Article 151. Condicions de protecció ambiental en sòl no urbanitzable
1. Per a totes les actuacions que puguin comportar un impacte ambiental negatiu o riscos ambientals o perjudicis anàlegs, i sempre que ho determini la legislació sectorial vigent, serà necessari redactar els informes ambientals necessaris segons la legislació sectorial.
2. Per a la redacció de plans i programes derivats d’aquest POUM, s’acomplirà la normativa vigent relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.
Article 152. Condicions de protecció ambiental en el sòl urbanitzable.
1. Sens perjudici de les determinacions d’aquest Pla d’Ordenació Urbana Municipal i de les previsions de la normativa vigent quant al contingut dels plans parcials, cal indicar que, addicionalment, pel que fa a la protecció del medi ambient, els plans parcials destinats a usos industrials han de preveure:
- Determinació específica i completa de la classe, categoria i envergadura de les indústries que s’hi poden instal·lar com a conseqüència dels requeriments ambientals del territori.
- Determinació de les infrastructures i equipaments necessaris per a facilitar la gestió ambiental: xarxa de vigilància de la qualitat dels recursos naturals afectats (aire, aigua, sòl); infrastructura de recollida i tractament d’aigües residuals; reserves de sòl per a instal·lacions de recollida selectiva i emmagatzematge, tractament, reciclatge i eliminació de residus industrials d’acord amb les determinacions de la llei vigent reguladora dels residus.
- Ordenances específiques per a la protecció del medi, que –d’acord amb la normativa vigent en cadascuna de les matèries– han de regular, com a mínim, els aspectes relacionats amb les aigües residuals, residus, protecció de l’ambient atmosfèric (emissions a l’atmosfera, protecció del cel nocturn), sorolls i vibracions.
- Així mateix, el planejament parcial haurà d’incorporar una avaluació de la seva potencial incidència ambiental, atenent les fragilitats dels recursos naturals afectats així com la capacitat i vulnerabilitat del territori que implica, a fi i efecte d’introduir les mesures correctores que escaiguin en la fase de desenvolupament.
2. Les instal·lacions de noves indústries que siguin susceptibles d’emetre elements contaminants atmosfèrics (principalment PST) estaran sotmeses a la presentació d’estudis específics que determinin la capacitat de càrrega de la zona i l’eficiència en el control de les emissions per part de l’empresa que es vulgui instal·lar, quan es pretenguin ubicar al polígons industrials.
3. Els plans parcials que desenvolupin el sòl urbanitzable hauran d’incorporar criteris d’integració paisatgística dels edificis i en aquells punts amb elevada fragilitat visual, caldrà que vagin acompanyats d’un informe paisatgístic que justifiqui que s’opta per aquell projecte amb el menor impacte visual possible.
Article 153. Regulació de les emissions a l’atmosfera.
1. Per a aquells contaminants que no tinguin fixat legalment el límit d’emissió regiran els nivells que es determinin, en el seu cas, en la llicència per a l’exercici de l’activitat. Aquestes activitats resten sotmeses igualment, si escau, a l’obligació d’instal·lar els sensors automàtics necessaris que permetin dur a terme les mesures d’autocontrol que s’assenyalin a l’esmentada llicència.
Article 154. Regulacions referides als sorolls i vibracions.
1. En sòls qualificats com agrícoles de valor (clau 21) en aquest POUM, i dins de SNU, queda prohibida tota activitat que a 100 metres de distància de la font emissora comporti un nivell sonor de 45 dB (A) en horari nocturn (22 h-7 h). En el cas de carreteres que tinguin una intensitat mitjana diària igual o superior a 25.000 vehicles, aquest valor podrà incrementar-se en 5 dB (A).
2. En sòls qualificats com forestals (clau 22)o com parc territorial (P2 i P22) en aquest POUM, i dins de SNU, queda prohibida tota activitat que a 100 metres de distància de la font emissora comporti un nivell sonor de 42 dB (A) en horari nocturn (22 h-7 h). En el cas de carreteres que tinguin una intensitat mitjana diària igual o superior a 25.000 vehicles, aquest valor podrà incrementar-se en 5dB (A).
3. Les noves infrastructures viàries del territori, quan passin per sòl no urbanitzable, hauran d’incorporar mesures per evitar la contaminació acústica, del tipus pantalles acústiques i paviments sonoreductors.
Article 155. Aigües residuals.
1. Sens detriment d’una normativa sectorial superior aprovada amb posterioritat al present POUM que sigui contraria a aquest article, els nous projectes d’urbanització en sòl urbà i urbanitzable incorporaran un sistema de recollida d’aigües separatiu.
2. Per a l’abocament d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram s’haurà de disposar, si resulta necessari, d’un sistema de pretractament i depuració en origen que haurà de permetre d’assolir els paràmetres d’abocament a la xarxa de clavegueram (vectors de contaminació i cabals) que resultin de les normes de gestió de l’estació depuradora corresponent i siguin fixats per l’Agència Catalana de l’Aigua, per ordenança municipal o per l’organisme a càrrec d’aquesta gestió.
3. Amb caràcter general (per a tot l’àmbit del municipi), quan no sigui possible la connexió amb la xarxa general de clavegueram i, per tant, amb el sistema de tractament corresponent, s’haurà de comptar amb sistemes de tractament autònoms per als quals serà necessària la preceptiva autorització d’abocament l’Agència catalana de l’aigua. Resta prohibit qualsevol abocament a la llera pública sense l’autorització esmentada.
4. És prohibit abocar aigües residuals no pluvials o qualsevol altre tipus de residu a les lleres dels cursos d’aigua naturals (rius i torrents o rieres) o artificials (canals, recs, escòrrecs).
5. Caldrà que els masos i altres edificacions disseminades en SNU assegurin l’eliminació de les aigües residuals amb sistemes de depuració adequats (connexions a la xarxa si és possible, sistemes biològics, o decantadors que generin un afluent que acompleixi la legislació vigent).
6. Per a la instal·lació d’activitats potencialment contaminants caldrà que l’ajuntament aprovi els sistema de depuració o tractament previs per descarregar els afluents en nivells permesos per la legislació vigent.
7. Totes les activitats ubicades al municipi han de tenir resolt el sistema d’abocament d’aigües residuals de tal manera que no es contamini el medi.
8. Totes les intervencions que es desenvolupin al voltant de torrents o rieres hauran de subjectar-se al compliment dels “Criteris tècnics a tenir en compte per l’Agència Catalana de l’Aigua en l’elaboració dels informes preceptius en la tramitació del planejament urbanístic”, aprovats per Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua, el 28 de juny de 2001.
Article 156. Residus.
1. Es prohibeix l’abandonament de residus, el seu dipòsit o emmagatzemant sense la corresponent autorització.
Article 157. Residus agraris i ramaders.
1. Les explotacions ramaderes hauran de complir la legislació vigent en relació a la gestió de residus agraris
2. Es prohibeix l’aplicació de purins, provinents o no de les explotacions ramaderes del municipi, en el sòl fora dels conreus que l’admeten com a fertilitzant i mai en les àrees agrícoles afectades per la protecció del sistema fluvial, xarxa hídrica, les zones tipificades com a vulnerables i on les condicions específiques d’usos d’aquesta regulació ho prohibeixi expressament.
3. No poden ser base agrícola per l’abocament de purins els boscos ni els conreus de cereals que siguin resultat d’una acció subvencionada de restauració de paisatge agrícola tradicional, amb l’objectiu de no afavorir la presencia d’espècies nitròfiles en detriment de la vegetació ruderal autòctona.
Article 158. Agroquímics.
És prohibit l’abandonament d’envasos de productes agroquímics, la neteja de cubells aplicadors de fertilitzants i fitosanitaris en cursos d’aigua naturals o artificials.
Article 159. Enderrocs i altres residus de construcció.
1. La sol·licitud de llicència per a obres d’enderrocament, excavació i obres noves inclourà un document que indiqui el volum i els tipus de residus que generaran; en aquest document s’especificaran les operacions de destriament o recollida selectiva i els receptors que gestionaran aquests residus. En tot cas, es prioritzarà el reciclatge o la reutilització a la mateixa obra.
2. La gestió dels residus generats com a conseqüència dels processos d’execució material de treballs de construcció, excavacions i processos de desmantellament i enderroc d’edificis d’instal·lacions, s’haurà de dur a terme d’acord amb les determinacions de la llei vigent i les ordenances municipals.
Article 160. Infrastructures de tractament de residus.
1. La gestió dels residus es durà a terme complint la normativa vigent i les ordenances municipals.
2. Els particulars o entitats que realitzin el tractament o l’eliminació de residus hauran d’obtenir una llicència municipal d’activitat. L’ajuntament afavorirà les iniciatives que tinguin per objecte el reciclatge o la reutilització dels materials residuals.
3. Es prohibeixen els abocaments en zones no determinades per aquest ús.
4. Per a la instal·lació de plantes de tractament de residus caldrà elaborar un pla especial urbanístic que haurà de considerar, entre d’altres qüestions tècniques (com l’eliminació d’olors, sorolls, etc.), l’impacte ambiental de l’activitat i les mesures correctores a introduir, amb especificació del destí dels residus tractats.
Article 161. Protecció dels sòls.
1. Fora dels àmbits on la present normativa en Sòl No Urbanitzable permeti construccions, seran prohibides les activitats que comportin l’alteració o l’erosió del sòl.
2. En el cas que calgui realitzar moviments de terra, s’haurà de garantir la formació d’un nou sòl capaç de mantenir els processos ambientals i ecològics que li són propis.
3. Els treballs amb moviments de terra comportaran estudis previs en els quals es defineixen les característiques del sòl, per tal que la futura restauració comporti l’assoliment de la situació inicial. Aquests treballs estaran sotmesos al tràmit de llicència municipal.
4. El moviment de terres haurà de ser compensat en la mateixa àrea de transformació topogràfica, sense que hi pugui haver un balanç net entre l’extracció i el rebliment diferent a 0.
Article 162. Condicions per a la protecció de la biodiversitat.
1. Protecció de la flora i la fauna autòctones i dels hàbitats naturals
1.1 Serà necessari el seguiment de la Directiva Europea 92/43 i la seva modificació de 1997 de protecció dels hàbitats naturals. En concret, es consideren hàbitats que necessiten especial protecció aquells que apareixen en el catàleg com a prioritaris o d’especial interès.
1.2 Els enjardinaments públics hauran d’estar constituïts –de forma prioritària– per espècies pròpies del lloc, i –obligatòriament– per espècies de clima mediterrani no invasores.
2. Permeabilitat biològica
Qualsevol actuació que suposi una barrera a la permeabilitat biològica, ja sigui relacionada amb les infrastructures lineals del territori de nova construcció o be amb els tancaments de propietats, de conreus o similars que caldrà que tinguin en compte les mesures correctores pertinents per garantir aquesta funció ecològica.
3. Manteniment de tanques vegetals
3.1 Les tanques vegetals (ja sigui constituïdes per matollars, boscos en galeria o fileres arbrades tipus xiprer o similar) es constitueixen com a refugis de biodiversitat, per tant es mantindrà sempre que sigui possible la vegetació natural que hi apareix espontàniament.
Quan els marges hagin de ser afectats per obres de millora de les infrastructures caldrà que es justifiqui per tal d’obtenir la llicència municipal.
3.2 Es prioritzarà la sega o el desbrossament manual en cas que sigui necessari controlar el creixement de la vegetació per que afecti a la productivitat del conreu.
Article 163. Protecció del paisatge.
1. Línies aèries o soterrades de transport de matèria o energia
1.1 Es prioritzarà la instal·lació de noves línies aèries o soterrades de transport de matèria o energia en els corredors que ja existeixen per les línies actuals. En qualsevol cas, s’evitaran els indrets que tinguin alguna protecció especial (com ara hàbitat d’interès prioritari) o que puguin perjudicar la qualitat ambiental o paisatgística del municipi.
1.2 En el cas de les línies aèries de transport elèctric d’alta tensió es col·locaran proteccions en les torres i els cables per evitar accidents amb les aus.
2. Adequació paisatgística de les edificacions
Els materials i els sistemes constructius aparents de les noves construccions en SNU hauran de ser coherents amb l’entorn del lloc on estiguin emplaçades, i en relació al seu àmbit visual.
3. Protecció de feixes
3.1 La geometria de les feixes s’haurà de mantenir, no permetent-se moviments de terres que eliminin feixes ni cap altra actuació que redueixi la superfície ocupada per la vegetació dels marges.
3.2 S’afavoriran les tasques de restauració de les feixes.