Regulació de sistemes.

Disposicions generals

Art. 1. Definició dels sistemes

Els sistemes generals són el conjunt d’elements que ordenadament relacionats, configuren l’estructura general del territori.

Són sistemes generals els elements bàsics destinats a la prestació de serveis d’interès general, en matèria de comunicacions, serveis tècnics, espais lliures i equipaments comunitaris.

Són sistemes locals els destinats a complementar els sistemes generals, a l’àmbit del sector o zona en què s’enquadrin.

Art. 3. Titularitat i afectació dels sòl per a sistemes

1. Un sistema general és un element determinant del procés urbà que afecta una pluralitat d’individus inclosos a l’àmbit territorial del planejament.

2. Els sòls reservats per a sistemes urbanístics han de ser, amb caràcter general, de titularitat pública, encara que poden ser de titularitat privada en aquells supòsits en què així es determini o bé pel planejament d’aplicació o bé per la titularitat actual com el casino, la residència del sòl ponent, l’ermita i les esglésies.

3. La titularitat pública dels sistemes no exclou la possibilitat de la gestió privada en règim de concessió administrativa, o figura equivalent, sempre que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics del Pla general.

4. La consideració de sistemes urbanístics, amb les excepcions que prevegi el planejament vigent, implicarà la declaració d’utilitat pública de les obres i la necessitat d’ocupació dels terrenys que estiguin sota aquesta consideració, sens prejudici del deure de la seva cessió gratuïta quan formin part de sectors o polígons d’actuació en sòl urbà i urbanitzable.

5. En el subsòl dels sòls destinats a sistemes de titularitat pública, es podran construir aparcaments, prèvia tramitació del corresponent pla especial urbanístic que els reguli, i sempre garantint la titularitat pública del sòl, si bé es podran atorgar concessions administratives per a la construcció i explotació d’aquests, en les condicions i procediment legalment establerts.

Art. 5. Ocupació d'espais lliures o domini públic

a) Es podrà ocupar l'espai qualificat d'espai lliure o domini públic que sigui indispensable per a la construcció d'edificacions auxiliars d'accessibilitat en finques que hagin esgotat el sostre màxim, i quan es justifiqui la impossibilitat material o tècnica, o econòmicament desproporcionada o inviable d'ubicar-se a l'interior de l'edifici, en els patis de ventilació o en els patis interiors d'illa, sempre que es garanteixi la funcionalitat dels espais lliures, dotacions públiques i altres elements de domini públic, i sempre que es garanteixin les reserves mínimes per a sistemes urbanístics, en els termes de l'article 97.3 del Text refós de la llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, en la redacció donada per la Llei 3/2012.

b) Els costos d'urbanització i reurbanització de l'entorn aniran a càrrec de l'interessat.

c) El dret d'ocupar l'espai públic amb ús privatiu s'extingeix quan l'edifici sigui substituït, o sigui objecte d'una reforma que permeti la instal·lació de l'ascensor en el seu interior, o quan així ho requereixi l'administració per l'excepcionalitat de l'interès públic degudament acreditat.