AMB Àrea Metropolitana de Barcelona

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES
SECCIÓ DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC


REGULACIÓ DE ZONES

    DISPOSICIONS GENERALS

    ARTICLE 119. ELEMENTS DE LA REGULACIÓ.

    Per ordenar les parcel·lacions, edificacions i usos aquest PGO qualifica els terrenys en les zones següents:

    ca Casc antic
    em Edificació entre mitgeres
    pa Plurifamiliar aïllada
    a1 Unifamiliar aïllada. Parcel·la mínima 250 m2
    a2 Unifamiliar aïllada. Parcel·la mínima 500 m2
    a3 Unifamiliar aïllada. Parcel·la mínima 1000 m2
    a4 Unifamiliar aïllada. Parcel·la mínima 2000 m2
    zi Zona industrial
    PH Patrimoni històric-artístic
    VP Verd privat

    ARTICLE 119 BIS. ACCESSIBILITAT
    (Article introduït per l’expedient nº 2015/057395)

    1. Aquest article regula la instal·lació d'ascensors, o elements similars de millora de l'accessibilitat, en els edificis existents, tant en edificació entre mitgeres com en edificació alada, i en els edificis nous en zona unifamiliar afilada. Aquest article no és d'aplicació en els edificis fora d'ordenació però sí és d'aplicació en els edificis amb volum disconforme amb el Pla general vigent.

    2. Sistema d'ordenació d'edificació entre mitgeres (claus e.m i c.a). En el cas d'edificis existents amb problemes d'accessibilitat i que no disposen d'espais interiors que admetin la instal·lació d'aquests elements sense reduir les condicions mínimes establertes d'habitabilitat, il·luminació i ventilació, s'admet la instal·lació d'ascensors o elements similars de millora de l'accessibilitat en els patis interiors d'illa, sobrepassant la profunditat edificable i no computant a efectes de volum edificable, amb les condicions següents:

    a) Es construirà adossat a la façana de l'edifici, podent separar-se d'aquesta únicament per adaptar-se als cossos sortints existents.

    b) Es mantindrà una separació mínima de 1m a la mitgera.

    c) Es mantindrà una separació mínima de 3 metres als fronts de façana d'illa, tant al front oposat com al front lateral. En cas que als fronts de façana d'illa existeixin edificis disconformes que sobrepassen la profunditat edificable, es prendrà el front de façana existent com a referència de la separació mínima.

    d) En cas de finques que mancomunin l'ascensor no seran d'aplicació les separacions mínimes establertes entre elles.

    3. Sistema d'ordenació d'edificació aliada (claus p.a., a.1, a.2, a.3 i a.4). En el cas d'edificis existents amb problemes d'accessibilitat s'admet la instal·lació d'ascensors" o elements similars de millora de l'accessibilitat a l'exterior deis edificis, en els espais 'de domini privat, sense computar als efectes d'ocupació de parcel·la i d'edificabilitat.

    Els ascensors poden situar-se a 1,50 m del front del carrer i les passareloles poden iniciar-se en el front del carrer, respectant-se en ambdós casos les separacions mínimes a la resta de límits. En edificis plurifamiliars existents en la zona plurifamiliar alada, s'admet adossar l'ascensor i la passarel·la a l'edifici encara que no es mantinguin les separacions mínimes als límits de parcel·la.

    S'entén per passarel·la aquell element descobert sustentat en els extrems, o sobre pilars, que forma part d'un itinerari accessible entre l'habitatge i la via pública. La barana de protecció tindrà una alçada màxima de 1,20 m i una superfície no opaca del 70% repartida homogèniament.

    4. Zona unifamiliar aïllada (claus a.2, a.3 i a.4). En el cas de nous edificis, s'admet la instal·lació d'ascensors o elements similars de millora de l'accessibilitat a l'exterior deis edificis, en els espais de domini privat, computant dins de l'ocupació i edificabilitat màxima de la parcel·la.

    Els ascensors poden situar-se a 1,50 m del front del carrer i les passareloles poden iniciar-se en el front del carrer, respectant-se en ambdós casos les separacions mínimes a la resta de límits. Les passarel·les, definides a l'apartat 3, amb una amplada de fins a 2 metres no computen als efectes d'ocupació i edificabilitat.

    5. Els elements necessaris per a la instal·lació d'ascensors a l'exterior d'edificis qualificats de patrimoni històric-artístic (clau P.H.), en espais de domini privat, quan no sigui viable a l'interior per protecció del patrimoni o no sigui viable tècnicament o econòmicament cap altra solució per garantir la accessibilitat universal, no són computables als efectes d'ocupació de sòl, volum edificable ni distàncies mínimes entre edificacions contigües o límits de parcel·la. La concreció de l'ordenació volumètrica l'ha d'autoritzar el Departament de Cultura.

    6. És possible ocupar les superfícies d'espais de domini públic que siguin indispensables per a la instal·lació d'ascensors o altres elements, quan no sigui viable tècnicament o econòmicament, cap altra solució per garantir accessibilitat universal i sempre que asseguri la funcionalitat deis espais de domini públic. D'acord amb l'article 97.3 del decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme (modificat per la Llei 3/012, del 22 de febrer) la concreció de l'ordenació volumètrica l'ha d'efectuar un pla de millora urbana, o successives modificacions.


    REGULACIÓ DE PARÀMETRES ESPECÍFICS.

    ARTICLE 120. PARÀMETRES DE L'EDIFICACIÓ ENTRE MITGERES ASSENYALATS EN ELS PLÀNOLS ESCALA 1:1.000.

    1. En els plànols d'ordenació per l'edificació entre mitgeres, es fixa la profunditat edificable.

    La línia de profunditat no afecta a la profunditat edificada dels edificis preexistents que es respecta, encara que la superin. No obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis pree­xistents, i en la nova construcció, s'haurà de respectar la profunditat edificable, la concreta delimitació de la qual resul­ta de la grafiada en les restants parcel·les de l'illa, d'haver-se previst diferents línies de profunditat, s'estarà a la que correspon a la parcel·la o parcel·les confrontants o col·laterals.

    2. La determinació sobre alçada per l'edificació entre mitgeres, es conté en els plànols d'ordenació que aplica el criteri de relació entre l'alçada, la mida del carrer i el tipus edificatori que han constituït la trama. Aquesta alçada màxima ve grafiada per cada façana i pels diversos fragments d'illa. Aquest criteri no afecta l'alçada edificada dels edificis preexistents, que es respecta, encara que superin la fixada en els plànols. No obs­tant, en l'ampliació del volum o sostre edificable, i en la nova construcció s'haurà d'observar les determinacions aplicables dels plànols d'ordenació sobre alçades màximes.

    ARTICLE 121. DEFINICIÓ DELS CONCEPTES DE L'ORDENACIÓ SEGONS EDIFICACIÓ ENTRE MITGERES.

    Els conceptes citats tenen el significat següent:

    a) Alineació de vial És la línia que estableix al llarg dels vials els límits a l'edificació.

    b) Línia de façana És el tram d'alineació pertanyent a cada parcel·la.

    c) Ample de vial Es la mida lineal que, com a distància entre dues bandes del carrer, s'agafa com a constant o paràmetre que serveix per determinar l'alçada reguladora i altres característiques de l'edificació.

    d) Alçada reguladora màxima Les que poden assolir les edifica­cions.

    e) Nombre màxim de plantes Nombre màxim de plantes permeses dins de l'alçada reguladora. S'han de respectar conjuntament aquestes dues constants: alçada i nombre de plantes.

    f) Mitgera Es la part lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s'eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.

    g) Illa Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües.

    h) Profunditat edificable És la distància normal a la línia de façana que limita l'edificació per la part posterior. Defineix el pla de façana a l'espai lliure interior de l'illa.

    i) Espai lliure interior d'illa És l'espai lliure d'edificació o només edificable en planta baixa i soterrani, quan sigui el cas, que resulta d'aplicar les profunditats edificables.

    j) Reculada de l'edificació Es el retrocés de l'edificació res­pecte a l'alineació de vial o a les mitgeres. Pot ésser d'illa, d'edificació o de plantes.

    ARTICLE 122. ALINEACIÓ DE VIAL.

    1. L'alineació de l'edificació coincideix amb la del carrer o vial, excepte en els casos de reculada permesa.

    2. Les reculades permeses són les que disposen les normes del PGO al regular el règim de les diferents zones o sectors. Quan les normes permeten reculades, s'hauran de subjectar al disposat al corresponent article.

    3. Alineacions per afectacions: Quan una finca vingui afectada d'alineació pel PGO, serà preceptiu per a l'atorgament de llicència d'obres el que disposa l'article 120-3 de la Refosa i en tot cas l'Ajuntament podrà exigir prèviament a la concessió de llicència l'adaptació de l'edificació a les alineacions vi­gents amb cessió del terreny del vial amb destí a sòl públic.

    ARTICLE 123. AMPLADA DE VIAL.

    1. a) Si les alineacions de vialitat són les constituïdes per rectes i corbes paral·leles amb una distància en qualsevol tram del vial entre dos transversals, es prendrà aquesta distància com a amplada de vial.

    b) Si les alineacions de vialitat no són paral·leles o presenten eixamplaments, estranyaments o una altra irregularitat, es prendrà com a amplada de vial per a cada costat d'un tram de carrer comprès entre dos transversals el mínim ample puntual en el costat i tram de què es tracti.

    c) S'entendrà per a ample puntual de vial per a un punt d'una alineació de vialitat la menor de les distàncies entre aquest punt i els punts de l'alineació oposada del mateix vial.

    d) Quan per aplicació de la regla anterior resultin amplades de vial diferents per a frontals i trams pròxims d'un mateix vial, i en sòl d'igual zonificació, es prendrà com a amplada de vial l'amplada mitjana que asseguri un nombre màxim de plantes uniforme.

    2. L'amplada de vial és la que resulta de la real afectació a l'ús públic. Quan es tracta de parcel·les enfrontades a vials de nova cobertura l'amplada vial serà la que en virtut del pla i del projecte d'urbanització s'afecti realment a l'ús públic i, a aquest efecte, se cedeixi i urbanitzi. Només els vials efectiva­ment urbanitzats, o aquells per als quals s'asseguri la urbanit­zació simultània a l'edificació, serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o dels vols permesos.

    ARTICLE 124. ALÇADA.

    1. L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes és l'establert a les normes aplicables a cada zona o sector.

    2. L'alçada s'amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.

    En cap cas la línia d'arrencada de la coberta podrà superar la mida d'un metre (1 metre), amidat al pla de façana, per damunt de la part superior de l'últim forjat un cop assolit el nombre de plantes permeses.

    3. Per sobre de l'alçada reguladora màxima només es permetran:

    a) La coberta terminal de l'edifici, de pendent inferior o igual al trenta per cent, els arrencaments de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paraments exteriors de les façanes, a una alçada no superior a la regulada a l'apartat anterior. Els espais sota coberta que en resultin seran habitables sempre i quant formin part de l'habitatge situat a la planta directament inferior, i que mai superin la superfície d'aquest.

    b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de seixanta (60) centímetres.

    c) Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors que s'alcin directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir els 1'80 m, si són transparents amb reixes i 1 m si són opaques.

    d) Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada màxima reguladora. L'alçada màxima d'aquests elements no podrà sobrepassar d'1 metre en el pla de façana, podent aixecar-se fins a 1'80 m, si són opacs i de 2'50 m si són transparents, reixes o similars.

    e) En cas d'arribar als 1'80 m. màxims, l'acord entre el 1'80 i el 1 m. de façana es farà a 45º.

    ARTICLE 125. REGLES SOBRE DETERMINACIÓ D'ALÇADES.

    La determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents:

    1. Edifici amb façana a una sola via

    a) Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre menor de 0'60 m, l'alçada reguladora màxima s'amidarà al centre de la façana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.

    b) Si la diferència de nivells és més de 0'60 m, l'alçada regula­dora màxima s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0'60 m per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de més alta cota.

    c) Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc que, a determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 2 m per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos indepen­dent.

    2. Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà

    a) Si l'alçada fos la mateixa a cada cara de vials, s'aplicaran les disposicions del número 1) anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenrotllades com si fos una de sola.

    b) Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podran córrer pels carrers adjacents, fins a una longitud màxima, comptada a partir de la cantonada o última flexió del xamfrà o del punt de tangència amb l'alineació del vial de menor amplada en cas d'acord corbat, que amb un límit màxim de vint (20) metres sigui la més gran de les dues següents: Una vegada i mitja l'am­plada del carrer adjacent o la determinada per la intersecció sobre l'alineació del vial de menor amplada de la prolongació de la línia límit de profunditat edificable corresponent al carrer de més amplada. A partir del punt determinat per la longitud màxima a què es refereix l'apartat anterior s'aplicarà a la resta de la façana l'alçada pertinent al vial a què correspon com si aquesta resta constituís unitat independent.

    3. Edificació amb façana enfrontada a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà

    Els edificis en solars amb façanes a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà i l'edificació dels quals a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa es regularan, quant a l'alçada, com si es tractés d'edificis inde­pendents.

    4. Edificis en illes que no disposin o disposin parcialment d'es­pai lliure interior

    a) L'alçada reguladora es determinarà pels plànols d'ordenació. Aquesta alçada s'aplicarà fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'ali­neació objecte d'edificació i de la façana oposada.

    b) Els casos particulars a què donin lloc alineacions irregulars es resoldran per equiparació amb els criteris exposats als apar­tats anteriors.

    ARTICLE 126. REGLES SOBRE MITGERES.

    1. Quan a conseqüència de diferents alçades, reculades, profundi­tat edificable o d'altres causes puguin sortir mitgeres al desco­bert s'hauran d'acabar amb materials de façana o, optativament, caldrà retirar-les el tros necessari per a permetre l'aparició d'obertures com si es tractés d'una façana.

    2. Si la mitgera que resultaria de l'edificació de dos solars contigus no és normal a la línia de façana només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d'intersecció sigui inferior a 30º.

    En els altres casos per poder edificar s'hauran de regularitzar els solars perquè compleixin la condició indicada. Els casos especials, o que donin lloc a partions de parcel·la corbats o trencats o a parcel·les en angle, es resoldran aplicant els criteris tècnics inspirats en les regles que conté aquest arti­cle.

    ARTICLE 127. PROFUNDITAT EDIFICABLE.

    1. La profunditat edificable es delimita per la línia de façana i la línia posterior d'edificació.

    2. La profunditat edificable resultarà del traçat, en posició equidistant de les façanes a la via pública, d'una figura sem­blant a la de l'illa.

    3. En sòl urbà els plànols d'ordenació fixen la línia de profun­ditat edificable, segons els criteris adequats per a cada zona. Aquest criteri no afecta la profunditat edificada dels edificis preexistents que es respecta, encara que superi la que resulta de l'aplicació dels criteris propis de la zona. No obstant, en l'ampliació del volum o sostre dels edificis preexistents o la nova construcció haurà de respectar la profunditat edificable, la concreta delimitació de la qual resulta de la grafiada en les restants parcel·les de l'illa i d'haver-hi previst diferents línies de profunditat, s'estarà al que correspon a la parcel·la o parcel.les contigües o confrontants. En qualsevol cas, tindrà aplicació preferent la quantificació expressa de la profunditat edificable, si els plànols d'ordenació preveuen la mesura d’aquest paràmetre en metres lineals.

    ARTICLE 128. ESPAI LLIURE INTERIOR.
    (Article modificat per l’expedient nº 2013/050934)

    1. En la zona d’edificació entre mitgeres l’espai lliure interior d’illa esta delimitat per les profunditats edificables fixades en els plànols d’ordenació. L’ocupació amb edificacions d’aquest espai serà, en tot cas, en planta baixa i en soterrani. En aquest espai serà, en tot cas, en planta baixa i en soterrani. En aquest espai no es permet l’ús d’habitatge ni la ubicació d’habitacions en l’ús hoteler o sanitari-assistencial.

    2. El percentatge de l’edificació a l’espai lliure interior d’illa només podrà estendre’s referit a la rasant del carrer, fins a una profunditat igual a la maieta de la distància entre l’alineació interior de l’edificaicó de la parcel·la i l’alineació interior oposada a l’illa.

    En casos de desnivell entre façanes oposades de l’illa aquesta profunditat límit s’haurà de reduir de manera que l’edificació a l’espai lliure no ultrapssi un pla ideal traçat a quaranta-cinc graus des del límit de profunditat edificable de la parcel·la oposada a l’alçada màzima corresponen a la planta baixa. Tampoc no podrà ultrapassar el pla traçat de la mateixa manera des del límit de la profunditat edificable de les parcel·les corresponents a les altres façanes de l’illa.

    En casos en què la parcel·la sobrepassi la profunditat que diu el paràgraf primer d’aquest segon apartat, sense arribar cap més carrer, la resta de la parcel·la no podrà edificar-se a més alçada que la que correspondria a un solar amb davanter a l’alineació oposada i que tingués per longitud de façana el segment interceptat, en aquest davanter, per dues perpendiculars seves traçades des dels dos punts extrems posteriors dels solar real.

    ARTICLE 129. RECULADES.

    1. Les modalitats de reculades o alineacions reculades són:

    a) Reculada a tot el frontal d'alineació de l'illa.
    b) Reculada a la totalitat de les plantes de l'edifici.
    c) Reculada a plantes pis.

    2. Les alineacions reculades a la modalitat a), s'admetran sem­pre, en aquest cas les obres d'urbanització aniran a càrrec del propietari. L'ordenació exacta es definirà en un estudi de de­tall.

    3. Les alineacions reculades de la modalitat b) o sigui en totes les plantes i en part d'una façana d'illa, s'admeten, llevat d'expressa prohibició, si compleixen els requisits següents:

    a) Que la reculada s'estengui, almenys, una longitud de 20 me­tres. Si es tracta d'edificis destinats a usos públics o col·lectius la longitud mínima és de 10 metres.

    b) Que la reculada s’iniciï a més de tres metres de cada mitgera.

    c) Que en fer-ho es diferenciïn clarament els espais de propietat privada dels de propietat pública.

    Les reculades regulades en aquest apartat:

    a) No donen lloc a la cessió gratuïta i obligatòria del terreny afectat per la reculada.

    b) No modifiquen la profunditat edificable, que s'amidarà des de l'alineació de vial o de carrer.

    c) No donen lloc a augments d'alçada reguladora ni a compensa­cions de volum.

    4. Les reculades de la modalitat c), o sigui, en plantes pis sense reculada a planta baixa, es permeten si hi concorren els següents requisits:

    a) Que els edificis projectats tinguin una façana de més de 20 metres.

    b) Que la reculada s’iniciï a més de 3'00 metres de cada mitgera.

    c) Que la separació entre paràmetres oposats compleixi les dimen­sions mínimes establertes per als patis de llum mixtes.

    5. A més de les regles anteriors, en matèria de reculades regeixen les següents:

    a) A la planta baixa es permeten façanes porticades formant volta d'ús general sempre que la llum de pas entre pilars i façana reculada sigui, en tota l'extensió de la façana, com a mínim de 2'00 metres i d'alçada lliure mínima de 3'5 metres.

    b) Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a façana de les mitgeres que queden al desco­bert, menys en el cas que aquestes també s'haguessin reculat. A l'atorgament de qualsevol llicència d'edificació s'entendrà com a inclòs aquest condicionament.

    ARTICLE 130. DEFINICIÓ DELS CONCEPTES DE L'ORDENACIÓ SEGONS EDIFICACIÓ AÏLLADA (UNIFAMILIAR I PLURIFAMILIAR).

    Els paràmetres propis del sistema d'ordenació en edificació aïllada són:

    a) forma i mida de la parcel·la
    b) ocupació màxima de parcel·la,
    c) alçada reguladora màxima,
    d) nombre màxim de plantes,
    e) separacions mínimes i
    f) edificacions auxiliars.

    ARTICLE 131. DESENVOLUPAMENT DEL VOLUM EDIFICABLE.

    1. El volum màxim edificable permès a cada parcel·la, inclosos els vols de cossos sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona o sector, a una o més edificacions principals i destinar-se part del volum a edificacions auxiliars.

    2. Quan en la regulació de la zona o sector es fixen límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o d'habi­tatges o nombre màxim d'unitats d'edificació independents resul­tants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, s'hauran de respectar, encara que això comporti que no es pugui aprofitar el sostre màxim possible segons l'índex d'edi­ficabilitat.

    ARTICLE 132. OCUPACIÓ MÀXIMA DE PARCEL.LA.

    1. L'ocupació màxima de parcel·la s'amidarà per la projecció sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació inclosos els cossos sortints.

    Els ràfecs amb un vol superior a 1,00 metre computaran, la part que excedeixi, a efectes d'ocupació màxima.

    En les zones unifamiliars, l'ocupació dels soterranis no podrà passar de la màxima permesa de parcel·la, i no podrà envair les franges de separació a llindars, llevat dels accessos que no excediran del 10 % l'ocupació màxima.
    En les zones plurifamiliars els accessos als soterranis, podran ocupar fins a un 15 % més l'ocupació màxima.

    3.- L'article 153 d'aquestes Normes fixa l'ocupació màxima de parcel·la. En cas de no esgotar-se l'ocupació per l'edificació principal, el remanent d'ocupació pot utilitzar-se per les cons­truccions auxiliars, amb la limitació fixada en el mateix arti­cle.

    ARTICLE 133. SOL LLIURE D'EDIFICACIÓ.

    1. Els terrenys que quedaran lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la, no podran ésser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament més que del corresponent a espais lliures ajardinats al servei de l'edifica­ció o edificacions aixecades com construccions auxiliars en els casos que quedi manifesta la seva possibilitat.

    ARTICLE 134. ALÇADA MÀXIMA I NOMBRE DE PLANTES.

    1. L'alçada màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.

    En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny, l'edificació es desenvolupi escalonadament, els volums d'edifica­ció, que siguin construïts sobre cada una de les plantes o parts de planta que posseeixin la consideració de planta baixa, se subjectaran a l'alçada màxima que correspongui en raó de cada una de les parts esmentades, i l'edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.

    Les cotes de referència de les plantes baixes no s'establiran a més d'1,00 metre per sobre de la cota definitiva del terreny en cadascuna de les façanes de l'edifici.

    2. Les plantes soterrani, són tota planta enterrada o semiente­rrada sempre que llur sostre sigui a menys d'un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semiso­terrada, el sostre de la qual sobresurti més d'un metre per sobre d'aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

    Els patis de ventilació dels soterranis, patis encastats en el terreny, no podran tenir una amplada superior a 1 metre ni una longitud superior a un terç de la longitud de façana on s'ubi­quin. Aquests patis es cobriran, per la part superior, amb un reixat amb un 30 % mínim de superfície opaca repartida homogèniament. En el cas que no s'acompleixi estrictament aques­tes limitacions, als efectes de l'alçada reguladora, aquests patis comptabilitzaran com a planta baixa.

    3. Per damunt de l'alçada màxima, només es permetrà:

    a) La cobertura definitiva de l'edifici, de pendent inferior al 30 % per cent (30) i l'arrencada de la qual se situa sobre una línia horitzontal que sigui paral·lela als paraments exteriors de les façanes situades a l'alçada no superior a la màxima i el vol de la qual no superi el màxim admès per les volades. Els espais sotacoberta que en resultin, seran habitables. En el cas d'edificació plurifamiliar aïllada, aquests espais seran habita­bles sempre i quan formin part de l'habitatge situat a la planta directament inferior, i que mai superin la superfície d'aquest.

    b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total de seixanta (60) centí­metres.

    c) Les baranes fins a una alçada màxima d'1'80 m si són transpa­rents o de reixes.

    d) Els elements bàsics de les instal·lacions, com xemeneies, antenes, parallamps.

    e) Els acabaments de l'edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

    ARTICLE 135. SEPARACIONS MÍNIMES.
    (Article modificat per la Modificació puntual de les NNUU del PGO, 2010/042034)

    1. Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la són distàncies mínimes a les quals es pot situar l'edificació i els seus cossos sortints amb excepció del previst a l'article 54-II-1. Es defineixen per a la menor distància fins als plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partió de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d'edificació, inclosos els cossos sortints.

    2. Les plantes soterrani resultants de rebaixos, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d'habitat­ges unifamiliars, les distàncies mínimes als llindars veïns, tant als laterals com al fons de parcel·la. Podran envair els espais de separació a façana de carrer quan siguin empotrats en el terreny natural, o es situïn a una alçada no superior a 1,00 m amidada per sobre de la rasant de la vorera del carrer.

    3. Quan una parcel·la amb títol de propietat inscrit en el registre de la propietat o parcel·lació anterior al 13 de febrer de 1997, data de l’aprovació inicial de la revisió del PGO vigent ( d’acord amb la disposició transitòria cinquena de les NNUU del PGO vigent “es tenen per incorporats com a documentació annexa els parcel·laris de les urbanitzacions (...)”), presenti una configuració de façana a carrers que impossibiliti la seva edificació, entenent-se que es dona aquesta situació quan l’àmbit d’edificació possible disposa d’alguna d’aquestes dues condicions: superfície inferior als 70m2 o que no es pugui inscriure un rectangle de dimensions mínimes 6x8m; es consideraran les distàncies de separació a carrers corresponent a una subzona directament inferior, és a dir, 10 m per les subzones a 4,6 m per les a.3, i 3 m per les a.2 i a.1. En aquests casos, l’alçada reguladora màxima serà de 6,15 m, corresponent a un número màxim de plantes de PB+P. En tot cas es respectaran l’ocupació, edificabilitat i separacions a d’altres llindars corresponents a la qualificació urbanística que li atorga el PGO.”

    ARTICLE 136. CONSTRUCCIONS AUXILIARS.
    (Article modificat per l’expedient nº 2015/057395)

    1. En aquest sistema d'ordenació aliada s'admeten construccions o cossos d'edificació auxiliars al servei deis edificis principals, destinats a porteria, garatges particulars, locals, piscines o anàlegs, vestuaris, estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de guarda i d'altres per l'estil.

    2. Les construccions auxiliars computen a efectes d'ocupació i edificabilitat, regulades a l'article 132.3 i 153 de les presents normes urbanístiques, amb la següent excepció:

    Les piscines, així com les depuradores biològiques i els dipòsits d'aigua o anàlegs, no computen en l'edificabilitat de la parcel·la quan no sobresurten més de 1 m de les plataformes d'anivellació. Les piscines no computen en l'ocupació de la parcel·la i es fixa un límit de superfície (làmina d'aigua). En la zona unifamiliar afilada, la superfície de la piscina (làmina d'aigua) es limita a 50 m2. En la zona plurifamiliar aliada la superfície de la piscina (làmina d'aigua) es limita a 150 m2.

    3. Les construccions auxiliars respectaran les separacions mínimes als límits de parcel·la, regulades a l'article 153 de les presents normes urbanístiques, amb les següents excepcions:

    a) Les construccions auxiliars podran envair els espais de separació mínima a front de vial, respectant les separacions mínimes a la resta de límits, en els següents casos:
    Front de carrer a muntanya: quan siguin en substitució de terres i quan no sobrepassin l'alçada màxima de tancament opac de la parcel·la a front de carrer regulada en aquestes Normes. La construcció auxiliar podrà assolir l'alçada màxima del tancament opac però no s'admet la divisió en dues o més plantes.
    Front de carrer a valí: quan la coberta de la construcció auxiliar no sobrepassi 1 m per sobre de la rasant de la vorera.

    b) Les piscines, així com les depuradores biològiques i els dipòsits d'aigua o anàlegs, poden situar-se a 1 m deis límits quan no sobresurten més de 1 m de les plataformes d'anivellació.

    ARTICLE 137. TANQUES, ADAPTACIÓ TOPOGRÀFICA I MOVIMENT DE TERRES.

    1. Les tanques que donin a espais públics s'hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants seves, encara que, en determinats casos, es permetrà de tirar-les enrere o recular-les en part amb la finalitat de relacionar més bé l'edificació principal o les edificacions auxiliars a l'alineació de vial. En aquests casos, l'espai intermedi entre edificació i alineació pública s'haurà de mantenir, sistematitzat amb jardineria a compte del propietari del sòl.

    2. L'alçada màxima de les tanques opaques a façana de vial i als llindars de veïns en cap cas podrà ultrapassar l'alçada d'1,00 metre amidat des de la cota natural del terreny en aquests límits. En el cas de les parcel·les amb pendent, s'entendrà que la cota natural del terreny en el límit es aquella cota de la pendent situada a 1,00 metre del límit a l'interior de parcel·la. Per sobre de les tanques opaques es podran col·locar elements de tancament amb una alçada màxima de 1,20 m. i amb un 70% mínim de superfície no opaca repartida homogèniament. En el cas dels tancaments vegetals aquesta alçada màxima serà de 2,00 m.

    3. L'alçada mínima de les tanques opaques a façana de vial serà de 40 centímetres.

    4. Les plataformes de anivellació en interior de parcel·la (excepte soterranis), formades a partir de desmunts, es disposa­ran de tal manera que la cota de cadascuna compleixi amb les següents condicions:

    Les plataformes de anivellació a les vores dels límits no podran situar-se a més de dos metres trenta centímetres (2,30 m.) per sota de la cota del terreny natural. Aquestes plataformes seran planes i tindran una base mínima de dos metres trenta centímetres (2,30 m.). A partir d'aquestes plataformes de anivellació a les vores dels límits es poden disposar successives plataformes planes a l'interior de la parcel·la, sempre i quan la base de la plataforma no sigui inferior a l'alçada del mur de contenció.

    Els murs de contenció de terres no podran ultrapassar una alçada de tres metres (3,00 m.).

    En els casos en que els talussos originats per desmunts no es consolidin mitjançant murs de contenció la pendent màxima de les terres no ultrapassarà la relació 2:3 (alçada: base). En els casos en que el terreny no sigui estable amb aquesta pendent caldrà disposar les terres amb una pendent inferior o construir-ne murs de contenció.

    5. Les plataformes de anivellació en interior de parcel·la (excepte soterranis), formades a partir de terraplens, es disposaran de tal manera que la cota de cadascuna compleixi amb les següents condicions:

    Es disposarà un talús ideal de relació 1: 3 (alçada: base) pres des de l'alçada màxima de la tanca en el límit de parcel·la.

    Els murs de contenció de terres no ultrapassaran la pendent d'aquests talussos idelas, excepte en els casos de murs de con­tenció de terres que mantenen les separacions mínimes que han de mantenir les edificacions a límits de parcel·la, fixades a l'ar­ticle 153 de les presents Normes. En aquests casos els murs no podran ultrapassar una alçada de tres metres (3,00 m.). L'alçada s'amidarà a partir de la cota del terreny natural en el punt on es construeixi el mur.

    6. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapas­sar una alçada de tres metres (3,00 m.)

    7. Els aixoplucs de portal d'entrada de parcel·la no podran tenir una superfície en planta superior a 8 m2, l'alçada mínima lliure serà de 2,50 m. i l'alçada màxima serà de 3,30 m., el vol no superarà la mida de l'amplada de la voravia menys 30 cm. i amb un màxim de 1m. per cada banda (interior i exterior).

    ARTICLE 138. CASES ADOSSADES.

    En qualsevol de les subzones d'edificació unifamiliar aïllada s'admet la construcció de cases adossades amb la condició de respectar la proporcionalitat entre superfície de parcel·la mínima i longitud de façana mínima per cada habitatge i el nombre d'habitatges resultants en cada un dels tipus de subzona esta­blerts.

    Com a resultat d'aquesta operació no podrà augmentar-se ni l'edi­ficabilitat resultant ni el nombre d'habitatges respecte del que resultaria de computar-se habitatge per habitatge en el cas de construccions aïllades.

    El nombre màxim de cases agrupades serà el de dos (2), en qualse­vol de les subzones.

    Els espais lliures resultants de l'agrupació tindran el caràcter de jardí comú i no podran ésser objecte de segregació per a cada habitatge. A tal efecte s'haurà de presentar a l'Ajuntament la documentació fefaent que demostri l'adscripció dels espais lliu­res a la totalitat i en comú, dels propietaris dels habitatges mancomunats en "comunitat de propietaris".

    ARTICLE 138 bis. NORMATIVA DEL TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.G.O. DINS L'ÀMBIT DEL SÒL URBÀ DE CASC DE LA PART ALTA DE CORBERA.

    - S'incorpora en general tota la normativa segons el Text Refós abans esmentat, tal com consta a les pàgines 33 a 54 (4a. Línia inclosa) de la memòria d'aquesta Revisió, les quals tindran caràcter de normati­va obligatòria (Article 217 de les presents Normes Urbanístiques).

    - L'àrea compresa entre els Carrers Canigó, Passatge, Carrer Raval i Cruïlla C/ Raval C/Canigó quedarà subjecte a Estudi de Detall a resoldre per cooperació en el proper primer quadrienni. En cap cas l'edificació en el front del C/ Canigó superarà en alçada la rasant del C/ Canigó per tal que no es perdin les vistes panoràmiques.