REGULACIÓ DE PARÀMETRES ESPECÍFICS

Art. 117 Paràmetres d'edificació entre mitgeres assenyalats en els plànols a escala 1:1000.

1. En els plànols d'ordenació per l'edificació entre mitgeres, es fixa la profunditat edificable.

La línia de profunditat no afecta a la profunditat edificada dels edificis preexistents que es respecta encara que la superin. No obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents, i en la nova construcció, s'haurà de respectar la profunditat edificable, la concreta delimitació de la qual resulta de la grafiada en les restants parcel·les de l'illa, d'haver-se previst diferents línies de profunditat, s'estarà a la que correspon a la parcel·la o parcel·les confrontants o col·laterals.

2. La determinació sobre calçada per l'edificació entre mitgeres es conté en els plànols d'ordenació que aplica el criteri de relació entre l'alçada, la mida del carrer i el tipus edificatori que han constituït la trama. Aquesta alçada màxima ve grafiada per cada façana i pels diversos fragments d'illa.

Aquest criteri no afecta l'alçada edificada dels edificis preexistents, que respecta, encara que superin la fixada en els plànols. No obstant això, en l'ampliació del volum o sostre edificable, i en la nova construcció s'haurà d'observar les determinacions aplicables dels plànols d'ordenació sobre alçades màximes.

Art. 118 Definició dels conceptes de l'ordenació segons edificació entre mitgeres.

Els conceptes citats tenen el significat següent:

a. Alineació de vial. És la línia que estableix al llarg dels vials els límits de l'edificació.

b. Línia de façana. És el tram d’alineació pertanyent a cada parcel·la.

c. Ample de vial. És la mida lineal entre dues bandes del carrer.

d. Alçada reguladora màxima. La que poden assolir les edificacions.

e. Nombre màxim de plantes. Les permeses dins de l'alçada reguladora.

f. Mitgeres. És la part lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s'eleva des dels fonaments a la coberts, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.

g. Illa. Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües.

h. Profunditat edificable. És la distància normal a la línia de façana que limita l'edificació per la part posterior. Defineix el pla de façana a l'espai lliure interior de l'illa.

i. Espai lliure interior d'illa. És l'espai lliure d'edificació o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el cas, que resulta d'aplicar les profunditats edificables.

j. Reculada de l'edificació. És el retrocés de l'edificació respecte a l’alineació de vial o a les mitgeres. Pot ésser d'illa, d'edificació o de plantes.

Art. 119 Alineació de vial.

1. L'alineació de l'edificació coincideix amb la del carrer o vial excepte en els casos de reculada permesa.

2. Les reculades permeses són les que disposen les Normes del Pla General en regular el règim de les diferents zones o sectors. Quan les Normes permeten reculades, s'hauran de subjectar al disposat al corresponent article.

Art. 120 Amplada de vial.

1.a. Si les alineacions de vialitat són les constituïdes per rectes i corbes paral·leles amb una distància constant en qualsevol tram del vial entre dos transversals. es prendrà aquesta distància com amplada del vial.

b. Si les alineacions del vial no són paral·leles o presenten eixamplament, estranyaments o una i altre irregularitat, es prendrà com a amplada de vial per a cada costat d'un tram de carrer comprès entre dos transversals, el mínim ample puntual en el costat i tram que es tracti.

c. S'entendrà per ample puntual de vial per a un punt d'una alineació de vial, la menor de les distàncies entre aquest punt i els punts de l’alineació oposada del mateix vial.

d. Quan per aplicació de la regla anterior resultin amplades de vial diferents per a frontals i trams pròxims d'un mateix vial i en sòl d'igual zonificació, es prendrà com a amplada de vial la mitjana que asseguri un nombre màxim de plantes uniforme.

2. L'amplada de vial és la que resulta de la real afectació a l'ús públic. Quan es tracta de parcel·les enfrontades a vials de nova obertura, l'amplada del vial serà la que en virtut del pla i del projecte d'urbanització s'afecti realment a l'ús públic i, en aquest efecte, es cedeixi i urbanitzi. Només els vials efectivament urbanitzats, o aquells per als quals s'asseguri la urbanització simultània a l'edificació, serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels vols permesos.

Art. 121 L'alçada.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2010/043192

1. L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes és l'establert a les normes aplicables a cada zona o sector.

2. L'alçada s'amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.

3. Per sobre de l'alçada reguladora màxima només es permetran:

a. La coberta terminal de l'edifici, de pendent inferior al trenta per cent, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes a una alçada no superior a la reguladora màxima i vol màxim determinat per la sortida dels ràfecs.

b. Les cambres d'aire i elements de cobertura en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de seixanta (60) centímetres.

b.1. Els badalots d’escales i ascensor, en el cas de que l’edifici tingui coberta plana, sempre que estiguin retirats 3 m. de la façana principal i posterior, i 1 m. de les laterals, i amb una alçada màxima de 3 m. per sobre del sostre de la última planta permesa.

c. Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors que s'alcin directament sobre l'alçada total reguladora màxima, que hauran de tenir una alçada mínima de 1,1 m. I no excedir els 1,80 m. La part opaca de les mateixes, serà com a màxim 1 m.

d. Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada màxima reguladora. L'alçada màxima d'aquests elements no podrà sobrepassar d'un metre en el pla de façana, podent aixecar-se fins a 1'80 m. si són opacs i 2'50 m. si són transparents, amb reixes o similars.

4. S'estableix una normativa específica per a les subzones a2’, a31, a32, determinades en l'article 146 de la present normativa i que corresponen a àmbits territorials concrets, normativa que es regula a través de l'annex adjunt a la present normativa, d'acord amb les següents correspondències:

Art. 122 Regles sobre determinació d'alçades.

La determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents:

1. Edifici amb façana a una sola via.

a. Si la rasant del carrer, presa a la línia se façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre, menor de 0'60 m., l'alçada reguladora màxima s'amidarà al centre de la façana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.

b. Si la diferència de nivells és més de 0'60 m., l'alçada reguladora màxima s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0'60 m. per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de més alta cota.

c. Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc a què, en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia es situï a més de 2 m. per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos independent.

2. Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà.

a. Si l'alçada fos la mateixa a cada cara dels vials, s'aplicaran les disposicions del número 1. anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fos una sola.

b. Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podrien corre pels carrers adjacents, fins a la longitud màxima, comptada a partir de la cantonada o última flexió del xamfrà o del punt de tangència amb l’alineació del vial de menor amplada en cas d'acord corbat, que amb un límit màxim de vint (20) metres sigui la més gran de les dues següents: una vegada i mitja l'amplada del carrer adjacent o la determinada per la intersecció sobre l’alineació del vial de menor amplada de la prolongació de la línia límit de profunditat edificable corresponent al carrer de més amplada.

A partir del punt determinat per la longitud màxima a què es refereix l'apartat anterior, s'aplicarà a la resta de la façana l'alçada pertinent al vial a què correspon com si aquesta resta constituís unitat independent.

3. Edificació amb façana enfrontada a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà.

Els edificis en solars amb façanes a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà, i l'edificació dels quals a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa, es regularan quant a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents.

4. Edificis en illes que no disposin o disposin parcialment d'espai lliure interior.

a. L'alçada reguladora es determinarà pels plànols d'ordenació. Aquesta alçada s'aplicarà fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'aliniació objecte d'edificació i de la façana oposada.

b. Els casos particulars a què donin lloc aliniacions irregulars es resoldran per equiparació amb els criteris exposats als apartats anteriors.

5. Per tal de fixar gràficament aquests criteris, s’inclou un esquema gràfic a la Memòria.

Art. 123 Regles sobre mitgeres.

1. Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades, profunditat edificable o d'altres causes puguin sortir mitgeres al descobert, caldrà retirar-les el tros necessari per a permetre l'aparició d'obertures com si es tractés d'una façana.

2. Si la mitgera que resultaria de l'edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d'intersecció sigui inferior a 30º.

En els altres casos per a poder edificar s'hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a particions de parcel·la corbades o trencades, o a parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest article.

Art. 124 Profunditat edificable.

1. La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació.

2. La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant de les façanes a la via pública, d'una figura semblant a la de l'illa.

3. En sòl urbà els plànols d'ordenació fixen la línia de profunditat edificable, segons els criteris adequats per a cada zona. Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents que es respecta, encara que superi la que resulta de l'aplicació dels criteris propis de la zona. No obstant, en l’ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents o la nova construcció, haurà de respectar la profunditat edificable, la concreta delimitació de la qual resulta de la grafiada en les restants parcel·les de l'illa i d'haver-hi previst diferents línies de profunditat, s'estarà al que correspon a la parcel·la o parcel·les contigües o confrontants. En qualsevol cas, tindrà aplicació preferent la quantificació expressa de la profunditat edificable, si els plànols d'ordenació preveuen mesura d'aquest paràmetre en metres lineals.

4. A la memòria del Pla General, s’inclou esquema gràfic sobre criteris d’aplicació als cascos urbans de Cervelló i La Palma.

Art. 125 Espai lliure interior.

1. Les zones o sectors en què es permeti l'ocupació amb modificacions de l'espai lliure interior d'illa, els límits de la qual tindran la consideració d’alineacions, se subjectaran a les previsions de cada regulació i sempre serà, en tot cas, en planta baixa.

2. El percentatge de l'edificació a l'espai interior d'illa només podrà entendre's, referit a la rasant del carrer, fins a una profunditat igual a la meitat de la distància entre l’alineació interior de l'edificació de la parcel·la i l’alineació interior oposada a l'illa.
En casos de desnivell entre façanes oposades de l'illa aquesta profunditat límit s'haurà de reduir de manera que l'edificació a l'espai lliure no ultrapassi un pla ideal traçat a quaranta-cinc graus des del límit de profunditat edificable de la parcel·la oposada a l'alçada màxima corresponent a la planta baixa. Tampoc no podrà ultrapassar el pla traçat de la mateixa manera des del límit de la profunditat edificable de les parcel.les corresponents a les altres façanes de l’illa. En casos en que la parcel.la sobrepassi la profunditat que diu el paràgraf primer d'aquest segon apartat, sense arribar a cap més carrer, la resta de la parcel·la no podrà edificar-se a més alçada que la que correspondria a un solar amb davanter a l’alineació oposada i que tingués per longitud de façana el segment interceptat en aquest davanter, per dues perpendiculars seves traçades des dels dos punts extrems posteriors del solar real.

3. En els cascos urbans, les edificacions entremitgeres que siguin inici o final d’illa, hauran d’incorporar obligatòriament en el projecte de llicència d’obres, el disseny de la tanca del pati interior d’illa, la qual no tindrà una alçada superior a 2.50 metres en cada punt de la rasant del carrer, i els materials seran els mateixos de la pròpia façana de l’edifici.

Art. 126 Reculades.

1. Les modalitats de reculades o alineacions reculades són:

a. Reculada a tot ell frontal d’alineació de l'illa.
b. Reculada a la totalitat de les plantes de l'edifici.
c. Reculada a plantes pis.

2. les alineacions reculades de la modalitat a., s'admetran sempre; en aquest cas les obres d'urbanització aniran a càrrec del propietari. L'ordenació exacta es definirà en un Estudi de Detall.

3. Les alineacions reculades a la modalitat b., o sigui, en totes les plantes i en part d'una façana d'illa, s'admeten, llevat d'expressa prohibició, si compleixen els requisits següent:

a. Que la reculada s'estengui, almenys, una longitud se 20 metres. Si es tracta d'edificis destinats a usos públics o col·lectius la longitud mínima és de 10 metres.

b. Que la reculada s’iniciï a més de tres metres de cada mitgera.

c. Que en fer-ho es diferenciïn clarament els espais de propietat privada dels de propietat pública.

Les reculades regulades en aquest apartat:

a. No donen lloc a la cessió gratuïta i obligatòria del terreny afectat per la reculada.

b. No modifiquen la profunditat edificable, que s'amidarà des de l’alineació de vial o carrer.

c. No donen lloc a augments d'alçada reguladora ni a compensacions de volums.

4. Les reculades de la modalitat c., o sigui, en plantes pis sense reculada a planta baixa, es permeten si hi concorren els següents requisits:

a. Que els edificis projectats tinguin una façana de més de 20 metres.

b. Que la reculada s'iniciï a més de 3'00 metres de cada mitgera.

c. Que la separació entre paràmetres oposats compleixi les dimensions mínimes establertes per als patis de llum mixtes.

5. A més de les regles anteriors, en matèria de reculades segueixen les següents:

a. A la planta baixa es permeten porticades formant volta d'ús general , sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada sigui, en tota l'extensió de la façana, com a mínim de 2'00 metres i l'alçada lliure mínima de 3'5 metres.

b. Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a façana de les mitgeres que resten al descobert, menys en el cas que aquestes també s'hagin reculat. A l'atorgament de qualsevol llicència d'edificació s'entendrà com a inclòs aquest condicionament.

Art. 127 Definició dels conceptes de l'ordenació segons edificació aïllada (unifamiliar i plurifamiliar).

Els paràmetres propis del sistema d'ordenació en edificació aïllada són:

a. Forma i mida de la parcel·la.
b. Ocupació màxima se la parcel·la.
c. Alçada reguladora màxima.
d. Nombre màxim de plantes.
e. Separacions mínimes.
f. Edificacions auxiliars.

Art. 128 Desenvolupament del volum edificable.

1. El volum màxim edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols de cossos sortints i d'elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona o sector, a una o més edificacions principals i destinar-se part del volum a edificacions auxiliars.

2. Quan en la regulació de la zona o sector es fixen límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o d'habitatge, o nombre màxim d'unitats d'edificació independents de resultants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, s'hauran de respectar, encara que això comporti que no es pugui aprofitar el sostre màxim possible segons l'índex d'edificabilitat.

Art. 129 Ocupació màxima de parcel·la.

1. l'ocupació màxima de parcel·la s'amidarà per la projecció sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació inclosos els cossos sortints.

2. Les plantes soterrànies resultants de rebaixos, anivellacions o excavacions no podran ultrapassar l'ocupació màxima de parcel·la excepte quan es fa menció explícita de fer-ho possible.

Art. 130 Sòl lliure d'edificació.

1. Els terrenys que quedaran lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la, no podran ésser objecte, en superfície, de cap altra aprofitament més que del corresponent a espais lliures al servei de l'edificació o edificacions aixecades com construccions auxiliars en els casos que quedi manifesta la seva possibilitat.

Aquests espais hauran d'ajardinar-se obligatòriament. En ells es reposaran també aquells arbres que existissin en la superfície ocupada per l'edificació.

Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d'aquests espais lliures, amb subjecció als requisits formals establerts en aquestes normes per als patis mancomunats o segons el previst, si és el cas, respecte als espais lliures privats mancomunats.

Art. 131 Alçada màxima i nombre de plantes.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2007/027597 i el de la MPPGO exp. 2010/043192

1. L'alçada màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis se la planta que tingui la consideració de planta baixa.

En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d'edificació, que siguin construïts sobre cada una de les plantes o parts de la planta que posseeixin la consideració de planta baixa, es subjectaran a l'alçada màxima que correspongui en raó de cada una de les parts esmentades, i l'edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

En cap dels casos, les cotes de referència de les plantes baixes podran ésser establertes amb una variació absoluta del terreny. Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de la planta baixa.

2. Les plantes soterrani, són tota planta enterrada o semienterrada, sempre que llur sostre sigui a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl anterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, en tota aquesta part, tindrà la consideració de planta baixa.

3. Per damunt de l'alçada màxima, només es permetrà:

a. La coberta definitiva de l'edifici, de pendent inferior al trenta per cent (30%) i l'arrencada de la qual se situa sobre una línia horitzontal que sigui paral·lela als paraments exteriors de les façanes situades a l'alçada no superior a la màxima i el vol de la qual no superi el màxim admès per les volades.

No s'admetrà l'ús d'elements constructius en les teulades que siguin manifestament discordants amb aquells tradicionalment utilitzats a les àrees circumdants. Les golfes resultants no seran habitables, llevat de les dels habitatges unifamiliars, que la seva superfície en planta no podrà ser superar a un terç de la planta immediatament inferior i concentrada al centre del volum.

b. Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada de seixanta (60) centímetres.

b.1. Els badalots d’escales i ascensor, en el cas de que l’edifici tingui coberta plana, sempre que estiguin retirats 3 m. de la façana principal i posterior, i 1,5 m. de les laterals, i una alçada màxima de 3 m.

c. Les baranes fins a una alçada de 1'80 m. si són transparents o de reixes.

d. Els elements bàsics de les instal·lacions, com xemeneies, antenes, parallamps.

e. Els acabaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

Art. 132 Separacions mínimes.

Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de la parcel·la, a les seves particions laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la, són distàncies mínimes a les quals es pot situar l'edificació i els seus cossos sortints.

Es defineixen per la menor distància fins els plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partició de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d'edificació, inclosos els cossos sortints.

2. Les plantes soterrànies resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d'habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes a les particions de parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveixi per a donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis i sempre que la part esmentada no excedeixi del quinze per cent de la superfície lliure.

En qualsevol altre cas hom s'haurà d'ajustar a allò disposat en relació a l'ocupació màxima de parcel·la.

3. S'estableix una normativa específica per a les subzones a2*, a2’, a3₁, a3₂, a0 i a1-bis determinades en l'article 146 de la present normativa i que corresponen a àmbits territorials concrets, normativa que es regula pels paràmetres determinats en l'article 148 de la present normativa, així com en l'annex corresponent a cada àmbit concret, que s'adjunten com a annexos, d'acord amb les següents correspondències:

Art. 133 Construccions auxiliars.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2010/043192

1. Es pot permetre en aquest sistema d'ordenació, zona unifamiliar aïllada (claus: a1/a2/a3/a4), la construcció d'edificacions o cossos d'edificació auxiliars al servei dels edificis principals, destinats a porteria, garatge particular, locals per a guarda o dipòsit de material de jardineria, piscines o anàlegs, vestidors, estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de guarda i d'altres semblants, com també barbacoes i pèrgoles.

Aquelles instal·lacions tipus tendal amb suports fixes, vetlladors, carpes, gàbies, mampares, cossos coberts de bruc, i altres similars que, independentment de la textura, fàcil muntatge, rigidesa o composició suposin un volum o impacte visual, també seran considerades com a construccions auxiliars.

2. L'espai, sostre i volum de les construccions auxiliars, a excepció de les piscines descobertes o anàlegs, que estiguin situats a la cota de terreny natural o a les plataformes d’anivellació creades i limitades per l’article 60 sobre moviment de terres, computen a efectes d'ocupació i edificabilitat màximes.

Hauran de respectar els límits màxims d’ocupació, edificabilitat i alçada regulats a l’article 148 sobre condicions d’edificació.

L’edificabilitat indicada és la suma màxima de totes les superfícies cobertes de l’edificació principal i auxiliar , corresponents a les plantes que, de conformitat amb les normes sobre ordenació, tinguin la consideració de baixos i pisos.

Les ocupacions de les construccions auxiliars computen a efectes de la ocupació màxima.

El terra de la construcció auxiliar, excepte en el cas de que sigui en substitució de terres, haurà d’estar situat a 0,60 m per sobre o per sota del nivell natural, i serà des d’aquest nivell des d’on es determinarà la seva alçada.

3. Aquestes construccions no podran situar-se en el front o façana si no és en substitució de terres en parcel·les amb el pendent ascendent respecte al carrer. Les construccions auxiliars podran situar-se :

· En qualsevol punt de la parcel·la que respecti les separacions mínimes fixades per a l’edificació principal.
· Adossades a la tanca mitgera, en zona unifamiliar aïllada (claus: a1/a2/a3), sempre que la seva llargada no superi un vint per cent (20%) de la longitud de la mitgera. A excepció de les piscines, cisternes, o altres construccions que requereixin excavació, que hauran de situar-se a 0,60 m dels límits de la parcel·la.
· Adossada a la tanca mitgera i, a l’hora, a l’edificació principal.

4. Han de tenir la coberta no practicable quan no són construïdes en substitució de terres.

5. S'estableix una normativa específica per a les subzones a2’, a3₁, a3₂, determinades en l'article 146 de la present normativa i que corresponen a àmbits territorials concrets, normativa que es regula a través de l'annex adjunt a la present normativa, d'acord amb les següents correspondències:

6. Les barbacoes hauran de respectar les separacions mínimes dels llindes de la parcel·la o estar adossada a l’edificació principal, sempre i quant aquesta compleixi amb les separacions. Al tractar-se de focus d’emissions de fums, les sortides dels seus productes de combustió o xemeneies, hauran de tenir una distància mínima mesurada en el pla horitzontal de 3 m. respecte les propietats veïnes.

Les barbacoes que ocupin menys d’1 m2 no computaran a efectes urbanístics.

7. Els tendals, no permanents, en zona qualificada d’entremitgeres, que tinguin volada sobre la via pública, s’admetran, al servei de comerços, en la planta baixa de la façana dels edificis, però sense suports que es recolzin en la via pública, i havent-los de recollir un cop finalitzi l’horari comercial. Es situaran a una alçada mínima sobre vorera o espai públic de 2.20 m.

Els tendals amb suports fixes, vetlladors, carpes o similars que no superin els 5m2, estaran exempts de computar a efectes urbanístics.

8. Es permetran passeres per accedir al garatge de l’habitatge, en parcel·les amb pendent descendent respecte el carrer. Aquestes tindran una amplada màxima de 4 m.

9. En aquells casos que per la seva construcció s’afecti l’arbrat, caldrà plantar-ne altres exemplars de similar volum i característiques en un altre lloc de la parcel·la.

Art.134 Tanques.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2010/043192

1. Les tanques que donin a espais públics s'hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants seves, encara que, en determinats casos, es permetrà de tirar-les enrere o recular-les en part amb la finalitat de relacionar més bé l'edificació principal o les edificacions auxiliars a l’alineació de vial. En aquests casos, l'espai intermedi entre l'edificació i l'alineació pública s'haurà de mantenir, sistematitzat amb jardineria a compte del propietari del sòl. L'alçada màxima de les tanques opaques serà de 0'90 m. més 0'90 m. de tanca transparent. És considerarà element opac aquell que tingui més del 50% de la seva superfície massissa.

2. L'alçada màxima de les tanques a mitgera, amb excepció del cas en el que a llinda s’adapta la topografia amb l’aplicació del màxim replè admès per l’article 60 sobre moviments de terres, no podrà ultrapassar l'alçada de 2 metres amidats des de la cota natural del terreny en aquest límit. El material d’aquesta tanca pot ser opac en tota la seva alçada.

En el cas particular de que per l’adaptació topogràfica del terreny es realitzi a la llinda el màxim replè permès, es a dir 1.50 m per sobre del terreny natural, la tanca podrà tenir una alçada màxima des del terreny natural de 2.40 m.

3. En les parcel·les amb topografia superior en 0,90 m a la rasant del carrer, la tanca estarà formada per una part opaca que no podrà superar en més de 0,20 m la cota natural del terreny, i per una part transparent de 0,90 m.

4. S'estableix una normativa específica per a les subzones a2’, a3₁, a3₂, determinades en l'article 146 de la present normativa i que corresponen a àmbits territorials concrets, normativa que es regula a través de l'annex adjunt a la present normativa, d'acord amb les següents correspondències:

5. Es permetran les marquesines de protecció dels accessos, que hauran de complir les següents característiques:

L’alçada lliure mínima ha de ser de 2’20 m, i l’alçada màxima del total de la marquesina podrà ser de 2’50 m.

L’amplària màxima serà de 4,00 m.

El vol màxim sobre la via pública que es permet és 0’20 m.

L’acabat haurà de ser amb teula ceràmica, igual que la que es col·loqui a l’habitatge.

Art.135 Adaptació topogràfica i moviment de terres.
Article modificat pel Text Refós de la MPPGO exp. 2010/043192

1. Les plataformes d'anivellament de la vora dels límits no es podran situar a més de 1'50 m. per sobre, o a més de 2'20 per sota de la cota natural del límit.

Les plataformes d'anivellament en interior de parcel·la ( menys els soterranis ), s'hauran de disposar de forma que no ultrapassin els talussos ideals de pendent 1:3 (alçada: base), traçats des de les cotes per sobre o per sota possibles als límits. Els murs d'anivellament de terres als límits no podran arribar, en cap punt, a una alçada superior a 1'5 m, per sobre de la cota natural del límit. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar, per la part vista, una alçada de 3'70 metres.

2. S'estableix una normativa específica per a les subzones a2’, a3₁, a3₂, determinades en l'article 146 de la present normativa i que corresponen a àmbits territorials concrets, normativa que es regula a través de l'annex adjunt a la present normativa, d'acord amb les següents correspondències: