AMB Àrea Metropolitana de Barcelona

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES
SECCIÓ DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC


REGULACIÓ DE L'EDIFICACIÓ. DEFINICIÓ DE PARÀMETRES I CONCEPTES

    TIPUS D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

    Article 73. Tipus d’ordenació de l’edificació

    Els tipus d’ordenació previstos per a l’edificació en aquest POUM, són els següents:

    1. Edificació agrupada segons alineació de vial. Correspon a una edificació que s’ordena fonamentalment per la determinació d’un volum geomètric establert en funció de l’alineació de vial o vials que delimiten la parcel·la en què se situa. El caràcter d’edificació agrupada suposa que cada finca limita sense interrupció amb les finques veïnes a partir de la partió o mitgeria.

    2. Edificació aïllada en parcel·les. Correspon a una edificació que es caracteritza:

    a) Per estar envoltada d’espai lliure d’ús privat, representat per l’espai no ocupat per les edificacions.
    b) Per tenir una ocupació màxima i unes separacions a carrer i a veïns o termenals.
    c) Perquè el volum màxim d’edificació es determina mitjançant un índex d’edificabilitat i unes relacions geomètriques amb la forma de la parcel·la on s’ubica.
    d) Edificació ordenada per definició volumètrica. Correspon a les edificacions ordenades segons la determinació geomètrica d’un volum edificable, les destinades a serveis d’infraestructura, les construccions i instal·lacions agropecuàries, les edificacions admeses en sòl no urbanitzable i les construccions singulars, que s’ajusten a uns volums definits amb independència del carrer i de les parcel·les on s’ubiquen.

    Article 74. Condicions de l’edificació

    Les condicions de l’edificació en els diferents tipus d’ordenació previstos per aquest POUM són les que es determinen en les diferents zones segons la classe de sòl i els usos permesos, considerant en qualsevol cas les determinacions contemplades en els següents capítols d’aquest Títol.

    DEFINICIÓ I REGULACIÓ DELS PARÀMETRES COMUNS A TOTS ELS TIPUS D’ORDENACIÓ.

    Article 75. Conceptes i paràmetres reguladors.

    1. Els paràmetres definits en aquest Títol regularan de forma genèrica les condicions generals de les diferents zones, excepte quan aquestes els determinin específicament amb major concreció.

    2. Aquests paràmetres comuns d’ordenació s’entenen únicament aptes per aquells sòls urbans o urbanitzables. En el sòl no urbanitzable, i d’acord amb la seva pròpia naturalesa, aquest POUM estableix en el corresponent articulat els paràmetres i les condicions específiques que han de regular les edificacions permeses en aquesta classe de sòl.

    Article 76. Parcel·la urbana

    1. Definició

    Parcel·la urbana és tota porció de sòl urbà, que té per objectiu individualitzar l’edificació per unitats constructives.

    2. Parcel·la mínima

    a. Les parcel·les mínimes definides en aquest document per a cada zona seran indivisibles, així com també ho seran aquelles en què concorrin les circumstàncies previstes en l’article 188 del DL 1/2005.

    b. La qualitat d’indivisible es farà constar en la seva inscripció en el Registre de la Propietat.

    c. No podran construir-se ni instal·lar-se a les parcel·les elements de partió que físicament suposin una divisió de les parcel·les contrària a les disposicions urbanístiques d’aplicació.

    d. En cap cas seran edificables els lots resultants de parcel·lacions que vulnerin la normativa sobre indivisibilitat de finques, encara que hagués prescrit la infracció.

    3. Superfície mínima de parcel·la

    La superfície mínima de parcel·la és aquella que ha de tenir una parcel·la per a ser edificable i que s’indica per a cada zona.

    4. Façana mínima

    La façana mínima és la longitud continua mínima que ha de tenir la façana d’una parcel·la per a ser edificable i que s’indica per a cada zona.

    5. Condició de solar

    Solar és la parcel·la urbana apta per a ser edificada immediatament, per reunir les condicions de superfície, façana i urbanització establertes pel planejament i en la legislació urbanística aplicable.

    Per atorgar la llicència d’edificació en sòl urbà, serà necessari que la parcel·la estigui dotada d’urbanització. Això no obstant, es podrà atorgar llicència condicionada a la realització de les obres d’urbanització sempre hi quan s’asseguri l’execució simultània de les mateixes mitjançant la garantia oportuna en les formes legalment establertes d’acord amb el que preveu l’art. 41 del DL 1/2005. Aquesta garantia no serà inferior a l’import total de les obres d’urbanització pendents a càrrec del sol·licitant, havent-se d’indicar l’import corresponent durant el procediment d’atorgament de llicència. En cap cas es podran iniciar les obres sense haver-se constituït la garantia ni, d’acord amb la legislació vigent, es permetrà l’ocupació dels edificis fins que no s’hagi completat definitivament l’obra urbanitzadora.

    Article 77. Tipus d’edificacions

    1. Edificacions principals i auxiliars

    El present POUM defineix dos tipus d’edificacions: les principals i les auxiliars:

    A. Són edificacions principals aquelles que acullen l’ús principal al qual es destina la parcel·la o finca.

    B. Són edificacions auxiliars aquelles que estan al servei de l’edificació principal, les edificacions auxiliars es classifiquen:

      a. En zones d’ús principal residencial en: coberts, barbacoes i piscines. I en cap cas podran contenir elements que permetin que puguin destinar-se a habitatge.

      b. En zones d’ús principal industrial en: coberts.

    2. Coberts

    a. En zones d’ús residencial:

    S’entén per cobert l’edificació auxiliar consistent en un cos tancat o semitancat destinat a garatge, magatzem, vestuaris, porteria, garita de guarda, cambres d’eines, maquinària i similars. Els coberts computen als efectes de l’ocupació i l’edificabilitat.
    No es consideren coberts aquelles edificacions d’alçada inferior a 1,60m i superfície inferior a 4m²st, tals com casetes d’animals, casetes de jocs per a nens, ni el mobiliari de jardí.
    Excepte en casos excepcionals, només s’admeten dos coberts per parcel·la. S’entén per casos excepcionals aquelles preexistències que no superin els paràmetres màxims indicats en el present POUM.

    b. En zones d’ús industrial, s’entén per cobert aquella edificació de menor volum que l’edificació principal i que conté usos complementaris i auxiliars. Els coberts computen als efectes de l’ocupació i l’edificabilitat, excepte aquelles zones on la regulació específica de la normativa digui el contrari.

    c. Els paràmetres reguladors dels coberts es determinen per a cada zona.

    d. El sistema de cobriment dels coberts que puguin ser adossats a mitgeres tindrà el caràcter de no transitable en la franja de separació a veïns.

    3. Barbacoes

    a. S’entén per barbacoa l’edificació o instal·lació auxiliar, descoberta, destinada a suportar un braser o fogó. En cas que fos coberta, tancada o no, es regularà pels paràmetres previstos per a cada zona pels coberts.

    b. Les barbacoes no computen dins els paràmetres d’ocupació de la parcel·la.

    c. Les barbacoes tindran una alçada màxima d’1,80 metres, més l’alçada de la xemeneia. Hauran de tenir un filtre d’espurnes.

    4. Piscines

    a. S’entén per piscina aquella edificació auxiliar de superfície superior a 6 metres quadrats destinada a contenir aigua per al bany de les persones.

    b. Les dimensions màximes i la col·locació de les piscines es regulen específicament per a cada zona.

    c. Es distingeixen dos tipus de piscines: les piscines encastades a terra i les piscines sobre cobert.

    d. Les piscines encastades a terra són aquelles que en qualsevol punt del seu perímetre no s’eleven més de 0,50 metres sobre el nivell del terreny definitiu L’ocupació de les piscines encastades no computa dins el percentatge d’ocupació total de la parcel·la, però sí com a superfície pavimentada.

    e. Les piscines sobre cobert són aquelles que creen un espai inferior, accessible o no, i algun dels seus punts del perímetre està per sobre dels 0,50 metres respecte al terreny definitiu. Es regulen pels paràmetres previstos per a cada zona pels coberts.

    f. Aquelles piscines desmuntables (tipus lona) que estiguin instal·lades per un període continuat superior als 6 mesos es consideraran definitives, i per tant, s’hauran d’adaptar a allò establert per a les piscines sobre cobert.

    g. En el projecte de la piscina s’haurà d’indicar el sistema de desguàs, que haurà de ser un altre, independent de l’existent a la parcel·la destinat al desguàs de l’habitatge.

    5. Altres edificacions

    No tenen la consideració d’edificació principal ni auxiliar els habitacles tipus tendes de campanya, caravanes, roulottes o similars, tal com estableix la legislació en matèria d’habitabilitat. Per tant, queda prohibida la seva instal·lació permanent excepte a les zones on expressament s’admetin.

    Les pèrgoles no tenen la consideració d’edificació però s’han de separar dels llindars i de carrer segons la regulació zonal de les edificacions auxiliars.

    Article 78. Límits de l’edificació
    Ampliació Art. 78.3 de les NNUU POUM segons exp. 2019/070255 (DOGC nº 70255 de 14/02/2020).

    1. Gàlib edificatori

    S’entén per gàlib edificatori el perímetre màxim dins del qual s’ha d’inscriure l’edificació, de tal manera que la línia que el defineix no pot ser ultrapassada per l’edificació.

    2. Envoltant màxim de l’edificació

    És l’àmbit tridimensional màxim format pels plans intersectats (definits per les façanes i la coberta) dins del qual s’ha d’inscriure l’edificació principal. Les solucions arquitectòniques de cada parcel·la s’hauran de desenvolupar dins d’aquest envoltant.

    Està definit per l’ocupació màxima en planta o profunditat edificable, el nivell de referència de la planta baixa, l’alçada reguladora i la coberta.

    3. Sostre i volum total d’un edifici

      1. El sostre total edificat d’un edifici és el resultat de sumar la superfície construïda de totes les plantes, excloses les soterranies i la coberta, més la superfície dels cossos sortints tancats i semitancats, exclosa aquella part que estigui oberta per tots els costats a partir d’un pla o superfície paral·lela a la línia de façana.

      2. El volum total edificat d’un edifici és el que resultaria de definir una envoltant que deixés dintre seu tota l’edificació, inclosos els patis de ventilació, celoberts, porxos no volats i similars.

      En zona industrial, les instal·lacions fixes, especialment les de gran envergadura computaran a efectes de volum total edificat, llevat de les plaques solars fotovoltaiques.

    4. Coeficients de mesura de l’edificació

    - Coeficient d’edificabilitat neta (C.E,N.) o de parcel·la: És la relació numèrica entre el sostre total edificable i la superfície neta de la parcel·la. S’expressa en m²st/m²s.

    - Coeficient d’edificabilitat bruta (C.E.B,) o de sector: És la relació entre el sostre total edificable a un sector i la seva superfície de sòl, inclosos els sistemes urbanístics. S’expressa en m²st/m²s.

    - Coeficient de volumetria: És la relació entre el volum màxim edificable a una parcel·la i la superfície neta d’aquesta, S’ expressa en m3/m2s.

    5. Alçada de l’edificació

    A. Alçada reguladora màxima (ARM)

      a. L’alçada reguladora màxima (ARM) és l’alçada que poden assolir les edificacions.

      b. La forma de mesurar l’alçada reguladora màxima es regula específicament per a cada tipus d’ordenació.

    B. Construccions per damunt de l’alçada reguladora màxima (ARM)

      Per damunt de l’ARM només es permetrà:

      a. La coberta de l’edifici, amb una inclinació màxima del 35%. La coberta no pot superar en cap cas els 2,62 metres per sobre l’alçada reguladora, excepte en l’ús industrial.

      b. Les baranes anterior i posterior, les dels patis interiors i les de separació entre cobertes. L’alçada d’aquestes baranes no podrà superar els 1,80 metres a veïns, i 1,00 metres a carrer.

      c. Les cambres d’aire i elements de cobertura en casos en què existeixin terrats o cobertes planes, amb una alçada màxima de 0,60 metres.

      d. Els elements tècnics de les instal·lacions pròpies de l’edifici.

      e. Els acabaments ornamentals de la façana.

      f. Els elements sectoritzadors d’incendis (tallafocs).

    Article 79. Plantes de les edificacions

    1. Nombre de plantes

    a. En la regulació de cada zona es determina el nombre màxim de plantes edificables per sobre de la cota de referència, que serveix per fixar l’alçada màxima.

    b. En la determinació del nombre màxim de plantes edificables es comptabilitzaran la planta baixa i les plantes pis.

    2. Planta baixa i nivell de referència

    a. Es considera planta baixa la que tingui el paviment situat al nivell que s’indica a la regulació específica de cada tipus d’ordenació, ja sigui en referència a la rasant del carrer, o bé al nivell del terreny. Per a cada tipus d’ordenació es regula aquesta relació.

    b. El nivell de referència coincidirà amb el del paviment de la planta baixa.

    c. Únicament es permet l’entresol per a usos de magatzems i oficines. Es separarà com a mínim 3m de la façana a carrer de l’edifici, i la seva alçada lliure mínima a sobre i a sota serà de 2’2m.

    d. L’alçada lliure mínima entre forjats de la planta baixa és de 2,70 metres (per a usos d’habitatge i aparcament) i de 3,00 metres (per a la resta d’usos), excepte quan s’indica una diferent a la regulació de cadascuna de les zones urbanístiques.

    3. Planta pis

    a. Es considera planta pis aquella que es troba edificada per sobre de la planta baixa.

    b. L’alçada lliure mínima entre forjats de les plantes pis és de 2,70 metres, excepte quan s’indica una diferent a la regulació de cadascuna de les zones urbanístiques.

    4. Planta soterrani

    a. Es considera planta soterrani la que es situa per sota de la planta baixa.

    b. En els soterranis no es permetran els usos d’habitatge, ni sanitari-assistencial. Als soterranis per sota del primer només s’admet l’aparcament i les instal.lacions tècniques.

    c. L’alçada lliure mínima serà de 2,20 metres, excepte quan s’indica una alçada diferent a la regulació de cadascuna de les zones urbanístiques.

    d. Els usos ubicats en la planta soterrani que no siguin complementaris dels de les plantes superiors, com poden ser aparcaments, trasters i magatzems, computen als efectes de l’edificabilitat permesa. En qualsevol cas, independentment de l’ús de la planta soterrani, aquesta s’ha de tenir en compte pel que fa a ocupació i distàncies a carrers i a llindars.

    5. Planta sotacoberta

    a. La planta sotacoberta o golfes consistent en l’espai situat sota la coberta i per sobre del nivell de plantes admès es considerarà habitable quan tingui una alçada mitjana igual o superior a 2,25 metres i s’integri a l’espai de la planta immediatament inferior, amb la qual haurà de formar una unitat registral.

    b. Quan la regulació zonal estableixi un coeficient d’edificabilitat, les plantes sotacoberta habitables computaran a aquest efecte, en aquella superfície que tingui una alçada lliure superior a 1,80 m.

    c. El punt d’arrencada de la coberta en relació amb el darrer forjat no superarà 0,40 metres d’alçada.

    6. Coberta

    a. La coberta de les edificacions podrà ser plana o inclinada, segons la regulació zonal.

    b. L’arrencada de la coberta es produirà com a màxim a 40 cm de l’últim forjat, excepte en zona 5, en la que es produirà com a màxim a 90 cm.

    c. En cadascuna de les zones edificatòries es defineixen els possibles materials d’acabat de les cobertes, sempre amb el criteri de consonància amb l’entorn.

    d. En cas de plurihabitatge la coberta de l’edifici serà accessible directament per a la reparació i neteja des de les zones comuns de l’edifici. Es destinarà una part com a terrat comunitari per a instal·lacions i serveis (estenedors, climatitzadors, antenes, plaques solars), amb una superfície mínima per habitatge de 2 m².

    7. Accés a les plantes mitjançant rampes

    Si l’accés a les plantes d’una edificació és per mitjà d’una rampa, aquesta tindrà un pendent màxim del 20%, exceptuant el tram de 5 metres contigus a la tanca de carrer o línia de façana en cas d’alineació a vial que tindrà un pendent màxim del 5%, excepte quan s’indica un pendent diferent en la regulació de cadascuna de les zones urbanístiques. Excepte aquelles àrees que tinguin un estudi de detall aprovat a l’entrada en vigor del present POUM, i que no reculli aquest percentatge màxim.

    Article 80. Elements de les edificacions

    1. Elements tècnics de les instal·lacions

    a. En edificis per a usos residencials i altres usos excepte els industrials, els elements tècnics de les instal·lacions són els propis dels edificis, com ara els accessos al terrat o coberta, els dipòsits de reserva d’aigua, la maquinària de refrigeració, els acumuladors, els conductes de ventilació o de fums, les claraboies, les antenes de ràdio i televisió, aires condicionats, els estenedors de roba i altres anàlegs, i les plaques solars.

    b. No s’admeten els elements tècnics de les instal·lacions a façana.

    c. En edificis per a usos industrials, els elements tècnics de les instal·lacions són els propis dels edificis descrits per a la zona residencial i, a més també aquelles instal·lacions o elements tècnics necessaris per a la producció o mesures per a prevenir o millorar l’afectació al medi ambient, com ara canonades o racs, dipòsits o maquinària de qualsevol mena.

    d. El volum d’aquests elements, que es troba en funció de les exigències tècniques de cada edifici o instal·lació, es preveurà en la composició arquitectònica conjunta de tot l’edifici, en el moment de sol·licitar la llicència municipal d’edificació. Igualment es tindran en compte les mesures protectores necessàries per evitar molèsties.

    e. Tant en cobertes planes com inclinades les instal·lacions quedaran inscrites dins el pla de 45º d’inclinació, traçat a partir de la línia de cornisa de façana exterior o de la línia horitzontal situada en el pla de façana a nivell d’acabat de coberta.

    2. Cossos sortints del pla de façana

    a. Els cossos sortints són els volums d’edificació, habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten del pla de façana, com ara miradors, tribunes, balcons, galeries, terrasses o similars. Són cossos sortints tancats els miradors, tribunes i altres similars amb tots els costats amb tancaments no desmuntables. Són cossos sortints semitancats aquells que tinguin tancat totalment amb tancaments no desmuntables i opacs algun de llurs cantons laterals, com són les galeries, porxos i similars. Són cossos sortints oberts aquells que no tenen tancat amb tancaments no desmuntables i opacs cap de llurs cantons laterals, com són els balcons.

    b. La superfície dels cossos sortints tancats o semitancats computarà als efectes d’edificabilitat, però no la superfície dels cossos sortints oberts.

    c. Per a cada tipus d’ordenació es regulen les dimensions i característiques dels cossos sortints.

    d. Els cossos sortints tancats hauran de ser formats per predominantment vidre i fusteria, a no ser que es justifiqui una altra solució al projecte arquitectònic que respecti la lleugeresa del cos sortint.

    3. Elements sortints del pla de façana

    a. Els elements sortints són els elements constructius o ornamentals, no habitables ni ocupables, de caràcter fix o permanent, que sobresurten del pla de façana, com ara sòcols, pilastres, ràfecs, gàrgoles, marquesines, rètols, instal·lacions i similars.

    b. Si a la regulació de cada zona urbanística no s’estableix un paràmetre o una altra limitació ni tampoc a l’Ordenança Municipal del Paisatge, el vol màxim dels elements sortints serà de 0,30 metres respecte al pla de façana, excepte en planta baixa on serà de 0,05 metres.

    4. Celoberts i patis de ventilació

    a. Els celoberts i els patis de ventilació són els espais no edificats situats a l’interior del volum d’una edificació, destinats a obtenir il·luminació i ventilació d’habitacions (els celoberts), o només ventilació de cambres higièniques o cuines (els patis).

    b. Per totes les zones, són prohibits els patis de ventilació. Els celoberts són permesos sempre que en els mateixos s’hi pugui inscriure un cercle de com a mínim 3 metres de diàmetre, però computen als efectes d’ocupació i de sostre edificable, excepte quan la seva superfície es igual o superior als 50 m². Les dimensions dels celoberts s’ajustaran a les superfícies mínimes requerides en funció del nombre de plantes pel Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat, o el vigent en el seu moment.

    c. Les cuines, els lavabos i les cambres d’instal·lacions i calderes dels edificis estan obligats a preveure sistemes de ventilació estàtics a coberta, com ara xemeneies o similars, sempre i quan no disposin de ventilació directa a l’exterior.

    d. L’androna mínima que cal deixar davant de qualsevol obertura que impliqui vistes o llums sobre predi veí serà d’un metre en angle recte comptant des de la paret o línia més sortida..

    Article 81. Regulació de les modificacions del terreny existent

    1. Definició de terreny natural

    S’entén per terreny natural la superfície alabejada definida per les rasants dels carrers o límits que formen l’illa dins la que està inscrita la parcel·la i que millor s’adapti al terreny existent. A aquest efecte, en cas de paret vertical o mur en els límits s’agafarà la cota que correspondria d’existir carrer..

    2. Definició de terreny existent

    S’entén per terreny existent la topografia actual de la parcel·la (segons cartografia actualitzada).

    3. Definició de terreny modificat

    S’entén per terreny modificat el que en resulta d’aplicar els diferents moviments de terres necessaris per habilitar la finca pel seu ús final.

    4. Modificacions del terreny existent en parcel·les no industrials

    a. Les plataformes resultants del terreny modificat no es podran situar a més de 1.5 m per sobre o més de 2,20 m per sota del terreny natural, ni podran tenir una longitud inferior a 3m.

    b. Es preveuen dues excepcions:

      b.1. Parcel·les frontereres a parcel·les consolidades: Es permet adaptar-se al terreny modificat de la parcel·la fronterera, sempre que s’asseguri l’adaptació al terreny natural dels 6 primers metres a carrer.

      Els murs resultants no podran superar els 3m d’alçada, i les plataformes que donin als murs superiors a 1’5m hauran de tenir una longitud mínima equivalent a 4/3 parts de l’alçada del mur.

      b.2. Parcel·les amb límits a terrenys qualificats de SNU: S’assimilarà el terreny natural al terreny real, assegurant l’adaptació al terreny natural dels 6 primers metres que donin a carrer amb les condicions generals establertes.

      Els murs resultants no podran superar els 3m d’alçada, i les plataformes que donin als murs superiors a 1’5m hauran de tenir una longitud mínima equivalent a 4/3 parts de l’alçada del mur.

    5. Modificacions del terreny existent en parcel·les industrials

    Les modificacions de la topo rafia existent de les parcel·les podran produir desnivells entre plataformes amb els següents condicionants:

      A la vora dels límits de parcel·la no es podran situar a més de 1.5 m per sobre o més de 2,20 m per sota del terreny natural.

      A l’interior de la parcel·la, tant en sentit longitudinal com transversal, no es podrà superar el desnivell de 3,70 m (es considerarà interior de la parcel·la el terreny situat com a mínim a 4 m dels límits de parcel·la a carrer o a parcel·la veïna). En cas d’esglaonament en murs successius, aquests hauran de distanciar-se un mínim de 4 metres.

      La mateixa limitació del paràgraf anterior, s’aplicarà entre terreny natural i terreny modificat.

      Els talussos resultants en el terreny modificat no ultrapassaran la pendent 1:3 (alçada;base).

      S’exceptuaran d’aquestes regles, els murs laterals, colindants amb d’altres parcel·les, quant, en compliment d’aquest article del POUM per part d’aquestes altres parcel·les colindants, quedin anul·lats, o bé la topografia resultant compleixi aquest article.

      (Veure croquis explicatiu de modificació de la topografia en terreny industrial a l’annex 1).

      En qualsevol cas , quan de l’aplicació de les normes d’aquest punt 5 doni lloc a modificacions de la topografia existent que siguin incompatibles amb l’objectiu final d’adaptació topogràfica amb el mínim impacte paisatgístic es poden acceptar solucions parcials i singulars alternatives que hauran de ser justificades convenientment en el projecte corresponent.

    6. Amb aquesta finalitat, els projectes de construcció, reforma o ampliació hauran d’acompanyar el plànol topogràfic de la parcel·la a escala 1/100, tant de l’estat original com del proposat, així com de l’estat de l’arbrat i la vegetació. El plànol topogràfic anirà complementat amb les seccions necessàries pel seu millor anàlisi.

    Article 82 Espais no edificats de parcel·la

    1. Conservació i manteniment

    a. Estiguin edificades o no, els propietaris de parcel·les hauran de mantenir-les tancades i netes, en estat de seguretat, salubritat i ornat, i d’acord amb la legislació vigent i l’Ordenança Municipal del Paisatge. L’Ajuntament aplicarà les mesures coercitives i sancionadores que li atorga la legislació vigent per fer complir aquests preceptes. S’exceptuen d’aquesta obligatorietat els límits de les parcel·les llindants, de la mateixa propietat.

    b. Els propietaris de les parcel·les tenen l’obligació de mantenir en bones condicions l’arbrat existent en les mateixes.

    c. Estiguin edificades o no, a les parcel·les no podran emmagatzemar-se objectes, ni materials de cap tipus, en forma de traster o abocador.

    2. Espais lliures privats de parcel·la

    a. Tota superfície privada no edificable, o edificable només en planta soterrani per a ús d’aparcament, es considerarà com a espai lliure privat.

    b. La cura i el manteniment dels espais lliures privats, que hauran d’estar delimitats per tanques anirà a càrrec de llurs propietaris, que estaran obligats a la seva conservació en els termes indicats en l’epígraf anterior sobre conservació i manteniment de les parcel·les.

    c. El projecte de construcció de l’edificació principal haurà de preveure el tractament de l’espai lliure, tant pel que fa als nivells com als acabats, havent-se de poder accedir a peu a qualsevol punt de la parcel·la.

    d. La superfície pavimentada de l’espai lliure de parcel·la no podrà superar:
    * en sectors residencials: el 50% de la superfície d’aquest espai, excepte quan aquest sigui igual o inferior als 50 m²s a no ser que es reguli de forma diferent a la regulació zonal.

    Article 83. Tanques

    1. Mitgeria de tanca

    S’entén que és mitgera la tanca construïda en terreny confrontant als dos propietaris veïns, de manera que la meitat està col·locada en terreny propi i l’altra meitat ocupa la propietat veïna, resultant-li d’aplicació la normativa civil vigent.

    2. Tanques i divisòries

    Es distingeixen dos tipus de tanques de parcel·la: les tanques a carrer i a espais lliures públics i les tanques termenals o a veïns, excepte en terrenys d’ús principal industrial.

    A. Les tanques a carrer i a espais lliures públics:

      a) Són aquelles que delimiten l’espai públic del privat.

      b) L’alçada es mesurarà a partir de la rasant del carrer.

      c) Si no es regula expressament a la zona urbanística corresponent, les tanques a carrer i a espai lliure públic tindran una alçada màxima d’1,80 m. sense que en cap cas la part opaca pugui superar l’alçada d’0,90 mts. Si el carrer fa pendent, la tanca s’esglaonarà de manera que no superi en cap punt una alçada de 2,30 metres des de la rasant del carrer.

    B. Les tanques a veïns o termenals:

      a) Són aquelles que separen dues parcel·les, i que tenen per objecte delimitar la propietat i preservar-ne la intimitat.

      b) Si no es regula expressament a la zona urbanística corresponent, les tanques a veïns o termenals tindran una alçada màxima de dos metres respecte del terreny definitiu de la pròpia parcel·la. Si el terreny fa pendent, la tanca s’esglaonarà de manera que no superi en cap punt una alçada de 2,30 metres.

      c) Poden ser de qualsevol material.

    Les tanques col·locades sobre els murs de contenció de terres, tant a carrer com a veïns o termenals, hauran de ser de material calat, amb una alçada màxima de 0,95m a carrer i 1,80m a veïns.

    Article 84. Abocaments

    1. Abocament d’aigües residuals

    a. Les aigües residuals s’hauran d’abocar a la xarxa de clavegueram, realitzant la connexió d’acord amb els requeriments fixats per l’Ajuntament, i amb la condició de reposar el paviment de la vorera i la calçada amb les mateixes característiques que l’existent, així com de tots aquells elements i serveis que es puguin veure afectats. Per a garantir aquesta correcta reposició s’establirà una fiança segons ordenança municipal.

    b. En cas de no existir xarxa general de clavegueram o no estar en funcionament, i fins que no es faci l’esmentada xarxa o aquesta entri en funcionament, s’haurà de dotar d’un sistema de depuració d’aigües residuals, homologat, a l’interior de la parcel·la, i dimensionat per al nombre màxim d’habitants previst de la parcel·la.

    2. Abocament de terres i runes

    Les terres sobrants producte dels moviments de terres o excavacions i els materials d’enderroc s’hauran de traslladar a un abocador legalitzat i l’Ajuntament exigirà la justificació de l’abocament que, en qualsevol cas, s’haurà d’ajustar a la normativa d’aplicació, per bé que les terres podran dipositar-se en la mateixa parcel·la sempre que s’adaptin als paràmetres de modificació del nivell natural.

    Article 85. Servitud de pas en planta baixa

    Quan s’indiqui en els plànols d’ordenació del planejament, els projectes de nova planta o de gran rehabilitació hauran de preveure a favor de l’Ajuntament una servitud de pas en planta baixa amb la secció mínima de 3 x 3 mts o la que resulti de la normativa i dels plànols d’ordenació.

    PARÀMETRES ESPECÍFICS PEL TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS ALINEACIÓ DE VIAL

    Article 86. Alineacions

    1. Alineació de vial

    L’alienació de vial és la línia que assenyala el límit entre el vial o domini públic i la parcel·la privada. En aquest tipus d’ordenació aquesta alineació coincideix amb la línia de façana, excepte en els casos en què es permet la reculada.

    2. Línia de façana

    La línia de façana és la línia que defineix l’edificació pertanyent a cada parcel·la. En el tipus d’ordenació tancada hi ha dues línies de façana. Normalment coincideixen amb l’alineació de vial i amb l’espai lliure interior de l’illa.

    3. Façana mínima

    És la dimensió mínima de línies de façana pertanyent a una mateixa parcel·la, exigible per a unes correctes condicions de l’edificació quan a accessos, nombre d’habitatges, usos comercials, condicions higièniques, etc. Quan la parcel·la dóna front a dos vials contigus, tot formant cantonada o xamfrà, en principi, i excepte que es reguli expressament en la zona urbanística corresponent un dels seus fronts complirà aquesta condició.

    En el cas de xamfrà , es comptarà la seva projecció a la directriu de la façana que es consideri com a principal.

    4. Amplada de vial

    És la distància més curta entre dues alineacions oposades d’un vial per cada tram comprès entre dues cantonades o xamfrans. Si les dues alineacions no són paral·leles o representen irregularitats en cada tram de carrer, es prendrà com amplada de vial la mínima amplada del tram considerat.

    Article 87. Paret divisòria

    1. S’entén per paret divisòria la paret lateral de partió entre dues edificacions, que s’eleva des dels fonaments fins a la coberta.

    2. La paret serà privativa quan ocupi terreny d’una sola finca, i serà mitgera quan ocupi terreny confrontant de dos propietaris veïns, resultant-li d’aplicació la normativa civil reguladora d’aquesta institució.

    3. Les parets divisòries que quedin descobertes, per causa de diferents alçades de les edificacions, diferents profunditats edificades, reculada de l’edificació o altres causes, s’hauran de tractar amb el mateix material utilitzat en la façana principal, llevat que s’utilitzi arrebossat, monocapa o similar del mateix color que la façana principal, ja que es consideren la seva prolongació. Correspon l’obligació a qui hagi provocat la situació.

    4. Les parets de divisió interiors podran enretirar-se la distància necessària a la propietat veïna a fi d’obtenir llums o vistes, conforme el dret civil català.

    Article 88. Límits de l’edificació

    1. Profunditat edificable

    a. S’entendrà per profunditat edificable la línia de façana que limita per la part posterior l’edificació. La línia límit resultant serà paral·lela a l’alineació oficial del vial. La profunditat edificable màxima es determina a cada zona.

    b. Les parts de parcel·la incloses dins de la profunditat edificable generada per una alineació de vialitat a la qual la parcel·la no dona front no seran edificables.

    c. La profunditat edificable de cada parcel·la només podrà ésser sobrepassada, per damunt de la planta baixa, amb cossos sortints oberts i amb elements sortints, que tindran les mateixes limitacions que els que donen a carrer o espai lliure, segons la regulació de cada zona.

    d. La possibilitat d’ocupació de la parcel·la més enllà de la línia de profunditat edificable en planta soterrani i planta baixa es regula específicament per a cada zona corresponent a aquest tipus d’ordenació.

    2. Reculades de l’edificació

    A. A efectes de reculament de l’edificació de l’alineació de vial es consideren els següents tipus de reculament:

      a) Reculada parcial del front d’alineació en la totalitat de l’illa.

      És condició per realitzar aquest tipus de reculament que es destini a l’eixamplament del carrer per a espai viari o de trànsit de vianants, i que se cedeixi gratuïtament el sòl a l’Ajuntament i es suportin per part del propietari les despeses d’urbanització. La profunditat edificable serà la resultant de restar-li la dimensió de la reculada realitzada.

      Serà obligatòria la redacció d’un Pla de Millora Urbana que fixi la reculada i la compensació en alçària reguladora. La nova amplada del vial serà irrellevant per determinar l’alçària dels altres trams de carrer i en el front oposat a la reculada, que es regularan d’acord amb l’amplada del vial anterior a l’eixamplament.

      b) Reculada a plantes pis. Es tracta de reculades en planta pis sense reculada en planta baixa, i es permetran quan els edificis projectats tinguin una façana de més de 20m, i la reculada s’iniciarà a més de 3,60m de cada mitgera.

    B. A més de les regles anteriors, regeixen en matèria de reculades les següents:

      a) En planta baixa es permeten façanes porticades formant porxades, d’ús general, sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada, en tota l’extensió de la reculada sigui com a mínim d’3,00 metres i l’alçària lliure mínima en les porxades sigui de 3,60 metres.

      b) Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos de tractament com a façana de les mitgeres que quedin al descobert, excepte que aquestes s’hagin reculat per la seva banda. En l’atorgament de la llicència d’edificació s’entendrà que aquest condicionament va inclòs.

    3. Alçada reguladora màxima (ARM)

    A. L’alçada reguladora màxima es mesura:

      a) En el cas d’edificacions entre mitgeres i amb façana a un sol carrer, l’alçada es mesurarà a partir de la rasant oficial del punt mig de la línia de façana fins al cantell inferior del ràfec en cas de coberta inclinada, o del cantell superior del forjat en cas de coberta plana.Quan l’alineació de la façana no sigui a carrer, sinó que s’admetin reculades superiors a 3 metres, l’alçada es mesurarà respecte el terreny (com ordenació aïllada).

      b) En el cas de façana continua a dos carrers, es tindrà en compte per mesurar l’alçada el tram de façana de major dimensió i, en qualsevol cas, no es permetran esglaons superiors a 1 metre amb les edificacions veïnes si aquestes són edificades d’acord amb aquest Pla. En cas de parcel·les amb façanes oposades a dos carrers, l’alçada s’amidarà respecte a cadascun dels carrers al punt mig de la façana de cada parcel·la.

      c) Si la diferència de nivells és més gran de 0,60m, l’alçada es prendrà a partir d’un nivell situat a 0,60m per sota de la cota de l’extrem de la línia de façana de cota més alta. No obstant, quan l’aplicació d’aquest regla doni lloc a que en algun punt de la façana, la rasant de la vorera es a més de 1,50m per sota d’aquest punt d’aplicació de l’alçada, la façana es dividirà en els trams necessaris perquè això no succeeixi, considerant com façana independent cadascun dels trams resultants

      d) La coberta definitiva de l'edifici, de pendent màxim igual o inferior al trenta per cent (30%). L'arrencada de la coberta se situarà sobre una línia horitzontal que sigui paral·lela a dos o més paraments exteriors de les façanes situades a alçada no superior a la màxima, en metres, i el vol no superarà el màxim admès pels ràfecs. Les golfes que en resultin podran ser habitables, en quin cas, la seva superfície serà computada com sostre edificat en aquells punts que tinguin una alçada lliure superior a 1,80 metres i mitjana de 2,25 mts.

    Article 89. Plantes de les edificacions

    El nivell de referència de la planta baixa se situarà 0,50 metres per sota o per sobre de la rasant del carrer al punt mig de la façana. Si el carrer fa pendent, la planta baixa es desdoblarà per tal de no superar en cap punt els 0,50 metres respecte a la rasant del carrer. S’exceptuen els casos regulats expressament a cada zona.

    Article 90. Cossos sortints del pla de façana

    Si a la regulació de cada zona no s’estableixen paràmetres diferents, les condicions dels cossos sortints seran:

      a. S’admeten tot tipus de cossos sortints.

      b. Vol màxim: 0,50 m.

      c. Longitud màxima: 50% de la longitud de la façana. En cas de parcel·les amb més d’una façana, el 50% s’aplicarà individualment a cada façana.

      d. Separació mínima a mitgeres: 1 m.

      e. Alçada lliure mínima respecte el carrer: 3,10m.

    PARÀMETRES ESPECÍFICS DE L’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ AÏLLADA.

    Article 91. Indivisibilitat de les parcel·les

    1. Són indivisibles les parcel·les les dimensions de les quals siguin menors que el doble de la superfície mínima o de la façana mínima determinades en l’ordenació específica per a cada zona, llevat quan la part segregada s’agrupi a una altra de contigua i en resultin dues o més parcel·les de superfície i façana iguals o superior a la mínima..

    2. També són indivisibles les parcel·les delimitades en els plànols parcel·laris del planejament, quan s’hagin determinat en funció del nombre màxim d’habitatges admesos en el seu àmbit.

    3. Per dividir les parcel·les, les edificacions existents respecte de les parcel·les resultants hauran de complir els paràmetres edificatoris que corresponguin, segons la zona urbanística.

    Article 92. Límits i característiques de les edificacions

    1. Ocupació màxima de parcel·la

    És la superfície màxima que poden ocupar, en planta, les edificacions principal i auxiliar admeses en una parcel·la. S’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el gàl·lib de l’edificació, inclosos els cossos sortints i la planta soterrani.

    2. Separacions

    a. En cada zona d’edificació aïllada es fixen separacions per determinar la distància mínima en què poden situar-se les edificacions principal i auxiliar i, en general, tota construcció o instal·lació.

    b. Es distingeixen les separacions a carrer i a veïns o termenals.

    c. El còmput de la distància es calcula des del cos més sortit de l’edificació fins on acaba la propietat de la parcel·la, ja sigui a carrer o a la finca veïna.

    3. Alçada reguladora màxima (ARM) i nombre de plantes

    a. En zones residencials i altres usos:

      * L’alçada reguladora màxima es mesura a partir del nivell de referència de la planta baixa.

      * El nivell de referència de la planta baixa vindrà definit per la disposició del terreny natural, de manera que, en cap cas el nivell de la planta baixa podrà estar per sobre ni per sota d’un metre del terreny exterior definitiu. S’exceptua d’aquesta previsió el tram de les rampes d’accés a soterrani.

      * En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificació que siguin construïts sobre cada una de les plantes, o parts de planta que tinguin la consideració de planta baixa, se subjectaran a l'alçada màxima que correspongui en raó de cada una de les parts esmentades, i l'edificabilitat total no superarà en cap cas aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

    b. En zones industrials:

      * L’alçada reguladora màxima serà aquella entre el terreny definitiu a l’exterior de la planta baixa i la intersecció del pla exterior de la façana amb la línia d’arrencada de la coberta.

      Els valors de les alçades màximes i el nombre de plantes es determinen en les normes de cada zona.

    c. Per damunt de l'alçada màxima només es permetrà, en zones residencials i altres usos:

      - La coberta definitiva de l'edifici, de pendent màxim, igual o inferior al trenta per cent (35%) i l'arrencada de la qual es situï sobre una línia horitzontal que sigui paral·lela a dos o més paraments exteriors de les façanes situades a alçada no superior a la màxima, en metres, i el vol de la qual no superi el màxim admès pels ràfecs. Les golfes que en resultin podran ser habitables, en quin cas, la seva superfície serà computada com sostre edificat en aquells punts que tinguin una alçada lliure superior a 1,80 metres i mitjana de 2,25 mts.

      - Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta planta, amb alçada total de seixanta centímetres (60 cm).

      - Les baranes dins d'una alçada màxima d'un metre (1,00 m) si són opaques i d'ús coma vuitanta metres (1,80 m) si no són opaques.

      - Els elements tècnics de l'edificació i les instal·lacions.

    d. Per damunt de l'alçada màxima només es permetrà, en zones industrials:

      - La coberta definitiva de l’edifici, de pendent màxim, igual o inferior al 30% excepte en zona 7a3 on podrà ser superior.

      - Els elements de separació contra incendis (murs tallafocs) que podran perllongar-se per les façanes.

      - El recrescut de façanes fins a l’alçada del carener de la coberta amb objectius estètics.

      - Els elements tècnics de l’edificació i instal·lacions, que computaran a efectes de volumetria.

      - Dins d’aquest gàlib definit pels paràmetres anteriors es permetran cobertes de pendent superior.

    4. Cossos i elements sortints

    a. S’admeten tot tipus de cossos sortints sempre i quan quedin integrats i no sobresurtin de l’envoltant màxim.

    c. Els cossos sortints s’hauran d’integrar a l’envoltant màxim, i per tant queden limitats per l’ocupació màxima i les distàncies mínimes a carrer i a termenals.

    d. Si són cossos tancats o semitancats, computaran als efectes del càlcul del sostre edificable.

    e. Els elements sortints, com ràfecs o altres elements ornamentals, no podran sobresortir més de 0,30 metres respecte a l’envoltant màxim, llevat que el ràfec no superi la franja de separació de l’edifici en un màxim de 30cm.

    Article 93.Disminució de l’edificació per la topografia

    a. Les parcel·les en sòl urbà destinades a unihabitatge que tinguin un pendent natural del terreny superior al 30%, veuran variats els percentatge d’ocupació i índex d’edificabilitat permesos segons els següents coeficients reductors:

      - Del 30% al 50%: es disminuiran en 1/3

      - Del 50% al 100%: es disminuiran en 1/2

      - Més del 100%: es prohibeix l’edificació.

    b. Aquest coeficients reductors s’aplicaran d’acord amb la definició de terreny natural que es continguda en les presents normes.

    PARÀMETRES ESPECÍFICS PEL TIPUS D’ORDENACIÓ PER DEFINICIÓ VOLUMÈTRICA

    Article 94. Paràmetres

    1. Paràmetres per a la distribució de l’edificabilitat neta

    a. La distribució de l’edificabilitat es determinarà mitjançant l’assignació a cada parcel·la de sòl privat edificable, de la intensitat d’edificació corresponent i del nombre màxim d’habitatges.

    b. Els paràmetres específics destinats a aquesta finalitat són:

      - Coeficient d’edificabilitat net (C.E.N.)

      - Forma, façana i tamany mínim de la parcel·la.

      - L’ocupació màxima de parcel·la, que es mesurarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l’edificació, inclosos els cossos sortints. A les zones no industrials les plantes soterrani resultants dels desmunts, anivellacions, o excavacions podran ultrapassar l’ocupació màxima de parcel·la sense superar el trenta per cent (30%) de l’espai lliure per a usos privats, excepte que en la regulació de les zones s’indiqui una ocupació superior. A les zones industrials l’ocupació s’entén per superfície ocupada el sumatori de les superfícies construïdes.

      - Nombre de plantes i alçada màxima.

    c. La determinació d’aquests paràmetres haurà de precisar-se preceptivament en els corresponents instruments de planejament derivat excepte en aquelles zones en les que aquestes Normes precisin les seves condicions de manera expressa.

    2. Paràmetres per a l’ordenació de la forma de l’edificació

    A. La determinació de la forma de l’edificació es realitzarà en el Planejament derivat, sempre i quan als plànols d’aquest POUM no es determini d’una forma pormenoritzada, mitjançant l’adopció d’una de les dues següents modalitats.

      a) Configuració unívoca: consisteix en la determinació de les alineacions de l’edificació i de la seva alçada màxima i nombre de plantes.

      b) Configuració flexible: consisteix en la determinació dels perímetres i perfils reguladors de l’edificació i de les cotes de referència de la planta baixa.

    B. Cota de referència de la planta baixa: El Pla derivat, segons la qualificació del sòl, completarà les següents prescripcions o determinacions:

      a) Regulació del moviment de terres que comporta el procés d’urbanització.

      b) Cotes de referència dels plans d’anivellació i aterrassament en què es va sistematitzant el sòl edificable. Aquestes dades es fixaran en el plànols d’anivellació i rasants i en el d’ordenació i edificació, sens perjudici de fixar també les anivellacions o rasants de les vies, places i altres espais lliures en aquells plànols.

      S’entén per sòl edificable aquells terrenys susceptibles de contenir un cert aprofitament urbanístic.

      c) Podrà adoptar-se com a pla d’anivellació la cota natural del terreny, quan per circumstàncies topogràfiques o per exigències de l’ordenació fos precís modificar la configuració natural del terreny.

      d) Les cotes de referència podran ser vàries per a un mateix edifici. Les cotes de referència fixen la base de medició de l’alçada màxima de l’edificació, qualsevol quina sigui la modalitat de precisió de la planta baixa.

      e) Les cotes fixades hauran de ser respectades, no obstant això, podran augmentar-se o disminuir-se sense ultrapassar en ambdós casos els 0,50 metres quan l’execució del projecte d’urbanització exigeixi una adaptació o reajustament, dins d’aquests límits, o una millor concepció tècnica o urbanística aconselli aquesta variació.

    C. Paràmetres específics de la configuració unívoca:

      a) Alineacions d’edificació: són alineacions d’edificació les determinades en el Pla derivat, segons els casos, que defineixen els límits de la planta baixa de l’edificació. A manca de regles d’ordenació s’aplicaran les normes del tipus d’ordenació segons alineacions de vial.

      b) Alçada màxima i nombre de plantes: l’alçada màxima de l’edificació es comptarà a partir de la cota o cotes de referència de la planta baixa. Quan l’edificació es desenvolupi esglaonadament, en raó de les característiques topogràfiques del terreny, els volums d’edificació que es construeixin damunt cada una de les plantes conceptuades com a baixes, s’ajustaran a l’alçada màxima que correspongui per raó de cada una de les esmentades plantes o parts de la planta. L’edificabilitat no podrà superat l’edificabilitat teòrica resultant de construir en un plànol horitzontal.

      c) Es tindrà en compte en determinades zones la possibilitat d’establir la planta baixa lliure i oberta, en quin cas no computarà a efectes d’edificabilitat en la part que es trobi totalment oberta, Els volums que interfereixin eventualment la continuïtat de l’espai obert tals com caixes d’escala i d’ascensor, espais de consergeria i recepció, trasters o de protecció de les instal·lacions, garatges, locals comercials i altres cossos d’edificació, s’inclouran a efectes de càlcul de la superfície màxima de sostre edificable.

    D. Paràmetres específics de la configuració flexible:

      a) Perímetre regulador: s’entén per perímetre regulador de l’edificació les figures poligonals tancades que, definides en el Pla derivat, segons els casos, determinen en projecció horitzontal la posició de l’edificació. Totes les plantes i vols de l’edifici hauran de quedar compresos dins d’aquesta figura poligonal. L’ocupació de l’edificació en planta baixa, no podrà ser superior al vuitanta per cent (80%) de la superfície continguda dins de cada perímetre regulador.

      b) Perfil regulador: s’entén per perfil regulador el conjunt de limitacions destinades a determinar l’embolcall del volum màxim dins del qual es podrà inscriure el volum de l’edificació que correspon a cada parcel·la per la seva intensitat d’edificació.

      c) En les zones per a les que aquestes normes fixen alçada màxima, l’embolcall del volum màxim no podrà ultrapassar-la.

    3. Paràmetres per a la relativa disposició de l’edificació

    a. Distància mínima entre edificacions.

      - La disposició relativa entre els edificis per les seves façanes a les que ventilen o il·luminen estances haurà de ser equivalent a 0,6 vegades l’alçada màxima del major dels edificis, amb una separació mínima de 8 metres.

      - En cas de façanes laterals cegues, el mínim de separació serà el que es determini per l’ús de l’esmentat espai (verd, vial, etc.) en el Pla derivat corresponent.

      - En tots els casos s’haurà d’assegurar per a tot habitatge com a mínim una hora de sol entre les 10 i les 14 hores solars, el 21 de gener de cada any.

    4. Altres paràmetres complementaris

      a. En tot el que fa referència als paràmetres de parcel·la, planta pis i alçada lliure mínima entre plantes, planta soterrani, alçada màxima, nombre màxim de plantes, volum total edificat a la parcel·la, volum edificat i coeficient de volumetria, elements tècnics de les instal·lacions, elements sortits, patis de parcel·la, patis de ventilació, celoberts i xemeneies de ventilació serà d’aplicació el que es defineix en els corresponents articles referits a tots els tipus d’ordenació.

      b. En tot el que fa referència als paràmetres d’ocupació màxima de la parcel·la (% ocupació en planta), planta baixa, soterrani i alçada màxima, nombre màxim de plantes i volum edificable, serà d’aplicació el que es defineix en els paràmetres corresponents del tipus d’ordenació segons edificació aïllada.

      c. Per a qualsevol concepte referit a un paràmetre no previst en aquesta secció, serà d’aplicació la definició i condicions dels altres tipus d’ordenació, sempre i quan siguin compatibles.

    Article 95. Alçada i plantes

    1. Alçada reguladora màxima (ARM)

    L’alçada reguladora màxima es mesura de la forma descrita a l’article 92.3 d’aquestes Normes.

    2. Planta baixa i nivell de referència

    El nivell de referència de la planta baixa vindrà definit per la disposició del terreny natural, de manera que, en cap cas el nivell de la planta baixa estigui per sobre ni per sota d’un metre del terreny exterior definitiu. S’exceptua el tram de les rampes d’accés a soterrani.

    Article 96. Cossos i elements sortints

    1. S’admeten tot tipus de cossos sortints sempre i quan quedin integrats i no sobresurtin de l’envoltant màxim.

    2. Els cossos sortints s’hauran d’integrar a l’envoltant màxim, i per tant queden limitats per l’ocupació màxima i les distàncies mínimes a carrer i a termenals. En concret es limitaran a un vol màxim d’un dècim de la distància entre alineacions d’edificació (separacions), i quan per aplicació d’aquesta regla en resultés un vol superior a un metre i mig (1,5 m) es reduirà a aquesta dimensió màxima.

    3. Si són cossos tancats o semitancats, computaran als efectes del càlcul del sostre edificable.

    4. Els elements sortints, com ràfecs o altres elements ornamentals, no podran sobresortir més de 1,00 metres respecte a l’envoltant màxim.