Equipaments comunitaris (clau 7)

7a: Equipaments comunitaris i dotacions. Actuals
7b: Equipaments comunitaris i dotacions. De nova creació de caràcter local
7c: Equipaments comunitaris i dotacions. Actuals i de nova creació d'àmbit metropolità

Art. 212. Tipus d'equipaments comunitaris.
Ampliació Art. de NNUU PGM segons exp. 2013/049710 (DOGC nº6489 de 28/10/2013).
Article nul de ple dret en compliment de la sentència nº 748/2018 amb data 03/09/2018

1. Els sòls destinats a equipaments comunitaris amb les edificacions, instal·lacions i altres accessions o serveis sobre aquests sòls, es classifiquen en els tipus següents:

a) Equipaments docents. Centres docents, públics o privats, i annexos esportius.

b) Equipaments sanitaris-assistencials. Centres sanitaris assistencials i geriàtrics, públics o privats, d'interès públic, social o comunitari, i cementiris.

c) Equipaments culturals i religiosos. Temples, centres re­ligiosos, centres o instal·lacions per a congressos, exposicions, sales de reunions, d'interès públic, social o comunitari i annexos esportius i recreatius.

d) Equipaments esportius i recreatius. Edificacions i instal·lacions esportives; campaments; centres d'esbarjo o d'expansió; balnearis i establiments de banys i d'altres turístics no residencials, d'interès públic, social o comunitari; i serveis annexes.

e) Equipaments de proveïment i subministraments. Escorxadors, mercats i altres centres de proveïment, sempre de titularitat pública, encara que de possible gestió priva­da, i àrees de servei.

f) Equipaments tècnics administratius i de seguretat. Cen­tres o edificis per a serveis de l'Administració pública, serveis de seguretat o militars i d'altres d'interès públic.

2. Els sòls per a equipaments comunitaris són els representats als plànols b-2 i b-3, a escala 1:5000 i 1:10.000, amb els nú­meros d'identificació 7-a, 7-b i 7-c. El número 7-a repre­senta els equipaments existents o en execució o amb llicència; el número 7-b, els sòls reservats per a equipaments de nova creació i àmbit local; i, el número 7-c s'assignarà als sòls per a equipaments de nova creació d'interès supralocal o metropolità.

3. Els plans Especials que desenvolupin els equipaments docents, sanitaris assistencials o esportius podran preveure, en sòl qualificat d’equipament, la construcció d’edificacions destinades a ús d’allotjaments vinculats a l’ús principal de l’equipament i al servei dels seus usuaris, amb les següents limitacions per no desvirtuar l’ús principal:

a) Pel que fa als equipaments docents i sanitaris–assistencials, el sostre de les edificacions destinades a ús d’allotjaments no podrà superar el 15% del sostre total que es materialitza en l’equipament.

b) Pel que fa als equipaments esportius, el sostre destinat a ús d’allotjaments no podrà superar el 25% del sostre total que es materialitza en l’equipament, en el benentès que les instal·lacions esportives a l’aire lliure no comptabilitzen a efectes del còmput de sostre.

c) En ambdós casos anteriors es limita el nombre màxim d’allotjaments de les edificacions destinades a aquest ús d’allotjaments pel mòdul de 20 m2. Aquestes edificacions no podran dividir-se horitzontalment, mantenint la titularitat única en el conjunt de l’equipament, i només podran allotjar persones, que hauran de ser obligatòriament usuàries del centre al qual es vinculen.

4. Sense prejudici d’allò regulat al punt 3, s’admetran els següents usos complementaris:

a) Pels equipaments assenyalats al primer punt d’aquest article s’admetran els usos comercials i de restauració vinculats a l’ús principal amb un màxim del 10% del sostre total que materialitza en l’equipament.

b) En el cas dels equipaments docents, s’admetran usos destinats a activitats econòmiques dirigides a la recerca, a la innovació i/o a la investigació i desenvolupament, sempre lligades a l’ús docent i en continuïtat amb aquest, o en interacció entre la docència i el món de l’empresa, sota un règim de tutories e fins a dos anys per desenvolupar les esmentades activitats; amb un màxim del 20% del sostre total que es materialitza en l’equipament.

Aquests usos complemetaris hauran d'estar previstos en el corresponent Pla Espcial, el qual limitarà la categoria i situació d'aquests, en ordre a compatibilitzar-los amb l'ús principal.

Art. 213. Destinació dels equipaments actuals.

1. Els equipaments qualificats com a tals i ja existents o que estiguin en execució, anteriors al Pla Comarcal de 1953 o realitzats de conformitat amb aquest i amb els Plans Parcials del seu desenvolupament, quedaran afectats al mateix tipus d'equipament existent o previst, segons la classificació de l'article anterior.

2. La mutació del tipus d'algun dels equipaments esmentats es farà d'acord amb el que disposa l'article següent pel que fa a la modificació relativa als nous equipaments.

Art. 214. Determinació de l'emplaçament de nous equipaments.

1. En el termini de dos anys, a comptar des de l'aprovació d'aquest Pla General, la Corporació Metropolitana elaborarà un o diversos Plans Especials, per a la seva aprovació defi­nitiva per l'organisme competent, als quals es determinarà de manera detallada el tipus d'equipament a què s'afecta cada parcel·la reservada genèricament a aquesta finalitat.

2. Als esmentats Plans Especials, que podran ser per sectors de l'Administració o per termes municipals o subàrees del territori metropolità, es tindran en compte els programes d'actuació en obres i serveis dels diferents departaments de l'Administració central o de qualsevol altra Administració pública, territorial o funcional, i així mateix la col·laboració dels particulars.

3. En el cas que els esmentats Plans Especials no esgotessin la determinació de tipus d'equipaments en tots els sòls que estiguin qualificats amb aquesta destinació, podrà fer-se l'esmentada determinació posteriorment en un altre o uns altres Plans Especials.

4. La mutació de la destinació del sòl, del tipus inicialment determinat per a aquest a un altre tipus d'equipament comprès en lletra o epígraf diferent de l'article 212, requerirà la seva nova afectació al Pla Especial.

5. La determinació del tipus d'equipament a què queda afectat un immoble (terreny o edifici) pel pla especial corresponent, en legitima l'expropiació per l'Administració pública actuant, de conformitat amb l'article 65-3 de la Llei del sòl.

6. Quan un equipament no sigui necessari i el sòl no s'afecti a un altre tipus d'equipament comunitari, l'esmentat sòl haurà de ser destinat a parc o jardí públic.

Art. 215. Desenvolupament de les previsions sobre equipaments comunitaris.
Ampliació Art. de NNUU PGM segons exp. 2013/049710 (DOGC nº6489 de 28/10/2013).

La concreció del tipus d'equipament o la mutació del que ja hagi estat concretat s'efectuarà d'acord amb el que segueix:

1r. El procediment s'incoarà a instància de part o a proposta de qualsevol departament ministerial, d'algun dels ajuntaments integrats a l'Entitat Metropolitana o per decisió d'aquesta.

2n. S'elaborarà un pla especial integrat, com a mínim, pels documents següents:

a) Memòria que justifiqui la necessitat o conveniència de la concreció o mutació, la seva coherència amb el Pla general i la incidència en la dotació d'equipaments.

b) Plànols d'informació i de situació o emplaçament.

c) Si escau, estudi econòmic sobre les variacions que en aquest aspecte s'introdueixin.

3r. El Pla Especial se sotmetrà a informació pública pel termini d'un mes, i s'atorgarà audiència a la corporació lo­cal afectada. Se citarà els propietaris afectats individualment per a la informació pública. Decidides les reclamacions, si n'hi hagués, l'òrgan competent atorgarà l'aprovació definitiva.

4t. En àmbits qualificats d’equipament amb parcel·les preexistents o resultants inferiors a 2.000m2, el pla especial que s’elabori hauria de considerar la totalitat de la unitat funcional de que es tracti, no admetent-se l’exclusió de peces de superfície inferior a 2.000m2; i justificar la compatibilitat entre els diferents usos possibles en el conjunt, així com de les condicions d’ordenació i edificació, si s’escau, tot garantint la coherència amb el pla director d’equipaments locals municipal, havent-se d’observar la jerarquització d’usos d’acord amb la seva identificació en els temes de l’article 212.2

Art. 216. Preferència de titularitat pública d'equipament.

1. Durant el termini de dos anys, establert a l'article 214, tots els sòls qualificats per a equipaments s'entendran reservats, amb la finalitat de facilitar la millor elaboració dels plans especials per a la seva possible i preferent adquisició per l'administració actuant per qualsevol títol jurídic, inclòs el de cessió obligatòria segons la Llei, en els casos que sigui procedent.

2. Durant el mateix termini, es consideraran aquests terrenys com a no edificables pels propietaris, llevat que, a proposta prèvia de l'ajuntament respectiu, la Corporació Metropolitana els atorgui autorització per a algun tipus d'equipaments susceptibles de titularitat privada, si s'afavoreix o avança l'objectiu social proposat i no es perjudiquen els programes d'actuació de les entitats interessades. Aquesta autorització serà concedida, en tot cas, si es tracta d'ampliació o d’instal·lació complementària d'un equipament ja existent i els terrenys tenen la qualificació de destinació a equipaments. Aquesta regla serà també d'aplicació durant el temps considerat al paràgraf següent, sempre que els esmentats terrenys no hagin estat destinats concretament a un equipament de titularitat pública.

3. Aprovat el Pla Especial que determini l'afectació a un tipus d'equipament o, si no n'hi ha, als tres anys de l'aprovació d'aquest Pla General Metropolità, el propietari podrà requerir l'Administració perquè li adquireixi l'immoble per expropiació i, un cop transcorregut un any sense que s'hagi consumat el fet, quedarà lliure per a la construcció o instal·lació de qualsevol equipament que per la seva naturalesa, sigui susceptible de titularitat privada; però no tindrà aquest dret si el pla especial hagués concretat la destinació del terreny a un equipament de titularitat pública. En aquest supòsit i en tots els que el temps d'edificabilitat privada ho justifiqui des del principi, els seus propietaris podran acollir-se al que disposa l'article 69 de la Llei del Sòl.

Art. 217. Condicions d'edificació.

1. L'edificació a les àrees d'equipament s'han d'ajustar a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals, que haurà de respec­tar, i a la integració al sector on s'ubiquin. Amb aquesta finalitat, cal determinar les diferents condicions urbanístiques en un Pla Especial.

2. Quan falti el pla especial, s'han d'observar les condicions següents:

a) Al sòl urbà, per a tot tipus d'equipaments ha de regir el tipus d'ordenació de la zona on se situa l'equipament o, si escau, de la zona contigua, i s'han de respectar les condicions d'edificació vigents.

b) En sòl urbanitzable i només per als equipaments de titularitat pública han de regir les condicions següents:

Tipus d'ordenació. Edificació aïllada.

Altura màxima. 12 m que podrà depassar-se quan es justifiqui per les característiques i finalitats de l'equipament, fins un màxim de 18 m.

Ocupació màxima en planta baixa. 60 per 100

Intensitat d'edificació neta. 1 m2 st/m2s.

Forma i distribució de l'edificació.La forma i distribució dels cossos de l'edificació hauran de permetre la sistematització d'espais de l'interior dels solars per a jardins i patis.

3. Els locals destinats a espectacles públics, sales de festes i similars no podran ésser confrontants amb edificis d'ús religiós, cultural o sanitari, si no n'hi ha una separació mínima de catorze metres.