DEFINICIÓ I CLASSIFICACIÓ DELS USOS
Article 97. Classificació dels usos
A efectes d'aquest Pla d'Ordenació Urbanística Municipal i dels documents que el desenvolupin posteriorment, s'estableixen els següents criteris de classificació d'usos:
a) Segons la seva funció urbanística. El POUM, atenent a la diferent funció urbanística, classifica els usos com a: generals o específics.
b) Segons la idoneïtat en relació amb l’ordenació, el POUM, classifica els usos com a: permesos, condicionats i prohibits.
c) Són usos principals de cada zona o àmbit aquells usos generals o específics permesos que la caracteritzen.
Article. 98. Classificació segons la funció urbanística: usos generals
Els usos generals són aquells que el Pla estableix genèricament pels sectors, entesos com àmbit de planejament, per les zones i i pels sistemes en el sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. Són els següents:
1. Residencial d’habitatge:
És aquell referit a l'allotjament perllongat de les persones en edificis compatibles per aquesta funció, anomenats habitatges. Inclou els usos específics, definits en l'article que segueix a continuació, següents: unihabitatge (un habitatge), bihabitatge (dos habitatges), plurihabitatge i habitatge rural.
2. Terciari:
Comprèn les activitats de tipus comercial i de servei. Inclou els usos específics, definits en l'article que segueix a continuació, següents: residencial col·lectiu, hoteler, apart-hotel, comercial, oficines i serveis, i recreatius.
3. Industrial:
Comprèn les activitats de tipus industrial i de magatzem. Inclou els usos específics, definits en l'article que segueix a continuació, següents: magatzem i industrial.
4. Agropecuari:
Comprèn les activitats que són pròpies del medi rural destinades a l'explotació del camp, el bestiar o els boscos, incloses les petites activitats de caràcter familiar o artesanal derivades del mateix. Inclou els usos específics, definits en l'article que segueix a continuació, següents,: habitatge rural, agrícola, ramader i forestal.
5. Comunicacions:
Comprèn aquells usos destinats al transport de les persones i mercaderies en les seves diferents modalitats: viari, ferroviari i aeri.
6. Equipaments i serveis tècnics:
Comprèn els usos o activitats al servei directe dels ciutadans: educació, assistència, sanitat, cultura, esport, religió i aquells relacionats amb les infraestructures de serveis tècnics. Inclou els usos específics, definits en l'article que segueix a continuació, següents: educatiu, sanitari-assistencial, hospitalari, recreatiu cultural i social, esportiu, oficines i serveis, serveis tècnics i mediambiental, producció d’energia solar i aparcament.
7. Espais lliures:
Comprèn aquelles activitats destinades a l'esbarjo, esplai o repòs dels ciutadans a l'aire lliure, en espais no edificats.
Article 99. Classificació segons la funció urbanística: usos específics
Modificació Art. 99 de les NNUU del POUM de Castellbisbal segons exp. 2013/050604 (DOGC de 25/10/2013).
Modificació Art. 99.22 de les NNUU del POUM de Castellbisbal segons exp. 2020/072871 (DOGC de 16/02/2022).
Els usos específics són aquells que el Pla estableix específicament per a les zones i sistemes en què es qualifica el sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable:
1. Ús d'habitatge:
És el que correspon a aquells edificis destinats a habitatge o residència familiar.
S'estableixen les categories següents:
1.1 Unihabitatge: es refereix als allotjaments destinats a acollir una llar o família. L’unihabitatge tindrà lloc dins d’un edifici aïllat o integrat a la trama urbana, que disposa d’un accés independent i exclusiu amb l’exterior, i en el qual s’allotja una sola família o llar.
1.2 Bihabitatge: es refereix a un edifici que inclou dos habitatges amb accés independent a través d’una zona comuna.
1.3 Plurihabitatge: es refereix a un edifici que inclou més de dos habitatges. El plurihabitatge no comprèn els apart- hotels ni cap ús subsumible en l’ús hoteler.
1.4 Habitatge rural: es refereix a un habitatge familiar, associat a les activitats permeses al sòl no urbanitzable en el qual està ubicat.
2. Ús residencial col·lectiu:
Comprèn els allotjaments col·lectius destinats a residència d’una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple: albergs de joventut, residències d’estudiants, de gent gran, religiosos i d’altres similars. S’ exceptuen els equipaments comunitaris i els hotelers,
3. Ús hoteler:
Comprèn els serveis relacionats amb l'allotjament temporal per a transeünts i viatgers, hotels, aparthotels, motels i, en general tots aquells establiments del ram de l'hosteleria, en les modalitats diferents permeses a la legislació sectorial vigent.
4. Ús comercial:
Comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda o prestacions de serveis, que s’hauran d’ajustar a la legislació d’equipaments comercials, incloent botigues, galeries comercials, centres comercials, etc. Atenent a les dimensions i tamany de la superfície comercial el Pla estableix la següent classificació, que, en qualsevol cas, s’ha d’adaptar a la normativa sectorial reguladora de l’ús comercial vigent en cada moment.:
4.1 Comerç petit: són aquells establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda o prestació de serveis, amb una superfície de venda inferior als 600 m².
4.2 Comerç mitjà: són aquells establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda o prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 600 m² i inferior als 1.300m².
4.3 Comerç gran: són aquells establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda o prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 1.300 m².
5. Ús d'oficines i serveis:
Comprèn totes aquelles activitats administratives i burocràtiques de caràcter públic o privat, institucions financeres o bancàries, companyies d'assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses, oficines vinculades al comerç i a la indústria i els despatxos professionals o similars.
6. Ús industrial:
Comprèn totes aquelles activitats relacionades amb la producció i en atenció a la seva compatibilitat amb altres usos, aquest Pla distingeix:
6.1 Categoria 1a. Comprèn aquelles indústries compatibles amb l'habitatge i que no produeixen efectes molestos sobre l’entorn. Han de ser activitats de caràcter individual o familiar que utilitzin màquines o aparells mogudes a mà o amb motor de petita potència (fins a 0,75 kW).
6.2 Categoria 2a. Comprèn aquelles indústries que essent compatibles amb l'habitatge per no produir efectes molestos greus sobre l'entorn, no s'admeten en promiscuïtat amb l’habitatge. El nombre màxim de llocs de treball es fixa en vuit,
6.3 Categoria 3a. Comprèn indústries que no són compatibles amb l'habitatge i que poden produir efectes greus sobre l'entorn. Comprèn la mitjana i gran indústria, excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat a d'altres indústries alienes a elles. Alguns factors objectius per considerar una activitat com a mínim de 3a categoria són:
• L’existència de 9 o més llocs de treball.
• Indústries amb risc intrínsec d’incendis alt segons el Reglament de seguretat contra incendis en els edificis industrials (RSCIEI).
• Indústries incloses en el grup C del CAPCA 2010 d’acord amb l’Annex del Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera.
6.4 Categoria 4a. Comprèn aquelles indústries que, per les seves característiques s'hagin d’instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a elles. Alguns factors objectius per considerar una activitat com de 4a categoria són:
• Indústries a les que els sigui d’aplicació la normativa sectorial d’accidents majors (accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses).
• Indústries incloses en el grup B del CAPCA 2010 d’acord amb l’Annex del Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera.
• Indústries que requereixin de depuradora d’aigües residuals.
6.5 Categoria 5ª Comprèn aquelles indústries que, per les seves característiques s’hagin d’instal.lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a elles amb alt grau de potencial contaminació atomsfèrica.
Els factors objectiu per considerar una activitat com de 5ª categoría és:
• Indústries incloses en el grup A del CAPCA 2010 d’acord amb l’Annex del Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitzarà el catàleg d’activitats potencialment contamimenants de l’atomsfera i amb codi CAPCA 2010:
02 Combustió en secotrs no industrials
03 Processos industrials amb combustió
04 Processos industrials sense combustió, excepte els codis:
0401 (Refinació de petroli)
04061202 Ciment. Emissions procedents del refredador de clínquer.
04061203 Molinadora en instal.lacions de producción de ciment o clínquer (molinades de cru, de carbó o de clínquer) amb c.p > 200t/dia.
06 Ús de dissolvents i altres productes.
6.6 Categoria 6a (Indústria aïllada). Comprèn aquelles indústries que per les seves característiques especials de nocivitat, molèstia, perillositat, insalubritat o altres factors de contaminació de qualsevol mena s’hagin d’instal·lar en zones especials destinades a aquest tipus d’indústria.
Alguns factors objectius per considerar una activitat com de 5a categoria són:
• Indústries a les que els sigui d’aplicació la normativa sectorial d’accidents majors (accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses) en grau alt. En el moment d’aprovació d’aquest POUM, correspon a les indústries a les que els hi és d’aplicació l’article 9 del RD 1254/1999, de 16 de juliol i modificacions posteriors.
• Indústries incloses en el grup A del del CAPCA 2010 d’acord amb l’Annex del Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera excepte les dels codis inclosos a la categoría 5ª.
6.7 Situacions transitòries: Es consideraran com a ús disconforme les activitats de categoria superior a la màxima admesa a la zona on s'emplacen. Per a aquestes activitats només s'admetran canvis de millora sempre que no s’incrementi la càrrega contaminant de l’activitat autoritzada en qualsevol vector ambiental per separat i en conjunt. En aquest sentit, en cas de canvi d’activitat en un edifici en ús disconforme. La nova activitat haurà de tenir nivells de potencial afectació al medi ambient o a les persones, inferior a l’activitat cessant. Totes les indústries existents que d'acord amb aquesta Normativa siguin de categoria 5ª, es consideren en ús disconforme; en conseqüència no s'admet la implantació de cap nova activitat d'aquesta categoria a cap zona.
6.8 Pel control dels efectes de l’ús industrial s’aplicarà la legislació vigent reguladora en materia d’activitats classificades i d’intervenció ambiental i les diverses ordenances municipals i normativa sectorial que li siguin d’aplicació.
7. Ús de magatzem:
Comprèn els locals destinats a dipòsit de mercaderies.
Els magatzems situats al nucli urbà hauran de preveure l'espai necessari per permetre la correcta accessibilitat dels vehicles de transport i per possibilitar les maniobres de càrrega i descàrrega sense interferir el trànsit. A aquest efecte, disposaran d’espai suficient per efectuar les operacions de càrrega i descàrrega, amb els vehicles totalment dins del local o parcel·la on s’ubiqui l’activitat.
Els magatzems, es classifiquen en general, a efectes d’admissibilitat a la zona, com de segona categoria industrial, llevat que per les seves molèsties o característiques especials hagin de considerar-se de categoria superior. En cas de risc intrínsec d’incendis alt segons el Reglament de seguretat contra incendis en els edificis industrials (RSCIEI), es classificaran de 3a categoria industrial a efectes de la seva admissibilitat a la zona.
8. Ús sanitari-assistencial:
Comprèn les activitats relacionades amb el tractament de malalts, sense allotjament, tal com consultoris, dispensaris, clíniques de dia. També s'inclouen aquells establiments que prestin una funció social a la comunitat, casals menjadors, centres d'orientació i diagnòstic, centres d'atenció especialitzada per a disminuïts, centre de dia per a gent gran, centres de reinserció social.
9. Ús hospitalari:
Comprèn les activitats relacionades amb el tractament i allotjament de malalts, Inclou les clíniques i els hospitals.
10. Ús educatiu:
L’ús educatiu comprèn l’ensenyament reglat (pre-escolar, nivells primaris i secundaris, batxillerat i universitari) i l’ensenyament no reglat en totes les modalitats (escola bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars) que s’imparteixen en escoles públiques o privades, centres docents homologats.
11. Ús recreatiu cultural i social:
Correspon a les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d'art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, associacions, col·legis professionals i similars, teatres, cinemes auditoris i similars. També s’inclouen les àrees amb jaciments arqueològics i paleontològics.
12. Ús recreatiu de restauració:
Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com són restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges, botigues amb degustació i similars. En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, pubs, whiskeries o similars estaran adscrits a l'ús recreatiu amb emissió elevada de nivell sonor.
13. Ús recreatiu amb emissió elevada de nivell sonor:
Comprèn les activitats destinades a oferir música, en directe o reproduïda, amb la possibilitat que el públic assistent prengui consumicions, i amb la possibilitat o no de ballar. S’inclou en aquest ús el d’espectacles de tota índole, bars musicals, pubs, whiskeries ,sales de festes, cafès musicals, retransmissions esportives per televisió pel públic i similars.
14. Ús recreatiu del joc:
Comprèn les activitats recreatives relacionades amb el joc i l'atzar, tal com salons esportius, bingos i similars.
15. Ús esportiu:
Comprèn les activitats de prestació de serveis dedicat a la pràctica, l’aprenentatge i el desenvolupament d’activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ser camps de futbol, poliesportius, gimnàs i escoles de dansa, squash, piscines i similars. També la hípica en sòl no urbanitzable.
16. Ús religiós:
Comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos o directament lligades als temples i esglésies.
17. Ús d'aparcament:
És el destinat a la parada i guàrdia de vehicles automòbils. El Pla estableix una regulació específica per aquest tipus d'ús.
18. Ús extractiu
Comprèn aquelles activitats que aprofiten i manipulen elements minerals que extreuen del subsòl, relacionades amb la mineria.
19. Ús agrícola:
Inclou totes les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de carácter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació agrària.
20. Ús ramader:
Comprèn les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia, custodia i ensinistrament de bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació ramadera.
21. Ús forestal:
Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la legislació forestal i la legislació d’espais naturals en els àmbits en què resulta d’aplicació.
22. Ús estacions de servei
Comprèn les instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gas-oil i lubricants. L’estació de serveis admet com a usos complementaris els d’oficines i serveis, comerç i restauració, tots relacionats amb la pròpia instal·lació.
Quan la instal·lació d’una nova estació de servei es prevegi en una zona qualificada de zona industrial aïllada segons l’article 129 d’aquestes NNUU (Clau 7a4, 7a5, 7b o 7c), caldrà:
• Tenir en compte que només es podrà efectuar fora de les zones qualificades com “Zona de Flux Preferent” de qualsevol llera pública.
• Totes les actuacions s’hauran d’adequar al DL 2/2009, de 25 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de Carreteres, així com al Reglament General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel decret 293/2002, de 18 de novembre, en tot allò que no s’oposi al Text refós abans esmentat (o normes que les substitueixin). A més, si s’escau, caldrà demanar autorització a la Diputació de Barcelona de tots els projectes de les diferents actuacions una vegada s’hagin redactat, els quals hauran de complir amb les condicions descrites en aquesta autorització.
• Prèviament a la realització de qualsevol obra o actuació en les zones de protecció de la carretera B-225 caldrà obtenir l’autorització preceptiva del Servei Territorial de carreteres de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya.
• Finalment, si s’escau normativament, caldrà prèviament a l’atorgament de la llicència, recaptar l’informe de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, així com efectuar (també quan s’escaigui normativament), un estudi d’avaluació de la mobilitat generada que validi la compatibilitat de l’ús en la parcel·la objecte de la llicència pel que fa a la mobilitat rodada.
23. Ús de serveis tècnics i mediambientals:
Comprèn les instal·lacions i els espais reservats pels serveis tècnics d’electricitat, abastament d’aigua, gas, telefonia, sanejament i similars, incloses les oficines i magatzems al servei d’aquest ús.
Els serveis mediambiental comprenen les instal·lacions i els espais vinculats a l’estalvi energètic mitjançant la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus líquids i sòlids com també d’investigació i divulgació d’aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient.
Formen part d’aquests serveis les estacions depuradores d’aigües residuals, les instal·lacions de reutilització i reciclatge de residus sòlids urbans o dels adobs, les instal·lacions d’investigació de processos productius no contaminants i de descontaminació del medi ambient i tots aquells serveis i activitats destinades al foment de l’educació mediambiental.
24. Ús de càmping i caravaning.
L’ús de càmping i caravaning consisteix en la convivència agrupada de persones a l’aire lliure, en tendes desmuntables de materials tèxtils, roulottes o “Mòbil Home” en recintes delimitats que comptin amb serveis sanitaris. Únicament es permeten les edificacions necessàries per a la prestació de serveis comuns i aquelles altres admeses per la normativa sectorial vigent.
25. Ús de centre de jardineria.
Comprèn les instal·lacions destinades a l’emmagatzematge, conservació i prestació de serveis propis dels centres de jardineria, sempre que en els terrenys s’hi desenvolupi l’activitat de viver o conreu d’espècies vegetals.
Article 100. Classificació d’usos segons la seva idoneïtat en relació amb l’ordenació
1. D’acord amb el grau de permissibilitat dels usos, el POUM estableix la següent classificació:
a) Usos permesos:
S'entén per ús permès aquell ús general o específic admès en un àmbit de planejament, una zona, subzona o sistema.
b) Usos condicionats
S'entén per ús condicionat aquell ús general o específic que s'admet en un àmbit de planejament, en una zona, subzona o sistema per no ésser contradictori amb l'ús permès. Aquests usos podran estar subjectes a limitacions en quan a la seva densitat d’implantació.
c) Usos prohibits.
S'entén per ús prohibit aquell ús general o específic que es prohibeix explícitament emplaçar en un àmbit de planejament, en una zona, subzona o sistema per ésser contradictori amb l'ús permès.
2. En la regulació detallada de cada zona, s’estableixen els usos permesos i condicionats. Els usos no admesos específicament estan prohibits.
3. Per a la regulació dels usos condicionats, aquests es refereixen a àmbits urbanístics. Aquests àmbits urbanístics es corresponen amb els barris, urbanitzacions o polígons industrials de Castellbisbal, atenent al seu origen i posterior desenvolupament urbanístic.
A aquest efecte es consideren els següents àmbits (indicats als plànols d’aquest POUM)*:
- La vila (que inclou l’Eixample i Santa Teresita)
- Can Costa i Can Campanyà
- Can Santeugini
- Costablanca (que inclou la Colònia del Carme)
- Can Nicolau de Dalt i les Casetes de Ca n’Oliveró
- El Canyet
- P.I. Comte de Sert
- P.I. Castellbisbal Sud (que inclou Santa Rita, Agripina i Los Herreros)
- P.I. Ca n’Esteper i Can Galí
- P.I Sant Vicenç (que inclou Can Cases del Riu)
- P.I. Llobregat (que inclou Aquibèria, St. Francesc, Acisa, Ca n’Albareda i Can Pelegrí)
REGULACIÓ D’USOS I ACTIVITATS
Article 101. Regulació general dels usos segons el règim jurídic del sòl
El present Pla regula els usos en els diferents tipus de sòl d'acord amb el següent:
a) En sòl urbà, aquestes Normes regulen detalladament la localització i característiques dels usos atenent a les diferents classificacions que s'han establert en els articles anteriors i sens perjudici de l’Ordenança que pugui aprovar-se i de la legislació sectorial
b) En el sòl urbanitzable, els plans derivats precisaran i detallaran els usos que el POUM defineix pels sectors de planejament.
c) En el sòl no urbanitzable, el Pla regula els usos atenent a la funció urbanística i la permissibilitat dels mateixos, d’acord amb la definició i objectius de cada zona en els que es divideix el sòl no urbanitzable i tenint en compte que en els terrenys compresos en qualsevol de les zones de sòl no urbanitzable no es podran autoritzar altres usos que els permesos expressament per aquestes Normes.
Article 102. Desenvolupament de la regulació dels usos
a) La determinació d’un ús general per a cada sector, zona o sistema serà competència del POUM. L'alteració d'aquests usos suposarà la modificació del POUM.
b) La determinació d'un o diversos usos permesos per a cada zona, subzona o sistema será competència del POUM. L'alteració d'aquests usos permesos suposarà la modificació del POUM. Això no obstant, mitjançant l'aprovació d'un pla especial es podran variar o restringir els usos permesos d'una zona o sistema sempre i quan la variació no suposi una contradicció amb l'ús general definit pel POUM.
c) La regulació dels usos prevista en aquest POUM i que s’haurà d’ajustar en qualsevol cas a la legislació sectorial podrà venir completada per mitjà d’un Pla Especial o Ordenança específica. En particular, es preveu que els usos comercials siguin objecte d’un Pla Especial d’Ordenació dels Equipaments comercials.
d) La determinació dels usos permesos, condicionats i prohibits, es podrà modificar amb les següents condicions:
1. En el sòl urbà, mitjançant l'aprovació d'un pla especial d'iniciativa pública o el desenvolupament de l'ordenança corresponent, es podrà:
- Restringir la localització i característiques de qualsevol d’aquests usos.
- Prohibir usos condicionats amb el POUM
- Admetre usos no contemplats pel POUM, sempre i quan siguin compatibles amb l’ús general de cada zona.
2. En el sòl urbanitzable, mitjançant l’aprovació del planejament derivat corresponent que el desenvolupi, el qual regularà detalladament les diferents classes d’usos.
SITUACIÓ RELATIVA DELS USOS I ACTIVITATS
Article 103. Situacions relatives
1. S'entén per situació relativa d'una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d'emplaçament físic respecte d'altres usos i/o activitats.
2. La situació relativa d'una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local permès i d'accés a l'activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la permesa, sempre i quan no sigui prohibit a la regulació específica de cada zona.
La classificació de les diferents situacions relatives de les activitats és:
a) Activitats que ocupen parcialment un edifici amb habitatges
Situació 1a
Activitat situada en planta soterrani inferior a la menys ú (-1) d’un edifici d’habitatges, amb accés independent o a través de la planta soterrani menys ú (-1)
Situació 1b
Activitat situada en planta soterrani -1 d'un edifici d'habitatges, amb accés independent o a través de locals de la planta baixa.
Situació 2
Activitat situada en planta baixa d'edifici d'habitatges, amb accés independent.
Situació 3
Activitat situada en planta pis (1er) d'un edifici d'habitatges, amb accés independent o a través de locals de la planta baixa.
Situació 4
Activitat situada en planta pis, baixa o soterrani d'un edifici d'habitatges, amb accés a través d'espais comuns a l'accés als habitatges.
b) Activitats que ocupen parcialment un edifici sense habitatges
Situació 5a
Activitat situada en planta soterrani d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatge, i que presenta contigüitat amb edificis d'habitatges en qualsevol de les plantes.
Situació 5b
Activitat situada en planta soterrani d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatge, i que no presenta contigüitat amb edificis d'habitatges.
Situació 6a
Activitat situada en planta baixa d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatge, i que presenta contigüitat amb edificis d'habitatges.
Situació 6b
Activitat situada en planta baixa d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatge, i que no presenta contigüitat amb cap edifici d'habitatge
Situació 7a
Activitat situada en planta pis d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatge, i que presenta contigüitat amb edificis d'habitatges
Situació 7b
Activitat situada en planta pis d'un edifici amb altres usos diferents als d'habitatge, i que no presenta contigüitat amb cap edifici d'habitatge
c) Activitats en edificis d’ús exclusiu, adjacents a altres edificis
Situació 8
Activitat situada en edificis d'ús exclusiu i contigua a edificis d'habitatge.
Situació 9
Activitat situada en edifici d'ús exclusiu i contigua a edificis amb altres usos que no sigui el d'habitatge.
d) Activitats en edificis d'ús exclusiu, en edificis aïllats
Situació 10
Activitat en edifici d'ús exclusiu separat per espais lliures dels edificis més propers, independentment del seu ús.
Situació 11
Activitat situada en edifici aïllat, separat dels àmbits de sòl urbà residencial.
e) Activitats a cel obert
Situació 12
Activitat a cel obert, contigua a edificis d'habitatge, sanitari o residencial.
Situació 13
Activitat a cel obert, contigua a edificis amb usos diferents dels d'habitatge, sanitari o residencial.
Situació 14
Activitat a cel obert, en zones separades dels àmbits de sòl urbà residencial.
Article 104. Nivell d’incidència dels usos sobre l’entorn i el mediambient
1. Qualsevol ús o activitat permesa o condicionada pel planejament en una determinada zona podrà instal·lar-s’hi atenent dos requisits previs:
a) Que el nivell d’incidència sobre d’altres usos i fonamentalment sobre l’ús residencial, sigui el que, d’acord amb els paràmetres que estableixi la corresponent ordenança reguladora, pugui permetre la seva compatibilitat.
b) Que els efectes a l’entorn i al medi ambient no sobrepassin els nivells que es fixin en la corresponent ordenança reguladora i en la legislació sectorial.
2. La mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre d’altres usos, s’estableix mitjançant els següents paràmetres, que hauran de considerar-se en la corresponent ordenança reguladora o normativa sectorial:
- Sorolls i vibracions
- Contaminació atmosfèrica
- Aigües residuals
- Residus sòlids
- Càrrega i descàrrega
- Aparcament
- Olors
- Radiacions electromagnètiques
- Risc d’incendi
- Risc d’explosió
- Trànsit rodat
- accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses (accidents majors).
Article 105. Regulació supletòria
Qualsevol ús o activitat que comporti un determinat nivell d’incidència sobre l’entorn i que no hagi estat regulat específicament se li aplicarà la regulació de l’ús que més se li assembli.
Article 106. Simultaneïtat d’usos
Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regularà tot el conjunt atenent l’ús més desfavorable en quan al nivell d’incidència sobre l’entorn i el medi ambient.
REGULACIÓ ESPECÍFICA DE L’ÚS D’APARCAMENT DE VEHICLES
Article 107. Definició i denominació
1. S’entén per aparcament l’àrea o lloc fora de la calçada especialment destinat a parada o terminal de vehicles automòbils.
2. Es designen amb el nom de garatge els espais situats al subsòl, al sòl o a les edificacions i les instal·lacions mecàniques especials, destinades a guardar vehicles automòbils.
Article 108. Reserva i condicions d’espais per aparcaments
1. Els plans parcials, al sòl urbanitzable, i els plans de millora urbana i els plans especials urbanístics en sòl urbà, hauran de preveure sòl per aparcament, que no serà inferior en cap cas al nombre de places que s’estableix en la present normativa.
2. Les determinacions o exigències mínimes previstes per aparcament respectaran les següents regles:
a) Quan de l’aplicació de les determinacions mínimes referides a metres quadrats d’aparcament resulti un nombre fraccionari de places, qualsevol fracció igual o menor de la meitat es podrà descomptar. Tota fracció superior a la meitat s’haurà de computar com una plaça més per aparcament.
b) Els espais d’aparcament exigits en aquestes normes s’hauran d’agrupar en àrees especifiques sense produir excessives concentracions que donin lloc a “buits urbans” ni a distàncies excessives a les edificacions i instal·lacions.
c) Només s’admetrà en situació a l’aire lliure, adjacents a la via pública, un màxim del 50% del nombre total de places d’aparcament previstes en els plans parcials.
d) La superfície d’aparcament mínima per plaça, incloent la part proporcional d’accessos, no serà mai inferior a 20 m². En tot cas, la superfície estricta de l’aparcament serà, com a mínim, de 2,40 metres d’amplada per 5 metres de llargada. Els passadissos de circulació seran de 3 mts d’amplada mínima i els de maniobra de 5 mts.
e) A qualsevol espai d’aparcament s’haurà d’accedir directament des de la calçada mitjançant una connexió, el disseny de la qual garanteixi la seguretat i sigui eficient en l’accés i sortida dels vehicles, i coherent amb el moviment de trànsit.
f) Els espais oberts per aparcament s’hauran d’integrar al paisatge urbà. A aquests efectes es disposaran els elements necessaris d’arbrat, jardineria, talussos o altres que assegurin aquesta integració sempre tenint en compte, però, allò que disposa la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
g) A les àrees d’aparcament, no serà permès cap tipus d’activitat relacionada amb la reparació.
h) Si les àrees d’aparcament són soterrades, compliran la normativa reguladora dels garatges.
Article 109. Previsió de garatge i aparcament als edificis
1. Els edificis de nova planta, gran reforma o addició, s’hauran de projectar perquè comptin amb espai per a garatge a l’interior de l’edifici o als terrenys del mateix solar lliures d’edificació, a raó d’un mínim de 20 m² per plaça, excepte unihabitatge i bihabitatge, que podran tenir una superfície inferior, incloses les rampes d’accés, àrees de maniobra, illetes, voravies, i excloses les instal·lacions de serveis.
2. Als efectes de l’apartat anterior, les places mínimes que s’hauran de preveure són les següents:
a) Edificis d’habitatges:
Al sòl urbà, 1,5 places per cada habitatge, excepte quan a la regulació de la zona es determini una previsió diferent.
Al sòl urbanitzable, objecte d’un pla parcial i al sòl urbà objecte d’un pla de millora urbana o d’un pla especial urbanístic, les que fixin aquests instruments d’ordenació, amb el límit mínim de les places indicades en aquest precepte per usos equivalents o assimilables.
b) Edificis amb locals comercials i grans magatzems:
Se seguirà l’indicat en el Decret 378/2006, de 10 d’octubre, pel qual es desplega la llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, o normativa sectorial que la substitueixi.
La dotació d’aparcament prevista, si s’escau, per als grans establiments comercials, sempre que no estigui definida una tipologia específica que requereixi una dotació superior, s’haurà d’ajustar al que disposa l’article 12 del Decret 378/2006, d’un mínim de dues places d’aparcament per cada 100 m² edificats.
c) Indústries, magatzems i, en general, locals destinats a ús industrial:
Quan la respectiva zona no tingui una regulació pròpia, s’exigirà una plaça per cada 100 m² de superfície edificada.
d) Hotels, residències i similars:
Una plaça per cada habitació doble i l’equivalent en senzilles. Els establiments hotelers i similars de més de 75 habitacions hauran de tenir una plaça per cada cambra.
Així mateix, caldrà justificar places per l’aparcament d’autocars. Aquestes places podrán substituir un màxim del 50% de les places per vehicles a raó d’1 plaça d’autocar per cada 5 de vehicles.
e) Clíniques, sanatoris i hospitals:
Una plaça per cada llit.
3. El que disposen els apartats anteriors sobre previsions mínimes de places de garatge es aplicable també als edificis que siguin objecte d’ampliació de volum edificat, en quins casos la previsió serà proporcional a l’ampliació. També s’aplicaran les regles sobre aquestes previsions en els casos de modificació d’edificacions o instal·lacions que comportin un canvi d’ús.
Article 110. Característiques de la construcció
Els locals i establiments per a l’ús de garatge hauran de complir les condicions establertes per la normativa sectorial aplicable, i en tot cas les següents:
a) Hauran de construir-se amb materials incombustibles i resistents al foc, i únicament es permetrà l’ús de ferro per a les estructures si es troba protegit per una capa de formigó o un altre aïllant d’eficàcia equivalent, i que proporcioni la resistència al foc que estableix la normativa específica.
b) El paviment serà impermeable, anti-lliscant, i continuat, o bé amb les juntes perfectament unides.
c) No podran tenir comunicació amb altres locals dedicats a un ús diferent, llevat del relatiu a tallers per a la reparació de vehicles i trasters.
d) Quan comuniquin amb caixes d’escala o recintes d’ascensor, hauran de fer-ho mitjançant vestíbuls, descoberts sempre que sigui possible o ventilats, sense obertures comunes, llevat de la porta d’accés, que serà resistent al foc i proveïda de dispositiu per a tancament automàtic.
e) Els passadissos de circulació seran de 3,00 mts i els de maniobra de 5,00 mts d’amplada mínima.
f) La plaça ha de tenir unes dimensions des de l’accés al passadís de 2,40 mts d’amplada i 5,00 mts de profunditat. En els casos en que la plaça sigui ocupada, en part, per pilars de l’estructura de l’edifici o altres elements constructius, s’haurà de poder inscriure un rectangle lliure de 2,20 m per 4,50 m. Si un lateral de la plaça és un mur o paret, l’amplada haurà de ser de 2,50 mts.
g) Es podrà denegar la llicència si l’informe tècnic municipal considera que la distribució no permet una correcta funcionalitat del garatge o aparcament.
Article 111. Alçada lliure mínima
Els locals i establiments per a l’ús de garatge tindran una alçada lliura mínima de 2,20 metres en tots els seus punts, excepte els d’accés de vehicles i pas de persones que serà com a mínim de 2,50m.
L’alçada màxima dels vehicles que hi puguin entrar s’indicarà a l’accés del local.
Article 112. Accessos
1. Els accessos als locals i establiments per a l’ús de garatge tindran l’amplada suficient per a permetre l’entrada i sortida de vehicles, sense maniobres, i sense produir conflicte amb els sentits de circulació establerts. No podran tenir una amplada inferior a 3 metres. Només s’admet un accés per parcel·la mínima. En les parcel·les d’amplada inferior a 5 m, l’amplada de la porta del garatge serà de 2,70 m.
2. Els locals, la superfície dels quals excedeixi dels 500 m² hauran de tenir, com a mínim, dos accessos, balisats de tal manera que s’estableixi un sentit únic de circulació. Tanmateix, si la superfície total es inferior als 2.000 m² podran tenir un sol accés de 5 metres d’amplada mínima.
La superfície màxima de qualsevol sector d’aparcament en planta pis serà de 6.000 m². La independència entre ells serà total, incloent les rampes d’accés de vehicles.
3. L’amplada dels accessos es referirà no únicament al portal, sinó també als quatre primers metres de fondària a partir d’aquesta.
4. Els garatges que tinguin més de 15 places d’aparcament estaran obligats a preveure un espai d’espera per a l’entrada i sortida de cotxes que no destorbi la circulació del carrer.
Article 113. Rampes
1. Les rampes tindran l’amplada suficient per al lliure pas de vehicles. Quan des d’un extrem de la rampa no sigui visible l’altre, i la rampa no permeti la doble circulació, caldrà que s’hi disposi un sistema de senyalització de bloqueig adequat.
Les rampes tindran un pendent màxim del 20%, llevat dels cinc metres en fondària immediats als accessos al local, on serà, com a màxim, del 5%, quan hagi de ser emprada com a sortida al carrer. En casos excepcionals, degudament justificats, es podrà reduir fins a 4 mts.
3. Les rampes o passadissos en què els vehicles hagin de circular en els dos sentits, i el recorregut dels quals sigui superior a 30 metres, tindran una amplada suficient per al pas simultani de dos vehicles, sempre que la planta o plantes servides tinguin un superfície superior als 1.000 m².
4. Les rampes o passadissos no podran ser utilitzats pels vianants, els quals disposaran d’accessos independents. No caldran accessos independents en el cas que en les rampes o passadissos s’hi habiliti una vorera que tingui un ample mínim de 0,60 metres i una alçada de 0,15 metres sobre la calçada. En tot cas, hauran de complir allò que disposa la normativa vigent sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
Article 114. Ventilació
El sistema de ventilació dels locals i establiments per a l’ús de garatge estarà projectat i realitzat amb l’amplitud suficient per a impedir una acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accidents. A aquest efecte, s’aplicaran les normatives sectorials de protecció d’incendis, i el reglament de baixa tensió, així com les recomanacions de la taula d’interpretació de la Normativa de protecció contra incendis (TINSCI).
Article 115. Prohibicions
1. Es prohibeix l’emmagatzematge de carburants i materials combustibles als garatges i locals destinats a aparcaments.
Article 116. Supòsits especials
1. L’Ajuntament podrà denegar la instal·lació de garatges en finques situades en vies que, pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars, ho facin aconsellable, llevat que s’adoptin les mesures correctores escaients mitjançant les condicions que cada cas requereixi.
2. Podrà autoritzar-se la variació de les característiques constructives que imposa la present norma, sempre que la variació no comporti infracció de cap normativa de seguretat, de salubritat o de qualsevol altre tipus, que fos d’obligat compliment, i en aquells casos que concorrin circumstàncies de força major. No obstant això, la variació haurà de sol·licitar-se amb la deguda justificació per part de tècnic competent que demostri que el local destinat a aparcament continuarà reunint les degudes condicions de seguretat i salubritat.
Article 117. Llicència ambiental
1. Estaran subjectes a prèvia llicència ambiental de l’Administració municipal la instal·lació, l’ampliació i la modificació de garatges o aparcaments amb capacitat per a cinc o més vehicles, o d’una superfície igual o superior a 100 m².
Article 118. Trasters
En cas que un aparcament disposi de trasters, aquests hauran de complir amb les normatives sectorials de protecció d’incendis, reglament de baixa tensió, així com les recomanacions de la taula d’interpretació de la Normativa de protecció contra incendis (TINSCI).