DISPOSICIONS COMUNS D’ORDENACIÓ

CAPÍTOL PRIMER. PARÀMETRES D'ORDENACIÓ.

Article 46. Definició.

S'estableixen els següents paràmetres d'ordenació:

1. L'índex d'edificabilitat bruta o per zona és el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m2st/m2s (metre quadrat de sostre edificable/metre quadrat de sòl) de l'àrea de referència de cada unitat de zona.

2. La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que, de confor­mitat amb les normes sobre ordenació, tinguin la consideració de baixos i pisos.

Seran computades també, per al càlcul d'aquesta superfície, les corresponents als cossos sortints tancats o semitancats, les de les edificacions o cossos d'edificació auxiliars i les de les edificacions existents que es conservin.

No seran computades les superfícies d'accessos públics sota pòrtics, ni els porxos oberts, ni les superfícies de sostre per a dotacions públiques, ni els cossos sortints oberts.

3. L'envoltant màxim d'edificació és el que resulta en funció dels paràmetres o constants en cada sistema d'ordenació.

4. L'índex d'edificabilitat neta d'edificació de parcel·la és el resultant de dividir l'edificabilitat màxima permesa en cada parcel·la, per la seva superfície. L'edificabilitat màxima perme­sa és el resultat de la distribució entre totes les parcel·les, de l'edificabilitat neta de cada unitat de la zona o sector. En el còmput de l'edificabilitat, s'inclouran les superfícies de totes les plantes per sobre de la planta soterrani. En l'edificabilitat també es computaran els cossos sortints tancats o semitancats, els celoberts i els patis de ventilació. L'edifi­cabilitat total computada, no superarà en les parcel·les en pendent, la que resulti de l'edificació en terreny en pla horit­zontal.

5. La densitat d'habitatge és l'índex que indica el nombre més alt d'habitatges admesos en un àrea. S'expressa en habitatges per hectàrea.

6. La superfície de sòl d'aprofitament privat comprèn els te­rrenys d'un sector o àrea no adscrits a sistemes i, per tant, d'acord amb les condicions que siguin aplicables, susceptibles d'ésser edificats o utilitzats per a usos privats.

CAPITOL SEGON. DISPOSICIONS COMUNES ALS SISTEMES D'ORDENACIÓ DE L'EDIFICACIÓ.

Article 47. Definició dels conceptes.

1. Els conceptes que s'indiquen tot seguit tindran el següent significat:

a) Parcel·la

Porció de sòl urbà edificable.

b) Solar

Parcel·la que per reunir les condicions de superfície i urbanit­zació establertes en aquestes Normes és apta per ésser edificada immediatament.

c) Planta baixa

Pis baix de l'edifici a nivell del sòl o dins dels límits que amb referència a la rasant assenyalen les Normes.

d) Planta soterrani

La situada a sota de la planta baixa.

e) Planta pis

Tota planta de l'edificació que estigui per sobre de la planta baixa.

f) Elements tècnics de les instal·lacions

Parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com els següents: Filtres d'aire; dipòsits de reserves d'aigua, de refrigeració o acumuladors; conductes de ventilació o de fums; claraboies; antenes de telecomunicació, ràdio i televisió; ma­quinària d'ascensor; espais per a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per accés d'aquests al pla del terrat o coberta; elements de suport per estendre i assecar la roba i d'altres que comunament tinguin aquest valor d'element tècnic i que no suposin parts de l'edifici que es puguin comercialitzar independentment.

g) Cossos sortints

Són els que sobresurten de l'alineació de façana o línia de façana, o de l'alineació interior, o de l'espai lliure a l'inte­rior de l'illa, i tenen el caràcter d'habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts.

h) Elements sortints

Són la part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació o línia de façana o de l'alineació interior o de l'alineació de l'edificació.

i) Celobert

Espai no edificat situat dins del volum d'edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació.

j) Patis de ventilació

Amb aquest nom es designen espais no edificats, d'igual signifi­cació que els celoberts, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències que no siguin dormitoris o estances on s'habita normalment i que no és destinat a dormitori.

Article 48. Sistemes d'ordenació de l'edificació.

1. En aquest PGO es preveuen els sistemes d'ordenació de l'edificació següents:

- Edificació entre mitgeres.
- Edificació aïllada.

2. La regulació dels paràmetres específics de cada sistema d'or­denació de l'edificació es conté en el títol referent al sòl urbà i urbanitzable.

Article 49. Planta Baixa.
Ampliació Art. 49.1bis de les NNUU del PGO segons exp. 2014/054971 (DOGC de 19/02/2016).

1. Es la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. Però, en el sistema d'ordenació segons alineacions de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella el pavi­ment de la qual sigui situat entre 0,60 m. per sobre o 0,60 m. per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la parcel·la.

En els casos en què, en el sistema d'ordenació segons alinea­cions, a conseqüència del pendent, hi hagi més d'una planta que se situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior s’entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la la de posició inferior.

Per aquest mateix sistema d'ordenació, en els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota planta baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la profunditat de les quals sigui al punt mig de l'illa.

La planta baixa, per a ésser habitable, haurà de tenir entre el sòl i el paviment, una cambra d'aire de 0,20 m, o paviment de ciment Portland artificial impermeable amb un gruix de 0,20 m.

1bis. A l'àmbit del nucli urbà de la zona alta de Corbera, amb carrers estrets i amb finques amb un gran desnivell que originen façanes posteriors per sota de la rasant del vial, s'admeten casos particulars en els quals les plantes pis es poden situar per sota de la rasant del vial. Aquests casos particulars s'han de definir mitjançant pla especial (PE), tal i com estableix l'article 140 bis.

2. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plan­tes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol.

3. Els entresolats o planta baixa partida es permeten a la planta baixa quan formen part del local situat en ella i no tenen accés independent des de l'exterior. També es permeten els destinats a dependències de la porteria o consergeria quan no són utilitza­bles com a habitatges.

Els entresolats:

a) Se separen un mínim de tres (3) metres de la façana que con­tingui l'accés principal a l'edifici, al menys en el cinquanta per cent (50%) de la seva amplada.

b) Llur alçada lliure mínima, per sobre i per sota, serà de 2,50 metres. Si la part superior es destina a dipòsit de materials, no caldrà que es compleixi aquesta condició, però com a mínim hauran de tenir una alçada de 2 metres.

Article 50. Planta Soterrani.
Modificació Art. 50 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.
Modificació Art. 50 de les NNUU del PGO segons exp. 2014/054971 (DOGC de 19/02/2016).

1. Les plantes soterrani en el sistema d'ordenació segons alinea­ció de vial, són les situades per sota de la planta baixa, tin­guin o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d'edificació.

2. Les plantes soterrani, en els altres sistemes d'ordenació, són tota planta enterrada o semi enterrada, sempre que la part supe­rior de llur sostre sigui a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de la planta semi enterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

3. Les plantes soterrani no compten en els índex d’edificabilitat, si l'ús és el de parking o d'elements tècnics propis de l'edifici, sempre que no suposin més de dues plantes i en tot cas les plantes ulteriors no derivin del compliment de les previsions sobre places de garatge segons els diversos usos. excepte aquelles plantes soterrani amb ús disconforme amb el pla general vigent que limitaran l’augment de l’edificabilitat de l’edifici.

3. Als soterranis no és permès l'ús habitatge ni la ubicació en ús residencial o sanitari. Els soterranis, per sota del primer, només podrán ésser dedicats a aparcaments, instal·lacions tècniques de l'edifici, cambres cuirassades i similars.

Tanmateix, podran autoritzar-s'hi d'altres usos que no siguin d'habitatge i de residència, si es dota el local de mesures tècniques segures que cobreixen els riscos d'incendi, explosió, etc.., i el desallotjament de les persones amb seguretat en aquest casos.

4. Les plantes soterrani amb façana a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d’edificació no es permet l’ús d’habitatge ni la ubicació d’habitacions en l’ús hoteler o sanitari-assistencial. S'exceptua d'aquesta limitació les plantes resultants dels casos particulars definits en el punt -1bis- de l'Art. 49 (planta baixa), en els quals les plantes sota rasant tenen la consideració de planta pis. La resta de plantes soterrani només es permet l’ús de garatge, trasters i instal·lacions.

5. 4. L’alçada lliure de les plantes soterrani serà al menys de 2,20 m. Tanmateix, l’alçada lliure no podrà ser inferior a la mínima establerta per la normativa sectorial en funció de l’ús que se li doni al soterrani.

Article 51. Alçades de les Plantes Pis.

1. L'alçada lliure de les plantes pis no serà inferior a 2,50 m.

2. En el cas de la darrera planta, o planta coberta l'alçada lliure mínima podrà ésser en alguns punts d'1,80 m. però el promig d'alçada interior de la planta haurà d'ésser com a mínim de 2,20 m.

3. Quan en els plànols s'assenyala l'alçada en metres o plantes s'aplica el quadre d'equivalències següent:

4. En el cas que per la distribució del volum interior de l'obra projectada no es pugui determinar el nombre de plantes de forma concreta, regirà com a determinant el límit màxim de metres d'alçada.

Article 51 bis. Planta Coberta

Es el pla horitzontal constituït per elements resistents situat per sota de l'alçada reguladora màxima, i que conté l'arrencada de la coberta (plana o inclinada).
Aquest pla horitzontal no comptabilitza dins del nombre de plan­tes màxim admès per la normativa en cada zona.
Pel demés, es regirà pel que disposen els articles 124 i 134 de la normativa, i la pàgina 45 de la memòria pel que fa al sòl urbà de casc de la part alta de Corbera.

Article 52. Elements tècnics de les instal·lacions.

1. Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes normes, s'hauran de preveure en el projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici.

2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d’instal·lació.

Article 53. Cossos sortints.

1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats, semitan­cats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l'ali­neació de l'espai lliure interior de l'illa o de l'alineació de l'edifici compliran, en tot cas, el que s'ha disposat en aquest article.

2. Són cossos sortints tancats els miradors, tribunes i altres similars amb tots els costats amb tancaments indesmuntables. Són cossos sortints semitancats els cossos volats que tinguin tancat solament algun dels seus contorns laterals amb tancaments indes­muntables i opacs, com són les galeries i similars que reuneixin aquestes característiques. Són cossos volats oberts les terras­ses, els balcons i d'altres semblants.

3. a) La superfície en planta dels cossos sortints tancats es computarà a efectes de l'índex d'edificabilitat net i de la superfície del sostre edificable.

b) En els cossos sortints semitancats, la superfície en planta computarà en un cinquanta per cent a efectes de l'índex d'edifi­cabilitat net i de la superfície del sostre edificable.

Però, a efectes del càlcul de la superfície del sostre edifi­cable, deixarà de computar-se la part que sigui oberta per tots costats a partir d'un pla paral·lel a la línia de façana.

c) Els cossos sortints oberts no es computaran a efectes de càlcul de la superfície del sostre edificable. Es computaran a efectes de l'ocupació màxima a la planta baixa i si és el cas també a efectes de separacions als límits de parcel·la.

4. Són prohibits els cossos sortints a la planta baixa.

5. S'admeten, amb les excepcions o restriccions establertes a les Normes aplicables a cada zona o sector, els cossos sortints a partir de la primera planta.

6. S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a un metre de la paret mitgera.

7. Els cossos sortints no podran estar a una alçada inferior a 4 m. del nivell de la voravia.

Article 54. Vol màxim dels Cossos sortints.

El vol màxim dels cossos sortints, tancats, semitancats o oberts és el que s'estableix en aquest article per als diferents siste­mes d'ordenació:

I. Sistema d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial:

1. A totes les zones o sectors a les quals correspongui aquest sistema d'ordenació, menys quan s'estableixi una normativa espe­cial, regiran les següents prescripcions: El vol màxim, amidat normalment al pla de façana en qualsevol punt, no podrà excedir de la dècima part de l'amplada de vial. Si aplicant aquesta regla en resultés un vol superior a 1,50 m., s'aplicarà aquesta mida com a vol màxim. En tot cas, es retirarà 30 cm. respecte del pla vertical que passa pel costat exterior de la voravia. Si l'edi­ficació és de cara a vies o trams de vies de diferent amplada, per a cada un dels cossos sortints s'aplicarà la regla d'amplada corresponent a la via o tram de via a què recula, amb el límit màxim d'1,50 m.

Els cossos sortints no podran sobrepassar un pla vertical traçat per la intersecció de l'eix de la mitgera amb la façana i que forma amb aquesta un angle de 45%.

No s'admeten cossos sortints tancats o semitancats en vials l'amplada dels quals sigui inferior a 8 metres.

2. El vol màxim dels cossos sortints oberts a l'espai lliure interior de l'illa no podrà excedir d'un vintè del diàmetre de la circumferència inscriptible a l'espai lliure interior de l'illa, amb un vol màxim, en tot cas, d'1,50 m.

A l'espai lliure interior d'illa no es permeten cossos sortints tancats o semitancats que ultrapassin la profunditat edificable, ni tan sols en planta baixa.

3. Els cossos sortints oberts podran ocupar les 2/3 parts de la longitud de la façana, els tancats i els semitancats no en podran ocupar més de la meitat d'aquella longitud. En tots dos casos, els cossos sortints vénen limitats en llur distància a la mitgera mitjançant el pla límit lateral del vol, que se situa a 100 cm. de la paret mitgera.

Per a determinar la superfície de les diferents dependències de l'habitatge, no es computarà la part edificada en cos sortint.

II. Sistemes d'ordenació d'edificació aïllada

1. En aquest sistema d'ordenació, el vol dels cossos sortints, tancats o semitancats, ve limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. En els percentatges d'ocupació màxima i en les separacions als límits de parcel·la es tindran en compte els tancats, els semitancats i els oberts.

En el cas de les separacions a carrer es permetrà el vol de cossos oberts amb un màxim d'un metre.

Article 55. Elements sortints.

1. Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, parasols i d'altres de similars fixos es limitaran, quant al vol, a tot el disposat per als cossos sor­tints amb les particularitats següents, aplicables als sistemes d'ordenació en alineació de vial:

a) S'admeten els elements sortints a la planta baixa d'una edificació enfrontada al carrer de més de 6 m. d'ample, i sempre que no sobresurtin més d'un cinquantè de l'ampla del vial, d'una desena part de l'amplada de la voravia, i d'un 0,40 m. quan afectin a menys de la cinquantena part de la longitud de la façana, de 0,10 m si ocupen més d'aquest cinquè de façana.

b) S'admeten els elements sortints que se situïn de forma que cap dels seus punts no es trobi a una alçada inferior als 2,50 m. per sobre de la voravia i que llur vol no sigui superior en cap punt a l'amplada de la voravia menys 0,60 m., amb un màxim d'1,50 m., i que no sigui superior a la mida del cos sortint màxim del carrer.

c) Els ràfecs, en els sistemes d'ordenació segons alineació de vial, podran volar del pla de façana fins un màxim de 0,80 m, per als carrers de menys de 15 m i fins un màxim de 1,20 m per als carrers de 15 o més metres.

d) els ràfecs, en els sistemes d'ordenació d'edificació aïllada, només podran volar un 15 % de la franja de separació que les edificacions han de mantenir amb els límits de parcel·la, amb un màxim d'1 metre.

En el cas de les separacions a carrers es permetrà el vol dels ràfecs, dins de la franja de separació que han de mantenir les edificacions, fins a 1 metre a totes les subzones.

2. Els elements sortints, com els rètols i similars no perma­nents es limitaran al següent:

a) Els rètols en planta baixa hauran de situar-se de forma que cap dels seus punts no es trobi a una alçada inferior als 2,40 m. per sobre de la rasant de la voravia, amb un vol màxim de 20 cm. En el cas que el vol del rètol sobresurti menys de 5 cm, es podran situar a una alçada inferior.

b) Els rètols bandera podran volar amb un màxim d'1,50 m. l'am­plada de la voravia menys 0,60 m.; en carrers de 4 o menys metres o amb voravies menors d'1,00 m. no s'admetrà la instal·lació de rètols bandera.

c) Per sobre de la coberta, serà imprescindible que se situïn per sobre de l'alçada reguladora màxima que correspongui a l'entorn i de les edificacions existents en aquest entorn; tanmateix, no podran ultrapassar l'alçada màxima corresponent a la possible coberta inclinada definida per les Normes Urbanístiques del PGOM. L'entorn considerat és el definit per una distància de 30 m. mesurada des de qualsevol punt del rètol.

3. Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes i similars no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes normes.

Pel cas concret de les veles, l'alçada mínima sobre la voravia es redueix a 2,00 metres i el vol màxim a 45 cm. del límit de la voravia amb un màxim de 1,50, com a cas especial a tenir en compte.

Article 56. Ventilació i Il·luminació.

1. a) En els edificis d'habitatges els dormitoris i estances interiors no podran autoritzar-se si no reben ventilació i il·luminació a través, al menys, de celoberts. La ventilació i il·luminació d'altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o estances, i les de les escales o peces interiors auxiliars, podran fer-se mitjançant patis de ventilació.

b) La ventilació i la il·luminació amb mitjans tècnics, sense utilització de celobert o patis de ventilació, s'admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges no destinats a dormitoris i estances quan se n'asseguri les condicions higièniques i hi hagi l'autorització per les normes requerida per la normativa sobre condicions sanitàries i higièniques dels habitatges.

c) La ventilació i la il·luminació dels locals de treball i estança destinada a ús comercial i d'oficis podran realitzar-se mitjançant celoberts. Es permetrà la ventilació o il·luminació mitjançant elements tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d'higiene.

Article 57. Obres d'ampliació.

El disposat sobre patis i celoberts i patis de ventilació és aplicable també a les obres d'ampliació per addició de noves plantes.

Article 58. Celoberts.

1. Els celoberts poden ésser interiors o mixtos. Són interiors els celoberts que no s'obren a d'altres espais lliures o vials i són mixtos els oberts a aquests espais.

2. La dimensió i superfície mínima obligatòria dels celoberts interiors depèn de llur alçada. La dimensió del celobert interior serà tal que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre igual a un sisè de la seva alçada, amb un mínim de 3 m. i que les seves superfícies mínimes obeeixin a la taula següent:

quan l'amplada de la parcel·la sigui inferior a cinc metres el costat mínim de la superfície rectangular serà de dos metres.

3. Els celoberts mixtos, que són els oberts per alguna o algunes de llurs cares a espais lliures o vials, hauran de respectar les distàncies mínimes entre parets fixades pel diàmetre del cercle inscriptible que diu el número anterior d'aquest article. Les superfícies mínimes fixades a la taula anterior no seran aplica­bles a aquests celoberts.

Les parets dels celoberts mixtos es consideraran com a façanes a tots els efectes. La mida de fondària no serà més gran de l'am­plada promig.

4. En les illes totalment edificables s'aplicaran les magnituds següents:

5. El celobert serà mancomunat quan pertany al volum edificable de dues o més finques contigües. Serà indispensable, als efectes d'aquestes Normes, que la mancomunitat de pati s'estableixi per escriptura pública, inscrita al Registre de la Propietat.

Els patis mancomunats es regiran, quant a llur forma i dimen­sions, amb el disposat per als patis interiors i mixtos.

6. A efectes del disposat en aquest article sobre celoberts interiors es tindran en compte, a més, les següents regles:

a) Les llums mínimes entre murs del celobert no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis com són els safareigs.

b) L'alçada del celobert a efectes de determinació de la seva superfície s'amidarà en nombre de plantes des de la més baixa que el necessiti com a celobert servida pel celobert fins a la més elevada.

c) El paviment del celobert estarà, com a màxim, un metre per sobre del nivell del sòl de la dependència a ventilar o il·luminar.

d) Els celoberts es podran cobrir amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure sense tancament de cap classe entre les parets de celobert i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del celobert.

e) No es permetrà la instal·lació d'ascensors o similars sense formar caixa opaca, que no tindrà la consideració de celobert.

Article 59. Patis de ventilació.

1. Els patis de ventilació poden ésser interiors o mixtos.

2. La dimensió i superfície mínima obligatòries dels patis de ventilació depèn de llur alçada. La dimensió del pati serà tal que permeti inscriure al seu interior un cercle de diàmetre mínim igual a un desè de l'alçada total de l'edifici, amb un mínim de dos metres (2 m.) que no produeixi en cap punt de la seva planta, estrangulacions de menys de dos metres (2 m.) i amb una superfície mínima segons la taula següent:

3. Quant als patis de ventilació, regiran les següents regles:

a) No és premés reduir les llums mínimes interiors amb sortints.

b) L'alçada del pati, a efectes de determinació de la seva super­fície, s'amidarà en nombre de plantes, des de la més baixa que el necessiti, fins a la més alta servida pel pati.

4. Els patis de ventilació mixtos compliran condicions anàlogues a les establertes per als celoberts mixtos.

5. Els patis de ventilació podran cobrir-se amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifèric lliure, sense cap mena de tancament, entre la part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfície de ventilació mínima del 20% superior a la del pati.

CAPITOL TERCER. REGULACIÓ D'USOS.

Article 60. Bases de la regulació.

1. El PGO regula de forma detallada els usos a que poden ésser afectats els terrenys qualificats com a sòl urbà.

2. En el sòl urbanitzable programat el PGO assenyala l'ús global de cada sector i, si és el cas, els usos complementaris. A més a més, pot fixar la proporció admissible d'usos compatibles.

3. En el sòl urbanitzable no programat el PGO indica l'ús predo­minant i la proporció obligatòria per a cada unitat urbanística integrada. La indicació de l'ús global pot fer-se de forma alter­nativa.

4. En el sòl no urbanitzable, el PGO regula els usos admissibles i s'entenen prohibits els no expressament admesos.

5. Donada la seva significació, en el marc d'aquestes Normes es regulen de forma específica els usos d'habitatge, industrial, d'apartament, i agrícola.

6. L'ús extractiu no es regula ja que es prohibeix a tot el terme municipal.

Article 61. Conceptes.

1. S'entén per ús admissible aquell la implantació del qual és permesa pel PGO. Els espais adscribibles a un ús admissible poden ésser limitats. A més a més, es poden regular de forma diferen­ciada les unitats d'implantació de cada ús.

2. S'entén per ús prohibit aquell la implantació del qual no és permesa pel PGO.

3. S'entén per ús global el que defineix l'especialització d'un sector de planejament.

4. S'entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d'incloure el PP que ordeni un sector de planejament.

5. Són usos compatibles aquells la implantació dels quals no és contradictòria amb l'ús global. Correspon al PP la definitiva admissió d'aquests usos, i l'establiment, si és el cas, de mesu­res o limitacions per a assegurar la no pertorbació dels usos globals i complementaris.

Article 62. Desenvolupament de la regulació d'usos.
Modificació Art. 62 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

1. Els Plans Especials de Reforma Interior poden:

- Restringir les localitzacions i característiques dels usos.

- Prohibir usos admesos pel PGO.

- Admetre usos no contemplats pel PGO, sempre que siguin compatibles amb els expressament establerts pel PGO i mantinguts pel PERI.

2. En el sòl urbanitzable programat, el PP regula detalladament els usos admesos.

3. En sòl urbanitzable no programat, el Programa d'Actuació Urbanística fixa la proporció admissible d'usos compatibles amb l'ús global. El successiu planejament parcial ha de fer la regu­lació concreta dels usos.

4. En sòl no urbanitzable, els Plans Especials per a la millora del medi rural poden prohibir usos que resultin perjudicials.

5. En general, els Plans Especials de protecció del Patrimoni històric i cultural poden establir limitacions d'usos.

Article 63. Classes d'usos.
Modificació Art. 63 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

A - Segons la seva funció:

1. Us d'habitatge, que comprèn l'edifici destinat a habitatge o residència familiar. S'estableixen les categories següents:

a) Habitatge unifamiliar. Es l'edifici per habitatge, situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontal­ment i amb accés independent o exclusiu. En tots els supòsits d'edificacions unifamiliars aïllats, l'accés ha de ser directe des del carrer públic.

b) Habitatge plurifamiliar. Es l'edifici per habitatge plurifami­liar, amb accés i elements comuns.

2. Us hoteler, que comprèn els edificis destinats a allotjament temporal per a transeünts, com poden ésser hotels, motels i, en general, els del ram d'hosteleria. Correspon als números 67 i 68 de l'I.A.E. També s'inclou l'ús Hoteler de turisme rural o agrari com a variant de l'ús hoteler.

3. Us de bar, restaurants i similars. Correspon als números 671 a 677 de l'I.A.E. S'haurà de precisar l'existència de discoteques i similars, supòsit en el qual els locals es consideren adscrits a l'ús recreatiu.

L'ús de bar, restaurant o similar en zones unifamiliar i plurifamiliar aïllada o en casc antic i entremitgeres, porta la limitació d'una superfície útil dels locals de 100 m2 i les molèsties per sorolls generals no han de sobrepassar els 3 db (A) de dia ni 1 db (A) de nit sobre el soroll de fons a l'interior de la finca veïna més afectada.

L'ús de bar musical comporta, a més de l'exigència de disposar d'un espai d'aparcament privat per a motocicletes equivalent al 50% de les places per a les quals es tramiti la llicència d'activitats i haurà d'estar situat dins de la mateixa finca.

3. Us de bar, restaurants i similars. Correspon als establiments on es venen menjars i begudes aptes per el consum immediat, bé en establiments tradicionals ( restaurants, bars, cafeteries, etc.), autoserveis o de menjar per emportar-se’n, en llocs permanents o temporals amb o sense places per a seure. No estan inclosos en aquest ús els establiments amb espectacles, sales de ball, discoteques, bars musicals o similars independentment de la seva denominació comercial.

4. Us comercial. Es l'ús que correspon a locals oberts al públic, destinats al comerç al detall i locals destinats a prestació de serveis privats al públic, com poden ésser perfumeries, salons de bellesa, rentat, planxat i similars.bugaderies comercials (suma de capacitats de les rentadores inferor o igual a 75 kg.), locutoris i similars. Aquest ús no implica l'adscripció de la totalitat d'un edifici. En qualsevol cas, i d'acord amb la Llei 1/1997, de 24 de març, d'equipaments comercials, l'ús comercial ve limitat a un màxim de 1400 m2 de superfície edificada total i a 1000 m2 de superfície neta de venda. A més tots els establiments comercials hauran de complir el que estableix el Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, i les modificacions de la Llei 1/2011, o normativa sectorial que el substitueixi i isgui vigent, pel que fa a la classificació dels establiments comercials i la localització i ordenació de l’ús comercial.

La implantació dels establiments comercials definits a la normativa sectorial avant-dita, s’ajustarà a les limitacions establertes en el present Pla General. En relació a la implantació dels establiments comercials singulars (ECS). Aquests s’ajustaran a les limitacions dels articles 63.7 i 72 d’aquestes Normes pel que fa als classificats com a ús industrial i s’ajustaran a les limitacions dels articles de les diferents qualificacions de zones pel que fa a les categories admeses ( d’acord amb el determinat en els dos articles referits).

5. Ús d’oficina. En aquest ús s’inclouen les activitats administratives i burocràtiques de caràcter privat, els de banca, borsa, assegurances el que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades o públiques i els despatxos professionals. Comprèn els números 63 i tota la divisió 8 de l'I.A.E. S'exceptuen els serveis administratius oficials. En aquest ús es distingeix entre el supòsit en el que l'ús d'oficina coincideix amb altres usos en el mateix edifici i l'ús d'oficines exclusiu, que implica la completa adscripció de l'edifici en aquest ús., serveis immobiliaris, serveis jurídics i els que, amb caràcter anàleg, pertanyen a empreses privades i els despatxos professionals.

També es pot diferenciar les oficines i institucions financeres oberts al públic i els serveis privats de consulta i despatxos.

6. Ús de magatzem.

1. És l'ús que correspon a locals oberts al públic, destinat al comerç a l'engròs i els magatzems no inclosos ni derectament lligats a l'activitat manufacturera.

2. Els usos comercials i de magatzem que, per llur característiques -matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans emprats- origen molèsties o generin riscs a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses es regiran pel que s'estableix per a l'ús industrial..

6. 14 Ús Administratiu. Comprèn les instal·lacions afectades a qualsevol Administració pública. En aquest ús s’inclouen les instal·lacions relacionades amb qualsevol Adminstració o empresa pública.

7. Ús industrial.

8. Ús sanitari-assistencial:

8.1. L’ús sanitari-assistencial és el corresponent al tractament o allotjament de malalt. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, dispensaris, consultoris i similars.

8.2. L’ús sanitari-assistencial també inclou les clíniques veterinàries i establiments similars.

8.3. També comprèn els edificis destinats a allotjament comunitari, com asils, llars de vells d’avis, geriàtrics residències geriàtriques, etc...

9. Ús educatiu docent. Aquest ús comprèn l'ensenyament en tots els graus i modalitats a excepció de les disciplines esportives incloses a l’ús esportiu.

10. Ús cultural. Aquest ús compren les instal·lacions com teatres, cinemes, museus, biblioteques, sales de conferències, sales d’art i similars, i el d’activitats de tipus social, com poden ésser els centres d’associacions, agrupacions, col·legis professionals i similars. En aquest ús estan incloses les associacions religioses però no els centres de culte que estan incloso a l’ús religiós.

11. Ús religiós. Aquest ús comprèn les activitats de culte o directament lligades als temples i esglésies els edificis o establiments classificats com a centres de culte tal com esglésies, temples, capelles, convents i anàlegs.

12. Ús recreatiu. L'ús recreatiu és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l'esplai no comprès en cap altra qualificació. Aquest ús inclou el dels espectacles de tota mena. S'inclouen els serveis dels números 965 i 969 de l'I.A.E. les sales de festa, discoteques, bars musicals així com salons recreatius, boleres, etc.

13. Ús esportiu. Aquest ús inclou el dels locals o edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. els terrenys, locals o edificis condicionats per a la pràctica de l’esport i per l’ensenyament de disciplines esportives.

14. 15. Abastament. Comprèn instal·lacions comercials i escorxadors. com mercats i escorxadors i similars. En cas de que es vulgui instal·lar en un equipament públic, serà l’autoritat competent en matèria d’urbanisme qui haurà de valorar la idoneïtat de la seva implantació. En tot cas, la implantació d’un equipament comercial (mercat) estarà subjecta als criteris de localització del Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, o normativa sectorial que el substitueixi.

15. 16. Cementiri.

16. 17. Ús agrícola, forestal i ramader. Inclou totes les activitats de conreu i les directament derivades d'aquestes, així com les explotacions forestals i les granges. També inclou la cria d’animals de qualsevol espècie i els refugis d’animals.

17. 18. Ús de vialitat. Es l'ús que correspon als espais utilitzats exclusivament per al trànsit de vehicles i persones.

18. 19. Ús extractiu. Aquest ús comprèn les activitats d'extracció de roques i moviments de terres en general. Es prohibeix aquest ús en tot el terme municipal.

20. Ús residencial de masia. Compren l'ús hoteler de turisme agrari o rural, en concret, i el de restaurant.

B - Per la seva naturalesa:

1. Per la seva naturalesa, els usos es divideixen en públics, col·lectiu, privats i comunitaris.

2. Es consideren usos públics aquells que es desenvolupen en terrenys i instal·lacions de propietat pública.

3. Es considera ús col·lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, relació que es defineix normalment pel pagament de quotes, preus o taxes.

4. Es considera ús privat el que es desenvolupa en béns de propietat privada.

5. Es considera ús comunitari el que es desenvolupa en béns de propietat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars.

Article 64. Usos provisionals.

1. Es consideren usos provisionals els que no estant prohibits per aquestes Normes, s'estableixen de manera temporal, no reque­reixen obres o instal·lacions permanents i no dificulten l'execució del PGO .

2. Aquests usos poden autoritzar-se, d'acord amb el que l'article 91.2 de la Refosa estableix, a precari. Els usos i obres hauran d'aturar-se o enderrocar-se sense dret a indemnització quan el municipi acordi la revocació de l'autorització. No podran ini­ciar-se les obres o els usos sense que l'autorització, acceptada pel propietari, s'inscrigui en les condicions indicades, al Registre de la Propietat.

CAPÍTOL QUART. ÚS D'HABITATGE

Article 65. Superfície Útil. Condicions mínimes d'habitabilitat.
Modificació Art. 65 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

Article 66. Estances. Ordenança
Modificació Art. 66 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

CAPÍTOL CINQUÈ. ÚS INDUSTRIAL.

Article 72. Classificació.
Modificació Art. 72 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

1. Als efectes de la regulació de l'ús industrial i de la determinació de la seva comptabilitat amb d'altres usos, les indús­tries i similars es classifiquen atenent en primer lloc a les molèsties, efectes nocius per a la salubritat, danys que puguin ocasionar i alteracions que puguin produir sobre el medi ambient i per l’entorn en què son situades. En relació als conceptes esmentats, s’estableixen les següents categories d’industries.

- Bugaderies, túnels de rentat de vehicles, instal·lacions de climatització, de manutenció, d'aparells elevadors, etc. es classificaran dins d'aquesta categoria industrial, llevat si pel seu volum o les molèsties i perill que poden ocasionar, superen els que originaria una activitat industrial d'aquesta categoria, però que mai superin els límits de tolerància de la categoria segona. Els garatges privats i públics per a vehicles de turisme i motocicletes es consideraran inclosos en aquesta categoria sempre i quan se superin els quatre vehicles, així com els tallers de reparació d'automòbils i maquinària en general i magatzems. Tots ells, en el supòsit d'un nivell de molèsties inferior al que s'ha assenyalat.

Categoria 1ª. Es consideren de primera categoria les indústries compatibles amb l’habitatge, i comprenen els tallers, laboratoris, o petites indústries que per les seves característiques no molestin amb despreniment de gasos, pols, olors, o produeixin sorolls i vibracions que puguin ser causa de molèsties o poguin ser perillosos per al veïnatge.

CAPÍTOL SISÈ. ÚS D'APARCAMENT I GARATGE.

Article 80. Definició.
Modificació Art. 80 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

1. S’entén per aparcament l'àrea o lloc fora de la calçada espe­cialment destinat a parada o terminal de vehicles automòbils.Aquesta definició i ús es concreta i s'inclou en el sistema general d'Equipaments Art. 111 bis amb la clau (A.p.)

2. Es designen amb el nom de "garatge" els espais situats en el subsòl, en el sòl o edificacions, i les instal·lacions mecàniques especials, destinades a guardar vehicles automòbils.

Article 81. Reserva d'espais per a Aparcament i condicions.

1. Els PP, a sòl urbanitzable, i els PE, si es deriva de les seves finalitats, hauran de preveure sòl per l'ús d'aparcament, en funció de l'edificabilitat i usos, de manera que s'asseguri suficient espai per a parades terminals de vehicles automòbils.

Així mateix, en sòl urbà, i en els corresponents plànols d'orde­nació, es contenen determinacions específiques per alguns espais adscrits a l'ús d'aparcament.

2. Les determinacions o exigències mínimes previstes per a apar­caments respectaran les següents regles:

a) Quan de l'aplicació de les determinacions mínimes referides a metres quadrats d'aparcament resulti un número fraccionari de places, qualsevol fracció igual o menor de la meitat es podrà descomptar. Tota fracció superior a la meitat s'haurà de computar com un espai més per a un aparcament.

b) Els espais d'aparcament, exigits en aquestes Normes, s'hauran d'agrupar en àrees específiques sense produir excessives concen­tracions que donin lloc a "buits urbans" ni a distàncies excessives a les edificacions i instal·lacions.

c) Amb exclusió dels accessos, illes, rampes i àrees de manio­bra, per a cada plaça d'aparcament s'haurà de preveure, com a mínim, una superfície de sòl de 2,40 metres d'amplada per 5,40 metres de llargària.

d) Qualsevol espai d'aparcament s'haurà d'obrir directament des de la calçada mitjançant una connexió, el disseny de la qual garanteixi la seguretat i sigui eficient en l'accés i sortida de vehicles, coherentment amb el moviment de tràfic.

e) Els espais oberts per a aparcaments s'hauran d'integrar en el paisatge urbà. A aquests efectes es disposaran els voltants necessaris de l'arbrat, jardineria, talussos o altres elements que assegurin aquesta integració.

f) A les àrees d'aparcament no serà permès cap tipus d'activitat relacionada amb la reparació.

Article 82. Previsió de garatge en els edificis.
Modificació Art. 82 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

1. Els edificis de nova planta s'hauran de projectar, per tal que comptin amb plaça de garatge a l'interior de l'edifici o a te­rrenys edificables del mateix solar, a raó d'un mínim de vint metres quadrats (20 m2) per plaça, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illetes i voravies, i excloses les instal·lacions de serveis.

2. Les places mínimes de garatge que s'hauran de preveure són les següents:

A) Edificis d'habitatges destinats a l’ús d'habitatges

A sòl urbà, una plaça per cada habitatge, sempre que l'edifici tingui més de quatre habitatges i l'amplada mínima de la parcel·la en el front de vial sigui de 6 metres.

A sòl urbanitzable objecte d'un PP i a sòl urbà objecte d'un PERI, les que es fixin en aquests mateixos, amb el límit mínim d'una plaça, al menys, per cada dos-cents metres quadrats (200 m2) d'edificació, completant-se l'estàndard legal mitjançant la reserva de superfície d'aparcament.

B) Edificis públics o privats adscrits a l'ús d'oficines amb ús exclusiu d’oficina o ús exclusiu administratiu.

Una plaça de garatge per cada cent metres quadrats (100 m2) de superfície útil dedicada a oficines.

Quan la superfície construïda superi els 200 m2 s’haurà de disposar d’una plaça per cada fracció sencera de 200 m2.

C) Edificis amb locals destinats a ús comercial i de magatzems.

Quan la superfície comercial, sumades totes les plantes de l'edifici amb destí comercial, excedeixi de 400 m2, hauran de comptar amb una plaça de garatge per cada vuitanta metres quadrats (80 m2) de superfície construïda.

Quan la superfície útil de venda d’un establiment comercial superi els 600 m2, l’esmentat establiment haurà de disposar, com a mínim, d’una plaça per cada fracció sencera 200 m2. Però, d’acord amb l’article 12 del Decret 378/2006, pel qual es desplega la Llei 18/2005, d’equipaments comercials, en el cas que es tracti d’un gran establiment comercial (GEC), la dotació de places serà, com a mínim, de 2 per cada 100 m2 de superfície edificada, sense perjudici de que per la tipologia comercial de l’establiment sigui necessària una dotació de places superior. La classificació de gran establiment comercial (GEC) ve determinada a l’article 6 del Decret Llei 1/2009 de 22 de desembre d’ordenació del equipaments comercials, o normativa que la substitueixi. Aquests condicionants variaran si ho fan les ràtios establertes a la legislació sectorial que substitueixi les anteriorment esmentades.

D) Construccions adscrites a ús industrial Edificis amb ús exclusiu industrial

Una plaça de garatge per cada local de superfície superior a dos-cents metres quadrats (200 m2) amb el mínim d'una plaça per cada 200 m2, de superfície útil.

Quan la superfície construïda superi els 200 m2 s’haurà de disposar d’una plaça per cada fracció sencera de 200 m2.

E) Edificis amb locals destinats a ús d’hotel i similars.

Quan el nombre d’habitacions superi les 4 s’haurà de disposar d’una plaça per cada fracció sencera de 4 habitacions.

F) Hotels i similars.

G) Clíniques, Sanatoris, Hospitals

Una plaça de garatge per cada deu llits.

F) Edificis amb locals destinats a l’ús sanitari-assitencial.

Quan el nombre de llits sigui superior a 10, s’haurà de disposar d’una plaça per cada fracció sencera de 10 llits. No s’inclouen els edificis destinats a residències geriàtriques o similars.

3. El que s'ha disposat a l'apartat anterior sobre previsions mínimes de places de garatge és aplicable també als edificis que siguin objecte d'ampliació de volum edificat. La previsió serà la corresponent a l'ampliació. També s'aplicaran les regles sobre aquestes previsions en els casos de modificació d'edificacions i instal·lacions que comportin un canvi d'ús. No obstant, quan de l'aplicació dels mòduls dels apartats anteriors, l'exigència de places de garatge sigui inferior a quatre, i es pugui atendre al nombre previsible de vehicles a aparcaments públics o privats propers, sense entrebancar les àrees de circulació, es podrà exonerar de l'obligació de reserva d'aparcaments en el propi edifici.

3. En els edificis amb diferents usos es compliran les previsions de places de garatge per a cada ús.

4. En els edificis existents:

c) Si l’exigència de places de garatge no es superior a 3 places es pot atendre l’exigència amb places de garatge d’altre finques. Aquestes places no han de ser necessàries per la previsió de places de l’edifici on s’emplacen i s’ha d’inscriure en el Registre de la propietat la seva adscripció a l’edifici a on computarà. El recorregut màxim, entre la porta d’accés a l’edifici objecte de les obres, o del canvi d’ús, i la porta d’accés a l’edifici objecte de les obres, o del canvi d’ús, i la porta d’accés al garatge de l’altre finca, serà de 500 m2.

Article 83. Condicions dels garatges d'ús públic.

1. Els garatges d'ús públic es regiran per les determinacions sobre construcció de garatges i requisits per a les places de garatge.

2. Pel que fa al funcionament i incidència en l'entorn seran d'aplicació les condicions de l'ús industrial.

3. Segons la situació s'estableixen les superfícies màximes següents:.

a) Les plantes baixa d'edifici adscrit a d'altres usos: 500 m2 (24 cotxes).

b) En planta interior o pati d'illa: 1.000 m2 (50 cotxes).

c) En edifici independent, totalment adscrit a aquesta activitat: 2.000 m2 (100 cotxes).

Article 84. Condicions de les places de garatge.
Modificació Art. 84 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

1. Cada plaça de garatge disposarà d’un espai configurat per un mínim de 2,20 per 4,50 metres. S’admetrà un 25 per 100 de places de 2 per 4 metres, que es grafiaran al projecte d’edificació.

2. Als garatges d'ús públic i aparcaments públics per a vehicles lleugers, caldrà respectar allò que disposa el Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.

Article 85. Característiques de la construcció.
Modificació Art. 85 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

Els locals i establiments per a l'ús de garatge han de complir les condicions següents:

a) S'utilitzaran materials incombustibles i resistents al foc i únicament es permetrà l'ús de ferro per a les estructures si aquest es troba protegit per una capa de formigó o un altre aïllant d'equivalent eficàcia de 3 cm, com a mínim, de gruix.

b) El paviment serà impermeable, anti-esllavissada i continuat o bé amb juntes perfectament unides.

c) No podrà tenir comunicació amb d'altres dedeicats a ús diferent, llevat del relatiu a tallers per a la reparació de vehicles.

d) No podrà tenir obertures a patis de parcel·la que estiguin oberts a caixes d'escales.

e) Quan comuniquin amb caixes d'escala o recintes d'ascensor, hauran de fer-ho mitjançant vestíbuls, descoberts sempre que sigui possible, sense obertures comunes llevat de la porta d'accés, la qual serà resistent al foc i estarà proveïda de dispositiu per a tancament automàtic.

f) La il·luminació artificial es realitzarà únicament amb làmpades elèctriques i la seva instal·lació estarà protegida sota canonades d'acer. El nivell mínim d'il·luminació serà de quinza (15) lux entre la plaça de garatge i les zones comuns de circulació de l'edifici i de cinquanta (50) a l'entrada.

g) Els locals tindran una alçada lliure mínima en tots els seus punts de 2,25 m. La porta d'entrada haurà de tenir una alçada mínima de 2,25 m.

A l'exterior s'indicarà l'alçada màxima dels vehicles que hi puguin entrar.

4. Accessos

h) Els accessos tindran l’amplada suficient per a permetre l’entrada i sortida de vehicles, sense maniobres i sense produir conflicte amb els sentits de circulació establerts, no podent, en cap cas tenir una amplada inferior a 3 metres.

Els locals la superfície dels quals excedeixi de 500 m2 caldrà que tinguin. Com a mínim, dos accessos, els quals estaran, en tal cas, abalisats de forma que s’estableixi un únic sentit de circulació. Tan mateix, si la superfície total és inferior a 2.000 m2, podran tenir un sòl accés de 5 m d’amplada mínima.

L’amplada dels accessos es referirà no solament a l’obertura a façana de l’edifici, sinó també als 4 primers metres de profunditat a partir d’aquesta obertura.

5. Rampes i passadissos

i) Les rampes tindran l'amplada suficient per al lliure pas dels vehicles. Quan des d'un extrem de la rampa no sigui visible l'altre i la rampa no permeti la doble circulació, caldrà que es disposi d'un sistema de senyalització adequat de bloqueig.

Les rampes tindran un pendent màxim de 20%, llevat del quatre metres de profunditat immediats als accessos del local, on serà, com a màxim, del 4%, quan tingui d’ésser emprada com a sortida al carrer.

Les rampes o passadissos en els quals els vehicles tinguin que circular en els dos sentits, i el recorregut dels quals sigui superior a 30 m, tindran una amplada suficient per al pas simultani de dos vehicles, sempre que la planta o plantes servides sobrepassin els 1.000 m2.

Les rampes o passadissos no podran ésser utilitzats pels vianants, els quals disposaran d'accessos independents, llevat que s'habiliti una vorera que tingui un ample mínim de 0,60 m i una alçada de 0,15 metres sobre la calçada.

j) El sistema de ventilació estarà projectat i es realitzarà amb l'amplitud suficient per impedir l'acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accidents. La superfície de ventilació mitjançant les obertures serà, com a mínim, d'un 5% de la del local, quan aquestes es trobin en façanes oposades que assegurin l'escombrat de l'aire del seu interior. Si totes les obertures es troben a la mateixa façana, aquesta ventilació haurà d'ésser almenys d'un 8%.

6. El sistema de ventilació estarà projectat i es realitzarà d’acord amb la normativa vigent. En cas de ventilació natural la superfície de ventilació de les obertures serà, com a mínim, d’un 5% de la superfície útil del local, quan aquestes es troben en façanes oposades que assegurin l’escombrat de l’aire del seu interior. En els casos de ventilació natural que s’admetin totes les obertures a la mateixa façana, la superfície de ventilació de les obertures serà com a mínim, d’un 8% de la superfície útil del local.

Quan la ventilació sigui forçada o es realitzi mitjançant patis caldrà assegurar una renovació mínima d'aire de 15 m3/hora per metre quadrat de superfície. Totes les plantes del local, a més de l'accés, tindran ventilació directa a l'exterior o bé mitjançant un pati, la superfície del qual vindrà determinada pel que disposa el punt l).

k) El sostre dels garatges la planta superior dels quals estigui ocupada per habitatges o locals freqüentats, tindrà una resistència mínima de 500 Kg per m2 de sobrecàrrega i estarà protegit per un gruix de guix. Quan no es compleixin aquests requisits caldrà que hi hagi una cambra d'aire en comunicació amb l'exterior, situada entre el sostre del local i el cel ras, que es construirà de material incombustible i aïllant tèrmic, suportat per materials d'idèntiques característiques.

El sòl format tindrà la mateixa resistència.

l) Estaran protegides també amb tela metàl·lica les finestres que donin a les façanes anteriors o posteriors, si sobre d'elles hi ha obertures d'habitacions alienes al garatge a menys de 6 m de distància.

Quan el local formi part d'un edifici d'habitatges o oficines i es prolongui més enllà de la façana posterior, sempre que hi recaiguin obertures alienes, a menys de cinc metres d'alçada, caldrà que s'hi construeixi un sostre continuat i resistent al foc, que sobresurti com a mínim tres metres de la façana posterior de l'eifici.

m) A part de l'accés o accessos, caldrà que existeixi una sortida d'emergència a l'exterior del local per al personal, independent i aïllada de l'escala general de l'edifici.

Quan el local disposi de dos accessos independents distanciats per més de 10 m, podrà prescindir-se de la sortida d'emergència.

n) Dins d'una distància de 5 m, com a màxim, mesurada des de l'entrada a cada planta, la superfície de la qual sobrepassi de 200 m2, s'instal·larà una presa d'aigua, que compleixi amb les condicions que estableixen les normes legals per a la protecció contra incendis dels edificis, proveïda de mànega de llargada suficient per a que l'aigua arribi al lloc més apartat de la planta. Aquesta mànega haurà d'estar permanentment col·locada al costat de l'esmentada presa d'aigua.

Els locals disposaran d'aparells extintors d'incèndis, de 5 o més Kg de CO2, o pols seca, en nombre i distribució tals que corresponguin un per cada 100 m2, de superfície o fracció, amb un mínim de dos per cada planta. Quan la superfície del local sigui inferior a 50 m2 caldrà que disposi al menys d'un aparell extintor.

o) L'adequació de voravies o vereres per a l'accés de vehicles a finques privades i la formació de rampes per a la circulació de persones amb minusvalies, es farà amb la implantació, a la substitució d'elements d'obra en els casos de reforma, de guals prefabricats de formigó.

Guals: Per a gual d'accés de vehicles a finques privades en voreres fins a 2,00 m d'amplada, s'utilitzarà una peça prefabricada axamfranada d'amplada total 35 cm, alçada 25 cm i llargària 50 cm, amb peces especials arrodonides als extrems, de llargària 40 cm o altres similars que mereixin la conformitat dels Serveis Tècnics Municipals. En voreres d'amplada superior a 2,00 m es podrà utilitzar un model semblant a l'anterior d'amplada superior.

Rampes: Per a la formació de passos adaptats s'haurà de respectar el què disposa el decret de supressió de barreres arquitectòniques.

En cap dels casos no s'autoritza l'alteració de rasants de la voravia, en qualsevol dels sentits.

Article. 86. Prohibicions.
Modificació Art. 86 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

1. Es prohibeix l’emmagatzematge de carburant i materials combustibles.

2. Es prohibeix encendre foc a l'interior dels locals adscrits a l'ús d'aparcament i garatge, i a aquest efecte es fixaran els avisos escaients a llocs ben visibles i amb caràcter perfectament llegibles.

Article 87. Supòsit Especial.
Modificació Art. 87 de les NNUU del PGO segons exp. 2013/050934.

L'Ajuntament podrà denegar la instal·lació de garatges en finques, en vies que pel seu trànsit o característiques urbanístiques singulars ho facin aconsellable, llevat que s'adoptin les mesures correctores escaients mitjançant les condicions que cada cas requereixi. En concret podrà denegar-se en carrers amb més del 20% de pendent i en els de menys de 4 metres d'amplada.

1. L’ajuntament podrà alliberar totalment o parcialment el compliment de les previsions de places de garatge establertes quan resulti aconsellable ateses les següents circumstancies o d’altres anàlogues: