DISPOSICIONS COMUNS ALS SISTEMES D’ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

Art. 47 Definició dels conceptes.

1. Els conceptes que s'indiquen tot seguit tindran el següent significat:

a. Parcel·la. Porció de sòl urbà edificable, segons els paràmetres d'ordenació per cada zona, d'acord amb la seva normativa particular.

b. Solar. Parcel·la que en reunir les condicions de superfície i urbanització establertes en aquestes Normes és apta per ser edificada immediatament.

c. Mòdul. Porció de parcel·la edificada, mínima, indivisible, resultant de la divisió d'una parcel·la quan la capacitat edificadora s'hagi materialitzat en la forma d'habitatge o indústria, amb accessos independents i sense solars en la projecció vertical de tots els punts de llurs plantes. En tot, el mòdul mínim serà la porció de parcel·la corresponent a un habitatge o nau industrial, segons projecte que s'hagi aprovat.

Les sol·licituds de llicència per a treballs de reforma, rehabilitació, remodelació, canvis d'ús i anàlegs en edificacions corresponents a mòduls (sense complir les condicions de parcel·la) hauran d'acompanyar a la documentació general exigible una memòria justificativa de la coherència de les obres proposades en el conjunt edificat de la parcel·la o en el seu cas, de l'àmbit de l'estudi de detall.

d. Planta Baixa. Pis baix de l'edifici a nivell de sòl o dins dels límits que amb referència a la rasant assenyalen les Normes.

e. Planta Soterrània. La situada a sota de la planta baixa.

f. Planta Pis. Tota planta de l'edificació que estigui per sobre de la planta baixa.

g. Elements tècnics de les instal·lacions. Parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com els següents: filtres d'aire, dipòsits de reserves d'aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; claraboies; antenes de telecomunicació, ràdio i televisió; maquinària d'ascensor; espais per a recorregut extra dels ascensors i fins i tot, per a accés d'aquest pla del terrat o coberta; elements de suport per a estendre i assecar la roba i d'altres que comunament tinguin aquest valor d'element tècnic i que no suposin part de l'edifici que es puguin comercialitzar independentment.

h. Cossos Sortints. Són els que sobresurten de l’alineació de façana o línia de façana, o de l’alineació interior, o de l'espai lliure a l'interior de l'illa, i tenen el caràcter d'habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.

i. Elements Sortints. Són la part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l’alineació interior o de l’alineació de l'edificació.

j. Celobert. Espai no edificat situat dins del volum d'edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació.

k. Patis de ventilació. Amb aquest nom es designen espais no edificats, d'igual significació que els celoberts, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències que no siguin dormitoris o estances on s'habita normalment i que no és destinat a dormitori.

2. Els espais lliures que resulten de la separació obligatòria a llindes de les edificacions, de l'ordenació en illes, tan en sòl residèncial com industrial, hauran d'ajardinar-se amb espècies autòctones i la proposta s'incorporarà al projecte d'obra.

Art. 48 Sistemes d'ordenació de l'edificació.

1. En aquest Pla General es preveuen els sistemes d'ordenació de l'edificació següents:

a. Edificació entre mitgeres.
b. Edificació aïllada.

2. La regulació dels paràmetres específics de cada sistema d'ordenació de l'edificació es conté en el títol referent al sòl urbà i urbanitzable.

Art. 49 Planta baixa.

1. Es la primera planta per sobre de la planta soterrània, real o possible. Però, en el sistema d'ordenació segons alineacions de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella es paviment de la qual estigui situat entre 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota respectivament, que correspon a la parcel·la.

En els casos en què, en el sistema d'ordenació segons aliniacions, a conseqüència del pendent, hi hagi més d'una planta que es situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior, s'entendrà per planta baixa, per a cada tram frontal de parcel·la, la de posició inferior.

Per aquest mateix sistema d'ordenació, en els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota planta baixa de cada front com si es tractés de diferents parcel·les la profunditat de les quals sigui al punt mig de l'illa.

2. L'alçària mínima de la planta baixa serà de 3,30 m. en cas de local comercial, i de 2,80 m., per habitatges.

Caldrà tenir en compte allò que estableix l'article 53.7 sobre cossos sortints.

3. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol.

4. La planta baixa, en el sistema d'edificació aïllada, és aquella que té el paviment situat entre 1m. per sobre i 1m. per sota de la rasant natural del terreny, en el centre de gravetat de l'edifici.

5. Els entresolats o planta baixa partida es permeten a la planta baixa quan formen part del local situat en ella i no tenen accés independent des de l'exterior. També es permeten els destinats a dependències de la porteria o consergeria quan no són utilitzables com a habitatges.

Els entresolats:

a. Es separen un mínim de 3 m. de la façana que contingui l'accés principal a l'edifici, almenys en el cinquanta per cent de la seva amplada.

b. Llur alçada lliure mínima, per sobre i per sota, serà de 2,5 m. Si la part superior es destina a dipòsit de materials no caldrà que es compleixi aquesta condició.

Art. 50 Planta soterrània.

1. Les plantes soterrànies en el sistema d'ordenació segons aliniació de vial, són les situades per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d'edificació.

2. Les plantes soterrànies, en els altres sistemes d'ordenació, són tota planta enterrada o semienterrada, sempre que llur sostre sigui almenys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu.

La part de la planta semienterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa. Les plantes soterrànies no compten en els índex d'edificabilitat si l’ús és el de pàrking o d'elements tècnics propis de l'edifici, sempre que no suposin més de dues plantes i en tot cas, les plantes ulteriors no derivin del compliment de les previsions sobre places de garatge segons els diversos usos.

3. Als soterranis no és permès l'ús d'habitatge ni la ubicació en ús residencial o sanitari. Els soterranis, per sota del primer, només podran ser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades o similars.

Tanmateix podran autoritzar-s'hi d'altres usos que no siguin d'habitatge i de residència, si es dota el local de mesures tècniques segures que cobreixin els riscos d'incendi, explosió, etc., i el desallotjament de les persones amb seguretat, en aquests casos.

4. L'alçada lliure de les plantes soterrànies serà almenys de 2'20 m.

5. Les parcel.les entremitgeres que ténen façana a dos carrers que són de la mateixa propietat, poden unir els dos edificis allargant la planta soterrània sempre que el sostre de la mateixa no sobrepassi més d'un metre la línia imaginària que uneix la rasant dels dos carrers. El sostre d'aquesta planta soterrània en la seva part vista haurà d'estar ajardinat en plànols horitzontals.

Art. 51 Alçades de les plantes.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2010/043192

1. L'alçada lliure de les plantes pis no serà inferior a 2'70 m.

2. En el cas de la darrera planta, l'alçada lliure mínima podrà ser en alguns punts de 1'90 m., però el promig d'alçada interior de la planta haurà de ser com a mínim de 2'70 m.

3. Quan en els plànols s'assenyala l'alçada en metres o plantes, s'aplica el quadre d'equivalències següent:

Art. 52 Elements tècnics de les instal·lacions.

1. Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions definits en aquestes Normes, s'hauran de preveure en el projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici.

2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d’instal·lació.

Art. 53 Cossos sortints.

1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l'aliniació de l'espai lliure interior d'illa, o de l'aliniació de l'edifici, compliran, en tot cas, el que s'ha disposat en aquest article.

2. Són cossos sortints tancats els miradors, tribunes i altres similars amb tots els costats amb tancaments indesmuntables. Són cossos sortints semitancats els cossos volats que tinguin tancat solament algun dels seus contorns laterals amb tancaments indesmuntables i opacs, com són les galeries i similars que reuneixin aquestes característiques. Són cossos volats oberts les terrasses, els balcons i d'altres semblants.

3. a. La superfície en planta dels cossos sortints tancats es computarà a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.

b. Als cossos sortints semitancats, la superfície en planta computarà en un 50% a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.
Però a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable, deixarà de computar-se la part que sigui oberta per tots costats a partir d'un pla paral·lel a la línia de la façana.

c. Els cossos sortints oberts no es computaran a efectes de càlcul de la superfície del sostre edificable. es computaran a efectes de l'ocupació màxima a la planta baixa i si és el cas també a efectes de separacions als límits de parcel·la.

4. Són prohibits els cossos sortints a la planta baixa.

5. S'admeten amb les excepcions o restriccions establertes a les Normes aplicables a cada sector o zona, els cossos sortints a partir de la primera planta.

6. S'entén per pla límit lateral de vol, el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol es situa a 1m. de la paret mitgera.

7. Els cossos sortints no podran estar en una alçada inferior a 3'50 m. del nivell de la voravia, mesurada en tots els punts de la façana.

Art. 54 Vol màxim de cossos sortints.

El vol màxim dels cossos sortints, tancats, semitancats o oberts és el que s'estableix en aquest article per els diferents sistemes d'ordenació:

I. Sistema d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial.

1. A totes les zones o sectors a les quals correspongui aquest sistema d’ordenació, menys quan s’estableixi una normativa especial, regiran les següents prescripcions:

a. El vol màxim, amidat normalment al pla de façana en qualsevol punt, no podrà excedir de la quinzena part de l’amplada de vial. Si aplicant aquesta regla es resultés un vol superior a 1,50m, s’aplicarà aquesta mesura com a vol màxim. En tot cas es retirarà 30cm respecte al pla vertical que passa pel costat exterior de la voravia. Si l’edificació és de cara a vies o trama de vies de diferent amplada, per a cada un dels cossos sortints s’aplicarà la regla d’amplada corresponent a la via o tram de via a què recula, amb el límit màxim de 1,50m.

b. Els cossos sortints no podran sobrepassar un pla vertical traçat per la intersecció de l’eix de la mitgera amb la façana i que forma amb aquesta un angle de 45º. A la planta baixa els cossos sortints no podran avançar l’alineació del vial més d’una vintena part de l’amplada de la voravia.

c. No s’admeten cossos sortints tancats o semitancats en vials l’amplada del quals sigui inferior a 20m o en els edificis amb façana de longitud inferior a 7m.

2. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l’espai lliure interior de l’illa no podrà excedir d’un vintè del diàmetre de la circumferència inscriptible a l’espai lliure interior de l’illa, amb un volum màxim, en tot cas de 1,50m. A l’espai lliure interior de l’illa no es permeten cossos sortints tancats o semitancats que ultrapassin la profunditat edificable.

3. Els cossos sortints oberts podran ocupar les 2/3 parts de la longitud de façana, els tancats i els semitancats ni en podran ocupar més de la meitat d’aquella longitud. En tots dos casos, els cossos sortints venen limitats en llur distància a la mitgera, mitjançant el pla límit lateral de vol, que se situa a 50cm de la paret mitgera. Per determinar la superfície de les diferents dependències de l’habitatge, no es computarà la part edificada en cos sortint.

II. Sistemes d'ordenació d'edificació aïllada.

1. En aquest sistema d'ordenació, el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, ve limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. En els percentatges d'ocupació màxima i en les separacions als límits de parcel·la es tindran en compte els tancats, els semitancats i els oberts.

Art. 55 Elements sortints.

1. Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, para-sols i d'altres similars fixos, es limitaran en quant al vol, a tot allò disposat per als cossos sortints, amb les particularitats següents aplicables a qualsevol sistema d'ordenació:

a. S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificació enfrontada a un carrer de més de 6 m. d'amplada, i sempre que no sobresurti més d'un cinquanta de l'amplada del vial, d'una desena part de l'amplada de la voravia i de 0'40 m. quan s'afecti a menys de la cinquena part de la longitud de la façana, o de 0'10 m. si ocupen més d'aquest cinquè de façana.

b. S'admeten els elements sortints que es situïn de forma que cap dels seus punts no es trobi a una alçada inferior als 2'50 m. per sobre de la rasant de la voravia i que llur vol no sigui superior en cap punt a l'amplada de la voravia menys 0'60 m., amb un màxim de 1'50 m. i que no sigui superior a la mida del cos sortint màxim del carrer.

c. Els ràfecs podran volar del pla de façana fins un màxim de 0'45 m. per als carrers de menys de 15 m. d'amplada, i fins un màxim de 0'90 m. per als carrers de 15 o més metres.

2. Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes, els rètols, anuncis i similars, no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes.

Art. 56 Ventilació i il·luminació.

1.a. En els edificis d'habitatges, els dormitoris i estances interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació a través, almenys, de celoberts. La ventilació i il·luminació a través d'altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o estances, i les de les escales o peces interiors auxiliars, podran fer-se mitjançant patis de ventilació.

b. La ventilació i il·luminació mitjançant tècnics, sense utilització de celoberts o patis de ventilació, s'admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges no destinats a dormitoris i estances quan se n'asseguri les condicions higièniques i hi hagi l'autorització per les normes estatals i municipals sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges.

c. La ventilació i il·luminació dels locals de treball i estança destinada a l'ús comercial i d'oficines, podran realitzar-se mitjançant celoberts. Es permetrà la ventilació o il·luminació mitjançant elements tècnics de provada eficiència, que assegurin les condicions adequades d'higiene.

d. Les escales comunals, en edificis fins a planta baixa i dos pisos d'alçada; podran ventilar directament pel sostre de l'última planta, tot deixant un ull d'escala d'1 m2. de superfície en tota l'alçada i amb una dimensió mínima de 0'75 metres.

Art. 57 Obres d'ampliació.

Allò disposat sobre patis, celoberts i patis de ventilació és aplicable també a les obres d'ampliació per addició de noves plantes.

Art. 58 Celoberts.

A. Per edificis Plurifamiliars.

1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s'obren a d'altres espais lliures o vials i són mixtos els oberts a aquests espais.

2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió del celobert interior serà tal que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de 3m., i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la Taula A.

3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna o algunes de llurs cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que diu el número anterior a aquest article.
Les superfícies mínimes fixades a la taula anterior no seran aplicables a aquest celoberts.
Les parets dels celoberts mixtos es consideraran com a façanes a tots els efectes. La mida de fondària no serà més gran de l'amplada promig.

4. El celobert serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d'aquestes normes, que la mancomunitat de pati s'estableixi per escriptura pública, inscrita en el Registre de la Propietat.

Els patis mancomunats es regiran, en quant a llur forma i dimensions, amb el disposat per als patis interiors i mixtos.

5. A efectes del disposat en aquest article sobre celoberts interiors, es tindran en compte, a més, les següents regles:

a. Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis com són els safareigs.

b. L'alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície, s'amidarà en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti com a celobert servida pel celobert, fins a la més elevada.

c. El paviment del celobert estarà, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.

d. Els celoberts es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap classe entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% de la superfície del celobert.

e. No es permetrà la instal·lació d'ascensors o similars sense formar caixa opaca, que no tindrà la consideració de celobert.

B. Habitatges unifamiliars.

La dimensió i superfície mínima dels celoberts interiors que ventilin peces de superfície igual o superior a 5 m2., no serà inferior a 3x3 m.

Art. 59 Patis de ventilació.

1. Els patis de ventilació podran ésser interiors o mixtos.

2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels patis de ventilació depèn de llur alçada. La dimensió del pati serà tal que permeti inscriure en el seu interior un cercle de diàmetre mínim igual a un desè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de dos metres, que no produeixi estrangulacions en cap punt de la seva planta, de menys de dos metres i amb una superfície mínima segons la taula següent:

3. En quant als patis de ventilació regiran les següents regles:

a. No serà permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints.

b. L'alçada del pati a efectes de determinació de la seva superfície, s'amidarà en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati.

4. Els patis de ventilació mixtos compliran condicions anàlogues a les establertes per els celoberts mixtos.

5. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure, sense cap mena de tancament entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% de la superfície del pati.

Art. 60 Adaptació i moviment de terres al tipus d'ordenació aïllada i residencial.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2007/027597 i el de la MPPGO exp. 2010/043192

1. Per a les parcel·les amb pendent superior al trenta per cent (30%), que estiguin situades a zones per a les quals és obligat aquest tipus d'ordenació, regiran les condicions d’edificació següents:

Del 30 al 50 per cent:
Es disminueixen l’edificabilitat en 1/3 i l’alçada en una planta.

Del 50 al 100 per cent:
Es disminueixen l’edificabilitat en 1/2 i l’alçada en una planta.

Més del 100 per cent:
Es prohibeix l'edificació.

Les parcel·les que estiguin qualificades de subzona a1, en el cas de que tinguin un pendent superior al 30 per cent i l’edificació es desenvolupi de forma esglaonada en successius volums amb consideració de planta baixa, es permetrà justificadament la comunicació vertical amb un volum amb consideració de planta pis, sempre i quan aquest volum comuniqui les diferents plantes amb consideració de planta baixa.

2. A les parcel·les el pendent de les quals, mesurades per l’eix ortogonal a la façana, sigui superior al 40 per cent, en el sentit descendent, podran reduir la separació de l’edificació al carrer d’accés fins el 50 per cent de la separació mínima.

Tanmateix s'estableix que en el Sector UP-8, denominat l'Acampament, en la subzona A1-bis, podran reduir la separació de l'edificació al carrer d'accés fins a 3m totes aquelles parcel·les amb pendent superior al 40 per cent tan en sentit descendent com ascendent.

3. En els casos en que sigui imprescindible l'anivellament del sòl en terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:

3.a. En el cas d’anar lligat a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat.

1. Les plataformes d'anivellament tocant a les llindes no podran situar-se a més d'1'50 metres per damunt o a més de 2'20 metres per sota de la cota natural de la llinda.
En la llinda amb façana a vial no es permet alterar en cap cas la seva cota natural.

2. Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no depassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada: base) traçats des de les cotes, per damunt o per sota, possibles a les llindes.
Els murs d'anivellament de terres a les llindes no podran arribar, en cap punt, a una alçada superior a 1'50 metres per damunt de la cota natural de la llinda ni a una alçada superior a 2'20 metres per sota de la cota natural de la mateixa.
Els murs interiors de contenció de terres no podran depassar, en la part vista, una altura de 3'70 metres.

3.b. En el cas de que els moviments de terres es realitzin en una parcel·la en la que no existeix habitatge unifamiliar aïllat construït.

1. Les plataformes d’anivellament tocant a les llindes, no podran situar-se a més d'1 m per damunt o per sota de la cota natural en tots els punts de la parcel·la.
En la llinda amb façana a vial no es permet alterar en cap cas la seva cota natural.

4. S'estableix una normativa específica per a les subzones a1-bis, a2’, a3₁, a3₂, determinades en l'article 146 de la present normativa i que corresponen a àmbits territorials concrets, normativa que es regula a través de l'annex adjunt a la present normativa, d'acord amb les següents correspondències:

Art. 61 Condicions generals de les construccions.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2010/043192

A fi d’aconseguir una perfecta integració de les construccions a l’entorn i al paissatge, tan en sòl urbà com en urbanitzable programat i sòl no urbanitzable, els materials d’acabats, cobertes, tipus de xemeneies, etc, hauran de respectar les característiques de la zona establint-se a tal efecte, les següents pautes:

1. Es faran servir acabats de façanes tradicionals (maó vist, pintat, estucat...) amb colors neutres i tonalitats clares.

2. S’evitaran cobertes amb pendents superiors al 30% i acabaments de pissarra o qualsevol tipus de material que no sigui teula ceràmica, sense cap tipus d’acolorit o pintat.

3. S’evitaran els dipòsits d’aigua vistos o d’altres sortints amb material de coberta diferent al de la pròpia coberta.

4. L’enjardinament a realitzar als espais lliures de parcel·les o patis d’illa haurà de ser amb espècies autòctones com ara el pinus piner (pi pinyoner), quercus ilexs (alzina), celis australis (lledoner), murs alba (morera), quercus humilis (roure), juniperus oxycedrus (càdecs de gran tamany), així com qualsevol altra espècie de tipus mediterrània.

5. Es regularà per una ordenança específica les condicions concretes del tractament de la vegetació i el nombre d’unitats mínimes a plantar, especialment en la franja de separació entre el vial i l’edificació.

Qualsevol solució que sigui adoptada fora d’aquestes pautes, comporta la necessitat de justificar en una memòria la incidència dels materials utilitzats en l’entorn on s’insereixen, incloent estudis gràfics i cromàtics de la construcció que es projecta i del seu entorn.