DISPOSICIONS GENERALS

CAPÍTOL PRIMER. NATURALESA, ÀMBIT I VIGÈNCIA.

Article 1. Definició.

1. Les normes que integren aquest document formen part del Pla General Municipal d'Ordenació Urbana de Corbera de Llobregat (PGO).

2. El PGO constitueix el primer instrument urbanístic d'ordenació integral del territori; fou aprovat definitivament per la Comis­sió d'Urbanisme de Barcelona en sessió de data 14 de gener de 1987 i el present redactat de les normes urbanístiques es correspon amb el text de la seva primera revisió, que ha tingut lloc pel transcurs de deu anys de la seva vigència; fou aprovat inicialment pel Ple de l'Ajuntament en sessió extraordinària de data 13 de febrer de 1997, provisionalment pel mateix òrgan, el 12 de febrer de 1998 i definitivament per la Comissió d'Urba­nisme de Barcelona en sessió de data 15 de juliol de 1998 i publicat en el D.O.G.C. n. 2905 de data 8 de juny de 1999.

Article 2. Marc Legal.

1. El PGO s'ha revisat d'acord amb l'ordenament urbanístic vigent a Catalunya i restants disposicions d'aplicació; les referències a la "Refosa" s'han d'entendre fetes al decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística; aquesta norma, jun­tament amb els reglaments que la desenvolupen, serà d'aplicació preferent, sens perjudici d'aquells articles que la disposició final única de la Llei del Sòl consideri d'aplicació plena o bàsica i que no hagin estat declarats inconstitucionals per la sentència del Tribunal Constitucional 61/1997, de 20 de març.

2. En els termes avandits, les referències a la "Llei del Sòl" s'han d'entendre fetes al Text de la Llei sobre el Règim del Sòl i Valoracions, 6/1998 de 13 d'abril, les referències al "Regla­ment" s'han d'entendre fetes al Reglament de Planejament Urbanístic aprovat per Reial Decret 2159/1978 de 23 de Juny. Quan convingui aplicar amb caràcter supletori la Llei del sòl de 1976, es farà referència a aquesta Llei esmentant l'any de la seva aprovació.

3. En conseqüència, la prelació de fonts serà la següent:

a) articles de la Llei del Sòl que tenen el caràcter de legisla­ció bàsica o d'aplicació plena, d'acord amb la seva disposició 1final única i que no hagin estat declarats inconstitucionals per la STC 61/1997, de 20 de març.

b) la Refosa, el Reglament de la Llei 9/1981, de 18 de novembre, que desplega la norma sobre Protecció de la Legalitat Urbanísti­ca i el Reglament de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de Mesures d'Adequació de l'Ordenament Urbanístic de Catalunya.

c) el present PGO del municipi de Corbera de Llobregat.

d) amb caràcter supletori de la normativa catalana anterior, i en els termes de l'article 148.1.3ª de la Constitució, s'aplicaran aquells articles de la Llei del Sòl de 1976, així com els Regla­ments de Planejament, Gestió i Disciplina urbanística.

4. Les determinacions del PGO s'apliquen amb preferència a qual­sevol altra disposició municipal que reguli l'ús i l'ordenació del territori.

5. En tot allò no previst per aquesta normativa, i en general per aquest PGO seran d'aplicació les normes vigents en matèria d'habitatge, medi ambient i estètica.

Article 3. Contingut.

El Pla General està integrat pels documents següents:

1. Memòria justificativa de l'ordenació.
2. Plànols d'ordenació.
3. Normes urbanístiques.
4. Programa d'actuació.
5. Estudi Econòmic-Financer

Article 4. Vigència.

La vigència d'aquest text del PGO començarà el mateix dia de la publicació de l'acord d'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i serà indefinida.

Article 5. Revisió.

1. La revisió del PGO és procedent en els supòsits següents:

a) Quan s'hagin complert 10 anys de vigència, comptadors a partir de la publicació en el DOGC a què es fa referència en l'article precedent.

b) A l'aprovar-se un Pla Director Territorial de Coordinació que afecti el terme municipal de Corbera de Llobregat.

c) Quan disposicions d'ordre superior obliguin a la previsió d'espais públics més extensos.

d) Quan, per raons objectives es faci necessari alterar substan­cialment la classificació del sòl.

e) Quan, en general, es modifiquin els paràmetres de població total, índexs de creixement, usos i intensitat que han justificat la classificació del sòl adoptada en aquest PGO i, en qualsevol cas, quan la població de dret superi els 12.000 habitants.

Article 6. Modificació.

1. En qualsevol moment es podran modificar els diferents elements i determinacions del PGO. L'abast del projecte de modificació haurà d'ésser coherent amb el que es preveu els articles 75 i següents de la Refosa; la coherència del projecte de modificació s'haurà de justificar expressament.

2. El projecte de modificació del PGO haurà de tenir sempre el grau de precisió òptim i haurà de comprendre un estudi de caràcter macrourbanístic, que expliqui la incidència de les noves determinacions en l'ordenació establerta pel PGO.

3. D'ésser necessari, el projecte de modificació haurà de complir les prescripcions dels articles 122 i 123 de la Refosa, pel que fa al càlcul de l'aprofitament mitjà.

4. Els projectes de modificació es tramitaran segons l'establert als articles 75 i 76 de la Refosa.

5. La previsió pel planejament general o especial de majors superfícies de sòl destinades a sistemes respecte als estàndards o percentatges fixats en aquestes normes, no constitueixen una modificació del PGO ja que aquests estàndards són mínims.

Article 7. Revisió del Programa d'Actuació.

1. El programa d'actuació del PGO es revisarà cada quatre anys. Si com a conseqüència d'aquesta revisió es modifiqués el sòl classificat com urbanitzable programat, la revisió del programa es completarà amb les determinacions i documents exigits per al citat sòl i se subjectarà a les disposicions enunciades per a la formació dels plans, conforme a l'article 75 de la Refosa.

2. En altres casos la revisió del programa d'actuació es trami­tarà conforme determina l'article 158.1 del Reglament.

3. En cap cas en el marc del procediment de revisió del programa d'actuació, es podrà classificar com a urbanitzable el sòl al que aquest PGO atorga la condició de no urbanitzable.

Article 8. Interpretació.

1. Les determinacions del PGO i, en concret aquestes normes, s'interpretaran en base a aquells criteris que, partint del sentit propi de les seves paraules en relació amb el context i els antecedents, tinguin en compte principalment el seu esperit i finalitat, així com la realitat social del moment en que han d'ésser aplicades.

2. Excepte en els supòsits d'error material o de fet, quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevaldran les determinacions dels plànols d'escala més gran, és a dir, d'aquells on les definicions siguin més acurades.

3. Si es produeixen contradiccions entre la regulació de les previsions del PGO en els diferents documents es considerarà vàlida la determinació que impliqui espais públics o d’interès públic més amplis i una menor densitat d'habitatges o un índex d'aprofitament menor.

4. Les determinacions del PGO fora del terme municipal s'enten­dran indicatives.

Article 9. Obligatorietat.

Tant l'Administració com els particulars estan obligats a complir les determinacions o disposicions del PGO i especialment d'aquestes normes. Qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, ja tingui caràcter definitiu o provisional, ja sigui d'iniciativa privada o pública, haurà d'ajustar-se a les dispo­sicions esmentades, segons està previst als articles 90 i se­güents de la Refosa i 134 de la Llei del Sòl.

Article 10. Claus d'identificació.

A l'enunciat de cada sistema, zona o sector se n'assenyala la clau d'identificació en els plànols d'ordenació. També es trans­criu el codi d'identificació en la col·lecció de plànols. Els noms dels sectors i de les unitats d'actuació s'identifiquen per la referència el paratge on es troben o de la promoció, i a més a més per la lletra o número que consten en els plànols d'ordena­ció.

CAPÍTOL SEGON. DESENVOLUPAMENT DEL PLA GENERAL.

Article 11. Desenvolupament del Pla General.

1. A l'objecte de complementar i desenvolupar l'ordenació esta­blerta per les determinacions del PGO, s'elaboraran, segons preveu la Refosa i en els termes de les presents normes, progra­mes d'actuació urbanística, plans parcials, plans especials i estudis de detall.

2. També podran redactar-se projectes tècnics d'obres una vegada el planejament i la gestió hagin estat ultimades, aquests projectes es regiran per la legislació urbanística quan siguin d'urbanització.

3. Quan no sigui necessari o no estigui prevista la prèvia apro­vació dels instruments esmentats en els paràgrafs anterior, les determinacions del PGO seran susceptibles d'aplicació directa i immediata.

4. El programa d'actuació fixa l'ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de planejament que han de desen­volupar les determinacions del PGO

5. A l'objecte de completar la regulació urbanística, es poden aprovar plans especials, ordenances especials, catàlegs i normes complementàries.

Article 12. Desenvolupament del Pla en sòl urbà.

1. Serà preceptiva la prèvia formulació de plans especials de reforma interior (PERI) i d'estudis de detall en les àrees res­pecte de les quals es prevegi expressament, per aquestes normes o pel Programa d'Actuació del PGO.

2. Així mateix, es podran formular facultativament plans espe­cials de reforma interior (PERI), projectes d'urbanització i estudis de detall en qualsevol àrea del sòl urbà.

Article 13. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable.

1. En sòl urbanitzable programat (SUP) el PGO es desenvoluparà necessàriament mitjançant plans parcials, l'aprovació definiti­va dels quals és condició indispensable per a la realització d'intervencions de qualsevol tipus en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes generals que s'executin de forma independent a la dels sectors. L'àmbit territorial dels plans parcials haurà de coincidir amb els sectors de planejament deli­mitats pel PGO.

2. En sòl urbanitzable no programat (SUNP), el PGO es desenvolu­parà necessàriament mitjançant els programes d'actuació urbanís­tica (PAU) i successivament els pertinents plans parcials, els quals hauran d'incloure el territori complet relacionat amb cada etapa d'execució, o a la totalitat del sòl, si hi ha una única etapa.

Els PAU hauran de comprendre al menys una extensió de terreny igual a la superfície mínima prevista per a aquestes actuacions.

Article 14. Desenvolupament del PGO en sòl no urbanitzable.

1. Les determinacions del PGO sobre el sòl no urbanitzable (SNU) s'apliquen directament i immediata.

2. Tanmateix, es podran desenvolupar les previsions del PGO mitjançant plans especials que tinguin per objectiu qualsevol de les següents finalitats:

a) protecció del paisatge i dels elements naturals i culturals en general.
b) protecció de les vies de comunicació.
c) protecció d'horts, espais forestals i conreus.
d) millora del medi i llocs rurals.
e) determinació de les condicions específiques de les activitats que es puguin emplaçar en el sòl no urbanitzable.

3. Quan així s'estableixi expressament, la formulació d'aquests plans especials serà obligatòria.

Article 15. Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes.

El desenvolupament de les determinacions del PGO sobre sistemes generals es podrà fer mitjançant plans parcials dels sectors amb els que estiguin relacionats. Així mateix, es podran formar plans especials que tindran per objecte la regulació detallada del sistema i que podran contemplar la previsió de mesures de protecció, d'acord amb el que es preveu a l'article 29 de la Refosa i 76 i 77 del Reglament. El planejament especial regularà qualsevol dels aspectes que defineixen l'estructura orgànica del territori, que són:

1. sistema general viari
2. sistema d'infrastructura de serveis tècnics
3. protecció de Sistemes
4. sistema de Parc Urbà
5. sistema d'equipaments.

Article 16. Plans Parcials.

1. Els plans parcials d'ordenació han de contenir les determina­cions i documents previstos a l'article 25.2 de la Refosa i 57, 45 i següents del Reglament. Així mateix, hauran d'incloure un resum de les determinacions urbanístiques.

2. Les determinacions hauran de tenir la precisió suficient per a permetre la seva immediata execució la destinació de detall de l'ordenació diferenciant els sòls privats dels públics i concre­tant per aquells els lliures i els edificables i per als públics, aquells per a vials, estacionaments, edificables per a edificis d’interès públic i els destinats a places, passejos i jardins i parcs.

3. Així mateix, hauran de preveure la delimitació dels polígons i el sistema d'actuació aplicable, elements que podran ésser modi­ficats mitjançant el procediment legalment previst sense necessi­tat de modificar el pla parcial.

4. El pla d'etapes no podrà preveure un termini superior a 8 anys per a la realització de la urbanització. Si s'establissin varis polígons hauria de fixar-se també l'ordre de prioritat entre ells.

5. Quan els plans parcials siguin d'iniciativa privada, hauran de preveure les determinacions i la documentació que assenyalen els 80 i següents de la Refosa, així com el 46 i 64 del Reglament.

7. Els plans parcials podran completar les previsions d'aquest PGO i, en el seu cas, del PAU, però no modificar-les, tal com disposen els articles 43 i 44 del Reglament.

Article 17. Plans Especials.

1. Els plans especials no podran modificar les determinacions del PGO, especialment les que regulen el volum i l'ús del sòl, si bé les podran precisar.

2. Els PERI no podran modificar l'estructura general del PGO i, si estan previstos en aquestes normes, hauran de desenvolupar les determinacions corresponents.

3. En qualsevol cas els PERI hauran de contenir la delimitació de polígons o unitats d'actuació i l'elecció del sistema d'actua­ció, si bé aquestes determinacions podran ésser modificades d'acord amb el procediment legalment previst, sense necessitat de modificar el PERI.

Article 18. Estudis de Detall.

1. Els estudis de detall han de respectar les determinacions del PGO i, en el seu cas, dels plans parcials o dels PERI. En cap cas podran reduir l'amplada dels vials ni les superfícies destinades a espais lliures, ni com a conseqüència de les seves previsions sobre alineacions, podran originar augment de volum.

2. L'ordenació de volums que puguin realitzar els estudis de detall no pot implicar augment de l'ocupació del sòl ni de les alçades màximes, ni increments de la densitat d'habitatges.

Article 19. Precisió de límits.
Modificació Art. 19 de les NNUU del PGO segons exp. 2015/057395 (DOGC de 21/01/2016).

1. Els límits de les zones, sectors, unitats d'actuació o sistemes podran precisar-se en el corresponent plans parcials, especials, estudis de detall o projectes d'urbanització d'acord amb els següents critèris: planejament derivat.

1.1.- Els ajustaments que es produeixin hauran de respondre a:

a. Alineacions o línies d'edificació preexistents
b. Característiques topogràfiques del terreny
c. Límits de la propietat rústica o urbana
d. Existència d'arbres o d'altres elements a preservar.
e. Altres supòsits degudament justificats de conformitat amb la normativa urbanística.

1.2.- Els ajuntaments no produiran distorsions en la forma de la unitat d'actuació, sector, zona o sistema, ni augments o disminucions de superfície de més d'un deu per cent, en relació amb les superfícies delimitades als plànols d'ordenació a escala 1:1.000 d'aquest PGO. En cap cas, els ajustos suposaran una reducció de la superfície de sistemes ni un increment d'aprofitament.

Quan un dels límits hagués estat precisat per un pla parcial o respongués a alineacions o límits de qualificació del sòl preestablerts i mantinguts en aquest PGO, aquell límit s'dapatarà a allò que s'hagués definit pel pla parcial.

2. Els projectes d'urbanització i els instruments de gestió urbanística seran instrument idoni per realitzar les adaptacions tècniques de detall en els termes establerts a l'article 4 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, que aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, o normativa que el substitueixi.

Article 20. Catàleg.

1. D'acord amb el que es preveu als articles 29 i 30 de la Refo­sa i 86 del Reglament, es tramita simultàniament amb el Pla General un catàleg i pla especial de les construccions o edificis d’interès artístic, històric, arqueològic i natural dels llocs i elements naturals d’interès. Aquest catàleg compren els edificis i llocs objecte de protecció per la legislació sobre el patrimoni artístic i cultural i els espais naturals protegits i els edifi­cis qualificats com a monuments per aquest PGO i, de moment, el pla especial arribarà a l'aprovació provisional, fins que no s'hagin rebut i tramitat tots els informes i determinacions del Departament de Cultura de la Generalitat de C.

2. Aquest catàleg serà complementari del planejament especial corresponent, i en tot cas, ho serà del PGO.

3. La inclusió d'un edifici en el catàleg pot implicar la prohi­bició d'enderrocar-lo, transformar-lo o de canviar-ne les carac­terístiques, tant de l'edifici com del seu entorn ambiental, o només la protecció de certs elements i cos d'edifici. Només es poden realitzar obres de restauració i conservació i autoritzar usos adients als valors que es pretenen protegir. El pla especial i el catàleg podran establir una regulació més concreta de la regulació del Pla General sobre aquests aspectes i establir nivells diferents de protecció.

4. Els edificis i espais assenyalats en aquest PGO els és d'apli­cació la normativa supraesmentada en espera de la redacció del catàleg definitiu, i l'aprovació del P.E.

5. En el P.E. hi figuren les disposicions generals que recullin la legislació vigent sobre patrimoni: Llei 9/93 de 30 de setem­bre, del Patrimoni Cultural Català (entre altres els articles 17, 21, 25, 34, 35, 36, 47, 48, 52, ...) i la normativa específica amb l'estracte dels graus de protecció.

CAPÍTOL TERCER. GESTIÓ DEL PLA GENERAL.

Article 21. Execució del Pla.

1. L'execució d'aquest PGO i dels documents que el desenvolupen correspon l'Ajuntament de Corbera de Llobregat, sense perjudici de la participació dels particulars, en els termes definits per la legislació urbanística. En el marc de les seves competències específiques, les determinacions del PGO poden ésser executades per l'administració de l'Estat i de la Generalitat i les Diputa­cions.

2. Les entitats de gestió que es constitueixin entre administra­cions públiques o entre aquestes i la iniciativa privada podran també executar el planejament.

3. A totes les unitats d'actuació en les que no s'estableixi expressament una altra cosa, el sistema d'actuació prioritari serà el de compensació.

Article 22. Projectes d'Urbanització.

1. Per a l'execució de les determinacions contingudes en el PGO i la resta d'instruments de planejament, s'hauran de redactar projectes d'urbanització d'acord amb el que preveuen els arti­cles 27 de la Refosa i 67 i següents del Reglament. També podran redactar-se projectes d'obres locals ordinàries, quan no tinguin per objecte executar íntegrament les determinacions del planeja­ment urbanístic, i es regularan pels articles 12 a 54 del Regla­ment d'Obres, Activitats i Serveis dels ens locals, aprovat per Decret 179/1995, de 13 de juny (ROAS).

2. El projecte d'urbanització haurà de resoldre satisfactòriament tots aquells elements que li siguin propis, en funció de l'estat de consolidació dels diferents serveis i haurà de referir-se al moviment de terres, a les obres de fàbrica, a la pavimentació de vials i voravies, a l'abastament i distribució d'aigua potable, de rec i contra incendis, a l'evacuació d'aigües i sanejament, a les xarxes d'energia elèctrica, enllumenat públic i telèfons i a les plantacions d'arbrat i jardineria, així com als càlculs hidràulics i d'inundabilitat que s'expressen en l'epígraf 2 d) d'aquest mateix article 22. Amb el projecte d'urbanització haurà d'acompanyar-se la següent documentació:

a) plànol de situació a escala no inferior a 1:2.000, en el qual es determini el seu àmbit territorial.

b) còpia de certificacions d'aprofitament urbanístic vigents, obtingudes prèviament pel promotor del projecte, relatives a les finques incloses dins del seu àmbit.

c) còpia del plànol oficial acreditatiu d'haver- se efectuat la senyalització d'alineacions i rasants sobre el terreny, en el seu cas.

d) Els projectes d'urbanització de les lleres de les rieres requeriran l'autorització de la "Junta d'Aigües", i hauran de presentar-se amb un estudi d'inundabilitat, així com un estudi hidràulic sobre el règim de desguàs per l'avinguda extraordinària d'un període de retorn T: 500 anys.

3. El projecte tècnic estarà integrat, com a mínim, pels següents documents:

a) memòria descriptiva de les característiques de l'obra o ser­vei, amb detall dels càlculs justificatius de les dimensions i dels materials que es projectin, la seva disposició i condicions. També s'haurà de referir expressament al planejament que és objecte d'execució.

Els projectes d'urbanització de les lleres de les rieres requeriran l'autorització de la "Junta d'Aigües", i hauran de presentar-se amb un estudi d'inundabilitat, així com un estudi hidràulic sobre el règim de desguàs per l'avinguda extraordinària d'un període de retorn T: 500 anys.

b) plànol de situació de les obres i instal·lacions, en relació amb el conjunt urbà i amb el Pla d'Ordenació en el qual estiguin incloses;

c) plànol topogràfic amb corbes de nivell, amb equidistància d'un metre, en el qual s'indiqui l'edificació i arbrat existents;

d) plànol de perfils dels terrenys;

e) plànols acotats i detallats de les obres i serveis projectats;

f) pressupostos separats de les obres i de les instal·lacions amb resum general. Aquests pressupostos es composaran de mesures, quadre de preus i pressupostos generals de la contracta.

g) plec de condicions econòmico-facultatives que regiran en l'execució de les obres i instal·lacions, amb indicació de l'or­dre d'execució, dels terminis de les diverses etapes i del termi­ni total.

4. Si l'acte d'aprovació del projecte introduís modificacions substancials en el mateix, l'interessat haurà de presentar un text refós amb aquestes modificacions. Les modificacions no substancials podran introduir-se mitjançant una simple esmena en els plànols originals o en el text de la memòria, subscrita pel promotor i el seu tècnic.

Article 23. Concessions per Equipaments i Aparcaments.

1. Sobre el sòl destinat a equipaments que, en execució del PGO, sigui de titularitat pública, l’administració competent podrà atorgar una concessió per a la construcció i explotació de l'e­quipament corresponent. Aquesta concessió, que no confereix drets per a ésser renovada, no podrà tenir una durada superior a 50 anys, conforme a l'article 232.1, d) del ROAS.

2. L'ajuntament podrà atorgar concessions sobre terrenys de titularitat municipal classificats d'urbans i adscrits a siste­mes, per a la construcció d'aparcaments soterranis; la seva previsió haurà d'establir-se mitjançant la figura d'un Pla Espe­cial i caldrà mantenir la titularitat pública única i indivisible del sòl i el subsòl sens perjudici de la gestió dels aparcaments mitjançant concessió administrativa.

Article 24. Execució del Planejament en sòl urbà.

1. Llevat de l'execució directa de sistemes generals o del supòsit d'actuacions aïllades per a l'execució de les determina­cions del planejament en sòl urbà, s'hauran de delimitar polígons o unitats d'actuació que permetin la distribució equitativa dels beneficis i càrregues entre els afectats, així com el compliment dels deures de cessió.

2. Aquest PGO conté la delimitació de vàries unitats d'actuació, precisant-ne les determinacions relacionades amb els terrenys que les integren.

D'acord amb allò que disposa l'article 167.4 del D.L. 1/1990 de 12 de juliol les unitats d'actuació han d'estar expressament delimitades pel planejament. La delimitació de noves U.A. i la modificació de les delimitades pel planejament s'ha d'efectuar mitjançant la corresponent modificació d'aquest. L'aplicació del procediment de l'article 168 de la Refosa queda limitada al supòsit previst a l'article 120.4 per a l'obertura i eixamplament dels vials.

3. L'aprovació de la delimitació de la unitat d'actuació o el canvi de sistema a cooperació, impliquen la iniciació de l'expe­dient de reparcel.lació, produint els efectes previstos als articles 148 de la Refosa i 104 del Reglament de Gestió Urbanís­tica.

4. Quan no sigui possible delimitar polígons o unitats d'actua­ció, o integrar la realització en aquests, l'execució dels siste­mes generals i les actuacions aïllades en sòl urbà es farà pel procediment expropiatori.

5. Si d'aquesta execució se'n deriven beneficis especials per als sectors col.lindants o propers, es podrà repercutir les despe­ses, inclosa la indemnització expropiatòria, en la mesura del benefici, mitjançant contribucions especials a càrrec dels pro­pietaris beneficiats.

6. La delimitació de l’àrea beneficiada per l'obra, amb la rela­ció de propietaris afectats, es farà en el propi projecte d'urba­nització o d'obres locals ordinàries, o de forma separada, segons convingui.

7. Els propietaris de sòl urbà hauran de cedir gratuïtament i obligatòriament a l'Ajuntament de Corbera de Llobregat els te­rrenys que, reservats pels plans urbanístics, estiguin destinats a jardins, places i centres docents i assistencials, en el marc d'una unitat d'actuació delimitada expressament en el planeja­ment.

8. La distribució equitativa de les càrregues es farà d'acord amb la normativa vigent, i en especial l'article 120 de la Refosa.

Article 25. Execució del Planejament en sòl urbanitzable.

1. Els terrenys qualificats com a sistemes generals inclosos en els sectors de planejament podran ésser obtinguts per l'adminis­tració en el marc de les cessions obligatòries i gratuïtes.

2. Quan l'obtenció dels terrenys de sistemes generals hagi d'ésser realitzada abans del desenvolupament de la unitat d'ac­tuació o no hi estiguin inclosos, s'actuarà conforme als apartats 4 i 5 de l'article anterior.

3. En sòl urbanitzable, a més a més de les cessions obligatòries i gratuïtes dels terrenys esmentats a l'article 24.7 d'aquestes normes inclosos en el sector, és obligatori cedir gratuïtament a l'Ajuntament el deu per cent de l'aprofitament mig.

CAPÍTOL QUART. RÈGIM DEL SÒL.

Article 26. Règim Urbanístic.

El règim urbanístic del sòl, de conformitat amb els articles 21 i 23 de la Refosa i 19 i 20 del Reglament, es defineix, entre altres paràmetres, a través de:

a) la classificació del sòl segons el seu règim jurídic.
b) la determinació i regulació de l'estructura general i orgànica del territori.
c) la qualificació urbanística del sòl, amb la seva divisió en zones, sectors, àrees o unitats d'actuació.

Article 27. Classificació del sòl segons el règim jurídic.

1. El territori ordenat per aquest PGO es classifica als efectes del règim jurídic del sòl i d'acord amb allò previst als arti­cles 115, 116 i 117 de la Refosa en sòl urbà, sòl urbanitzable i SNU.

2. En els plànols d'ordenació s'expressa la classificació inicial del sòl. El sòl urbanitzable es convertirà en urbà per mitjà dels procediments establerts a l'ordenament urbanístic, essent en tot cas necessària l'aprovació definitiva del planejament parcial, la realització efectiva de les obres d'urbanització i el compli­ment de llurs obligacions per part dels propietaris.

3. El SNU només es pot transformar en urbanitzable mitjançant el procediment de revisió del PGO, segons es preveu a l'article 5 d'aquestes Normes.

4. L'Ajuntament de Corbera de Llobregat, al realitzar la revisió quadrienal del programa d'actuació reflectirà els canvis del règim urbanístic del sòl.

Article 28. Sistemes Generals.

1. Als efectes de la determinació i regulació de l'estructura general i orgànica del territori, el planejament urbanístic de Corbera de Llobregat preveu els següents sistemes:

- viari;
- sistema general de Protecció Hidrogràfica;
- d'infrastructura de serveis tècnics;
- de protecció de sistemes;
- de parc urbà;
- d'equipaments.

2. La consideració de sistema comportarà l'automàtica declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys, en els termes dels articles 98 i següents de la Refosa.

Article 29. Determinacions del Pla General sobre qualificació Urbanística.

1. En el sòl urbà el PGO precisa l'ordenació física de forma detallada de les diverses qualificacions urbanístiques.

2. En el SUP el PGO determina els sectors de desenvolupament per plans parcials i els elements fonamentals de l'estructura urbana, tot establint, a través de la qualificació urbanística, la regu­lació genèrica dels diferents usos globals i dels seus nivells d'intensitat. En aquest tipus de sòl, la disposició detallada de la xarxa viària, aparcaments, jardins urbans, dotacions i edifi­cació privada serà la que resulti de l'ordenació que proposi el pla parcial, de conformitat amb el PGO; si bé aquest darrer la fixa en alguns casos, cal entendre que ho fa de forma indicativa.

3. En el SUNP s'estableixen els usos incompatibles, les carac­terístiques tècniques d'acord amb el previst a l'article 34 del Reglament i les magnituds mínimes de cada actuació.

4. El SNU estarà subjecte a les limitacions que estableixen els articles 127 i 128 de la Refosa.

CAPÍTOL CINQUÈ. INTERVENCIÓ DE LES OBRES I ACTIVITATS.

Article 30. Actes subjectes a llicència Municipal.

1. Estaran subjectes a prèvia llicència municipal tots els actes d'edificació i ús del sòl a que es refereixen l'article 247.1 de la Refosa i l'1 del Reglament de Disciplina Urbanística (RDU) que es realitzin dins del terme municipal. Així mateix, és necessari obtenir llicència municipal per a l'obertura de camins i senders, l'extracció d'àrids i, en general, per a qualsevol activi­tat que alteri les característiques naturals del terreny.

2. L'obligació d'obtenir prèviament la llicència en els supòsits indicats afecta també als sectors o activitats subjectes a altres competències. En cap cas la necessitat d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres administracions deixa sense efecte l'obli­gació d'obtenir la llicència municipal corresponent, de manera que, sense aquesta, la utilització d'altres instàncies adminis­tratives no és suficient per a iniciar l'activitat o l'obra.

3. En relació amb els actes assenyalats a l'apartat primer quan siguin promoguts per òrgans de l'Estat, de la Generalitat o d'altres entitats de dret públic, és també obligatòria la sol·licitud de llicència. En cas d'urgència o excepcional interès públic, s'haurà d'observar el que està previst a l'apartat 2 de l'article 250 de la Refosa i als articles 8 i 9 del Reglament de Disciplina Urbanística.

Article 31. Caducitat.

1. D'acord amb l'article 249 de la Refosa, els terminis per a començar i per acabar les obres que requereixin d'un projecte tècnic conforme a l'article 75.2 del ROAS, seran d'un i tres anys respectivament, a comptar des de la data de notificació de la llicència al promotor. La llicència contindrà, expressament, l'advertiment de caducitat, en cas de no sol·licitar-se la seva pròrroga en els terminis expressats en l'esmentat article.

2. En el cas de llicències d'obres per a les quals no sigui necessària la presentació d'un projecte, així com les relatives a totes aquelles obres enunciades a l'article 34.2 d'aquestes normes urbanístiques, els terminis seran els següents:

a) dos mesos per començar les obres i,
b) set mesos per acabar-les.

3. Les pròrrogues de tots els terminis seran les assenyalades en l'apartat 5 del referit article de la Refosa, amb les condicions, quant a l'ordenament urbanístic, que allà s'indiquen.

Article 32. Sol·licitud.

1. L'interessat haurà de presentar la corresponent sol·licitud acompanyada del projecte tècnic quan així es faci necessari en virtut de la naturalesa i l'objecte de les obres.

2. Les sol·licituds de llicències hauran de presentar-se en el registre general de l'Ajuntament de Corbera de Llobregat.

3. Les sol·licituds de llicència aniran acompanyades dels docu­ments que, segons la naturalesa de la llicència, es determinen als articles següents.

Article 33. Llicència de parcel·lació.

A la sol·licitud de llicència de parcel·lació hauran d'acompan­yar-se, com a mínim, els següents documents:

a) la memòria justificativa en la qual es faci referència al Pla que estableixi les condicions de parcel·lació; es descrigui la finca a parcel·lar; es justifiqui jurídicament i tècnica l'opera­ció de parcel·lació i es descriguin les parcel·les resultants, amb expressió de la seva superfície, emplaçament i condicions d'edificabilitat.

b) còpia de les certificacions d'aprofitament urbanístic vi­gents obtingudes prèviament pel sol·licitant de la llicència, relatives a les finques a que faci referència la parcel·lació.

c) descripció que de les finques en facin els títols de propietat i càrregues que les gravin.

d) plànol de situació o emplaçament a escala adequada i, en tot cas, no inferior a 1:2000.

e) plànol acotat de la parcel·la o parcel·les objecte de la parcel·lació, a escala adequada i mai inferior a 1:1000, en la qual se situïn els límits de les finques i es representin els elements naturals i constructius existents, així com les possi­bles afectacions (línies elèctriques, carreteres, etc.)

f) plànol acotat de les parcel·les resultants, a escala adequada i mai inferior a 1:1000, en el qual es reflecteixin les parcel·les divisibles i indivisibles, així com la resta de dades que constin a la memòria.

Article 34. Llicència d'obres que requereixen Projecte tècnic.

1. Es requerirà la presentació d'un projecte tècnic per a l'execució d'obres d'edificació, de construcció, de reforma, de reparació o de rehabilitació que alterin l'estructura o l'aspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions existents, i en tot cas per aquelles assenyalades per l'art. 75.2 del ROAS.

2. També serà necessària la presentació de projecte tècnic per a l'execució de les següents obres i instal·lacions:

- Construcció de barraques o quioscs per a l'exposició i venda.

- Col·locació d'anuncis sobre la coberta d'edificis, o que afectin l'estructura dels mateixos.

- Instal·lació de marquesines per a comerços.

- Construcció de ponts, bastides i similars a partir de quatre metres d'alçada (només assumeix de tècnic).

- Recalç d'edificis per a construir-ne d'altres que disposin de llicència.

- Apuntalament d'edificis.

- Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies o d'altres aparells elevadors per a la construcció.

- Realització de treballs d’anivellament quan ultrapassin 1 m. per sobre o per sota les cotes naturals del terreny o tin­guin transcendència a efecte de mesura de les alçades reguladores de l'edifici, i sempre que es disposi d'edificació principal.

- Variació de la distribució interior d'un habitatge o local.

- Construcció i instal·lació de barraques provisionals d'obra.

- Col·locació d'elements mecànics de les instal·lacions en terrasses o terrats en edificis, que no estiguin emparats en llicència d'obres.

- Construcció de pous, foses sèptiques i piscines.

- Edificació de garatges, coberts i altres construccions auxiliars.

- Enderrocament d'edificis no inclosos en Catàlegs d'interès històrico-artístic.

- Murs de contenció de terres o parets de tancament a partir de 1,75 m. d'alçada.

3. El projecte tècnic haurà d'ésser presentat juntament amb la sol·licitud de llicència urbanística i haurà d'acompanyar-se de la següent documentació:

- Descripció que de la finca en fa el títol de propietat, així com de les càrregues que la graven.

- Els compromisos dels particulars interessats i propietaris de terrenys a què es refereixen els articles 40.1.a) i c) o 41.1.c) del Reglament de Gestió Urbanística, en funció dels casos, sempre que es plantegi l'execució simultània de la urbanització i de l'edificació; en el primer cas s'exigirà també la tramitació i aprovació prèvia del corresponent projecte d'urbanització.

- Documents de designació dels tècnics responsables encarregats de la direcció de les obres, visats pels col·legis professionals corresponents.

- Còpia de certificacions d'aprofitament urbanístic vigents obtingudes prèviament pel sol·licitant de la llicència, relatives a les finques afectades per la sol·licitud.

- Designació del contractista responsable de les obres.

- Les fotografies que tot seguit es diran, subscrites als dors pel promotor i el director facultatiu de les obres, indicant l'emplaçament i la data.

- Una de la parcel·la des del vial o vials.
- Una de l'interior de la parcel·la.
- Una de cadascuna de les construccions existents,
habitatges, construccions auxiliars, barraques, etc.

- Còpia d'aquelles autoritzacions administratives necessàries per a l'execució de l'obra.

- Certificació del tècnic director de l'obra que acrediti la no afectació de la finca o parcel·la per cap línia d'alta o baixa tensió de les xarxes elèctriques.

- Dos exemplars del PROJECTE TECNIC, signat pel promotor i pel facultatiu competent i visat pel Col·legi Professional correspo­nent.

- Quan calgui, escriptura de mancomunitat de patis, inscrita al Registre de la Propietat o de qualsevol altra servitud. Si les finques confrontants fossin d'un mateix propietari, caldrà que s'acrediti la constitució d'una servitud recíproca de mancomuni­tat de pati, irrenunciable o irredimible mentre alguna de les finques estigui edificada, subjecta a la condició suspensiva que qualsevol d'elles s'alieni.

- Qüestionaris estadístics complimentats.

- Fiances urbanístiques en garantia de possibles desperfectes als béns municipals públics existents, i en el seu cas les que es determinen al Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció i les assenyalades a l'art. 40 del Reglament de Gestió Urbanística.

En compliment de l'informe del Departament de Medi Ambient de data 2 d'octubre de 1998 R/N urb. 29/98 (XM/JA) punt C Residus, s'haurà d'especificar en annex, el règim de gestió del servei, classificant els residus, avaluant el volum, recollida, instal·lació on es gestionaran i el finançament previst, d'acord amb el Decret 201/1994 de 26 de juliol que ho regula.

Article 35. Determinacions respecte del projecte tècnic.

1. El projecte que s'esmenta a l'article anterior contindrà les dades necessàries per tal que amb el seu examen pugui comprovar-se si les obres sol·licitades s'ajusten a la reglamentació vigent sobre ús i edificació del sòl, sense que calgui la inclusió dels detalls constructius i d’instal·lació, quan no siguin condicio­nants de la llicència sol·licitada.

2. Quan es projectin obres d'ampliació o reforma d'un edifici, que afectin l'estructura d'aquest, haurà d'aportar-se juntament amb la sol·licitud de llicència els següents documents comple­mentaris:

a) Estudi de càrregues en l'estructura existent abans de l'am­pliació o reforma projectada.

b) Estudi de càrregues resultants de l'esmentada ampliació o reforma.

c) Memòria descriptiva dels apuntalaments que s'hagin de verifi­car en l'execució de les obres, amb expressió dels seus respec­tius càlculs i programa de coordinació dels treballs, i

d) Manifestació de si l'edifici que es pretén reformar o ampliar està o no ocupat, amb indicació, en el seu cas, del nom i cognoms dels ocupants.

3. En el supòsit d'estar ocupat l'edifici objecte de l'ampliació o de la reforma, el promotor de l'obra haurà de notificar l'existència del projecte a tots els ocupants, amb expressió del lloc o oficina, en què, durant un termini no infe­rior a quinze dies, estaran de manifest el projecte i els docu­ments relacionats en el paràgraf anterior, així com indicació de la persona, identificada amb nom i cognoms, autoritzada per a l'exhibició de la documentació. Els ocupants podran examinar ells mateixos o mitjançant persona per ells delegada, el projecte i els eludits documents i formular dintre de l'esmentat termini ampliat amb uns altres deu dies més, les observacions de caràcter tècnic que estimin pertinents. Dites observacions hauran de presentar-se per escrit en exemplar duplicat a la persona auto­ritzada per a l'exhibició del projecte, el qual retornarà firmat un dels exemplars a l'interessat con a justificant de la presen­tació.

4. El peticionari de llicència haurà d'acreditar amb la seva sol·licitud haver practicat de forma fefaent la notificació del projecte als ocupants, i manifestar, sota la seva responsabili­tat, si s'han formulat o no observacions. En cas afirmatiu acom­panyarà l'escrit o escrits en què s'haguessin formulat. Si les observacions s'haguessin acceptat íntegrament, ho farà constar expressament i pel Serveis Tècnics municipals es comprovarà l'adequació del projecte i tals observacions. De no haver-les acceptat plenament, l'Ajuntament designarà un tècnic superior especialitzat en càlculs de resistència, a fi que emeti dictamen a costa del sol·licitant, tant sobre el projecte com sobre les observacions formulades. Acomplertes les anteriors prevencions, continuarà la tramitació de l'expedient sense que la concessió de la llicència impliqui cap responsabilitat per a l'Ajuntament autoritzant ni la seva obtenció pugui ser invocada pels particu­lars per excloure o disminuir la responsabilitat civil o penal en que incorrin en l'exercici de les activitats corresponents.

5. Quant a la presentació, els documents aniran plegats a la mida A4 (UNE), encartats en dossiers a l'exterior dels quals hi cons­tarà el títol del projecte i l'emplaçament. Els plànols, un cop desplegats, no superaran la mida d'1.50 x 1.10 metres.

6. El projecte tècnic constarà de la següent documentació:

a) memòria en la qual es descrigui i s'indiquin les carac­terístiques del projecte i les dades que no es puguin representar numèricament i gràfica en els plànols, en la qual consti el valor d'execució material de les obres.

b) plànol de situació, en el cas d'urbanitzacions serà una còpia del parcel.lari oficial on s'identificarà l'emplaçament de la parcel·la. En el cas del Casc Urbà serà una còpia del carrerer o dels plànols del Pla General.

c) plànol d'emplaçament a escala no inferior a 1:200, amb el perímetre acotat. En aquest plànol s'acotaran les distàncies de les obres als límits de parcel·la en el cas d'edificació aïllada i la profunditat edificable en el cas d'edificació entre mitge­res. En aquest últim cas s'indicaran les alineacions i rasants oficials.

d) plànol topogràfic del solar o parcel·la, pot ser el mateix plànol d'emplaçament, a escala no inferior a 1:200 amb corbes de nivell amb equidistàncies d'un metre, en el qual s'indiquin les edificacions i arbrat existent, així com galeries subterrànies, mines d'aigua o pous que existeixin a la finca, amb expressió gràfica de l'ocupació de la nova edificació per a la qual es sol·licita la llicència. En el cas d'edificació aïllada, cal afegir a la documentació gràfica, seccions dels límits laterals on estiguin acotades les solucions que es proposen en quan desni­vells, possibles murs i aterrassaments, deixant ben clar la cota natural del terreny i la cota del projecte, tot tenint en compte el contingut d'aquestes normes urbanístiques.

e) plànol de plantes i façanes amb les seccions necessàries per la seva comprensió. Aquests plànols es dibuixaran a escala 1:50 o 1:100, segons la major o menor capacitat de l'edifici; estaran acotats i en ells s'anotarà i detallarà minuciosament en forma gràfica i també numèrica, si fos possible, tot allò que sigui necessari o convenient per facilitar-ne l'examen i compro­vació en relació al compliment de la normativa i ordenances que li siguin aplicables. En cas d'obres de reforma o ampliació, en les plantes i seccions es dibuixarà o pintarà en traç continu de color negre allò que es conservi o permaneixi; en traç discontinu o color groc allò que hagi de desaparèixer i en traços continus de color roig l'obra nova.

f) justificació específica de que el projecte preveu o com­pleix, en el seu cas, les següents prescripcions:

- Decret 274/1995, d'11 de juliol, sobre nivell d'habitabili­tat objectiva exigit als habitatges.

- Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d’accessibilitat.

- Normes sobre prevenció d'incendis.

- Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

- Reserva, en el seu cas, d'espais per a aparcaments i places de garatge.

- Previsió de la instal·lació d'antena col·lectiva de televi­sió.

- Col·locació de bústies-apartats pel lliurament de corres­pondència a domicili.

- Previsió de dependències per a la guarda de buidols de recollida d'escombraries. Quan es prevegin conductes d'aboca­ment col·lectiu, es consignaran en els plànols del projecte les seves característiques tècniques i constructives i si estigués prevista la dotació de l'edifici per a l'incinerat d'escombra­ries, caldrà que s'acompanyi fotocòpia de la llicència prèviament concedida a tal efecte.

g) quan les obres projectades siguin d'ampliació o reforma, que afectin l'estructura de l'edifici, a més a més dels documents assenyalats, caldrà que s'aporti documentació sobre estudis de càrregues existents i resultants i també dels apuntalaments que hagin d'efectuar-se en l'execució de les obres.

h) quan en els projectes d'obres majors s'hi incloguin obres complementàries com piscines, dipòsits, barbacoes i altres cons­truccions auxiliars, es grafiaran en plànols a part i en la Memòria es descriuran en un apartat amb el títol d'"Obres complementàries", en el qual es consignarà el valor d'execució material de les mateixes, amb independència de l'edifici princi­pal. També serà d'aplicació quan es tractin de murs de contenció de més de 1.75 metres d'altura.

i) quan les obres siguin de nova construcció, el projecte tècnic haurà de preveure obligatòriament el tancament de la finca a façana de vial o vials.

j) En aquells sòls urbans on, a parer dels serveis tècnics municipals, hi hagi raons fonamentades conforme a les quals no estigui assegurada llur solidesa, o en aquells altres en els que existeixin perills importants de despreniments, serà exigible, amb caràcter previ a la concessió de la corresponent llicència, la presentació d'un estudi geològic i geotècnic que condicioni i canalitzi les solucions constructives i de seguretat utilitzades pel projecte d'obres. La no exigència d'aquest requisit no pres­suposarà, en cap cas, la viabilitat geològica ni geotècnica del sòl.

7. Quan les obres siguin de nova construcció comportaran sempre l'obligatorietat de tancament de la parcel·la a façana de vial o vials i aportació de garanties per possibles desperfectes als bens municipals públics existents.

Article 36. Llicència de Modificació d'ús.

1. Amb la sol·licitud de llicència per a la modificació objectiva de l'ús de l'edifici, sempre que aquesta no requereixi la realit­zació d'obres d'ampliació o reforma, s'acompanyaran els següents documents:

a) memòria justificativa, detallada del nou ús, amb indicació de si està autoritzat pel planejament vigent. Quan l'ús pretès comporti l'exercici d'activitats industrials, caldrà que s'hi consigni, a més, la categoria i situació de les esmentades acti­vitats.

b) plànol d'emplaçament, a escala 1:500, en el qual s'expressi clarament la situació de la finca amb referència a les vies públiques i particulars que limitin la totalitat de l'illa en que estigui situada. En aquest plànol s'indicarà l'orientació, les alineacions i rasants oficials i el perímetre del pati central d'illa, cas de que n'hi hagi i es ressaltarà si l'edifici exis­tent s'ajusta o no a les indicacions d'alineacions i rasants.

c) plànol de plantes i façanes amb les seccions que calgui per a la seva completa comprensió.

d) indicació dels canals d'accés als serveis i de les connexions de caràcter obligatori amb les xarxes de distribució existents i expressió de les potències i cabdals establerts en el cas de que aquests siguin substancialment modificats.

e) justificació específica de que el projecte compleix, en el seu cas, les prescripcions de l'apartat f) del paràgraf 3 de l'arti­cle precedent.

f) certificació expedida per facultatiu competent, acreditativa de que l'edifici és apte per al nou ús, conforme a la normativa aplicable en funció d'aquest i amb especial referència al compli­ment de les condicions d'estabilitat i aïllament tèrmic i acús­tic, així com de les normes sobre prevenció d'incendis, precises per a l'ús pretès.

Article 37. Llicències d'obres que no requereixen Projecte tècnic.

1. Les sol·licituds de les llicències per a les quals no es fa necessari la presentació d'un projecte aniran acompanyades, en tot cas, d'un document en el qual es descriguin i/o justifiquin, per escrit o gràficament, les obres, amb indicació de la seva extensió, durada i pressupost.

2. En tot cas requerirà la prèvia obtenció de la corresponent llicència, l'execució de les obres següents:

a) construcció o reparació de guals a les voravies, així com la seva supressió

b) col·locació de rètols, banderes i anuncis visibles des de la via pública, sempre i quan no afectin l'estructura de l'edifici i no estiguin col·locats sobre la coberta del mateix.

c) col·locació de pals.

d) col·locació de veles a les plantes baixes de façana a la via pública.

e) establiment de barreres o tanques de precaució d'obres.

f) construcció de ponts, bastides i similars, que no superin els 4 m. d'alçada.

g) execució de cales, pous i sondejos d'exploració quan encara no s'hagués atorgat llicència d'obres.

h) realització de treballs d’anivellament que no alterin en més d'un metre les cotes naturals del terreny i que no tinguin relleu o transcendència a efectes de mesura de les alçades reguladores de l'edifici, i sempre que es disposi d'edificació principal.

i) execució d'obres interiors en habitatges i locals que no modifiquin la seva estructura, ni la seva distribució i millorin les condicions d'higiene i estètica.

j) reparació de cobertes i terrats, sempre que no afectin ele­ments estructurals de l'edifici.

k) pintura, estucat i reparació de façanes d'edificis no inclosos en Catàlegs d'interès històrico-artístic o en zones d'especial protecció.

l) col·locació de portes i persianes en obertures.

m) col·locació de reixes.

n) construcció, reparació o substitució de canonades d’instal·lació, desguàs i claveguerons.

o) modificació de repises o elements sortints sempre i quan no afectin l'estructura de l'edifici.

p) execució o modificació d’obertures que no afectin a elements estructurals.

q) construcció i modificació d'aparadors.

r) reposició d'elements alterats per accident o deteriorament de façanes, sempre i quan no afectin l'estructura de l'edifici.

s) construcció de murs de contenció, barreres o parets de tanca­ment, fins a 1,75 m d'alçada.

t) formació de jardins quan no es tracti dels privats complemen­taris a l'edificació de la parcel·la, els quals estan exceptuats de llicència.

Article 38. Deficiències.

1. Si el projecte s'ajustés estrictament als plans, normes ur­banístiques, ordenances i demés disposicions aplicables i si s'haguessin complimentat totes les obligacions imposades per aquestes ordenances, l'òrgan competent atorgarà la llicència.

2. Quan dels informes dels serveis tècnics municipals o organis­mes que haguessin informat la petició de llicència en resultessin deficiències, es distingirà entre les esmenables i les no esmena­bles.

Article 39. Deficiències no esmenables.

1. S'entendrà per deficiències no esmenables totes aquelles per a la rectificació de les quals calgui introduir modificacions essencials en el projecte i en tot cas, les següents:

a) Assenyalar erròniament la zonificació que correspon a l'emplaçament de l'obra o instal·lació.

b) Projectar les obres o instal·lacions per usos no admesos per la zonificació corresponent al seu emplaçament.

c) Aplicar un coeficient d'edificabilitat o d'utilització indus­trial superior.

d) Sobrepassar el nombre de plantes o en forma greu l'alçada o profunditat edificables.

e) No respectar les zones verdes i espais lliures previstos al planejament.

f) Incomplir les exigències previstes sobre reserva d'aparcaments quan no sigui possible adaptar el Projecte a les esmentades exigències.

g) No ajustar-se a la normativa sobre prevenció d'incendis, sense possibilitat d'adaptació del corresponent projecte.

2. Les sol·licituds de llicència amb deficiències no esmenables, seran denegades.

Article 40. Edificació i Urbanització.

Podrà concedir-se llicència en terrenys que no hagin assolit la condició de solar en les condicions i requisits previstos als articles 39, 40 i 41 del Reglament de Gestió Urbanística.

Article 41. Llicència d'ocupació.

Sempre que es tracti de noves construccions o de modificació d'ús que impliqui la realització d'obres no podrà utilitzar-se l'edi­ficació o iniciar-se l'activitat sense la prèvia obtenció de la llicència de primera utilització, que atorgarà l'Ajuntament, si les obres efectivament construïdes s'adeqüen a les autoritzades i a les condicions a les que estaven subjectes.

Article 42. Edificis i instal·lacions fora d'ordenació.

1. Els edificis i instal·lacions o part de les mateixes erigits amb anterioritat a l'aprovació definitiva d'aquest text del PGO i que estiguin subjectes, per raó del mateix, a expropiació, ces­sió gratuïta o enderrocament, quedaran en situació de fora d'or­denació, d'acord amb les limitacions que assenyala l'article 93.2 de la Refosa.

2. No obstant això, quan no estigués prevista l'expropiació, cessió gratuïta o enderrocament de la finca en el termini de quinze anys, a comptar de la data en què es pretengués realitzar-les, es podran autoritzar obres parcials i circumstan­cials de consolidació.

Article 43. Indústries fora d'ordenació.

Quan resultessin indústries emplaçades en zona no adequada, segons el Pla General aquestes quedaran subjectes a les limita­cions assenyalades en els articles anteriors; si l'ús no fos incompatible amb el nou planejament, es podrà mantenir l'exis­tent, si bé s'hauran d'adaptar als límits de molèstia, nocivitat, insalubritat i de perill que per a cada zona estableixi la nova reglamentació.

Article 44. Edificis i instal·lacions disconformes.

1. Quan les determinacions del planejament no haguessin de donar lloc al que assenyala l'article 93.3 de la Refosa, en els edifi­cis i instal·lacions amb volum disconforme s'autoritzaran totes les obres de consolidació, canvis d'ús, d'acord amb les condi­cions bàsiques d'aquest PGO.

2. Als augments de volum s'aplicaran les determinacions d'aquest PGO.

Article 45. Obres de consolidació.

Als efectes del que disposen els articles anteriors, seran consi­derades com de consolidació, que s'efectuaran en els edificis, millorant-ne les condicions de vida i per tant, no podran execu­tar-se en els subjectes a expropiació, els apuntalaments i recol­zaments de qualsevol mena i la construcció, esforç, reparació o substitució de murs, murets o contraforts de qualsevol mena, fàbrica o material recolzats o substituint les fàbriques exis­tents; pilars, columnes o recolzaments de qualsevol denominació, forma o material, fins i tot si aquests recolzaments s'executen per a enfortir o substituir parets de càrrega; entramats i estructures resistents de sostre, coberts, soterranis, voltats, arcs, bigues, carregadors, tirant o tornapuntes de qualsevol material i peces de pedra picada.

Pel contrari, no es consideraran obres de consolidació els xapats de pedra picada en els sòcols de les façanes, sempre que el seu gruix no sobrepassi els 5 cm i que al col·locar-los no es reforcin els fonaments, ni l'obertura de buits, quan no calgui col·locar llindars molt resistents, mentre no s'introdueixi cap mena de reforç en els brancals.