Art. 62 Bases de regulació.
1. El Pla General regula de forma detallada els usos que poden afectar als terrenys qualificats com a sòl urbà.
2. En el sòl urbanitzable programat, el Pla General assenyala l'ús global de cada sector i, si és el cas, els usos complementaris. A més a més, pot fixar la proporció admissible d'usos compatibles.
3. En el sòl urbanitzable no programat, el Pla General indica l'ús predominant i la proporció obligatòria per a cada unitat urbanística integrada. La indicació de l'ús global pot fer-se de forma alternativa.
4. En el sòl no urbanitzable, el Pla General regula els usos admissibles i s'entenen prohibits els no expressament admesos.
5. Donada la seva significació, en el marc d'aquestes Normes es regulen de forma específica els usos d'habitatge, industrial, d'aparcament, extractiu i agrícola.
Art. 63 Conceptes.
1. S'entén per ús admissible aquella implantació del qual és permesa pel Pla. Els espais adscribibles a un ús admissible poden ser limitats. A més, es poden regular de forma diferenciada les unitats d'implantació de cada ús.
2. S'entén per ús prohibit aquell la implantació del qual no és permesa pel Pla.
3. S'entén per ús global el que defineix l'especialització d'un sector del planejament.
4. S'entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d'incloure el Pla Parcial que ordeni un sector de planejament.
5. Són usos compatibles aquells la implantació dels quals no és contradictòria amb l'ús global. Correspon al Pla Parcial la definitiva admissió d'aquests usos, i l'establiment, si és el cas, de mesures o limitacions per a assegurar la no pertorbació dels usos globals i complementaris.
Art. 64 Desenvolupament de la regulació d'usos.
1. Els Plans Especials de Reforma Interior poden:
a. Restringir les localitzacions i característiques dels usos.
b. Prohibir usos admesos pel Pla General.
c. Admetre usos no contemplats pel Pla General, sempre que siguin compatibles amb els expressament establerts pel Pla General i mantinguts pel Pla Especial de Reforma Interior.
2. En sòl urbanitzable no programat, el Programa d'Actuació Urbanística fixa la proporció admissible d'usos compatibles amb l'ús global. El successiu planejament parcial ha de fer la regulació concreta dels usos.
3. El sòl urbanitzable programat, el Pla Parcial regula detalladament els usos admesos.
4. El sòl no urbanitzable, els Plans Especials per a millora del medi rural poden prohibir usos que resultin perjudicials.
5. En general, els Plans Especials de protecció del patrimoni històric i cultural poden establir limitacions d'usos.
Art. 65 Classes d'usos.
A. Segons la seva funció.
1. Ús d'habitatge, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar. S'estableix les categories següents:
a. Habitatge unifamiliar. És l'edifici per habitatge, situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment i amb accés independent o exclusiu.
b. Habitatge plurifamiliar. És l'edifici per habitatges plurifamiliars amb accés i elements comuns.
2. Ús hoteler, que comprèn els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts, com poden ser hotels, apart-hotels, motels i en general els del ram de l’hosteleria. Correspon als números 65 i 66 del C.N.A.C.
3. Ús de bar, restaurants i similars. Correspon als números 651 a 653 del C.N.A.C. S'haurà de precisar l'existència de discoteques i similars, supòsit en el qual els locals es consideren adscrits a l'ús recreatiu.
4. Ús comercial. És l'ús que correspon als locals oberts al públic, destinats al comerç al detall i locals destinats a prestació de serveis privats al públic, com poden ser perfumeries, salons de bellesa, rentat, planxat i similars. Aquest ús no implica l'adscripció de la totalitat d'un edifici.
5. Ús d'oficina. En aquest ús s'inclou el de les activitats administratives i burocràtiques de caràcter privat, els de banca, borsa i assegurances els que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals. Comprèn els números 63, 755, 756 i tota la divisió 8 de la C.N.A.C. S'exceptua la rúbrica 91, serveis administratius oficials. En aquest ús es distingeix entre el supòsit en el que l'ús d'oficina coincideix amb altres usos en el mateix edifici i l'ús d'oficines exclusiu, que implica la completa adscripció de l'edifici a aquest ús. també es pot diferenciar les oficines i institucions financeres obertes al públic i als serveis privats de consulta i despatxos.
6. Ús de magatzem:
a. és l'ús que correspon a locals oberts al públic destinat al comerç, a l’engròs i els magatzems no inclosos ni directament lligats a l'activitat manufacturera.
b. Els usos comercials i magatzems que, per llurs característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats, originin o generin riscs a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses es regiran pel que s'estableix per l'ús industrial.
7. Ús industrial. S'hi comprenen les següents activitats:
1. Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes-instal·ladors, fabricants o distribuïdors o sense servei de venda directa (estocatge).
2. Indústries de materials per a la construcció.
3. Garatges.
4. Els tallers de reparació i les estacions de servei.
5. Agències de transport.
6. Les indústries d'obtenció, transformació i transport de béns.
7. les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys als béns.
8. Ús sanitari-assistencial.
1. Ús sanitari-assistencial és el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars.
2. L'ús sanitari-assistencial també inclou les clíniques veterinàries i establiments similars.
3. també comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari, com asils, llar de vells, etc.
9. Ús educatiu. Aquest ús comprèn l'ensenyament en tots els graus i modalitats.
10. Ús cultural. aquest us comprèn les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferències, sales d'art i similars i el d'activitats de tipus social, com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, col·legis i similars.
11. Ús religiós. Aquest ús comprèn les activitats de culte o directament lligades als temples i esglésies.
12. Ús recreatiu. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions del lleure i de l'espai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou el dels espectacles de tota mena. S'inclouen els serveis dels números 963 i 965 de C.N.A.C.
13. Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports.
14. Ús administratiu. Comprèn les instal·lacions afectades a qualsevol Administració Pública.
15. Abastament. Comprèn instal·lacions com mercats i escorxadors.
16. Cementiri.
17. Ús agrícola, forestal i ramader. Inclou totes les activitats de conreu i directament derivades d'aquestes, així com les explotacions forestals i les granges.
18. Ús de vialitat. És l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament pel trànsit de vehicles i persones.
19. Ús extractiu. Aquest ús comprèn les activitats d'extracció de zones i moviments de terres en general.
20. Ús d'aparcament.
B. Per la seva naturalesa.
1. Per la seva naturalesa els usos es divideixen en públics, col·lectius, privats i comunitaris.
2. Es consideren usos públics aquells que es desenvolupen en terrenys i instal·lacions de propietat pública.
3. es considera ús col·lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, relació que es defineix normalment de quotes, preus o taxes.
4. Es considera ús privat el que es desenvolupa en béns de propietat privada.
5. Es considera ús comunitari el que es desenvolupa en béns de propietat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars.
Art. 66 Usos provisionals.
1. Es consideren usos provisionals els que no estant prohibits per aquestes Normes, s'estableixen de manera temporal, no requereixen obres o instal·lacions permanents i no dificulten l'execució del Pla General.
2. Aquests usos poden autoritzar-se, d'acord amb el que l'article 58 de la Llei del Sòl estableix, a precari. Els usos i obres hauran d'aturar-se o enderrocar-se sense dret a la indemnització quan el municipi acordi la revocació de l'autorització. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, s'inscrigui en les condicions indicades, al Registre de la Propietat.