AMB Àrea Metropolitana de Barcelona

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES
SECCIÓ DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC


    • Modificació de l’article 342.9 de les Normes urbanístiques del Pla General Metropolità per a la regulació de piscines esportives descobertes en la clau 20a/9, en el terme muni­cipal del Papiol. Aprovada definitivament pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, el 8 de juny de 2009 (DOGC núm. 5410 de 30/06/2009, núm.exp. 2009/035754).

    NORMATIVA

    Per a tots aquells paràmetres no establerts en la present Ordenança s’aplicaran els definits en el planejament vigent:

    Pla General Metropolità aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976, Modificació del Pla General Metropolità al Papiol aprovat definitivament el 16 de desembre de 1986, així com per les modificacions posteriors que s’hi van introduir.

    La Modificació de l’article 342.9 del Pla General Metropolità per a la regulació de piscines i pistes esportives descobertes en la clau 20a/9 estableix que serà d’obligat compliment la present normativa única i exclusivament per a totes aquelles parcel·les on es construeixin piscines i pistes esportives descobertes amb consideració de construccions auxiliars.

    Article. 1. Definicions

    A efectes d’aquestes ordenances caldrà entendre per:
    Piscina descoberta: construcció permanent destinada a la contenció d’aigua per a usos recreatius o esportius, amb unes mides mínimes de 4m² de làmina d’aigua i una profunditat superior a 1,20m, sense altres elements de protecció dels agents climatològics que no siguin els propis per tal d’assegurar-ne el seu manteniment.
    Pista esportiva descoberta: construcció permanent destinada a la pràctica d’un esport reglat, sense altres elements de protecció dels agents climatològics que no siguin els propis per tal d’assegurar-ne el seu manteniment.
    Sistemes d’estalvi d’aigua: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que garanteixin un estalvi eficient del consum d’aigua, així com una reutilització d’aquesta per a una utilitat diferent.
    Sistemes de captació d’aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que garanteixin la recollida i emmagatzematge de l’aigua procedent de la pluja.
    Sistemes d’aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que garanteixin la captació i emmagatzematge de l’aigua procedent dels sistemes de renovació d’aigua de les piscines.
    Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el cabal d’aigua.

    Article. 2. Ordenació

    Aïllada segons parcel·lació.

    Article. 3. Parcel·la mínima

    400,00 m2.

    Article. 4. Parcel·lacions

    Com a criteri general s’admetran les parcel·lacions permeses pel P.G.M. i la Llei d’Urbanisme, a excepció d’aquelles parcel·les on es construeixin piscines i pistes esportives descobertes amb consideració de construcció auxiliar, que requeriran una superfície mínima de 800m² de la part segregada de parcel·la on es situï la piscina o pista esportiva descoberta amb consideració de construcció auxiliar. Igualment s’haurà de justificar que en el cas de poder-se fer la segregació que les construccions existents tenen la consideració de conformes amb el planejament.

    Article. 5. Façana mínima

    14,00 metres.

    Article. 6. Sostre màxim

    1,00 m2 sostre/m2 solar o parcel·la.

    Article. 7. Ocupació màxima

    40,00% superfície

    Article. 8. Distàncies llindars per a totes les construccions incloses auxiliars

    - Carrer (vial): 3,00m
    - Lateral: 3,00 m
    - Fons de parcel·la: 3,00 m

    Article. 9. Construccions auxiliars

    No s’admeten, a excepció de les piscines i pistes esportives descobertes en aquelles parcel·les amb una superfície mínima de 800m².

    Article. 10. Ocupació màxima constr. aux. Permeses

    5% dintre del 40% màxim. S’entendrà per superfície ocupable la delimitada per la cara exteriors dels elements estructurals en el cas de piscines, i per la zona pavimentada per al joc en el cas de les pistes esportives.

    Article. 11. Adaptació topogràfica

    Les cotes d’implantació de les construccions auxiliars permeses no podran sobrepassar els màxims establerts per a les plataformes d’anivellament interior de parcel·la. Els elements de protecció climatològics desmuntables necessaris en cap cas superaran el metre d’alçada, i no podran envair les franges lliures d’edificació.

    Article. 12. Elements auxiliars i de protecció

    Tots els elements auxiliars i de protecció necessaris com trampolins, màstils, xarxes, tanques, elements ornamentals,... de les piscines i les pistes esportives descobertes tindran una alçada màxima de 3,30m, en cap cas podran envair les franges lliures d’edificació. Els elements opacs hauran de garantir la seva integració arquitectònica.

    Article. 13. Instal·lacions

    Únicament s’admetran les instal·lacions necessàries pròpies de les piscines i pistes esportives per al seu funcionament. En els casos que necessitin estar dintre un habitacle i es justifiqui la impossibilitat de fer-ho en l’edificació principal ho faran en els habitacles mínims necessaris, amb una alçada màxima de 1,00m sobre el terreny definitiu i computaran a efectes d’ocupació.
    Les instal·lacions necessàries per tal de complir amb els criteris de sostenibilitat de la present modificació no computaran a efectes d’ocupació.

    Article. 14. Adopció de criteris de sostenibilitat

    14.1. En les instal·lacions de subministrament d’aigua potable com aixetes i dutxes al servei dels usuaris de piscines i pistes esportives descobertes s’han d’instal·lar mecanismes economitzadors d’aigua o similars i/o mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2’5 kg/cm²) tinguin un cabal màxim de vuit litres minut (8 l/min) per a aixetes i de deu litres minut (10 l/min) per a les dutxes. Les aixetes i dutxes hauran de funcionar amb polsadors.

    14.2. En aquelles instal·lacions de piscines o pistes esportives descobertes que incloguin en els seu àmbit d’ús el manteniment d’espais no pavimentats susceptibles de ser regats de superfície superior als 300 m2, s’haurà de captar l’aigua de pluja mitjançant una instal·lació que garanteixi el seu emmagatzematge i consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic. En concret, es recolliran les aigües pluvials de teulades i terrats. En cas que amb aquestes aportacions no es puguin satisfer les necessitats hídriques per al reg i/o altres usos, també s’autoritza la recollida de les aigües del jardí.

      14.2.1. Usos aplicables de l’aigua
      L’aigua provinent de la pluja es pot fer servir per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i exteriors... i qualsevol altre ús adequat a les seves característiques, exceptuant el consum humà.

      14.2.2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions
      El sistema de captació d’aigua de pluja ha de constar de:

      - les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció de l’aigua de pluja,
      - un sistema de decantació o filtratge d’impureses, i
      -un aljub o dipòsit d’emmagatzematge.

        14.2.2.1. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Pel que fa a la senyalització, en els punts de subministrament d’aquesta aigua i al dipòsit d’emmagatzematge, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

        14.2.2.2. El càlcul del dimensionat de la instal·lació s’ha de fer en funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En el cas de l’ús per a reg, s’ha de partir de la base que calen aproximadament quatre-cents litres (400 l) d’aigua per regar cent metres quadrats (100 m2) de gespa. En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions inferiors als 5 m2 per cada 300m2 de superfície de reg.

        14.2.2.3. Les canalitzacions exteriors han d’anar centralitzades en un punt (canal baixant) per facilitar la recollida de l’aigua i la seva entrada dins el dipòsit d’emmagatzematge.

        14.2.2.4. Per garantir la qualitat de l’aigua emmagatzemada, cal disposar d’un sistema de filtració i decantació. El filtre ha de fer com a màxim 150 micres (150 µ).

        14.2.2.5. El dipòsit d’emmagatzematge s’ha de soterrar a uns 50 cm del nivell del terra i ha de ser de poliester i fibra de vidre, ja que són els materials no porosos que garanteixen una millor qualitat de l’aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. Aquest dipòsit ha de comptar amb els següents elements:

        - un sobreeixidor que tingui sortida a la xarxa de clavegueram (ha de tenir una mida el doble del conducte d’entrada d’aigua).
        - un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el cabal necessari per a cada ús.
        - un recobriment d’obra que li serveixi de protecció i en garanteixi l’estat.

        14.2.2.6. Sense perjudici de l’anterior, es podran utilitzar altres materials i sistemes, sempre que garanteixin les condicions de qualitat i seguretat.

      14.2.3. En qualsevol cas, caldrà sotmetre’s al que disposa l’article 5.7 referent a “Depósitos de Reserva” de la Orden de 9 diciembre de 1975 por la que se aprueban las Normas Básicas para las instalaciones de suministro de agua.

    14.3. Totes les noves piscines, sense excepció, hauran de disposar d’un circuit tancat de reutilització de la seva pròpia aigua amb els consegüents equips de filtratge.

    14.4. En aquelles noves piscines que tinguin una superfície de làmina d’aigua superior a 30 m2, l’aigua sobrant s’ha de captar mitjançant una instal·lació que en garanteixi l’emmagatzematge i el consegüent ús en les millors condicions fitosanitàries sense tractament químic.

      14.4.1. Usos aplicables de l’aigua
      L’aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i declorada, pot emprar-se per al reg de parcs i jardins, neteja d’interiors i exteriors...i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà.

      14.4.2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions

        14.4.2.1. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d’aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d’abastament d’aigua potable i ha d’estar senyalitzada tant en els punts de subministrament d’aigua com al dipòsit d’emmagatzematge. Concretament, caldrà fixar un rètol indicatiu que expressi: “AIGUA NO POTABLE” i el grafisme corresponent (una aixeta blanca sobre fons blau creuat per una aspa de color vermell). Aquest rètol ha d’estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

        14.4.2.2. El sistema de reutilització d’aigua sobrant de piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada d’aquesta aigua cap a un dipòsit d’emmagatzematge.

        14.4.2.3. El càlcul del dimensionat d’aquest dipòsit es farà en funció de:

        - l’aigua que renovi la piscina,
        - l’espai disponible i
        - la superfície de reg o l’ús al qual es destinarà.

        14.4.2.4. Pel que fa a les característiques tècniques del dipòsit caldrà ajustar-se al que disposa l’article anterior amb l’afegit de la incorporació d’un filtre declorador de carbó activat.

        14.4.2.5. En qualsevol cas, per tal de minimitzar els costos i aprofitar eficientment l’espai, es permetrà l’emmagatzematge conjunt de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d’aquesta aigua per mitjà de filtre.