Article 142. Definició del sòl no urbanitzable
Aquest POUM classifica com a sòl no urbanitzable aquells terrenys que, pels seus valors agrícoles, forestals, paisatgístics o ambientals o be pel règim de protecció que es deriva de la legislació sectorial o del planejament territorial, es consideren incompatibles amb llur transformació urbanística, així com també aquells terrenys que es consideren inadequats per al desenvolupament urbà.
Article 143. Zones en sòl no urbanitzable
1. Aquest POUM qualifica el sòl no urbanitzable en dues zones, la regulació detallada de cadascuna de les quals s’estableix en el Capítol II d’aquest Títol.
2. Les zones en sòl no urbanitzable previstes en aquest POUM són:
- Zona de sòl agrícola de valor (clau 21), dins d’aquesta zona es distingeix una subzona (clau 21L), que reconeix les característiques del sòl agrícola a la llera del riu Llobregat, i una altra (clau 21 J), que regula l’ús de centre de jardineria.
- Zona de sòl forestal de valor (clau 22)
Article 144. Divisió, segregació i agrupació de finques
1. En les transferències de propietat, divisions i segregacions de terrenys ubicats en sòl no urbanitzable, no podran efectuar-se segregacions en contra d’allò que disposa la legislació agrària i forestal.
Les actuacions específiques d’interès públic s’han d’implantar sobre la superfície de sòl que requereixi la seva funcionalitat, la qual serà susceptible de segregació sempre que no doni lloc a una resta de finca matriu inferior a la unitat mínima de conreu o forestal.
2. Tindran consideració d’indivisibles aquelles finques la dimensió de les quals sigui inferior al doble de la unitat mínima de conreu segons el Decret 169/1983 sobre unitats mínimes de conreu (1Ha per regadiu i 3Ha per secà), o segons la normativa sectorial que el pugui substituir o de producció forestal, segons Decret 35/1990 sobre unitats mínimes forestals (25 ha).S’exceptuen:
- Les parcel·les amb una dimensió igual menor a la unitat mínima de conreu o de producció forestal si els lots resultants de la divisió són adquirits pels propietaris dels terrenys contigus, amb la finalitat d’agrupar-los i formar una única finca.
- Les parcel·les amb dimensió menor al doble de la unitat mínima de conreu o de producció forestal quan la diferència amb el mínim esmentat es pugui segregar amb la finalitat especificada en el punt anterior.
3. Es prohibeixen de manera específica les divisions o segregacions de terrenys en els següents supòsits:
- Quan de la segregació en resultin superfícies inferiors a la unitat mínima de conreu o a la unitat mínima de producció forestal establertes en la legislació corresponent, exceptuant els casos esmentats a l’apartat anterior.
- Quan la finca estigui vinculada a una construcció i es consideri indivisible per aplicació de les normes sobre superfícies mínimes de terreny referides a les construccions en el sòl no urbanitzable.
- Quan de la segregació en resulti una finca que no tingui accés directe ni immediat a carreteres, pistes forestals o altres vies de domini públic ja existents, excepte quan tingui una servitud de pas legalment constituïda.
4. En sòl no urbanitzable es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques.
5. Les divisions i segregacions de finques en sòl no urbanitzable resten també sotmeses a llicència municipal, sens perjudici el que disposa la legislació agrària o forestal.
6. Es permet l’agrupació de les finques actuals.
7. La superfície de terreny necessària per a la implantació d’actuacions específiques d’interès públic, podrà ser objecte de segregació, sempre que no doni lloc a una resta de la finca matriu inferior a la unitat mínima de conreu o forestal.
Article 145. Conservació i tancament de les finques
(Article modificat per l’expedient nº 2011/044543)
1. Les finques s’hauran de mantenir degudament netejades amb la finalitat de garantir el manteniment de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic legalment establertes, el compliment de les quals podrà ésser exigida per l’Ajuntament a través de la corresponent ordre d’execució,
2. Qualsevol tancament de finca que es vulgui portar a terme, requerirà llicència urbanística i haurà de complir els requisits previstos per a cada zona.
3. Tancat de les finques:
a) Les finques rústiques podran ser objecte d’un tancament perimetral prèvia llicència municipal la qual només s’atorgarà una vegada comprovada la necessitat de procedir al tancament i constatat que la tanca respecta el paisatge i no produeix efectes severs sobre els corredors de fauna, extrems tots ells que s’hauran d’acreditar en la petició de la llicència.
b) Els tancaments garantiran, en tot cas, els drets de pas existents, especialment els camins tradicionals i els d’ús públic.
c) L’Ajuntament, en autoritzar la tanca perimetral haurà de valorar la idoneïtat de que la mateixa es construeixi en pedra seca o bé tanca de muntants metàl·lics o de fusta amb filat horitzontal amb llum mínima de 50 cm. Només en cas de tancament de parcel·les amb ús ramader la tanca podrà ser de filat elèctric.
d) Les tanques, en el cas de ser necessàries, no han de trencar la continuïtat del medi ni la visió global del paisatge.
e) Les finques rústiques podran ser tancades amb filat metàl·lic, fins a una alçada d’1,80 metres, sempre que no comporti una divisió física de la finca en contra de la unitat mínima de conreu.
f) El suport del filat haurà d’estar integrat en el sòl i la xarxa de filat serà de tramat ample, perseguint-se sempre el principi de disminuir l’impacte visual dels tancats sobre l’entorn i l’alçada mínima necessària per garantir el pas lliure de la fauna.
g) Les tanques se separaran un mínim de 3 m de l’eix dels camins, rius i torrents, o de les servituds públiques corresponents. Queden exclosos d’aquesta limitació els camins d’accés a finques. Es mantindrà la servitud de pas de 5m des del domini públic hidràulic.
h) Es fomentarà que els tancaments preexistents prenguin les mesures oportunes per complir amb el que disposa aquest article.
Article 146. Protecció del paisatge
1. Qualsevol intervenció en sòl no urbanitzable, haurà d’assegurar el respecte a les condicions naturals i paisatgístiques de l’entorn en què s’emplaça, garantint la seva integració ambiental i el respecte als relleus existents.
2. No es permet, en sòl no urbanitzable, la col·locació de cartells i tanques de publicitat o anàlogues.
Article 147. Règim general de les obres i usos en sòl no urbanitzable
1. Els propietaris de sòl classificat com a no urbanitzable tenen dret a fer servir la seva propietat, i a gaudir-ne i disposar-ne de conformitat amb la naturalesa rústica dels terrenys, i l’han de destinar a finalitats agrícoles, forestals, ramaderes, cinegètiques o altres vinculades a la utilització racional dels recursos naturals, i dins dels límits que estableixin les lleis i el planejament.
2. En els terrenys compresos en qualsevol de les zones de sòl no urbanitzable, únicament es podran autoritzar, i per mitjà del procediment que preveu la legislació urbanística vigent, les edificacions, instal·lacions i els usos establerts en l’article 47 de l DL 1/2005 quan aquests estiguin permesos expressament per aquestes Normes, sens perjudici de les actuacions específiques per activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural.
3. En tot cas, l’establiment de qualsevol de les activitats autoritzades comportarà l’adopció de les mesures correctores adequades per evitar la degradació de l’entorn, i per aconseguir una total integració funcional respectuosa amb el medi i una adequació paisatgística amb l’entorn on s’ubiqui. En aquest sentit, qualsevol actuació en sòl no urbanitzable requerirà d’un estudi paisatgístic i un informe justificatiu de la necessitat de l’actuació i de l’adequació ambiental de la mateixa i serà sempre preceptiva la realització d’estudis sobre la captació d’aigua potable, tractament d’aigües residuals i residus, cursos hídrics i accessos, tot tenint en compte els camins rurals presents, la flora i la fauna.
4. No està permesa en cap de les zones de sòl no urbanitzable ni la ubicació ni la construcció de nous habitatges, excepte en aquelles masies i cases rurals existents incloses al catàleg (regulades en el títol VIII del present POUM).
5. Les construccions preexistents en sòl no urbanitzable destinades a habitatge que no siguin incloses en el catàleg de masies i cases rurals o que no estiguin associades a explotacions rústiques, poden romandre sobre el territori amb l’ús esmentat i quedaran en situació de fora d’ordenació o disconformitat d’acord amb les regles establertes en la Disposició Transitòria Sisena del RLU.
6. Les altres construccions preexistents en sòl no urbanitzable, no admeses per la Llei d’Urbanisme, quedaran en situació de fora d’ordenació o disconformitat d’acord amb l’establert en la Disposició Transitòria Setena del RLU.