CLASSIFICACIÓ DEL SÒL

CAPÍTOL PRIMER. SÒL URBÀ.

Article 168. Definició.

1. Comprèn els sòls ja consolidats per l'edificació i/o dotats dels serveis urbanístics.

2. En els supòsits de sòls que hagin adquirit la condició d'urbans per execució d'un compliment total i complert de les obligacions derivades o relacionades amb el procés ordenat del pla parcial.

Article 169. Elements de regulació.

1. Per ordenar les edificacions i usos, aquest PGO qualifica els terrenys inclosos en sòl urbà d'acord amb la zonificació establerta en l'article 119 d'aquestes Normes.

2. Als efectes d'ordenar i garantir la gestió urbana, definint aprofitaments i espais públics, es delimiten en les àrees adequades polígons o unitat d'actuació que són objecte d'una regulació detallada.

3. Per complementar la definició de les determinacions urbanístiques, es preveu per a àrees concretes la formulació de plans especials.

Article 170. Condició General sobre l'entorn urbà.

1. Qualsevol intervenció que es produeixi en sòl urbà ha d'assegurar la conservació dels valors ambientals i la unitat urbanística i funcional i de les relacions que s'estableixen entre la morfologia urbana de l'àrea intervinguda i la tipologia de l'edificació.

Article 171. Desenvolupament del Pla General.

1. El desenvolupament del PGO en el sòl urbà tan sols exigeix l'aprovació del pla especial, dels estudis de detall i/o projectes de reparcel·lació dels polígons o Unitats d'Actuació.

2. En el restant sòl urbà, l'Ajuntament podrà concedir llicències seguint el PGO sense la necessitat d'altres documents urbanístics, sense perjudici de l'obligatorietat de les cessions pertinents que aquest PGO assenyala. Pel que respecta a terrenys que no tinguin la consideració legal de solar o estiguin inclosos en polígons o unitats d'actuació se seguirà el que disposen els articles 40 i 41 del Reglament de Gestió.

Article 172. Alineacions i rasants.

1. Els plànols d'ordenació defineixen les alineacions del sòl urbà que resultaran precisades pels estudis de detall i els plans especials, els quals hauran de desenvolupar els criteris d'ordenació i d'urbanització proposats pel PGO.

2. Sens perjudici d'allò que determina l'article 19 de les presents normes urbanístiques, els estudis de detall podran precisar els límits dels espais lliures de cessió obligatòria previstos per aquest PGO a l'ordenació de les edificacions que s'hi estableixi, només, en els supòsits previstos a l'esmentat article 19.

Article 173. Estudis de detall (E.D.).

1. Els estudis de detall que facultativament es redactessin per al desenvolupament d'aquest PGO, hauran de disposar l'edificació d'acord amb les condicions d'edificació i a més a més dels plànols d'ordenació corresponents.

2. Sens perjudici d'allò que determina l'article 19 de les presents normes urbanístiques, els estudis de detall podran precisar els límits dels espais lliures de cessió obligatòria previstos per aquest PGO a l'ordenació de les edificacions que s'hi estableixi, només, en els supòsits previstos a l'esmentat article 19.

3. Els estudis de detall estaran integrats a més dels documents que assenyala l'article 26 de la Refosa, pels següents:

a) Memòria on es descrigui detalladament les construccions i usos previstos, relacionant-los amb l'organització de l'illa o illes on es desenvolupi l'estudi de detall. Si conjuntament es tramita el projecte de reparcel·lació, s'hi incorporarà la documentació pròpia d'aquest.

b) Plànols de situació de la totalitat de l'àrea d'actuació on es reflexi la vialitat, usos i construccions.

c) Plànol d'emplaçament de l'illa i vials immediats amb altimetria detallada a escala 1/500.

d) Plànols detallats de l'organització de les construccions i usos a escala 1/100 o 1/200.

Article 174. Plans Especials facultatius.

1. A més a més dels plans especials previstos com obligatoris per aquest PGO, amb caràcter facultatiu, poden redactar-se plans especials amb les finalitats previstes a l'ordenament urbanístic. Cas de tractar-se de PERI, el seu àmbit territorial ha de coincidir amb una o vàries àrees d'actuació.

2. Les determinacions dels plans especials hauran de desenvolupar, sense introduir-hi modificacions no expressament previstes per aquestes NU, les previsions contingudes en els plànols d'ordenació sèrie 8 i 9 a la regulació de les zones i àrees d'actuació.

3. Per damunt de la limitació de l'article 19 d'aquestes normes urbanístiques, i seguint un criteri de racionalitat justificada derivada d'errors materials o de fet, podrà procedir-se a la seva correcció via pla especial d'iniciativa privada, sense necessitat de forçar una modificació puntual del PGO.

Article 175. Polígons i unitats d'actuació.

1. Aquest PGO delimita en algunes àrees de sòl urbà, polígons i unitats d'actuació per a l'execució conjunta de les determinacions urbanístiques.

2. D'acord amb allò que disposa l'article 167.4 del Decret-Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, les unitats d'actuació en els supòsits a què es refereix l'article 120.3 del mateix text legal han d'estar expressament delimitades pel planejament. Per tant, la delimitació de noves unitats d'actuació i la modificació de les delimitades del planejament s'ha d'efectuar mitjançant la corresponent modificació d'aquest. L'aplicació del procediment de l'article 168 queda limitada al supòsit previst a l'article 120.4 per a l'obertura i l'eixamplament de vials.

3. Quan aquest PGO no estableixi l'ordenació detallada d'aquestes àrees serà necessari formular el corresponent pla especial o estudi de detall.

4. L'ajustament de les unitats d'actuació podrà ésser d'un 4% (quatre per cent) de les edificabilitats disposades pel pla i només pot venir motivat per un ajust d'àmbit, d'acord amb els criteris de l'article 19.

Article 176. Ordenances d'edificació i ús.

Les normes d'aquest Capítol, amb els complements i remissions que expressament s'hi preveuen, constitueixen les ordenances d'edificació i ús del sòl urbà previstes a l'article 40 del Reglament.

CAPÍTOL SEGON. SÒL URBANITZABLE PROGRAMAT.

Article 177. Definició.

1. El PGO qualifica com a sòl urbanitzable programat els terrenys, la urbanització dels quals està prevista en el seu Programa d'Actuació.
La delimitació del sòl urbanitzable programat es reflexa en el plànol de règim urbanístic del sòl.

2. Les determinacions específiques del PGO en sòl urbanitzable programat són les següents:

a) Delimitació dels sectors per al desenvolupament del PGO en pla parcial.

b) Assignació d'usos globals, fixant-ne la intensitat.

c) Previsió dels paràmetres fonamentals de l'edificació i els estàndards dels plans parcials.

d) Localització o traçat preferent, amb valor indicatiu, d'alguns dels sistemes de vialitat secundària i espais lliures i equipaments del sector.

e) Senyalització, en el seu cas, dels sistemes generals vinculats al desenvolupament de cada sector.

f) Fixació de l'aprofitament mig en cadascun dels sectors de planejament parcial.

g) Traçat de les xarxes fonamentals d'abastament d'aigua, clavegueram, energia elèctrica, enllumenat i d'altres serveis.

Article 178. Zones i usos globals.

Aquest PGO qualifica els terrenys inclosos en Sòl Urbanitzable Programat d'acord amb la zonificació establerta a l'article 1119 d'aquestes NU.

Article 179. Aprofitament mig.

1. L'aprofitament mig per a cadascun dels sectors de planejament parcial s'obté per la suma dels aprofitaments dels diversos sectors, dividida per la superfície total del sòl programat. L'aprofitament mig és el següent: 0,03.
L'aprofitament mig de cada sector queda determinat d'acord amb els paràmetres que fixa l'art. 95 i següents del Reglament de la Llei de Mesures.

2. Per calcular l'aprofitament mig de cada sector s'ha fixat un coeficient d'homogeneïtzació en base als usos globals segons la seva valoració relativa i tenint en compte les diferències de situació, preu del sòl i necessitat d'obres d'infraestructura i condicionament que es puguin establir entre ells.

Article 180. Vialitat i aparcaments.

1. El PGO dona indicacions respecte del traçat de la vialitat secundària. Correspon al pla parcial la definició de les característiques tècniques i geomètriques de la xarxa de vialitat secundària i dels aparcaments.

2. Tots els edificis han de tenir accés rodat, al menys pel que fa als serveis d'emergència.

3. Els plans parcials hauran de preveure places d'aparcament en les proporcions assenyalades als articles 9, 10, 11 i 12 de l'Annex al Reglament, havent-se d'observar les condicions previstes a l'article 7 del propi Reglament.

CAPÍTOL TERCER. SÒL URBANITZABLE NO PROGRAMAT.

Article 181. Definició.

Sense contingut

Article 182. Desenvolupament del pla.

Sense contingut

Article 183. Contingut de les bases.

Sense contingut

Article 184. Règim urbanístic transitori.

Sense contingut

Article 185. Classificació.

Sense contingut

CAPÍTOL QUART. SÒL NO URBANITZABLE.

Article 186. Definició i objectius.

1. El sòl no urbanitzable (SNU) comprèn els sectors del territori delimitats per aquest PGO com a àrees en les que no es permeten els processos d'urbanització compacta i de caràcter urbà, amb la finalitat d'assegurar la continuïtat de les condicions naturals i d'ús actuals i la preservació dels valors paisatgístics de l'Or­dal i la continuïtat dels entorns de les viles.

2. Les finalitats de la regulació del sòl no urbanitzable són les següents:

a) Protegir la terra o sòl agrari, recurs limitat i no reproduïble, sense el qual no és possible qualsevol producció agrícola. Protecció que ha d'incloure tant la limitació dels desenvolupaments urbans, com tots els factors que intervenen en llur constitució i particularment els corrents d'aigua superfi­cial o subterrània i les infrastructures de vialitat i de submi­nistre d'energia i d'evacuació de residus que permeten el bon funcionament dels teixits agrícoles.

b) Protegir i potenciar la unitat de producció familiar, en què, tradicionalment, s'ha basat l'explotació agrària dels municipis.

c) Protegir els elements naturals més destacats o que defineixen l'aspecte global del territori, preservant-ne els valors ecològics i paisatgístics.

d) Establir ordenadament els diversos usos i activitats que es poden permetre en cada tipus de sòl no urbanitzable.

e) Regular els sistemes i elements d'ús general relacionats amb l'explotació agrària, establint les determinacions que siguin necessàries per a que la població rural frueixi dels serveis col·lectius al mateix nivell que la població urbana.

f) Limitar la localització de les activitats relacionades amb l'oci i la segona residència als llocs i condicions que les facin compatibles amb l'explotació agrícola i ramadera, o la conserva­ció de les característiques del territori natural.

g) Establir els criteris sobre les característiques i localitza­ció adient de les instal·lacions d'interès públic i social, de tal manera que no puguin trencar l'equilibri de les àrees agrícoles i naturals.

Article 187. Tipus.

Es diferencien els tipus de sòl no urbanitzable següents la regulació dels quals es conté en els capítols següents:

a) Zona extractiva (prohibició d'ús).
b) Parc forestal
c) Agrícola preferent
d) Lliure permanent
e) Franja de protecció d'incendis

Article 188. Desenvolupament del pla.

1. Les determinacions que conté aquest PGO, sense perjudici de la seva immediata aplicació, podran ésser desenvolupades mitjançant pla especial que podran contemplar els objectius següents:

a) La protecció de conreus i espais forestals
b) La millora del medi rural
c) La protecció del paisatge i dels béns naturals i culturals.
d) La protecció i millora de la vialitat rural.

2. Els plans especials no podran alterar les determinacions del PGO, llevat de quan sigui per regular més restrictivament les condicions d'edificació i d'ús i per a augmentar la superfície establerta com a mínim per a les finques.

3. Els plans especials de qualsevol tipus, que persegueixen objectius diferents dels anteriorment enunciats i que incideixen en el territori qualificat com a SNU, hauran de justificar ex­pressament l'observança de les determinacions d'aquest PGO.

Article 189. Vies rurals.

1. No podrà obrir-se nous camins, vies rurals, pistes forestals o qualsevol altre tipus de vialitat si no està expressament previs­ta en aquest PGO o en els plans especials que en sòl no urbanit­zable poden desenvolupar-lo, o en els plans o programes de l'Ad­ministració d'Agricultura.

2. Tampoc podrà modificar-se el perfil longitudinal i transversal dels camins i vies rurals sense la corresponent llicència munici­pal. Tota modificació de perfils haurà de tenir especial cura de les condicions paisatgístiques i particularment l'estructura dels marges que caracteritzen el teixit agrícola.

Article 190. Usos agrícoles.

1. En l'ús d'habitatge s'estableix una categoria especial de residència agrícola, definida funcionalment per la seva relació amb l'explotació agrària i estructuralment per la seva connexió amb l'edificació auxiliar destinada a usos agrícoles. Les llicències d'obres a a l'ús d'habitatge es tramitaran d'acord amb el que estableix l'article 68 de la Refosa i el 44 del Regla­ment de gestió urbanística.

2. En l'ús agrícola s'estableixen les següents categories:

- granges
- magatzems agrícoles
- vivers i hivernacles
- cambres frigorífiques
- sitges
- coberts exclusivament destinats a guardar els estris i eines per llaurar, de superfície màxima de 3 m d'alçada, que podran ésser permesos en tots els tipus, prèvia sol·licitud de llicència municipal, acompanyada de croquis, plànol detallat i acotat de la situació de la finca, en relació a elements del territori fàcilment identificables.

Per concedir la llicència municipal d'obres per aquests tipus i categories d'ús, serà competent l'Ajuntament.

Article 191. Parcel·lacions i segregacions.

1. Queden prohibides les parcel·lacions, divisions o segregacions de terrenys que donin lloc a qualsevol de les situacions se­güents:

a) Originar superfícies inferiors a les previstes en aquest PGO i en els documents urbanístics que el desenvolupen, o a les esta­blertes per activitats agràries i forestals per la legislació corresponent. (Llei 19/1995 de 4 de juliol de modernitzacions de les Explotacions Agràries, Art. 23 i següent i l'article 140 del D.L. 1/90 de 12 de juliol).

b) Que suposin més d'un fraccionament, encara que sigui successiu en el temps, que origini finques de superfície inferior al doble de les dimensions mínimes assenyalades a la lletra anterior. En cap cas s'admeten més de cinc fraccionaments d'una finca si les resultants no tenen una superfície superior a cinc hectàrees, que tindrà la condició de finca indivisible.

c) Que no tinguin accés directe a les carreteres, camins d'accés, i altre vialitat de domini públic.

La condició establerta a la lletra b) podrà ésser excepcionada mitjançant els plans especials que desenvolupin el PGO.

2. Als efectes d'aplicació del que disposa l'epígraf anterior, s'estableix el següent:

a) Es tindran en compte les determinacions sobre vialitat reflectides en els plànols.

b) És preceptiva la sol·licitud de llicència municipal.

Article 192. Instal·lacions d'utilitat pública.

1. Llevat dels usos agrícoles, ramaders i forestals que guardin relació amb la naturalesa i destinació de la finca, així com de les construccions i instal·lacions d'obres públiques, només podran autoritzar-se les activitats i construccions que:

a) tinguin la consideració d'edificacions i instal·lacions d'uti­litat pública o interès social que hagin d'emplaçar-se en el medi rural, o

b) es tracti d'edificis aïllats destinats a vivenda familiar en els que no existeixi la possibilitat de formació d'un nucli de població.

2. En tots els casos hauran de respectar-se les incompatibilitats d'usos assenyalades en aquest Pla.

3. En la tramitació de les autoritzacions per a instal·lacions d'utilitat pública, haurà d'observar-se el següent:

a) El procediment és el previst als articles 68 de la Refosa i 44 del RGU.

b) A l'expedient haurà d'acreditar-se l'existència de la utilitat pública o interès social que vindrà determinada per llei o mitjançant declaració expressa dels òrgans urbanístics competents de la Generalitat de Catalunya. L’Ajuntament haurà de justificar aquests extrems però qui ha de valorar que concorren aquells requisits és la Comissió d’Urbanisme de Barcelona quan no vinguin atribuïts per la legislació urbanística específica.

Per tractar-se d'un concepte jurídic indeterminat hauran de tenir-se en compte les circumstàncies concretes concurrents en cada cas a fi de resoldre si les mateixes són suficients per justificar l'excepcionalitat prevista als art. 43 i 44 del Reglament de Gestió Urbanística.

c) En l'aspecte procedimental haurà de tramitar-se de manera independent amb l'obertura d'un període d'informació pública per a aquests sols efectes. També hauran d'assenyalar-se de forma expressa les raons en que es basa la necessitat de situar la instal·lació en el medi rural.

d) A la memòria del projecte s'haurà de demostrar expressament la inexistència de risc per a les zones veïnes en ordre a l'equili­bri ecològic, a les condicions naturals del sector o als valors paisatgístics.

Article 193. Nucli de població.

1. Als efectes d'allò previst a l'article 192.1.b), es conside­rarà que existeix nucli de població quan hi hagi més de 4 habi­tatges situats a l'interior d'un cercle de 250 mts de radi.

Article 194. Instal·lacions d'obres públiques.

1. Les construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, conservació i servei d'obres públiques, esmentades a l'article 192.1 d'aquestes normes, hauran d'observar les determinacions sobre emplaçament i condicions d'edificació aplicables.

2. En cap cas la intensitat màxima d'edificació superarà el 0'1 m2st/m2s. Així mateix, a l'expedient administratiu d’autorització s'acompanyarà una memòria en la que es palesin les raons que assegurin la no pertorbació dels valors naturals, paisatgístics o ambientals de l'àrea afectada o circumdant.

Article 195. Habitatges no agrícoles.

Els habitatges que es realitzin en sòl no urbanitzable hauran de complir les condicions següents:

1. Autorització d'acord amb el procediment previst als articles 68 de la Refosa i 44 del RGU.

2. Modalitat unifamiliar.

3. S'hauran de complir les determinacions sobre prevenció de la formació de nuclis de població i les condicions d'edificació previstes per a cada tipus de SNU.

Article 196. Condicions generals de les construccions..

1. A fi d’aconseguir una perfecta integració de les construccions a l'entorn i al paisatge, els materials d'acabats, cobertes, tipus de xemeneies, volades, etc., hauran de respectar les carac­terístiques de la zona establint-se, a tal efecte, les següents pautes constructives:

a) S'utilitzaran en els acabaments de façana algun dels dos tipus que es ressenyen a continuació:

- Acabament de plaquetes ceràmiques o maó vist.

- Estucat i pintat blanc o d'altra color neutre de tonalitat clara.

b) S'evitaran les cobertes amb pendent superiors a un 30% i amb acabaments de pissarra o qualsevol altre tipus de material que no sigui teula ceràmica, sense cap tipus d'acolorit o pintat.

c) S'evitaran els dipòsits d'aigua vistos o d'altres sortints amb material de coberta diferent al de la pròpia coberta.

Qualsevol solució que sigui adoptada fora d'aquestes pautes, comporta la necessitat de justificar en una memòria la incidència dels materials utilitzats en l'entorn on s'insereixen, incloent estudis gràfics i cromàtics de la construcció que es projecta i del seu entorn.

2. Es prohibeixen els tancaments per tanques amb material d'obra, d'alçada superior a 0,50 m., llevat dels llindars en vies de circulació ràpida. En tot cas, es prohibeixen les tanques opa­ques. Les tanques es separaran respecte de l'eix dels vials sis metres en el supòsit de camins d'accés i quatre metres en el cas d'altres vials. D'acord amb l'art. 388 del Codi Civil, els propietaris de fin­ques rústegues podran tancar les seves propietats sense cap imposició respecte a la distància mínima dels camins rurals.

3. A la zona on existeixi arbrat, les edificacions es realitza­ran de manera que subsisteixi la major part possible d'aquest, per la qual cosa, en els plànols i memòria del projecte, s'espe­cificarà la situació de l'arbrat i les mesures preses per a la seva protecció.

En la plantació d'arbrat es prohibeixen les espècies que no pertanyin a les comunitats arbòries existents a la zona.

4. La instal·lació de tancs o dipòsits no haurà d'ésser visible des de qualsevol punt exterior de la finca en qüestió.

Article 197. Condicions de procediment.

1. El municipi instarà la inscripció com a indivisible de les finques afectes a l'edificació per a la que es concedeix llicència o autorització, condicionant-se'n l'eficàcia a l'acre­ditació de l'esmentat assentament registral.

2. En el procediment d'atorgament de les autoritzacions es donarà audiència als propietaris limítrofes. A tals efectes, els projec­tes hauran d'anar acompanyats d'una relació dels esmentats pro­pietaris.

3. A la vegada, caldrà aportar certificacions registrals dels assentaments referents a la finca respecte de la qual es sol.licita l'autorització o llicència, així com, si és el cas, de la finca matriu.

4. En tot cas, l'atorgament de qualsevol llicència i autorització està supeditada al compliment de les normes generals i específi­ques sobre condicions higièniques, en especial, evacuació d'ai­gües residuals i tècnico-constructives, dictades per les diverses administracions competents.

A aquest efecte, juntament amb la documentació del projecte tècnic, exigida amb caràcter general per a realitzar l'edifica­ció, caldrà aportar:

a) Documents detallats explicatius de la localització, amb plànols acotats de l'edifici projectat.

b) Plànols i memòries explicatives de la captació i portada d'aigua, especificant: el punt de captació, canalització, detalls constructius i materials emprats a l'obra, amb referència específica d'aquells utilitzats per assegurar la impermeabilit­zació i els drenatges necessaris. S'especificarà, a més, l'ús al qual es destina, aportant el certificat sanitari oficial corres­ponent acreditatiu de la seva potabilitat.

c) Especificació del sistema elegit per a la depuració, tracta­ment i destí de les aigües residuals, tenint en compte la prohi­bició de construcció de pous negres, mines filtrants, etc., així com el desguàs d'aigües fecals sense depuració prèvia. Per a tal fi s'aportaran els plànols i memòries explicatives, amb especifi­cació del punt de destí i canalització, així com els detalls constructius i materials emprats a l'obra, en especial els que han d'assegurar la impermeabilització i depuració dels aboca­ments.

d) En el cas concret de vaqueries, granges porcines i avícoles, així com de les activitats de cunicultura, subjectes al Reglament d'Activitats Molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses de 30 de novembre de 1961 (RAMINP), caldrà seguir amb caràcter previ a l'obtenció de la corresponent llicència municipal d'edificació, la tramitació de l'expedient previst als articles 29 i següents de l'esmentat reglament. S'especificarà concretament cadascuna de les solucions adoptades, responent a cadascun dels articles als quals fa referència el RAMINP i, en especial, la necessitat d'obrir un període d'informació pública, amb notificació als veïns immediats, durant el tràmit de sol·licitud de llicència.

Hauran d'especificar-se mitjançant plànol detallat, la situació del fossar de purines i dipòsit de cadàvers, la seva localit­zació respecte a tots els restants edificis en un àrea de 100 m de radi, amb l'especificació de l'ús de cadascun; la seva loca­lització respecte a tots els canals, sèquies, clamors i ramals de rec a una distància inferior de 150 m o en seu defecte, el més proper.

Haurà d'especificar-se mitjançant plànol detallat la solució constructiva per al dipòsit de purines i fossar de cadàvers per tal d'assegurar-ne la impermeabilització i a la vegada el procés previst per a la transformació dels residus produïts, el temps de permanència en cadascun dels dipòsits, el tractament si n'hi hagués i el destí final.

En el cas que la solució adoptada sigui la de l'aprofitament de la matèria orgànica, producte de l'esmentat procés de trans­formació, per a l'adob dels sòls de conreu de la zona, caldrà aportar un plànol de destinacions amb l'especificació de:

a) Nom i adreça dels receptors dels residus orgànics, així com de la superfície i localització dels terrenys disponibles.

b) La quantitat anual de residus orgànics que cadascun dels receptors es compromet a rebre sobre el seu propi terreny.

c) Modalitat o forma de transport dels residus orgànics des del seu origen al sòl agrícola.

d) El tipus de conreu de cada part de terreny.

El plànol de destinacions haurà d'ésser renovat cada cop que es produeixin modificacions en l'extensió del terreny agrícola, en el tipus de conreu o canvi del propietari de qualsevol terreny receptor dels esmentats residus.