Regulació de l’edificació.

Definició i regulació dels paràmetres específics de l’ordenació de l’edificació aïllada en parcel·les en sol residencial

Article 8. Edificabilitat màxima o índex d’edificabilitat màxima

1. És la relació entre la superfície màxima de sostre construïble i la superfície de la parcel·la. Pot expressar-se en m²s/m²s o en m³/m²s (superfície de sostre per superfície de parcel·la o volum per superfície de parcel·la o superfície ocupable respectivament).

2. Sostre de l’edificació a efectes del càlcul de l’edificabilitat.

a) És la superfície de sostre de l’edificació tancada o semitancada.

b) La superfície de les edificacions obertes computa per aquest càlcul al 50%.

c) La superfície de sostre per sota de la planta baixa no és computable als efectes del càlcul d’edificabilitat.

d) Els volums dels elements com caixes d’escala, ascensors, cambres d’instal·lacions i altres cossos d’edificació són computables.

e) El sostre que no computa serà exclusivament aquell de nova creació indispensable per tal de permetre la costrucció d'edificacions auxiliars d'accessibilitat.

Article 9. Ocupació màxima

1. L’ocupació màxima de la parcel·la és el percentatge de la superfície de la parcel·la que pot ser ocupat en planta per les edificacions principals i auxiliars admeses i es fixa en la regulació de zona.

2. S’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot els volums de l’edificació, inclosos els cossos sortints i totes les plantes, inclosa la planta soterrani.

3. L’ocupació màxima de l’edificació principal és el percentatge de la superfície de la parcel·la que pot ser ocupat per l’edificació principal i es fixa en la regulació de zona.

4. L’ocupació màxima de les edificacions auxiliars és la diferència entre l’ocupació màxima de la parcel·la i l’ocupació de l’edificació principal.

5. La planta soterrani no podrà sobrepassar l’ocupació màxima de la parcel·la.

6. El sostre que no computa serà exclusivament aquell de nova creació indispensable per tal de permetre la construcció d'edificacions auxiliars d'accessibilitat.

Article 10. Separacions i sòl lliure d’edificació

1. En cada zona d’edificació aïllada es fixen separacions que no estiguin definides en la regulació dels paràmetres comuns a tots els tipus d’ordenació per determinar la distància mínima sobre rasant en què poden situar-se les edificacions principal i auxiliars, respecte a carrer o façana principal i a les finques veïnes que inclou les façanes secundàries. Quan una parcel·la es confronti a més d'un carrer, tindrà la consideració de façana principal qualsevol d'aquelles que tingui l'amplada mínima, aquesta es determinarà per la suma lineal continua en dos o més carrers.

2. Les edificacions auxiliars d'accessibilitat es poden col·locar lliurament en qualsevol punt de la parcel·la. No obstant això, per a ocupar els gàlibs mínims de la distància de separació de veïns, caldrà justificar la impossibilitat tècnica, o desproporcionada econòmicament, de les solucions alternatives.

3. L’espai lliure d’edificació no podrà ser objecte de cap altre aprofitament edificable, ni es pot considerar per donar compliment a la previsió de les places d’aparcament. Només s’autoritzarà la instal·lació d’elements tècnics de companyies de servei, com estacions transformadores, que en tot cas respectaran la distància a veïns, com també s’autoritzen armaris d’escomesa, comptadors i similars.

4. En el marc de la tramitació de la llincència d'obres, s'haurà de justificar que la construcció de les edificacions auxiliars d'accessibilitat no perjudica a tercers, provocant la pèrdua de les condicions d'habitabilitat) ventilació, assoleiament i vistes).

Article 11. Adaptació topogràfica del terreny

1. No es permet l’edificació en terrenys amb pendent superior al 100%.

- Les plataformes d’anivellament a la vora de les partions -en les distàncies de separació en una franja d’1 m- no es podran situar a més de 0.70 m per damunt de la cota natural del terreny en la partió.

- Les plataformes d’anivellament del terreny a l’interior de la parcel·la s’hauran de disposar de forma que no ultrapassin talussos ideals de pendent 1:3 (relació alçada-base), traçats des de la cota natural del terreny i no es podran situar a més de 1,20 m per damunt de la cota natural del terreny

- Els murs de contenció no podran tenir una alçada superior a 3,50 m

Article 12. Alçada de l’edificació

1. El valor de l’alçada màxima es determina per a cada zona.

2. L’alçada s’amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, des de cada punt del terreny definitiu en contacte amb l’edificació fins a la línea d’intersecció que formen el pla de façana amb el pla superior del forjat de la coberta.

Article 13. Plantes

1. Planta baixa. Totes les edificacions han de tenir planta baixa que no es podrà situar a més de 1,2m per damunt de la cota natural del terreny.

2. Planta pis. Si l'últim forjat possible de l'edificació està situat per sota de l'ARM de manera que aquesta planta pugui tenir condicions d'habitabilitat, podrà tenir habitatges independents i s'haurà d'anomenar amb el nombre ordinal que li correspongui.

Article 14. Volum màxim

1. El volum màxim dels edificis serà el que, de manera visible i aparent, reflecteixi l’edificació construïda per sobre la rasant del terreny, sense computar en cap cas les edificacions auxiliars d'accessibilitat.

2. No computaran com a volum els soterranis per sota de la rasant del terreny.

Article 15. Agrupació d’habitatges i altres usos

1. A les subzones limitades a l’ús de vivendes unifamiliars, s’admet la construcció de vivendes adossades exigint-ne una unitat de composició. Per la construcció de dues vivendes adossades es precisarà que les dues parcel·les compleixin les característiques mínimes de parcel·lació i edificació que s’estableixen per les vivendes aïllades a excepció del límit al veí que efectuï la construcció adossada.

2. S’admeten en règim de divisió horitzontal diferents usos en una mateixa parcel·la.