Regulació de l’edificació.

Tipus d’ordenació de l’edificació

Article 1. Tipus d’ordenació de l’edificació

Segons la manera en què es disposa l’edificació en relació amb el solar i l’espai públic, aquesta modificació de Pla general preveu tres sistemes d’ordenació:

- Edificació agrupada segons alineació de vial

Les edificacions es disposen arrenglerades (entre mitgeres) al llarg dels carrers i espais públics. Es regeixen fonamentalment per un nombre de plantes i una fondària edificable.

- Edificació en ordre obert

Els edificis s’ajusten a un volum definit, respectant una edificabilitat prefixada i amb independència de l’alineació del carrer.

- Edificació aïllada en parcel·les

Les edificacions es disposen dins les parcel·les, respectant unes distàncies a les partions de les parcel·les. Es regeixen fonamentalment per un índex d’edificabilitat, una alçada i una ocupació màxims.

Definició i regulación dels paràmetres comuns a tots els tipus d’ordenació

Article 2. Conceptes i paràmetres reguladors

1. Els paràmetres definits en aquest títol regulen les condicions generals de les diferents zones.

2. Aquestes determinacions comuns d’ordenació són vàlides pel sòl urbà i urbanitzable, tant residencial com industrial.

Article 3. Parcel·la

1. Definició

S’entén per parcel·la tota porció de sòl urbà edificable.

2. Façana

S’entén per façana de parcel·la el front que limita amb el domini públic.

Les parcel·les que tinguin front a més d’un carrer un d’ells es considerarà façana principal i els altres secundàries.

La façana mínima de parcel·la és la longitud contínua mínima que ha de tenir el front d’una parcel·la a carrer urbanitzat per a ser edificable.

3. Condició de solar

Solar és la parcel·la urbana apta per a ser edificada immediatament, per reunir les condicions de superfície, façana i urbanització establertes pel planejament i en la legislació urbanística aplicable.

Article 4. Tipus d’edificacions
Modificat apartat 4.2a en zones industrials per la 37a Modificació del Pla general d’ordenació urbana, amb núm. d'expedient 2015/056894 (DOGC de 24/11/2015)

Aquesta modificació de Pla general defineix dos tipus d’edificacions: les principals i les auxiliars.

1. Són edificacions principals aquelles que acullen l’ús principal al qual es destina la parcel·la.

2. Són edificacions auxiliars aquelles que estan al servei de l’edificació principal, per la qual cosa únicament s’atorgarà llicència de construcció auxiliar si existeix l’edificació principal o té llicència prèvia o simultània per a l’edificació principal. En cap cas, les edificacions auxiliars es podran destinar a habitatge.

En zones residencials es classifiquen en tres tipus: coberts, piscines i pèrgoles

a) Coberts

S’entén per cobert l’edificació auxiliar consistent en un cos tancat, semitancat o obert destinat a garatge, magatzem, vestuaris, vestidor, porteria, cambres de maquinària i similars. Els coberts computen als efectes de l’ocupació i l’edificabilitat.

Els coberts hauran d’estar separats de l’edificació principal, d’acord amb les determinacions que s’estableixin via ordenances municipals.

b) Piscines

S’entén per piscina aquella superfície destinada a contenir aigua per al bany de les persones.

La superfície construïda de la piscina fa referència a la superfície d’aigua, als gruixos de murs o elements constructius, així com l’espai destinat a aparells de depuració i annexos que pugui haver-hi.

Tota la superfície construïda computa a l’efecte de l’ocupació.

Quant a l’edificabilitat, la superfície construïda de la piscina no computarà. I haurà d’estar situada per sota d’1,20 m per sobre de la cota natural del terreny.

Les piscines hauran de separar-se com a mínim de la façana principal 3 m i de la resta 1 m.

c) Pèrgoles

S’entén per pèrgola l’enreixat, generalment de fusta, disposat a manera de sostre i sostingut per pilastres o columnes.

La superfície màxima dels elements de l’enreixat respecte al total de la pèrgola no podrà ser superior al 10%.

Tota la superfície de la pèrgola computarà al 10% a l’efecte de l’ocupació,

Quant a l’edificabilitat la superfície construïda no computarà.

Les pèrgoles hauran de separar-se com a mínim de la façana principal 3 m i de la resta 1 m.

En zones industrials els elements tècnics tindran la consideració d’edificació auxiliar i es classifiquen en tres tipus:

a) Elements tècnics de l’activitat

Tenen la consideració d’elements tècnics de l’activitat aquelles instal·lacions necessàries pel desenvolupament d’aquesta, situades a l’exterior de les naus, com sitges, dipòsits de GLP o líquids inflamables, compressors, aparells d’aires condicionats, equips de fred, torres de refrigeració, depuradores d’aigües industrials o similars.

Els contenidors per a residus s'ajustaran a les característiques definides a la legislació sectorial vigent sobre regulació de residus.

S’admet que els elements tècnics de l’activitat i els contenidors de residus comercials es puguin protegir amb cobertes específiques. Si estan situats sobre rasant computen només quant l’ocupació és superior al 5% de la parcel·la.

b) Elements tècnics industrials

Tenen la consideració d’elements tècnics industrials aquelles instal·lacions que garanteixen el compliment de la normativa vigent quant a la prevenció d’incendis o el subministrament d’energia com les estacions transformadores o similars.

No computen ni als efectes d’ocupació ni d’edificabilitat.

c) Elements de protecció

Té la consideració de marquesina la coberta lleugera i volada, col·locada a la façana d’un edifici, damunt la porta o molls de càrrega i destinada a resguardar de la pluja.

Té la consideració de marquesina-parasol, les cobertes lleugeres d’una superfície igual o inferior a les places d’aparcament destinat a resguardar de la pluja i el sol als vehicles.

3. Són edificacions auxiliars d'accessibilitat aquelles que estan al servei de l'edificació principal i que tenen per objecte la instal·lació d'ascensors en equipaments o residencials d'habitatge plurifamiliar construïts amb anterioritat a l'entrada en vigor del decret 135/95 de supressió de barreres arquitectòniques, (inclosos vestíbus, replans i accessos als habitatges), o qualsevol altre element que tingui per finalitat la supressió de barreres arquitectòniques o per millorar-ne l'accessibilitat.

Article 5. Alçada de l’edificació

1. Alçada reguladora màxima (ARM)

L’alçada reguladora màxima (ARM) és l’alçada que poden assolir les edificacions. En algunes zones es pot regular per un nombre màxim de plantes.

La forma de mesurar l’alçada reguladora màxima es regula específicament per a cada tipus d’ordenació.

2. Construccions per damunt de l’alçada reguladora màxima en ús residencial

Per damunt de l’ARM només es permetrà:

a) La coberta de l’edifici, amb un pendent màxim del 30%.

b) Les baranes de façana; l’alçada màxima de les quals serà d’1 m.

c) Les baranes de patis interiors i les de separació entre cobertes. L’alçada d’aquestes baranes no podrà superar 1,50 m: 1 m com a màxim la part massissa i el 0,50 m restant, amb material lleuger.

d) Els elements tècnics de les instal·lacions pròpies de l’edifici que hauran d’estar situats per sota del díedre virtual traçat a quaranta-cinc graus (45º) per damunt de l’alçada reguladora en la línia de façana.

e) Els coronaments decoratius de les façanes.

f) Els badalots d’accés a espais privatius.

g) Justificadament les edificacions auxiliars d'accessibilitat.

3. Construccions per damunt de l’alçada reguladora màxima en ús industrial

Per damunt de l’ARM només es permetrà:

a) La coberta de l’edifici, amb un pendent màxim del 20%.

b) Els frontals de façana; l’alçada màxima dels quals serà d’1,5 m o la definida pel carener de la coberta.

c) Els elements tècnics de les instal·lacions pròpies de l’edifici.

d) Instal·lacions d’ energies alternatives amb una alçada màxima de 3 m.

e) Els badalots d’accés a la coberta.

4. Construccions per damunt de l’alçada reguladora màxima en la resta d’usos

Per damunt de l’ARM només es permetrà:

a) La coberta de l’edifici.

b) Els frontals de façana.

c) Elements tècnics d’instal·lacions.

d) Instal·lacions d’ energies alternatives amb una alçada màxima de 3 m.

e) Els badalots d’accés a la coberta.

f) Justificadament les edificacions auxiliars d'accessibilitat.

Article 6. Plantes de les edificacions

1. Nombre de plantes

La regulació de les diferents zones pot determinar el nombre màxim de plantes edificables per sobre de la cota de referència.

2. Planta baixa i nivell de referència

a) Es considera planta baixa la que tingui el forjat del paviment situat al nivell que s’indica a la regulació específica de cada tipus d’ordenació, ja sigui en referència a la rasant del carrer, o bé al nivell del terreny. Cada tipus d’ordenació regula aquesta relació.

b) El nivell de referència coincidirà amb el forjat del paviment de la planta baixa.

c) No es permetrà el desdoblament de la planta baixa en semisoterranis o entresòls.

d) Només es permetrà el desdoblament de la planta baixa dels locals comercials en alineació a vial en un forjat reculat a 3 m. L’existència d’aquest altell impossibilita el canvi d’ús a residencial.

3. Planta pis

Es considera planta pis aquella que es troba edificada per sobre de la planta baixa.

4. Planta soterrani

a) Es considera planta soterrani aquella que es troba edificada per sota de la planta baixa.

b) En els soterranis no es permeten els usos residencials.

c) La planta soterrani no computa a efectes d’edificabilitat.

d) L’alçada lliure mínima serà de 2,20 m, excepte quan s’indica una alçada diferent.

5. Planta sotacoberta o golfes en ús residencial

La planta sotacoberta és l’espai situat sota la coberta i per sobre del nivell del nombre màxim de plantes admès.

En les plantes sotacoberta només es permetrà l’ús destinat als elements tècnics de les instal·lacions, prohibint-se expressament l’ús residencial.

6. Coberta

La coberta de les edificacions podrà ser plana o inclinada, amb un pendent màxim del 30% en l’ús residencial i el 20% en ús industrial.

En el cas d’habitatge plurifamiliar la coberta de l’edifici ha de ser accessible directament per a la reparació i neteja des de les zones comuns de l’edifici. Es destinarà una part com a terrat comunitari per a elements tècnics, instal·lacions i serveis (estenedors, climatitzadors, antenes, etc.).

Article 7. Elements de les edificacions

1. Elements tècnics de les instal·lacions

Es consideren elements tècnics de les instal·lacions dels edificis, aquelles parts dels serveis de l’edifici de caràcter comú, com ara els accessos a la coberta, els badalots d’escala i caixes d’ascensors, els dipòsits de reserva d’aigua, la maquinària de refrigeració, els acumuladors, els conductes de ventilació o de fums, les claraboies, les antenes de ràdio i televisió, els estenedors i altres anàlegs.

El volum d’aquests elements s’ha de preveure en la composició arquitectònica conjunta de tot l’edifici.

2. Cossos sortints

a) Els cossos sortints són els volums d’edificació, habitables o ocupables, ja siguin tancats, semitancats o oberts, que sobresurten del pla de façana, com ara miradors, les tribunes, els balcons i similars.

b) En les plantes baixes no pot haver-hi cossos sortints.

c) Per a cada tipus d’ordenació es regules les dimensions i característiques dels cossos sortints.

3. Elements sortints

Els elements sortints són els elements constructius o ornamentals, no habitables ni ocupables, de caràcter fix o permanent, que sobresurten del pla de façana, com ara sòcols, pilars, etc. de vol màxim 0,40 m respecte al pla de façana i ràfecs, gàrgoles i marquesines, de vol màxim 0,80 m.
En domini públic el vol màxim dels elements sortints en planta baixa fins una alçada de 2,50 m serà zero.