracti d’activitats classificades o d’activitats innòqües. A aquests efectes es consideren:

a).- Activitats classificades: Les que, per la seva naturalesa, precisen de la prèvia obtenció de la llicència d’instal·lació d’activitats classificades.

b).- Activitats innòqües: són les de primera categoria. Queden compreses en aquesta definició, entre d’altres:

- Garatges de fins a 200 m2 i quatre vehicles.

- Estacions transformadores de fins a 2.000 KVA.

- Locals comercials, amb accés de públic, excepte els destinats a la venda d’alimentació que disposin d’armaris, mostradors o cambres frigorífiques amb una capacitat total superior a 5 m3, les peixateries (considerades com a molestes per les olors que ocasionen), les fleques, excepció feta dels que estiguin inclosos dins de la Normativa d’Activitats Classificades.

- Petits tallers familiars dedicats a la confecció, a la reparació de petites màquines, a laboratori fotogràfic, a ceràmica artesanal, etc. amb una potència total màxima de 3 Kw.

- Consultoris mèdics i de dentistes sense aparells de raigs X ni anàlisis mitjançant isòtops.

- Comerç fins a 150 m2 (excepte el d’alimentació).

3.- La sol·licitud de llicència d’obertura d’activitats innòqües es composarà de la següent documentació:

a).- Instància de sol·licitud segons model.

b).- Plànol a escala o croquis acotat de la planta i de les instal·lacions, on s’especifiqui:

- Superfície del local.
- Situació dels equips propis de l’activitat.
- Situació dels equips de protecció contra incendis.
- Senyalització de les sortides des del local a l’exterior.

c).- Memòria de l’activitat a realitzar, amb la relació dels equips i instal·lacions necessaris.

d).- Fotocòpia de l’últim rebut de l’Impost de les Activitats Econòmiques corresponent a l’àmbit territorial del municipi de Begues o de la província, de l’activitat a realitzar.

e).- Si l’activitat s’ha de realitzar en un local cedit en règim de lloguer o similar: fotocòpia del contracte d’arrendament i document de conformitat del propietari per a l’activitat sol·licitada.

f).- Annex justificatiu de l’accessibilitat del local d’acord amb els criteris del decret 135/95 del Codi d’Accessibilitat de Catalunya. L’accés haurà de ser adaptat en tots aquells locals de pública concurrència construïts amb llicència d’obres posterior a la data d’entrada en vigor de la M.P. del PGOU 3/2000 (05 /03/2001)

Per als locals amb data de construcció anterior i objecte de reformes o canvis d’activitat, la adequació dels accessos es subjectarà als criteris següents:

- L’amplària de les portes serà com a mínim de 80 cm.

- Si la superfície de l’àrea d’atenció al públic és inferior a 60 m2, no serà obligatori realitzar cap obra de millora, llevat d’aquells casos en que les obres necessàries per a la adequació d’un itinerari adaptat o practicable segons els criteris establerts al Decret 135/95 del Codi d’accessibilitat de Catalunya no impliquin la disminució de la superfície útil interior del local. A aquest efecte només deixaran de computar-se les àrees d’emmagatzematge delimitades amb tancaments fixos i independitzades amb portes delimitadores.

- Si la superfície d’atenció o accés públic és inferior a 100 m2, serà obligatori disposar d’un accés adaptat segons els criteris establerts al Decret 135/95 del Codi d’accessibilitat de Catalunya. Si tècnicament es justifica que la realització de les obres d’adaptació afecten significativament el sistema estructural de l’edifici, l’accés al local podrà ser practicable.

- En la resta de casos, i en tot el que fa referència a l’equipament interior dels locals, s’haurà de donar compliment al que disposa el Decret 135/95 del Codi d’accessibilitat de Catalunya.

4.- Estaran subjectes a la prèvia obtenció de llicències d’activitats classificades, en general totes aquelles activitats diferents de la d’habitatge i que estiguin incloses en qualsevol de les següents:

- Les que es defineixen al Capítol Quart del Títol Segon d’aquestes Normes Urbanístiques, amb l’excepció de les de primera categoria que es consideren innòqües.

- Les catalogades com a molestes, insalubres, nocives i perilloses al Reglament d’activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (Decret 2414/1961 de 30 de

5.- L’obtenció de la llicència d’activitats classificades no comporta la de les obres que s’hagin de realitzar, per a les quals caldrà tramitar la llicència d’obres de que es tracti.

6.- La sol·licitud de llicència d’activitats classificades es composarà de la següent documentació:

a).- Instància de sol·licitud segons model estàndard.

b).- Imprès-tríptic d’activitats (qüestionaris normalitzats).

c).- Tres exemplars del projecte tècnic que hauran d’estar signats i visats pel Col·legi corresponent, la memòria i els plànols signats per sol·licitant. El projecte es presentarà en format DIN A-4 i reflectirà, si més no, els següents aspectes:

Memòria:

- Nom del titular de l’activitat, de la persona que legalment el representi i el seu domicili social.

- Descripció de l’activitat, amb justificació de la categoria i la situació en que es classifica d’acord amb el Capítol Quart del Títol Segon d’aquestes Normes Urbanístiques.

- Descripció del local on s’ha de realitzar l’activitat.

- Descripció del procés industrial amb expressió dels processos, matèries primeres i productes intermedis, maquinària i emmagatzematge de productes.

- Possibles repercussions de l’activitat sobre l’entorn (sorolls, vibracions, fums, olors, abocaments,...) i descripció de les mesures correctores proposades així com de les mesures de prevenció d’incendis i estudi de càrrega de foc.

- Pressupost.

Plànols:

- D’emplaçament de l’immoble a escala 1/500.
- De plantes i seccions a escala 1/50 o 1/100.

d).- Si l’activitat s’ha de realitzar en un local cedit en règim de lloguer o similar: fotocòpia del contracte d’arrendament i document de conformitat del propietari per a l’activitat sol·licitada.

e).- Acreditació del sol·licitant, DNI o CIF de la Societat. En cas de propietat s’aportarà l’escriptura de propietat.

f).- Annex justificatiu de l’adaptabilitat de l’accessibilitat del local d’acord amb els criteris establerts en aquest mateix article per a les activitats innòcues.

Art. 43. Llicència de posta en marxa

1.- La sol·licitud de posta en marxa no podrà fer-se fins que s’hagi completat la instal·lació i comportarà una inspecció per part dels serveis tècnics municipals en que es comprovaran l’eficàcia de les mesures correctores adoptades i l’acompliment en general de les disposicions que siguin d’aplicació, en especial les que fan referència a la prevenció d’incendis.

2.- La sol·licitud de posta en marxa es composarà de la següent documentació:

a).- Instància de sol·licitud segons model.

b).- Fotocòpia de la llicència d’instal·lació de l’activitat.

c).- Fotocòpia de l’últim rebut de l’Impost de les Activitats Econòmiques corresponent a l’àmbit territorial del municipi de Begues o de la província, de l’activitat a realitzar.

d).- Certificat del tècnic director de la instal·lació.

e).- Certificat de solidesa, signat per tècnic competent de l’edifici on es pretén l’inici de l’activitat, quan es consideri oportú per part dels Serveis Tècnics, en funció de les característiques i l’activitat.

Art. 44. Documentació de la sol·licitud de llicència per a moviment de terres
(Article modificat per la Modificació núm. 12 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/038480)

1.- La sol·licitud de llicències per a moviment de terres, s’acompanyarà de la documentació especificada per a les obres menors a l’article 38-3 b) que haurà d’incloure els següents documents:

a).- Plànol d’emplaçament a escala 1:2.000

b).- Plànol topogràfic de la parcel·la o parcel·les a les quals faci referència la sol·licitud, a escala mínima de 1/500, en el qual s’indiquin les cotes d’altimetria, l’edificació i l’arbrat existent i la posició en planta i alçat de les finques o construccions veïnes que puguin ser afectades pel desmunt o terraplè.

c).- Plànol dels perfils que es considerin necessaris per a apreciar el volum i característiques de l’obra a realitzar així com els detalls precisos que indiquen les precaucions a adoptar en relació a la pròpia obra, la via pública i les finques o construccions veïnes que puguin ser afectades pel desmunt o terraplè.

d).- Memòria tècnica complementària referida a la documentació prevista en els apartats anteriors explicativa de les característiques, programa i coordinació dels treballs a efectuar, i en la qual s’haurà de precisar en quines fases o moments es indispensable la presència en l’obra del tècnic director d’aquesta.

2.- L’Ajuntament podrà exigir, a més, una anàlisi geotècnica del terreny o solar i la còpia del plànol oficial acreditatiu d’haver-se efectuat, en el seu cas, que assenyalin les alineacions i rasants sobre el terreny.

Art. 45. Contingut de la sol·licitud de llicència de modificació d’ús

1.- La sol·licitud de llicència per a la modificació objectiva d’ús de l’edifici, sempre que aquesta no requereixi la realització d’obres d’ampliació o reforma, s’acompanyarà dels següents documents:

a).- Memòria justificativa detallada del nou ús, amb indicació de si es troba autoritzat pel planejament vigent. Quan l’ús pretès comporti l’exercici d’activitats industrials, haurà de consignar-se, a més, la categoria i situació d’aquestes.

b).- Plànol d’emplaçament, a escala 1/500, en el qual s’expressi clarament la situació de la finca amb referència a les vies públiques i particulars que limiten la totalitat de la zona en que es trobi situada. En aquest plànol s’indicarà l’orientació, les alineacions i rasants.

c).- Plànol de plantes i façanes amb les seccions necessàries per a la seva completa comprensió.

d).- Indicació dels canals d’accés dels serveis i de les connexions de caràcter obligatori amb les xarxes de distribució existents i expressió de les potències i cabals establerts en el cas que aquests es modifiquin substancialment.

e).- Justificació específica de que el projecte, quan es tracti d’un edifici plurifamiliar, compleixi, en el seu cas, les següents prescripcions:

1.-Normes sobre prevenció d’incendis.
2.-Reserva d’espais per aparcaments.
3.-Previsió de la instal·lació d’antena col·lectiva de televisió.

4.-Col·locació de casillers-apartats per al lliurament de correspondència a domicili.

5.-Previsió de dependències per a guardar bidons de recollida d’escombraries.

f).- Certificació expedida per facultatiu competent que acrediti que l’edifici és apte per al nou ús, conforme a la normativa aplicable en funció del mateix i amb especial referència al compliment de les condicions d’estabilitat i aïllament tèrmic i acústic, així com de les normes sobre prevenció d’incendis, necessàries per l’ús pretès.

2.- Quan la sol·licitud de llicència per a modificar objectivament l’ús d’un edifici comporti la realització d’obres d’ampliació o reforma, hauran de complir-se, a més, les prescripcions establertes per a cada classe d’obres de que es tracti.

Art. 46. Legalització d’edificacions

1.- Per a la legalització dels edificis construïts sense la preceptiva llicència d’obres, serà preceptiu la tramitació d’un expedient de legalització.

2.- La sol·licitud de legalització d’edificis es composarà de la següent documentació:

a).- Instància segons model.

b).- Dos exemplars del projecte tècnic que contindrà, si més no:

- Memòria descriptiva amb reportatge fotogràfic de la construcció a legalitzar.

- Pressupost.
- Plànols.

c).- Dos exemplars d’annex al projecte que contindrà:

- Plànols de les modificacions introduïdes respecte del projecte original, en el cas de la seva existència.

- Plànols de les construccions complementàries existents a la parcel·la (piscines, tanques, garatges, barbacoes, etc) indicant quines tenen llicència i quines són objecte de legalització.

- Pressupost actualitzat de l’edifici principal i dels complementaris que es legalitzin.

d).- Full d’”Assumirà la direcció” de l’arquitecte director de les obres o certificat de solidesa.

f).- Si es tracta d’un edifici d’habitatges: certificat d’habitabilitat o, si en té, cèdula d’habitabilitat.

Art.- 47. Òrgan competent per a la concessió de llicències

La competència per a la concessió de les llicències d’obra major, tant les regulades en aquesta Ordenança com qualsevol altra, correspon a la Comissió de Govern. Pel que fa a les d’obra menor, es podran atorgar per Decret de l’Alcaldia, i la concessió en el cas dels assabentats és directa. Caldrà però comunicar a l’Ajuntament la finalització de les obres per tal de poder comprovar la correcta gestió dels residus i retornar la garantia si s’escau.

Art. 48. Deficiències esmenables i no esmenables

1.- Si el projecte s'ajustés estrictament als plans, normes urbanístiques, ordenances i demés disposicions aplicables i si s'haguessin complimentat totes les obligacions imposades per aquestes ordenances, l'òrgan competent atorgarà la llicència.

2.- Quan dels informes dels serveis tècnics municipals o dels organismes que haguessin informat la petició de llicència en resultessin deficiències, es distingirà entre les esmenables i les no esmenables.

3.- S'entendrà per deficiències no esmenables totes aquelles per a la rectificació de les quals calgui introduir modificacions essencials en el projecte i en tot cas, les següents:

a).- Assenyalar erròniament la zonificació que correspon a l'emplaçament de l'obra o instal·lació.

b).- Projectar les obres o instal·lacions per a usos no admesos per la zonificació corresponent al seu emplaçament.

c).- Aplicar un coeficient d'edificabilitat o d'intensitat d'edificació superior.

d).- Sobrepassar el nombre de plantes, o en forma greu -això és, superior al 5%- l'alçada o profunditat edificables.

e).- No respectar les zones verdes i espais lliures, vials i equipaments previstos al planejament.

f).- Incomplir les exigències previstes sobre reserva d'aparcaments quan no sigui possible adaptar el Projecte a les esmentades exigències.

g).- No ajustar-se a la normativa sobre prevenció d'incendis, sense possibilitat d'adaptació del corresponent projecte.

h).- No ajustar-se a l’ocupació màxima.

Les demandes de llicència amb deficiències no esmenables es denegaran directament.

4.- S'entendran com esmenables aquelles deficiències no compreses en el paràgraf

3. Aquestes es notificaran a l'interessat per a que les esmeni dins del termini de quinze dies, amb l'advertència de que, transcorregut el termini de sis mesos, sense
que s'hagués efectuat l'esmena, es considerarà caducada la sol·licitud. El requeriment, d'acord amb allò que estableix l'article 97 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Les deficiències esmenables donaran lloc a la suspensió del tràmit de la sol·licitud de llicència. A tal efecte l’Ajuntament requerirà la seva esmena i un cop notificat i transcorreguts dos mesos sense que s’hagués presentat l’esmentat projecte esmenat es denegaran.

Art. 49. Edificació i urbanització

Només podrà concedir-se llicència en casos excepcionals, en terrenys que no hagin assolit la condició de solar, en les condicions i requisits previstos als articles 39,40 i 41 del Reglament de Gestió, així com també en el supòsit dels sectors d'urbanització prioritària d'acord amb l'article 213 del Decret Legislatiu 1/90, o en aquells solars situats dins d’una Unitat d’Actuació que se'n faci expressa menció a les fitxes de l’Annex IV.

Art. 50. Obres i instal·lacions qualificats com a fora d’ordenació i com a disconformes

Els edificis i instal·lacions anteriors a l’aprovació d’aquest Pla General que, per raó d’aquest nou planejament estiguin subjectes a expropiació, cessió gratuïta o enderrocament queden en situació de fora d’ordenació d’acord amb les limitacions assenyalades al paràgraf següent:

1.- En els edificis i instal·lacions fora d’ordenació no s’hi podran realitzar obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d’expropiació, però si les petites reparacions que exigissin la higiene, ornament i conservació de l’immoble.

No obstant això, quan no estigués prevista l’expropiació, cessió gratuïta o enderrocament de la finca en el termini de quinze anys a comptar de la data en que es pretengués realitzar-les, es podran autoritzar obres parcials i circumstancials de consolidació.

2.- Quan les determinacions del planejament no haguessin de donar lloc a la situació de fora d’ordenació, en els edificis i instal·lacions amb volum disconforme s’autoritzaran totes les obres de consolidació, canvis d’ús d’acord amb les condicions bàsiques del nou pla.

Als augments de volum s’aplicaran les determinacions del nou planejament.

3.- Quant a l’ús, mentre no esdevingui incompatible amb el nou planejament, és podrà mantenir l’existent, bé que, en cas que aquest fos industrial, s’haurà d’adaptar als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que per a cada zona estableixi la nova reglamentació.

4.- Quan la disconformitat amb el pla no impedeixi l’edificació en el mateix solar que ocupa l’edifici, el propietari podrà enderrocar-lo sotmetent-se al Pla d’Ordenació, i s’entendrà comprès el cas dins del número 2 de l’article 68, Secció 3ª del Capítol VIII de la Llei d’arrendaments urbans de 1964, aplicable d’acord amb allò previst a la disposició transitòria segona i la Llei d’arrendaments urbans de 1994, sense que sigui exigible el compromís d’edificar una tercera part més dels habitatges quan ho prohibeixi el citat Pla.