DISPOSICIONS GENERALS

NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA.

Art. 1 Definició

1. Les normes que integren aquest document formen part del Pla General de Cervelló.

2. Aquest text del Pla General constitueix la revisió i adaptació del Pla General d’Ordenació Urbana de Cervelló, aprovat el 23 de febrer de 1959, segons la Llei de Reforma de la Llei del Sòl i la Llei de mesures i Adequació de l’Ordenament Urbanístic de Catalunya.

Art. 2 Marc Legal

1. El Pla General s’ha redactat d’acord amb l’Ordenament urbanístic vigent i restants disposicions d’aplicació. Les referències a la Llei del Sòl s’han d’entendre fetes al Text Refós de la Llei de Règim del Sòl i Ordenació Urbana, aprovat per Reial Decret 1346/1976 de 9 d’abril. Les referències al Reglament s’han d’entendre fetes al Reglament de Planejament aprovat per Reial Decret 2159/1981 de 23 de juny. La resta de disposicions complementàries es mencionen amb la seva denominació completa.

2. Les determinacions del Pla s’apliquen amb preferència a qualsevol altre disposició municipal que reguli l’ús i l’ordenació del territori.

3. En allò no previst per aquest normativa, i en general, per aquest Pla General, seran d’aplicació les normes vigents en matèria d’habitatge, medi ambient i estètica.

Art. 3 Contingut

El Pla General està integrat pels documents següents:

1. Memòria Justificativa de l’ordenació.
2. Plànols d’ordenació.
3. Normes Urbanístiques.
4. Programa d’actuació.
5. Estudi Econòmic-Financer.

Art. 4 Vigència

La vigència d’aquest text del Pla General començarà el mateix dia de la publicació de l’acord d’aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat.

El termini d’interposició dels Recursos pertinents, començarà a comptar a partir de l’endemà d’aquesta publicació.

Art. 5 Revisió

1. La revisió del Pla General és procedent en els supòsits següents:

a. Quan s’hagin complert vint anys de vigència.
b. En aprovar-se un Pla Director Territorial de Coordinació que afecti al terme municipal.
c. Quan disposicions d’ordre superior obliguin a la previsió d’espais públics més extensos.
d. Quan s’hagi urbanitzat completament el cinquanta per cent del sòl urbanitzable programat o no programat.

2. La revisió parcial del Pla procedeix en el supòsit d’ésser necessari alterar substancialment la classificació de sòl.

Art. 6 Modificació

1. En qualsevol moment es podran modificar els diferents elements i determinacions del pla General. l’abast del projecte de modificació haurà de ser coherent amb el que es preveu als apartats 3 i 4 de l’article 154 del Reglament. La coherència del projecte de modificació s’haurà de justificar expressament.

2. El projecte de modificació del Pla General haurà de tenir sempre el grau de precisió propi del Pla General i haurà de comprendre un estudi de caràcter macrourbanístic, que expliqui la incidència de les noves determinacions en l’ordenació establerta pel Pla General.

3. D’ésser necessari, el projecte de modificació haurà de complir les prescripcions de l’article 159 del Reglament i de l’article 20 de la Llei d’Adequació pel que fa a l’aprofitament mitjà.

4. Els projectes de modificació es tramitaran segons l’establert als articles 49 i 50 de la Llei del Sòl i 161 i 162 del Reglament.

5. La previsió per mitjà del planejament general o especial de superfícies més grans del sòl destinades a sistemes respecte als estàndards o percentatges fixats en aquestes Normes no constitueixen una modificació del Pla General, ja que aquests estàndards són mínims.

Art. 7 Regulació del Programa d’Actuació

1. El Programa d’Actuació del Pla General es revisarà cada quatre anys.

2. Si com a conseqüència de la consideració del compliment del Programa, fos necessari alterar el sòl urbanitzable programat, en el marc del procediment de revisió del programa, haurà de formular-se el corresponent projecte de modificació del Pla General, el contingut i tramitació del qual es farà segons allò previst als articles 48 de la Llei del Sòl i 158 del Reglament.

3. En cap cas, en el marc del procediment de revisió del Programa d’Actuació, es podrà classificar com a urbanitzable el sòl al que aquest Pla General atorga la condició de no urbanitzable.

Art. 8 Interpretació

1. Les determinacions del Pla General i concretament aquestes Normes, s’interpretaran en base a criteris que, partint de sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i el antecedents, tinguin en compte principalment el seu esperit de finalitat, així com la realitat social del moment en que han de ser aplicats.

2. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre els plànols tindrà preferència aquell que sigui d’escala més gran (el divisor de l’escala més petit), és a dir, en els que la definició sigui més acurada.

3. Si es produeixen contradiccions entre la regulació de les previsions del Pla General en els diferents documents es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics i d’interès públic més amplis i una menor densitat d’habitatges o un índex d’aprofitament menor.

Art. 9 Obligatorietat

Tant l’administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions o disposicions del Pla General i especialment d’aquestes Normes. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d’iniciativa privada o pública, haurà d’ajustar-se a les disposicions esmentades, segons està previst als articles 57 i 58 de la Llei del Sòl.

Art.10 Claus d’identificació

A l’enunciat de cada sistema, zona o sector se n’assenyala la clau d’identificació en els plànols d’ordenació. També es transcriu el codi d’identificació en la col·lecció de plànols, es el següent:

DESENVOLUPAMENT DEL PLA GENERAL.

Art. 11 Desenvolupament del Pla General

1. Amb l’objecte de complementar i desenvolupar l’ordenació establerta per les determinacions del Pla General, s’elaboraran segons preveuen la Llei del Sòl i el Reglament en els termes previstos en aquestes Normes, Plans Parcials, Plans Especials, Estudis de Detall i Programes d’Actuació Urbanística.

2. Quan no sigui necessari o no estigui previst la prèvia aprovació dels documents esmentat en el paràgraf anterior, les determinacions del Pla General seran susceptibles d’aplicació directa i immediata.

3. El Programa d’Actuació del Pla General fixa l’ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de planejament que han de desenvolupar les determinacions del Pla Genera

4. Amb l’objecte de completar la regulació urbanística, es poden aprovar Plans Especials, ordenances especials, catàlegs i normes complementàries.

Art. 12 Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable.

1. En sòl urbanitzable programat el Pla General es desenvoluparà necessàriament mitjançant Plans Parcials, l’aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d’intervencions en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes generals que s’executin de forma independent dels sectors. l’àmbit territorial dels Plans Parcials haurà de coincidir amb els sectors de planejament delimitats al Pla General. Els sectors de planejament parcial establerts pel present Pla General, poden ésser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions establertes en l’article 13 de la Llei de Mesures d’Adequació de l’Ordenament Urbanístic de Catalunya.

2. En sòl urbanitzable no programat, el pla General es desenvoluparà necessàriament mitjançant els Programes d’Actuació Urbanística. Les seves determinacions es desenvoluparan mitjançant la formulació dels corresponents Plans Parcials, la qual aprovació podrà ésser simultània a la del Programa d’Actuació. En qualsevol cas, es tramitarà i aprovarà conjuntament, el programa d’actuació urbanística i el Pla Parcial de la primera etapa o, en el seu cas, el de la única etapa que resulta prevista en el programa.

Els programes d’Actuació Urbanística hauran de comprendre almenys una extensió del terreny igual a la superfície mínima prevista per a aquestes actuacions.

Art. 13 Desenvolupament del pla en Sòl no Urbanitzable.

1. Les determinacions del Pla General sobre sòl no urbanitzable s’apliquen directa i immediatament.

2. Tanmateix, es podran desenvolupar les previsions del Pla General mitjançant Plans Especials que tinguin per objectiu qualsevol de les següents finalitats:

a. Protecció del paisatge i dels elements naturals i culturals en general.
b. Protecció de les vies de comunicació.
c. Protecció d’horts, espais forestals i conreus.
d. Millora del medi i llocs rurals
e. Determinació de les condicions específiques de les activitats que es puguin emplaçar en el sòl no urbanitzable.

3. Quan així s’estableixi expressament, la formulació d’aquests Plans Especials serà obligatòria.

Art. 14 Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes

El desenvolupament de les determinacions del Pla General sobre sistemes generals es podrà fer mitjançant Plans Parcials dels sectors amb els que estiguin relacionats. Tanmateix es podran formar Plans Especials que tindran com a objecte la regulació detallada del sistema, i a més, podran contemplar la previsió de mesures de protecció, d’acord amb allò que es preveu als articles 17 de la Llei del Sòl i 76 i 77 del Reglament. El planejament especial regularà qualsevol del aspectes que defineixin l’estructura orgànica del territori, que són:

1. Sistema general viari
2. Sistema d’infrastructura de serveis tècnics.
3. Protecció de sistemes
4. Sistema de Parc Urbà
5. Sistema d’equipaments

Art. 15 Plans Parcials

1. Els Plans Parcials d’Ordenació han de contenir les determinacions previstes en els articles 13 de la Llei del Sòl i 45 i següents del Reglament i la documentació assenyalada en els articles 57 i següents del Reglament. A més, hauran d’incloure un resum de les determinacions urbanístiques.

2. Les determinacions hauran de tenir la precisió suficient per a permetre la seva immediata execució. Concretament, els Plans Parcials hauran de contemplar la destinació de detall de l’ordenació diferenciant els sòls privats dels públics; per als privats, els lliures i els edificables, i per als públics, els destinats a vials, estacionaments, edificis d’interès públic, places passatges, jardins i parcs.

3. Tanmateix, hauran de preveure la delimitació dels polígons i els sistemes d’actuació aplicables a cadascun d’ells. Posteriorment, aquestes determinacions podran ésser modificades mitjançant el procediment previst als articles 118 i 119 de la Llei del Sòl.

4. El Pla d’etapes no podrà preveure un termini superior a vuit anys per a la realització de la urbanització. De delimitar-se més d’un polígon, haurà de fixar-se l’ordre de prioritat entre ells.

5. Aquest Pla General determina, d’acord amb l’article 20 de la Llei de Mesures d’Adequació de l’Ordenament Urbanístic a Catalunya, l’aprofitament mitjà de cadascun dels sectors de planejament parcial. Els Plans Parcials podran preveure, de conformitat amb l’article 18.1 de l’esmentada Llei de Mesures, la cessió gratuïta dels sistemes inclosos pel planejament general en els sectors de planejament parcial, atorgant-los l’aprofitament mitjà del sector. Aquest aprofitament s’acumularà a l’aprofitament urbanístic de les zones, i es determinarà segons l’edificabilitat zonal ponderada quan comprendrà diverses zones de qualificació diferent; aquesta ponderació es farà tenint en compte la proporció de les superfícies d’aquestes zones dins el sector i la seva valoració relativa, amb les limitacions establertes a l’article 19 de la referida Llei urbanística Catalana.

Els polígons que es delimitin, incorporaran la part d’aquests sistemes que els correspongui, als efectes de la seva cessió.

6. Quan els Plans Parcials siguin d’iniciativa privada, hauran de preveure a més de les seves determinacions i la documentació a què es refereixen els articles 53 de la Llei del Sòl i 46 i 64 del Reglament de Planejament, els compromisos establerts a l’article 4 de la Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística de Catalunya i la documentació relacionada a l’art. 6 del Reglament de la Llei de Protecció esmentada.

7. La regulació dels projectes d’adaptació dels Plans Parcials vigents amb anterioritat a la revisió de les determinacions d’aquesta, es conté a les Disposicions transitòries i finals.

8. Els Plans Parcials podran completar les previsions d’aquest Pla General, i si és el cas, del Programa d’Actuació Urbanística, però no modificar-les, tal com disposa l’article 13 de la Llei del Sòl i els articles 43 i 44 del Reglament.

Art. 16 Plans Especials

1. Els Plans Especials no podran modificar les determinacions del Pla General, en particular les que regulen el volum i l’ús del sòl, si bé les podran precisar.
Els Plans Especials de Reforma Interior no podran modificar l’estructura general del Pla General, i si estan previstos en aquestes Normes hauran de desenvolupar les determinacions corresponents.

En qualsevol cas, aquest tipus de Plans Especials hauran de contenir la delimitació de polígons o unitats d’actuació, si bé aquestes determinacions podran ser modificades segons allò previst als articles 118 i 199 de la Llei.

Art. 17 Estudis de Detall

Els Estudis de Detall han de respectar les determinacions del Pla General, i en el seu cas, dels Plans Parcials o dels Plans Especials de Reforma Interior. En cap cas, podran reduir l’amplària dels vials ni les superfícies destinades a espais lliures, ni com a conseqüència de les seves previsions sobre alineacions, podran originar augment de volum.

L’ordenació de volums que puguin realitzar els Estudis de Detall no pot implicar augment de l’ocupació del sòl ni de les alçades màximes, ni increments de la densitat d’habitatges.

Art.18 Precisió de límits

Els límits de les zones, sectors o sistemes podran precisar-se en els corresponents Plans Parcials o Especials o Estudis de Detall, d’acord amb els següents criteris:

a. Els Ajuntaments que es produeixin hauran de respondre a:

1/ alineacions o línies d’edificació vigents;
2./ característiques topogràfiques del terreny;
3./ límits de la propietat rústica o urbana;
4./ existència d’arbres o d’altres elements d’interès.

b. No produiran distorsions en la forma de les unitats de zona, sector o sistema ni augments o disminucions de superfícies delimitades als plànols d’ordenació a escala 1:5000 d’aquest Pla General.

Quan un dels límits hagués estat precisat per un Pla Parcial o respongués a alineacions o límits de qualificació del sòl preestablertes i mantingudes per aquest Pla General, aquell límit s’adaptarà a allò que s’hagués definit pel Pla Parcial.

Art. 19 Catàleg

1. D’acord amb allò que es preveu als articles 25 de la Llei del Sòl i 86 del Reglament, s’haurà de formar un Catàleg de les construccions o edificis d’interès artístic, històric, arqueològic o típic i dels llocs i elements naturals d’interès. Aquest catàleg haurà de comprendre almenys els edificis i llocs objecte de protecció per la legislació sobre el patrimoni artístic i cultural i els Espais per aquest Pla General si fa el cas.

Aquest Catàleg serà complementari del Planejament Especial corresponent, amb el qual s’haurà de tramitar simultàniament.

2. La inclusió d’un edifici en el Catàleg pot implicar la prohibició d’enderrocar-lo, transformar-lo o de canviar-ne les característiques, tant de l’edifici com del seu entorn ambiental, o només la protecció de certs elements i cos de l’edifici. Només es poden realitzar obres de restauració i conservació i autoritzar usos adients als valors que es pretenen protegir. El Pla Especial i el Catàleg podran establir una regulació més concreta que la regulació del Pla General sobre aquests aspectes i establir nivell diferents de protecció.

3. Els edificis catalogats com d’interès històric disposaran al seu entorn d’una zona de servitud d’una dimensió necessària per a protegir l’entorn circumdant. En aquestes zones de servitud grafiades als plànols, no s’autoritzaran noves construccions en els edificis aïllats i es tindrà cura especialment dels condicionants estètics de les construccions veïnes. Les condicions de protecció dels edificis i de les zones d’influència envoltants, s’hauran de determinar en el corresponent Pla Especial de Protecció.

GESTIÓ DEL PLA GENERAL

Art. 20 Execució del Pla

1. L’execució d’aquest Pla General i dels documents que el desenvolupin correspon a l’Ajuntament, i als particulars en els termes definits per la Llei del Sòl, individualment o agrupats en Entitats Urbanístiques col·laboradores. En el marc de les seves competències específiques, les determinacions del pla poden ser executades per l’Administració de l’Estat i de la Generalitat i les Diputacions.

2. Les Entitats de gestió que es constitueixin entre administracions públiques o entre aquestes i la iniciativa privada, podran també executar el planejament.

Art. 21 Projectes d’urbanització

Per a la execució de les determinacions contingudes al Pla General i dels instruments de planejament que el desenvolupen, s’hauran de redactar Projecte d’Urbanització d’acord amb allò que preveuen els articles 15 de la Llei del Sòl i 67 i següents del Reglament de Planejament. També podran redactar-se projectes d’ocres que no tinguin per objecte executar integralment les determinacions del planejament urbanístic.

Art. 22 Concessions per a equipaments i aparcaments.

1. Sobre el sòl destinat a equipaments, que en execució del Pla General sigui de titularitat pública, l'administració competent podrà atorgar una concessió per a la construcció i explotació de l'equipament corresponent. Aquesta concessió, que no confereix drets per a ser renovada, no podrà tenir una durada superior de 50 anys.

2. L'Ajuntament podrà atorgar concessions sobre terrenys de sòl urbà adscrits a sistemes que per execució siguin de titularitat pública per a la construcció d'aparcaments soterranis. Aquesta concessió, que no dóna dret a la seva renovació, no podrà tenir una durada superior a 30 anys. Abans d'atorgar la concessió, serà necessari aprovar un Estudi de Detall en el qual es faci palesa la compatibilitat de l'ús d'aparcaments amb el propi del sistema afectat. Si es tracta de terrenys del sistema afectat. Si es tracta de terrenys del sistema d'espais lliures, s'haurà de completar la verificació de compatibilitat mitjançant la prèvia aprovació del projecte d'urbanització.

Art. 23 Execució del planejament en sòl urbà.

1. Llevat de l'execució directa de sistemes generals o del supòsit d'actuacions aïllades per a l'execució de les determinacions del planejament en sòl urbà, s'hauran de delimitar polígons o unitats d'actuació que almenys permetin una redistribució dels beneficis i càrregues derivats de l'ordenació. En el marc d'aquestes unitats d'actuació, les reserves de sòls per a jardins, places i centres docents i assistencials fetes pel Pla General són de cessió obligatòria i gratuïta.

2. Aquest Pla General conté la delimitació de vàries unitats d'actuació, i en precisa les determinacions relacionades amb els terrenys que les integren.

En qualsevol moment, d'acord amb allò que està previst als articles 117 i 188 de la Llei del Sòl i 36 del Reglament de Gestió Urbanística, es podran delimitar noves unitats d'actuació o variar-ne les delimitacions aprovades conjuntament amb el Pla General.

L'aprovació de la delimitació de la unitat d'actuació implica la iniciació del procediment reparcel·latori, produint els efectes previstos als articles 98 de la Llei del Sòl i 104 del Reglament de Gestió Urbanística.

3. S'assenyalen els polígons dimanants dels plans parcials aprovats en desenvolupament dels plans Generals anteriors als efectes de manteniment de la solidaritat de càrregues i beneficis assumida.

4. Quan no sigui possible delimitar polígons o unitats d'actuació o integrar la realització en aquests, l'execució dels sistemes generals i les actuacions aïllades en sòl urbà es farà pel procediment expropiatori.

5. Si d'aquesta execució se'n deriven beneficis especials per als sectors col·lindants o propers, es podrà repercutir les despeses, inclosa la indemnització expropiatòria, en la mesura del benefici, mitjançant contribucions especials a càrrec dels propietaris beneficiats.

La delimitació de l'àrea beneficiada per l'obra, amb la relació de propietaris afectats es farà al Pla o al Projecte d'Urbanització o d'Obres, o, per a la divisió poligonal.

Art. 24 Execució del Planejament en sòl urbanitzable.

1. Els terrenys qualificats com a sistemes, inclosos en els sectors de planejament estaran sotmesos al règim de gestió fixat en els articles 18 i 19 de la Llei de Mesures d'Adequació.

2. Quan l'obtenció dels terrenys de sistemes hagi de ser realitzada abans del desenvolupament del sector o no estiguin inclosos en el sector, s'estarà al previst als números 4 i 5 de l'article precedent.

3. De conformitat amb les disposicions legals, en sòl urbanitzable, amés de les cessions gratuïtes dels terrenys destinats a sistemes inclosos en el sector, sempre que hagin de ser de titularitat pública, és obligatori cedir gratuïtament el deu per cent de l'aprofitament mitjà al municipi, materialitzant aquesta cessió en sòl edificable en la quantia exigida.

RÈGIM DEL SÒL.

Art. 25 Règim Urbanístic.

El règim urbanístic del sòl, d'acord amb allò previst a l'article 12 de la Llei del Sòl i a l'article 19 del Reglament, es defineixen a través de:

a. Classificació del sòl segons el seu règim jurídic.
b. Determinació i regulació de la estructura general i orgànica del territori.
c. Qualificació urbanística del sòl, amb la seva divisió en zones, sectors o àrees.

Art. 26 Classificació del sòl segons el Règim Jurídic.

1. El territori ordenat per aquest Pla General es classifica als efectes del Règim Jurídic del Sòl d'acord amb allò previst als articles 78, 79 i 80 de la Llei del Sòl, i als articles 91 i 93 del seu Reglament, en sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable.

2. En els plànols d'ordenació es reflecteix la classificació inicial del sòl. El sòl urbanitzable es convertirà en urbà per mitjà dels procediments establerts a l'ordenament urbanístic essent en tot cas necessària l'aprovació definitiva del planejament parcial, la realització efectiva de les obres d'urbanització i el compliment de llurs obligacions per part dels propietaris.

3. El sòl no urbanitzable només es pot transformar en urbanitzable mitjançant el procediment de revisió del Pla General, segons es preveu a l'article 5 d'aquestes Normes.

4. L'Ajuntament, en realitzar la revisió quadriennal del Programa d'Actuació reflectirà els canvis del Règim Urbanístic del Sòl.

Art. 27 Sistemes.

1. Als efectes de determinació i regulació de la estructura general i orgànica del territori, aquest Pla General i el seu desenvolupament en Plans Parcials o Especials, assigna o haurà d'assignar alguns sòls per a :

1./ sistema viari;
2./ sistema d’infraestructura de serveis tècnics;
3./ protecció de sistemes;
4./ sistema de Parc Urbà, i
5./ sistema d'Equipaments.

2. La consideració de sistema implicarà normalment la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys, en els supòsits previstos a l'article 64 de la Llei del Sòl i d'acord amb allò que estableix, si s'escau, la regulació de cada sistema.

Art. 28 Determinacions del Pla General sobre qualificació urbanística.

1. En el sòl urbà, el Pla General precisa l'ordenació física de forma detallada de les diverses qualificacions urbanístiques.

2. En el sòl urbanitzable programat, el Pla determina els sectors de desenvolupament en Plans Parcials i els elements fonamentals de la estructura urbana i estableix a través de la qualificació urbanística la regulació genèrica dels diferents usos globals i els seus nivells d'intensitat.
En aquest tipus de sòl, la disposició detallada del sòl per a la xarxa viària, aparcaments, jardins urbans, dotacions i edificació privada resultarà de l'ordenació que proposi el Pla Parcial de conformitat amb el Pla General, si bé aquest darrer fixa en alguns casos de forma indicativa la distribució de la xarxa viària, dels espais lliures i de les dotacions al servei del sector.

3. En el sòl urbanitzable no programat s'estableixen els usos incompatibles, les característiques tècniques d'acord amb allò previst a l'article 34 del Reglament i les magnituds mínimes de cada actuació.

4. El sòl no urbanitzable estarà subjecte a les limitacions que estableixen els articles 85 i 86 de la Llei del Sòl.

INTERVENCIÓ DE LES OBRES I ACTIVITATS.

Art. 29

1. Estan subjectes a llicència municipal tots els actes a que es refereix l'article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística que es realitzin en el terme municipal. Tanmateix, és necessari obtenir llicència municipal per a la obertura de camins i senders, l'extracció d'àrids i en general per a qualsevol activitat que afecti les característiques naturals del terreny.

2. L'obligació d'obtenir prèviament la llicència en els supòsits indicats afecta també als sectors o activitats subjectes a altres competències. En cap cas, la necessitat d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres Administracions deixa sense efecte l'obligació d'obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que sense aquesta, la utilitat d'altres instàncies administratives no és suficient per a iniciar l'activitat o l'obra.

3. En relació amb els actes assenyalats al número primer, quan siguin promoguts per òrgans de l'estat, de la Generalitat o d'altres Entitats de dret públic, és també obligatòria la sol·licitud de llicència. En cas d'urgència o interès excepcional, s'haurà d'observar allò que preveu l'apartat 2 de l'article 180 de la Llei del Sòl i els articles 8 i 9 del Reglament de Disciplina Urbanística.

4. Els propietaris de terrenys i solars confrontats a via pública les característiques topogràfiques de les quals suposin possibilitat d’efectes negatius contra aquestes vies (arrastres per pluges, etc) resten obligats a la construcció del corresponent mur de contenció prèvia l’obtenció de l’oportuna llicència d’obres.

Art. 30 Caducitat.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2010/043192

1. Els terminis per a l’execució de les obres es concreten en l’article 181.1 del Decret Legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, en cas que les normes urbanístiques, les ordenances d’edificació o la reglamentació anàloga de les figures de planejament no els determinessin, i en els casos d’obres, els terminis per a començar i acabar són, d’un any i tres anys respectivament.
En ambdós casos els terminis s’han de comptar des de la data de concessió de la llicència.

2. La caducitat de la llicència ha de ser declarada per l’organisme competent per atorgar-la i determinarà l’arxiu de les actuacions.

3. El titular d’una llicència té dret a obtenir una pròrroga, tant de termini de començament com de termini d’acabament de les obres, si la sol·liciten d’una manera justificada abans d’exhaurir-se els terminis establerts. S’entén que les pròrrogues són concedides ope legis per la meitat del termini de què es tracti, i que serà vàlida l’ordenació vigent en el moment que la llicència fou atorgada, encara que s’hagués acordat la suspensió de l’atorgament de llicències en casos de pròrroga del termini d’acabament de les obres. La pròrroga de les llicències no pot ésser vàlidament demanada si no ha passat almenys la meitat del termini a què es refereix la sol·licitud. La sol·licitud i la conseqüent obtenció de la pròrroga del termini per a començar les obres no comporten, per elles mateixes, la pròrroga del termini per acabar-les.

4. Si, havent transcorregut els terminis de pròrroga ope legis, les obres no han estat començades o bé acabades, la llicència caducarà sense necessitat de l’advertiment previ, i per a començar-les o bé acabar-les, caldrà demanar i obtenir una nova llicència, ajustada a l’ordenació en vigor, llevat dels casos en què s’hagués acordat la suspensió de l’atorgament de llicències.

5. Amb la sol·licitud de pròrroga per finiment d’obres majors s’aportarà certificat del tècnic redactor en el que consti el pressupost de les obres pendents i el percentatge d’obra realitzada, i en el cas de les obres menors, s’haurà de presentar pressupost de les obres pendents signat pel titular i el promotor.

Art. 31 Sol·licitud.

1. L’interessat presentarà la seva sol·licitud acompanyada del corresponent projecte tècnic quan la naturalesa de l'objecte de la llicència ho requereixi.

2. La sol·licitud de llicència es presentarà en el Registre General de l'Ajuntament.

3. Amb les sol·licituds de les llicències s'acompanyaran els documents que, segons la naturalesa de la llicència, es determinen als articles següents.

Art. 32 Llicència de parcel·lació.

Amb la sol·licitud de la llicència de parcel·lació s'acompanyaran com a mínim, els següents documents:

a. Memòria en la qual es faci referència al Pla que estableixi les condicions de parcel·lació; es descrigui la finca a parcel·lar; es justifiqui jurídicament i tècnicament l'operació de parcel·lació i es descriguin les parcel·les resultants, amb expressió de llur superfície, emplaçament i condicions d'edificabilitat.

b. Cèdula o cèdules urbanístiques de les finques a què faci referència la parcel·lació, quan aquesta cèdula estigui implantada.

c. Certificat de domini i estat de càrregues de la finca o finques objecte de parcel·lació, expedit pel Registre de la Propietat corresponent. Si la finca o finques constessin immatriculades, s'indicarà tal circumstància, s'acompanyarà el títol o títols que acreditin el domini i se n'assenyalarà la descripció tècnica amb la indicació de la naturalesa, situació, llindars i extensió.

d. Plànol topogràfic d'informació a escala 1:500 en el qual es situïn els llindars de la finca i es representin els elements naturals i constructius existents, així com les determinacions dels Plans d'Ordenació vinculats.

e. Plànol de parcel·lació a la mateixa escala en el qual es reflecteixin les dades que consten a la Memòria.

Art. 33 Llicències d'obres d'urbanització.

1. Amb la sol·licitud de llicència d'obres d'urbanització s'acompanyaran els següents documents:

a. Plànol de situació a escala no inferior a 1:2000, en el qual es determini la localització de la finca o finques a què es refereix la llicència.

b. Cèdula o cèdules urbanístiques, si estiguessin implantades, de la finca o finques esmentades.

c. Còpia del plànol oficial acreditatiu d'haver-se efectuat la senyalització d’alineacions i rasants sobre el terreny.

d. Projecte tècnic que haurà de referir-se a moviment de terres, obres de fàbrica, pavimentació, abastament i distribució d'aigua potable, de rec i contra incendis, evacuació d'aigües i sanejament, xarxes d'energia elèctrica, enllumenat i telèfon, xarxa de distribució de gas, plantacions d'arbrat i jardineria.

e. Informe tècnic sobre les condicions geològiques dels terrenys.

2. El projecte tècnic estarà integrat com a mínim, pels següents documents:

a. Memòria descriptiva de les característiques de l'obra o servei, amb detall dels càlculs justificatius de les dimensions i dels materials que es projectin, la seva disposició i condicions. També s'haurà de referir expressament al planejament que és objecte d'execució.

b. Plànol de situació de les obres i instal·lacions, en relació amb el conjunt urbà i amb el Pla d'Ordenació en el qual estiguin incloses.

c. Plànol topogràfic amb corbes de nivell amb equidistància d'un metre, en el qual s'indiqui l'edificació i arbrat existents.

d. Plànol de perfils dels terrenys.

e. Plànols acotats i detallats de les obres i serveis projectats.

f. Pressupostos separats de les obres i de les instal·lacions amb resum general. Aquests pressupostos es composaran de mesures, quadre de preus i pressupostos generals de la contractació.

g. Plec de condicions econòmic-facultatives que regiran a l'execució de les obres i instal·lacions, amb indicació de l'ordre d'execució, dels terminis de les diverses etapes, i del termini total.

Art. 34 Llicència d'obres de nova construcció.

1. Amb la sol·licitud de llicència d'obres de nova planta, ampliació o reforma d'edificis existents, s'acompanyaran els documents següents:

a. Còpia del plànol oficial acreditatiu d'haver-se efectuat l'assenyalament d’alineacions i rasants sobre el terreny quan això sigui preceptiu.

b. Cèdula urbanística, si estigués implantada.

c. En el seu cas, fotocòpia del document oficial de resposta a les consultes efectuades prèviament.

d. Projecte bàsic.

e. Quan calgui, escriptura de mancomunitat de patis, inscrita en el Registre de la Propietat o de qualsevol altra servitud.

Si les finques confrontants fossin d'un mateix propietari, caldrà que s'acrediti la constitució d'una servitud recíproca de mancomunitat de pati, irrenunciable o irremeiable mentre alguna de les finques estigui edificada, subjectada a la condició suspensiva que qualsevol d'elles s'alieni.

f. Informe tècnic sobre les condicions geològiques dels terrenys.

2. El projecte que fa esment l'apartat anterior, contindrà les dades necessàries per a què amb el seu examen pugui comprovar-se si les obres la llicència de les quals es sol·licita, s'ajusten a la reglamentació vigent sobre l'ús i l'edificació del sòl, sense que calgui la inclusió dels detalls constructius i de la instal·lació, quan no siguin condicionants de la llicència sol·licitada. Com a mínim, el projecte estarà integrat pels documents següents:

a. Memòria en la qual es descrigui i s'indiquin les dades que no puguin representar-se numèricament i gràficament als plànols. A més, quan a l'edifici tinguessin d'exercir-se activitats industrials, caldrà que se'n conegui la categoria i situació.

b. Els plànols que s'indiquen a continuació:

Plànol d'emplaçament, a escala 1:500, en el qual s'expressi clarament la situació de la finca en relació a les vies públiques o particulars que limitin la totalitat de l'illa en la qual estigui situada amb indicació de la seva denominació i número. En aquest plànol s'acotaran les distàncies de les obres a l'eix de la via pública i l'amplada d'aquesta, així com la seva relació amb el carrer més proper i s'indicarà l'orientació, les alineacions i rasants oficials i el perímetre del pati central de l'illa, cas de que estigui previst.

Plànol topogràfic, a la mateixa escala, amb corbes de nivell amb equidistància d'un metre, en el qual s'indiqui la edificació i arbrat existent. No caldrà la presentació d'aquest plànol, sempre que els solars de què es tracti siguin edificables en illa i no existeixi desnivell apreciable entre la rasant del carrer a què tingui front i la corresponent línia de profunditat edificable.

Plànol a escala 1:500 de les construccions existents en les finques confrontats, amb expressió de dades suficients per a poder apreciar, en el seu cas, els possibles condicionants que, per a la llicència sol·licitada, puguin derivar-se'n.

Plànol de plantes i façanes principals, laterals i posteriors amb les seccions necessàries per a la seva completa intel·ligència. Aquests plànols es dibuixaran a escala 1:50 o 1:100, segons la menor o major capacitat de l'edifici; estaran acotats i en ella s'anotarà i detallarà minuciosament en forma gràfica i també numèrica, si fos possible, tot allò que sigui necessari o convenient per a facilitar-ne l'examen i comprovació, en relació amb el compliment de les ordenances que li siguin aplicables; i en especial, amb referència a les façanes i totes les parts de les obres visibles des de la via pública. En la planta i seccions es dibuixarà o pintarà, en traç discontinu, groc, el que hagi de desaparèixer i en traços discontinus separats per punts, de color roig, la nova obra. Es detallarà la posició arquitectònica dels cossos alts (xemeneies, caixes d'escala...)

c. Fotografies de la finca i les confrontats.

d. Indicació dels canals d'accés i de les connexions, de caràcter obligatori, amb les xarxes de distribució existents i expressió de les potències i cabdals necessaris en cadascun d'aquests serveis.

e. Adscripció, en el seu cas, de les galeries soterrànies, mines d'aigua o pous que existeixin a la finca, encara que estiguin abandonats, juntament amb un croquis acotat en el qual s'expressi la situació, configuració i mides dels esmentats accidents del subsòl.

f. Justificació específica de què el projecte compleix en el seu cas les següents prescripcions:

A. Normes sobre prevenció d'incendis.

B. Reserva, en el seu cas, d'espais per a aparcaments i places de garatge.

C. Previsió de la instal·lació d'antena col·lectiva de televisió.

D. Col·locació de bústies-apartats per a l'entrega de correspondència a domicili.

E. Previsió de dependències per a la guarda dels buidors de recollida d'escombraries. Quan es prevegin conductes d'abocament col·lectiu, es consignaran en els plànols del projecte les seves característiques tècniques i constructives i si estigués prevista la dotació de l'edifici per a l'incinerat d'escombraries, caldrà que s'acompanyi de fotocòpia de la llicència prèviament concedida a tal efecte.

g. Quan el solar tingui un pendent superior al 20% serà necessària la presentació del plànol topogràfic visat pel col·legi pertinent.

h. Quan el pendent del solar sigui contrari a la xarxa de clavegueram, s’especificarà el sistema de bombeig d’aigües brutes.

i. Els projectes de sol·licitud de qualsevol llicència d’obra han d’incorporar l’ajardinament a realitzar (amb espècies autòctones) a tots els espais lliures de parcel·la o patis d’illa.

j. Els projecte de sol·licitud de construcció d’habitatges hauran de preveure en el projecte la instal·lació d’un acumulador d’aigua de capacitat mínima 1000 litres per cada 150 m2 de sostre construïts.

3. Quan les obres projectades siguin d'ampliació o reforma, que afectin a l'estructura de l'edifici, amés dels documents assenyalats en aquest article, caldrà que s'aporti documentació sobre estudis de càrregues existents i resultants, i dels apuntalaments que hagin d'efectuar-se en l'execució de les obres.

4. Amb la sol·licitud de llicència per a la instal·lació i ús de grues-torre per a la construcció s'acompanyaran els següents documents:

a. Plànol d'ubicació de la grua en relació a la finca on es realitzi l'obra i el seu colindants, indicant l'altura màxima, posició del contrapés i de les àrees de l'escombrat de la pluma i del carro del que penji el ganxo, així com l'alçada de les edificacions i instal·lacions existents en la zona d'escombrat. Si s'hagués d'instal.lar en un vial, s'indicarà també l'espai màxim a ocupar per la base de recolçament de la grua.

b. Certificació de la casa instal·ladora subscrita pel tècnic competent, acreditativa del perfecte estat dels elements de la grua a muntar i d'assumir la responsabilitat de la seva instal·lació fins deixar-la en perfectes condicions de funcionament. En l'esmentada certificació deuran fer-se constar les càrregues màximes, en les seves posicions més desfavorables, que puguin ser transportades per la grua, en els diferents supòsits d'utilització que es preveguin.

c. Document visat pel corresponent col·legi oficial i expedit pel tècnic competent, acreditatiu de que aquest assumeix el control del bon funcionament i seguretat de la grua, mentre aquesta estigui en l'obra.

d.Pòlissa d'assegurances amb cobertura de la responsabilitat civil ilimitada que pugui produir el funcionament de la grua i la seva estada en obra.

La petició de llicència per instal.lació i ús de grues, podrà efectuar-se conjuntament amb la sol.licitud de llicència d'obra en que aquesta s'hagi d'utilitzar.

Art. 35 Llicència de modificació d'ús.

1. Amb la sol·licitud de llicència pe a la modificació objectiva de l'ús de l'edifici, sempre que aquesta no requereixi la realització d'obres d'ampliació o reforma, s'acompanyaran els següents documents:

a. Memòria justificativa, detallada de nou ús, amb indicació de si està autoritzat pel planejament vigent. Quan l'ús pretès comporti l'exercici d'activitats industrials, caldrà que s'hi consigni a més, la categoria i situació de les esmentades activitats.

b. Plànol d'emplaçament, a escala 1:500, en el qual s'expressi clarament la situació de la finca en referència a les vies públiques i particulars que limitin la totalitat de l'illa en què estigui situada. En aquest plànol s'indicarà l'orientació de les alineacions i rasants oficials i el perímetre del pati central de l'illa, cas de què n'hi hagi i es ressaltarà si l'edifici existent s'ajusta o no a les indicacions d'alineacions i rasants.

c. Plànol de plantes i façanes amb les seccions que calgui per a la seva completa comprensió.

d. Indicació dels canals d’accés als serveis i de les connexions de caràcter obligatori amb les xarxes de distribució existents i expressió de les potències i cabdals establerts en el cas de què aquests siguin substancialment modificats.

e. Justificació específica de què el projecte compleix, en el seu cas, les prescripcions de l’apartat f. del paràgraf 2 del article precedent.

f. Certificació expedida per facultatiu competent, acreditativa de què l’edifici és apte per al nou ús, conforme a la normativa aplicable en funció d’aquest i amb especial referència al compliment de les condicions d’estabilitat i aïllament tèrmic i acústic, així com de les normes sobre prevenció d’incendis, necessàries per a l’ús pretès.

Art. 36 Llicència de modificació d’activitat

Quan un edifici o local produeixi un canvi d’activitat que no suposi un canvi d’ús, i estant aquest degudament legalitzat, amb la sol·licitud de llicència s’acompanyarà:

a. Memòria justificativa amb els antecedents i les dades de la nova activitat.

b. Certificació expedida per un facultatiu competent, acreditativa del compliment de la normativa aplicable a l’activitat. Aquesta documentació serà obligatòria únicament quan el canvi o modificació comporti la aplicació de noves reglamentacions en l’activitat.

Art. 37 Llicències d’obres menors
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2010/043192

1. Les sol·licituds de llicència d’obres menors aniran acompanyades, en tot cas, d’un document en el qual es descriguin, estrictament i gràfica, les obres, amb indicació de la seva extensió i situació.

2. En les coses que afectin a la seguretat ciutadana, tant del personal encarregat de l’obra com del veïns o transeünts, es requerirà un facultatiu competent, director de les obres; el document acreditatiu de la existència del tècnic director haurà d'anar visat pel corresponent Col·legi Professional, i en el mateix figuraran explicitades amb la màxima exactitud, les obres a realitzar.

3. Tindran la consideració d'obres menors les següents:

A. Les realitzades a la via pública, relacionades amb l'edificació confrontant:

a. Construcció o reparació de guals o de voravies, així com la seva supressió.

b. Ocupació provisional de la via pública per a la construcció, no emparada en la llicència d'obres majors.

c. Construcció de barraques o quioscos per a l'exposició i venda (P o D).

d. Col·locació de rètols, banderes i anuncis lluminosos.

e. Col·locació d'anuncis, llevat dels situats sobre la coberta dels edificis, subjectes a llicència d'obres majors.

f. Col·locació de pals.

g. Col·locació de veles a les plantes baixes de façana a la via pública.

h. Instal·lació de marquesines per a comerços (P i D).

B. Les obres auxiliars de la construcció enunciades a continuació:

a. Establiment de barreres o tanques de precaució d'obres (D).

b. Construcció de ponts, bastides i similars (D).

c. Execució de cales, pous i sondeigs d'exploració quan encara no s'hagués atorgat llicència d'obres (D).

d. Recalç d'edificis per a construir-ne d'altres que disposin de llicència (P i D).

e. Apuntalament de façanes (D).

f. Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies o d'altres aparells elevadors per a la construcció (P i D).

g. Realització de treballs d’anivellament que no alternin en més d'un metre les cotes naturals del terreny, en algun punt ni tinguin relleu o transcendència a efectes de mesura de les alçades reguladores de l'edifici ( P i D).

h. Construcció o instal·lació de barraques provisionals d'obra.

C. Les petites obres de reparació, modificació o adecentament d'edificis següents:

a. Execució d'obres interiors en locals no destinats a habitatge que no modifiquin la seva estructura i millorin les condicions d'higiene i estètica (D).

b. Reparació de cobertes i terrats (D).

c. Pintura, estucat i reparació de façanes d'edificis no inclosos en Catàlegs d'interès històric-artístic.

d. Col·locació de portes i persianes en obertures.

e. Col·locació de reixes.

f. Construcció reparació o substitució de canonades instal·lació, desguàs i clavegueram.

g. Construcció de pous i fosses sèptiques (D).

h. Modificació de balcons, repises, elements sortints (D).

i. Canvi o reparació d'elements estructurals (P i D).

j. Execució o modificació d'obertures que afectin a elements estructurals (P i D) sense perjudici d'acompanyar-hi a més els documents exigits per aquestes Ordenances.

k. Execució o modificació d'obertures que no afectin a elements estructurals (D).

l. Formació de cambres de bany en locals comercials o magatzems (P i D).

m. Construcció i modificació d'aparadors.

n. Col·locació d'elements mecànics de les instal·lacions, en terrasses o terrats d'edificis que no estiguin emparats per la llicència d'obres (D).

o. Reposició d'elements alterats per accident o deteriorament de façanes (D).

p. Coberts lleugers oberts o tancats lateralment per envans de superfície no major de 50m2. i l'alçada total del qual no accedeixi de 5m (P i D).

q. Enderrocament d'edificis no inclosos en Catàlegs d'interès històric-artístic (P i D).
Prèvia a la concessió de la llicència d’enderrocs, en edificacions entre mitgeres, es sol·licitarà la tramitació de la llicència del projecte d’edificació corresponen, exceptuen els casos de declaració de ruïna de l’edificació preexistent.

D. Les obres en solars o patis que a continuació es relacionen.

a. Establiment de barreres i tanques definitives.

b. Construcció o enderroc de coberts provisionals d'una planta i de menys de cinquanta metres quadrats (50 m2) de superfície total (D).

c. Treballs d’anivellament a l'entorn de l'edifici construït, sempre que no s'hi produeixin variacions de més de 1'50 m. sobre el nivell natural del terreny i menys de 2'20 m. per sota d'aquest, en algun punt (D).

d. Formació de jardins quan no es tracti dels privats complementaris a l'edificació de la parcel·la, els quals estan exceptuats de llicència.

Art. 38 Requisits del projecte tècnic.

1. En totes les sol·licituds de llicència que exigeixin la presentació d'un projecte tècnic, aquest anirà signat per l'interessat i pel tècnic facultatiu competent, i visat pel corresponent Col·legi Professional, figurant-hi, juntament amb la signatura, el nom i els cognoms del tècnic.

2. El projecte tècnic detallarà les obres i instal·lacions amb la correcció de dibuix, exactitud i presentació indispensables.

3. En tots els supòsits, els plànols dels projectes tindran com a mesura màxima la de 1'50 per 1'10 m. i es presentaran doblegats a la mida A4 (UNE), amb la corresponent pestanya que en permeti el cosit a l'expedient.

4. Si les característiques del dibuix exigeixen la confecció de plànols a una mida superior a l'establerta al paràgraf anterior, s'emprarà per a llur confecció escales més reduïdes de les previstes, de manera que no sobrepassin les esmentades mides màximes.

Art. 39 Suspensió del còmput dels terminis.

El còmput dels terminis per a l'atorgament de llicències quedarà suspès, segons l'art.9 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals, durant el període concedit a l'interessat per a esmenar deficiències del projecte, el qual serà com a màxim de 15 dies comptats a partir de la notificació de les deficiències.

Art. 40 Deficiències esmenables i no esmenables.

1. Si el projecte s'ajustés estrictament als plans, normes urbanístiques, ordenances i demés disposicions aplicables, i si s'haguessin complimentat totes les obligacions imposades per aquestes ordenances, l'òrgan competent atorgarà la llicència.

2. Quan dels informes dels serveis tècnics municipals o organismes que haguessin informat la petició de llicència en resultessin deficiències, es distingirà entre les esmenables i les no esmenables.

3. S'entendrà per deficiències no esmenables totes aquelles per a la rectificació de les quals calgui introduir modificacions essencials en el projecte i en tot cas, les següents:

a. Assenyalar erròniament la zonificació que correspon a l'emplaçament de l'obra o instal·lació.

b. Projectar les obres o instal·lacions per a usos no admesos per la zonificació corresponent al seu emplaçament.

c. Aplicar un coeficient d'edificabilitat o d'utilització industrial superior.

d. Sobrepassar el nombre de plantes o en forma l'alçada o profunditat edificables.

e. No respectar les zones verdes i espais lliures previstos al planejament.

f. Incomplir les exigències previstes sobre reserva d'aparcaments quan no sigui possible adaptar el Projecte a les esmentades exigències.

g. No ajustar-se a la normativa sobre prevenció d'incendis, sense possibilitat d'adaptació del corresponent projecte.

4. Les demandes de llicència amb deficiències no esmenables, seran denegades.

5. S'entendran com esmenables aquelles deficiències no comeses en el paràgraf 3. Aquestes es notificaran a l'interessat per a que les esmeni dins del termini de quinze dies.

Si transcorren aquests terminis sense haver-ne notificat resolució expressa:

a) el peticionari de llicència de parcel·lació en sectors que disposin del planejament perceptiu aprovat, de construcció d'immobles o modificació de la seva estructura, d'implantació de noves indústries o reformes majors de les existents, podrà demanar la subrogació a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona i si en el termini d'un mes aquesta no ha notificat a l'interessat acord exprés, quedarà atorgada la llicència per silenci administratiu, en el benentès que en cap cas s'entendran adquirides per silenci administratiu facultats en contra de les prescripcions de la Llei del Sòl i del planejament;

b) si la llicència sol·licitada es refereix a activitats en la via pública o en bens de domini públic o patrimonials, s'entendrà denegada per silenci administratiu i

c) si la llicència es refereix a obres o instal·lacions menors i obertura d'establiments, s'entendrà atorgada per silenci administratiu.

Art. 41 Edificació i Urbanització.

Podrà concedir-se llicència en terrenys que no hagin assolit la condició de solar en les condicions i requisits previstos als articles 39, 40 i 41 del Reglament de Gestió.

Art. 42 Llicència d'ocupació.

Sempre que es tracti de noves construccions o de modificació d'ús que impliqui la realització d'obres no podrà utilitzar-se l'edificació o iniciar-se l'activitat sense la prèvia obtenció de la llicència d'ocupació, que atorgarà l'Ajuntament, si les obres efectivament constituïdes s'adeqüen a les autoritzades.

Art. 43 Edificis i instal·lacions fora d’ordenació o disconformes.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2010/043192

1. Els edificis i instal·lacions, o part dels mateixos, construïts abans de l'aprovació d'aquest Pla General, que resultessin disconformes amb les seves determinacions, es qualifiquen en fora d'ordenació o volum disconforme, segons l’art 102 del Decret legislatiu 1/2005 de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i l’art 119 del Reglament de la Llei.

2. Quan la situació sigui de fora d'ordenació i hagi de donar lloc, per raó del planejament, a l'expropiació, a la cessió gratuïta o bé a l'enderrocament de l'edifici, en aquells edificis i instal·lacions no s'hi podran realitzar obres de consolidació, augment de volum, modernització o increment del seu valor d'expropiació, però si les petites reparacions que exigeixi la higiene, ornat i consolidació de l'immoble. Tanmateix, en casos excepcionals, podran autoritzar-se obres parcials i circumstancials de consolidació quan no estigués prevista l'expropiació a demolició de la finca en el termini de 15 anys, comptats a partir de la data en la qual es pretén realitzar-la. En tot cas, s'autoritzaran les obres de consolidació de les parets mitgeres que calguin com a conseqüència de l'enderrocament d'edificis confrontats.

Les obres que s’autoritzin en edificis o instal·lacions fora d’ordenació, només podran realitzar-se un cop s’hagi inscrit en el Registre de la Propietat la resolució municipal per a fer constar que l’interessa’t renúncia a qualsevol increment de valor que s’hi pugui derivar.

3. Quan la disconformitat amb aquest Pla General, es refereixi a determinacions diferents de les assenyalades en el punt anterior, es a dir es tracti d’un volum disconforme amb les determinacions del Pla General, però que no quedi fora d’ordenació, s'autoritzaran obres d'ampliació, reforma o consolidació en els edificis i instal·lacions preexistents, i els canvis d’ús, sempre que siguin compatibles amb les determinacions d'aquest Pla General sobre altura, volum, separacions mínimes, ocupació de les edificacions, nombre d'habitatges i coeficient d'edificabilitat neta de la zona aplicada a la parcel·la, en la mesura que siguin aplicables per a la classe de sòl de què es tracti.

A les edificacions esmentades en aquest punt no els hi és d'aplicació allò disposat a l'article 154.3 de la Llei del Sòl en relació a l'article 156.2 del mateix text legal, sobre el règim del Registre Municipal de Solars. Tanmateix, en aquests supòsits, tampoc procedirà la declaració de ruïna prevista a l'apartat c) de l'article 183.2 de la Llei del Sòl.

Art. 44 Indústries fora d'ordenació.

Les instal·lacions i edificis industrials ubicats en sòl no urbanitzable, atesa la seva preexistència podran ésser objecte d'obres de conservació i millora sempre que no impliquin ampliació d’instal·lacions superior al 25% del sostre actualment existent, ni tampoc al 60% del sostre que podria assolir en zona industrial, sempre que compleixin amb la reglamentació d'activitats classificades.

La finca sobre la qual es desplegui l'ampliació ha d'ésser existent registralment abans de l'aprovació inicial del present Pla General. En aquestes instal·lacions no serà admès el canvi d'ús, tan sols el canvi de titularitat.

Art. 45 Obres de consolidació.

Als efectes del que disposen els articles anteriors, seran considerades com de consolidació, i per tant, no podran executar-se en els casos subjectes a expropiació, els apuntalaments i recolzaments de qualsevol mena i la construcció, reforç, reparació o substitució de murs, murs o contraforts de qualsevol mena, fàbrica o material recolzats o substituint les fàbriques existents pilars, columnes o recolzaments de qualsevol denominació, forma o material, fins i tot si aquests recolzaments s'executen per a enfortir o substituir parets de càrrega; entramats i estructures resistents de sostres, coberts, soterranis, voltats, arcs, bigues, carregadors, tirant o tornapuntes de qualsevol material i peces de pedra picada.

Pel contrari, no es consideraran obres de consolidació els xapats de pedra picada en els sòcols de les façanes sempre que el seu gruix no sobrepassi els 5 cm. i que al col·locar-los no es reforcin els fonaments, ni l'obertura de buits, quan no calgui col·locar llindars molt resistents, mentre no s'introdueixi cap mena de reforç en els brancals.