Regulació dels paràmetres comuns en sòl Industrial.

Article 16. Edificabilitat màxima o índex d’edificabilitat màxima

1. És la relació entre la superfície màxima de sostre construïble i la superfície de la parcel·la. Pot expressar-se en m²s/m²s o en m³/m²s (superfície de sostre per superfície de parcel·la o volum per superfície de parcel·la o superfície ocupable respectivament).

2. Sostre de l’edificació a efectes del càlcul de l’edificabilitat.

a) És la superfície de sostre de l’edificació tancada o semitancada.

b) La superfície de les edificacions obertes, com marquesines, computa per aquest càlcul al 50%.

c) La superfície de sostre per sota de la planta baixa no és computable als efectes del càlcul d’edificabilitat.

d) Els volums dels elements com caixes d’escala, ascensors, consergeries, cambres d’instal·lacions i altres cossos d’edificació són computables.

Article 17. Ocupació màxima de parcel·la

1. L’ocupació màxima de la parcel·la és el percentatge de la superfície de la parcel·la que pot ser ocupat en planta per les edificacions i es fixa en la regulació de zona.

2. S’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot els volums de l’edificació inclosa la planta soterrani.

3. La planta soterrani no podrà sobrepassar l’ocupació màxima de la parcel·la.

4. La superfície ocupada per les marquesines-parasol i pels elements tècnics de l’activitat computaran quan excedeixin del 5% de la superfície del solar. Els elements tècnics de l’activitat no computaran quan estiguin situats per sota de la rasant del terreny.

5. La superfície ocupada per les marquesines computaran al 50% excepte els primers tres metres del vol que no computaran.

Article 18. Separacions i sòl lliure d’edificació
Modificat apartat 18.6 i 18.7 i 18.8 i afegit apartat 18.9 per la 37a Modificació del Pla general d’ordenació urbana, amb núm. d'expedient 2015/056894 (DOGC de 24/11/2015)

1. S’entén per espai lliure d’edificació aquell que excedeix de l’ocupació màxima.

2. Es fixen separacions per determinar la distància mínima sobre rasant en què poden situar-se les edificacions respecte als vials i a les finques veïnes.

3. Les edificacions auxiliars industrials es poden situar lliurament en el subsòl.

4. En el sòl lliure d’edificació es podrà destinar a la plantació d’arbres i jardí.

5. S’autoritza la instal·lació d’elements tècnics industrials sobre rasant en el sòl lliure d’edificació.

6. Es limita l’autorització per a la implantació d’elements tècnics de l'activitat i la col·locació de contenidors per a residus comercials, a la separació mínima als llindars de la parcel·la de 2 m.

7. S’autoritza l’aparcament, (inclosos els vehicles industrials i de l'activitat) en el sòl lliure d’edificació. Les places d'aparcament podran estar protegides amb marquesines-parasol.

8. Es prohibeix expressament l’emmagatzematge de productes a l’espai lliure d’edificació, inclosos els contenidors per a residus industrials.

9. S'autoritza destinar el sòl lliure d'edificació de la parcel·la a terrassa, amb caràcter complementari de l'activitat de restauració.

Article 19. Adaptació topogràfica del terreny

En els casos que s’hagi d’anivellar el sòl en terrasses s’hauran de disposar de manera que la cota compleixi la condició següent:

- Les plataformes d’anivellament a la vora de les partions -en les distàncies de separació en una franja d’1 m- no es podran situar a més de 1 m per damunt de la cota natural del terreny en la partió.

- Les plataformes d’anivellament del terreny a l’interior de la parcel·la s’hauran de disposar de forma que no ultrapassin talussos ideals de pendent 1:3 (relació alçada-base) del conjunt de la parcel·la, i no es podran situar a més de 1,50 m per damunt del viari d’accés a l’edificació.

Article 20. Alçada de l’edificació

1. El valor de l’alçada màxima es determina per a cada subzona.

2. L’alçada s’amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, des de cada punt del terreny definitiu en contacte amb l’edificació.

Article 21. Plantes

1. Planta baixa. Totes les edificacions han de tenir planta baixa que haurà de situar-se com a màxim a 1,50 m per sobre de la rasant del viari d’accés a l’edificació.

Art. 22. Volum màxim

1. El volum màxim aplicable a la superfície màxima d’ocupació de la construcció principal es mesura amb independència de la coberta i els elements estructurals d’aquesta.

Article 23. Règim i condicions de les naus industrials

1. En aquelles subclaus urbanístiques que no estigui definit es regula la subdivisió de les naus per establir un règim de propietat horitzontal. Les naus destinades a l'ús industrial, comercial (establiments singulars), religiós o esportiu hauran de tenir una superfície construïda mínima de 300 m² en planta baixa i una façana mínima de 10 m a viari o a passatge privat, sempre que consti la servitud/dret de pas prèviament inscrita al Registre de la Propietat.

S'admetrà la divisió en règim de propietat horitzontal de les naus existents amb anterioritat al 9 de novembre del 2009; data de l'executivitat de la 27a modificació puntual del Pla general d'ordenació.

Article 24. Conjunt industrial unitari

Tenen la consideració de conjunt industrial unitari els 23 àmbits definits gràficament en el plànol 07 de la 37a moficació del PGO (núm expedient 2015/056894) i què tenen la característica que responen a una ordenació volumètrica unitària.

Els paràmetres bàsics d'ocupació i de separació de l'edificació als límits s'aplicaran i es computaran respecte del Conjunt industrial unitari, al marge de les parcel·les registrals existents

Article 25. Súperfície d'ocupació de les activitats

L'activitat que desenvolupa un procés industrial o d'emmagatzamatge s'ha de resoldre a l'interior de les naus o, en el seu defecte, a l'àmbit d'ocupació màxima de la parcel·la, excepte els elements tècnics de l'activitat i els elements tècnics industrials i contenidors, que es regulen específicament. L'aparcament de vehicles es pot resoldre en la totalitat de la parcel·la.