AMB Àrea Metropolitana de Barcelona

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES
SECCIÓ DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC


Regulació dels sistemes d’ordenació de l’edificació

    PARÀMETRES REGULADORS DEL SISTEMA D’ORDENACIÓ D’EDIFICACIÓ AÏLLADA

    Art. 87 - Paràmetres reguladors de l'ordenació

    Els paràmetres reguladors del sistema d'ordenació per edificació aïllada seran els següents:
    - Edificabilitat
    - Ocupació de parcel·la
    - Alçada de l'edificació
    - Plantes de l'edifici
    - Sòl lliure de parcel·la

    Art. 88 - Edificabilitat

    1. Índex d'edificabilitat neta

    És l'índex que relaciona els metres quadrats de sostre construïble en una parcel·la amb els metres quadrats de superfície d'aquesta.

    2. Sostre de l'edificació a efectes de càlcul d'edificabilitat

      a) És la superfície de sostre de l'edificació tancada i semitancada.
      b) La superfície de sostre situada per sota de la planta baixa no és computable a efectes de càlcul d'edificabilitat.
      c) La superfície que ocupin els elements tècnics de les instal·lacions per sobre de l'alçada reguladora màxima o perímetre regulador no és computable a efectes d'edificabilitat.
      d) La superfície que ocupin els patis d'il·luminació i de ventilació tancats és computable a efectes del càlcul d'edificabilitat en tot allò que no excedeixi les dimensions mínimes regulades a per aquestes Normes.
      e) Els volums com ara caixes d'escales, ascensors, espais de consergeria i recepció, cambres d'instal·lacions, garatges, locals comercials i altres cossos d'edificació són computables a efectes d'edificabilitat.

    3. Distribució del sostre edificable

      a) El sostre podrà distribuir-se, segons la zona, en una o més edificacions principals i destinar-se part del sostre a edificacions auxiliars.
      b) Quan en la regulació de la zona es fixin, en funció de la mida de la parcel·la, límits màxims al nombre d'unitats independents de residència o habitatge, o nombre màxim d'unitats d'edificació independents resultants de les possibles distribucions de l'edificació de cada parcel·la, s'hauran de respectar, encara que això representi que no es pot aprofitar el màxim segons l'índex d'intensitat d'edificació.

    4. Construccions auxiliars

      a) S'entén per construccions auxiliars les edificacions o cossos d'edificació al servei dels edificis principals, destinats a porteria, garatge particular, dipòsit d'eines de jardineria, maquinària de piscina, vestidors, quadres, safareigs, rebosts, hivernacles, quioscos, carpes, caseta de control i altres usos similars.
      b) El sostre de les construccions auxiliars és computable als efectes del càlcul d'edificabilitat.

    Art. 89 - Ocupació de parcel·la

    1. Ocupació màxima per parcel·la.

      a) S'entén per ocupació màxima per parcel·la aquell percentatge de la superfície de la parcel·la que pot ser ocupat per l'edificació o pels soterranis.
      b) L'ocupació màxima de parcel·la es fixa en la regulació de la zona a que pertanyi aquesta.
      c) L'ocupació s'amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l'edificació, inclosos els cossos i els elements sortints.
      d) Les plantes soterranis no podran ultrapassar l'ocupació màxima de la parcel·la, llevat que l'ocupació de soterrani es reguli específicament.

    2. Adaptació topogràfica del terreny

      a) Per a les parcel·les amb pendent superior al trenta per cent (30%), el percentatge d'ocupació admès variarà:
      - del 30 al 50 per 100 es disminueixen 1/3
      - del 50 al 100 per 100 es disminueix en 1/2
      - si és més del 100 per 100, el pla parcial delimitarà els àmbits on es prohibeix l'edificació.

      b) En casos en que sigui imprescindible l'anivellament del sòl en terrasses s'hauran de disposar de forma que la cota de cadascuna compleixi les següents condicions:
      - Les plataformes d’anivellació no es podran situar a més d'un metre cinquanta centímetres (1,50 m) per damunt o a més de dos metres vint centímetres (2,20 m) per sota de la cota natural del terreny a la distància de la partió a què pot construir-se l'edificació. Des del nou perfil s'establiran els acords amb la cota natural del terreny a la partió, que no es podrà modificar.
      - Les plataformes d’anivellació dels terrenys a l'interior de la parcel·la (menys els soterranis) s'hauran de disposar de forma que no ultrapassin talussos ideals de pendent 1:3 (alçada-base) traçats del de les cotes de límit. Els murs de contenció de terres no podran ultrapassar en cap punt de la partió, una alçada superior a un metre cinquanta centímetres (1,50 m) per damunt de la cota natural del límit ni de dos metres vint centímetres (2,20 m) per sota de la cota natural del límit. Els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar, per la part vista, una alçada de tres metres setanta centímetres (3,70 m).
      - A les zones industrials regulades pel sistema d'edificació aïllada en parcel·la en els sectors de PROVASA i Can Salvatella, es mantindran en principi les condicions establertes de forma general per a aquest sistema d'ordenació. Mitjançant un Estudi de Detall es podran reordenar els murs fins un màxim de 5 metres d'alt i el talús amb un màxim de pendent del 2/3, en els casos que estigui justificat per les característiques de l'entorn.
      - Pel que fa als murs que puguin aparèixer en façanes, caldrà limitar l'alçada a 3 m com a màxim, a fi de minimitzar en tot el possible, l'impacte sobre la via urbana.
      - En cas que l’aplicació d'aquesta norma pogués produir afectacions a les parcel·les contigües o se'n poguessin derivar configuracions paisatgísticament dubtoses caldrà l'elaboració i aprovació d'un Estudi de Detall que estableixi els anivellaments de tota l'illa en què s'ubiqui la parcel·la en qüestió.
      - En casos excepcionals en què per la importància de la implantació o per la singularitat funcional es requerissin anivellaments d'abast superior a aquests podran ésser també autoritzats mitjançant un Estudi de Detall, sempre que el resultat formal de la implantació prevista sigui satisfactori pel que fa als objectius paisatgístics de l'ordenació del sector.

    3. Separacions mínimes als llindars de parcel·la.

      a) Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de la parcel·la, a les seves partions laterals i entre edificacions d'una parcel·la, seran les establertes en cada cas per la regulació de zona.
      b) Els cossos sortints hauran de respectar les separacions mínimes de l'edificació als llindars de parcel·la.
      c) Les plantes soterrani hauran de respectar les distàncies mínimes a les partions de parcel·la. Dins la projecció de l'edifici, a efectes del càlcul de les citades distàncies no hi compten els accessos.

    Art. 90 - Alçada de l'edificació

    1. Alçada reguladora màxima i nombre de plantes.

      a) L'alçada reguladora màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que segons el relleu del terreny tingui la consideració de planta baixa.
      b) En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny l'edificació es disposi esglaonadament, els volums d'edificació que siguin construïts sobre cada una de les plantes, o parts de planta que posseeixin la consideració de planta baixa, es subjectaran a l'alçada màxima que correspongui en raó de cada una de les parts esmentades, i l'edificabilitat total no superarà en cap cas aquella que resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.
      c) En cap cas les cotes de referència de les plantes baixes podran establir-se amb una variació absoluta de més-menys un metre (1 m), en relació amb la cota natural del terreny. Es prendrà com a punt de referència de cada alçada el centre de gravetat de cada planta baixa. En les situacions on l'ús obligui a la construcció de molls de càrrega i descàrrega es considerarà planta baixa la situada per sobre d'aquesta altura en funció de les necessitats del local.
      d) L'alçada reguladora màxima i el nombre de plantes es determinen en la regulació de cada zona.

    2. Construccions per damunt de l'alçada reguladora màxima.
    No està permesa cap altra construcció que no siguin els elements tècnics de les instal·lacions.
    Regiran les disposicions establertes per al sistema d'ordenació per alineacions de carrer únicament en els punts c, d, e, f, de l'art. 66 amb la precisió que l'espai sotacoberta que tingui una alçada lliure superior a un metre vuitanta centímetres (1,80 m) computarà a efectes d'edificabilitat.

    Art. 91 - Plantes de l'edifici

    Regiran les disposicions establertes a l'art. 84 per al sistema d'ordenació per volumetria específica que siguin d'aplicació al sistema d'ordenació per edificació aïllada.

    Art. 92 - Sòl lliure de la parcel·la

    1. Els terrenys lliures d'edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de parcel·la, no podran ser objecte de cap altre aprofitament edificable que no sigui el corresponent a espais lliures al servei de l'edificació de la parcel·la.
    Pel que fa a tractament, utilització i ocupació d'aquests sòls, serà aplicable allò que s'estableixi en la regulació de zona.

    2. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d'aquests espais lliures, amb subjecció als requisits establerts per als patis mancomunats.

    Art. 93 - Celoberts i patis de ventilació

    Regiran les disposicions establertes per al sistema d'ordenació per alineacions de carrer que siguin d'aplicació al sistema d'ordenació per edificació aïllada.

    Art. 94 - Cossos i elements sortints

    No s'admetran cossos ni elements sortints que no respectin les separacions mínimes als límits de la parcel·la establerts en les regulacions de la zona, a excepció dels ràfecs de les cobertes inclinades que podran fer-ho en un vol màxim respecte al pla de la façana de 30 cm.