Regulació dels sistemes d’ordenació de l’edificació

PARÀMETRES REGULADORS DEL SISTEMA D’ORDENACIÓ PER ALINEACIÓ DE CARRER

Art. 62 - Paràmetres reguladors de l'ordenació

Els paràmetres reguladors del sistema d'ordenació per alineació de carrer seran els següents:

- Illa
- Alineacions
- Alçada de l'edificació
- Construccions per damunt de l'alçada reguladora
- Mitgeres
- Alçada de les plantes
- Plantes de l'edifici
- Fondària edificable
- Espai lliure interior d'illa
- Coberts pati
- Patis de llum i de ventilació
- Cossos i elements sortints

Art. 63 - Illa

S'entén per illa aquella superfície de sòl perimetrada per alineacions de carrer, encara que contingui més d'una qualificació urbanística.

Art. 64 - Alineacions

1. Alineació de carrer

Alineació de carrer és la línia de separació entre el sòl públic qualificat de sistema viari i les altres qualificacions.

2. Alineació de façana

a) És la línia que assenyala on es situarà el pla de façana de l'edificació.

b) En aquest sistema d'ordenació les alineacions de vialitat coincideixen amb les alineacions de façana, llevat dels casos de variant de reculada quan ho permet la regulació de zona.

3. Alineació de referència del carrer

És l'alineació de carrer a partir de la qual s'ha reculat una edificació.

4. Amplada de referència del carrer

a) L'amplada del carrer és la mesura perpendicular entre les dues alineacions confrontades d'un carrer.

b) En aquest sistema d'ordenació l'amplada del carrer pot servir de referència per determinar l'altura dels edificis i la dimensió de la volada dels cossos i elements sortints.

c) En cas d'edificacions reculades, l'amplada del carrer és la que correspon al vial original.

d) L'amplada del carrer és la que resulta de la real afectació d'ús públic. Quan es tracta de parcel·les confrontades a vials de nova obertura, l'amplada del carrers serà la que en virtut del pla i del projecte d'urbanització afecti realment l'ús públic i, a aquest efecte, se cedeixi i urbanitzi.

e) Només els carrers efectivament urbanitzats, o aquells per als quals s'asseguri la urbanització simultània a l'edificació, serviran de paràmetre regulador de les alçades dels edificis o de les volades permeses.

Art. 65 - Alçada de l'edificació

1. Definició

a) S'entén per alçada reguladora aquella que poden assolir les edificacions.

b) S'entén per nombre màxim de plantes aquelles admeses dintre de l'alçada reguladora.

L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes s'han de respectar conjuntament.

c) L'alçada reguladora de l'edificació i el nombre màxim de plantes s'estableixen atenent a l'amplada del carrer, a la forma i mida de l'illa i a d'altres condicions pròpies de la zona.

d) L'alçada s'amidarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que serveixi de referència a la línia d’arrencada de la coberta o el pla superior de l'últim forjat en cas de terrat o coberta plana.

2. Determinació de l'alçada de l'edificació.

a) L'alçada de l'edificació es determina com a regla general en funció de l'amplada del carrer segons la regulació de cada zona per cada tram i front de carrer.

b) En el cas que la regulació de zona determini una regulació més restrictiva prevaldrà aquesta última.

3. Determinació del punt de referència per l'amidament de l'alçada.

La determinació del punt de referència o punt d'origen per l'amidament de l'alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents.

a) Edificis amb façana a una sola via.

1.- Si la rasant del carrer, presa a la línia de façana, presenta una diferència de nivells, entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre, menor de seixanta centímetres (0,60 m), l'alçada reguladora màxima s'amidarà al centre de la façana, a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.

2.- Si la diferència de nivells és més de seixanta centímetres (0,60 m), l'alçada reguladora màxima s'amidarà a partir d'un nivell situat a seixanta centímetres (0,60 m) per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de la cota més alta.

3.- Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc al fet que, en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a dos metres cinquanta centímetres (2,50 m) per sota del punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams, l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram correspongués a una façana independent.

b) Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà.

S'aplicaran les condicions del punt 1 anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenrotllades com si es tractés d'una sola.

Si el nombre de plantes admès en un carrer respecte a l'altre és diferent es podrà perllongar l'edifici projectat en tota la seva profunditat edificable fins a la seva façana lateral en la qual hi haurà el canvi d'alçada.

Si aquesta cantonada té la forma de xamfrà o es corba i la façana que dóna al carrer lateral que té menys alçada queda amb un pla de façana de longitud inferior a 6 m es podrà perllongar la línia fins assolir els 6 m de longitud des de l'aresta.

c) Edificis amb façanes amb front a dues o més vies sense fer cantonada o xamfrà.

Els edificis en solars amb la façana a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà i l'edificació dels quals a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa es regularan quant a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents.

d) Edificis en illes que no disposin, almenys en la part objecte d'edificació, d'espai lliure interior.

L'alçada reguladora es determinarà par l'amplada del vial al qual doni cada edificació. Aquesta alçada s'aplicarà fins a una fondària edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l'alineació objecte d'edificació i pel de la façana oposada.

Art. 66 - Construccions per damunt de l'alçada reguladora

1. Construccions permeses.

Per damunt de l'alçada reguladora només es permeten les següents construccions :

a) La coberta de l’edifici, de pendent inferior al trenta per cent (30%) i l'arrencada de la qual es situï sobre unes línies horitzontals situades als plans de façana anterior i posterior de l'edifici, a una alçada que no excedeixi en més de 40 cm l'últim forjat real o possible. Les golfes que en resultin seran ocupables sense que puguin formar habitatge independent. La superfície ocupable de l'espai sotacoberta - alçada lliure superior a 1,80m - no poden ser objecte de reordenació volumètrica en casos de compensació de volums.

Respecte als paràmetres edificatoris de les obertures en el pla de coberta, la distància al ràfec serà de 3 m des del pla de façana. La distància a les partions serà d'1 m i la longitud màxima serà de 2 m.

b) Les cambres d'aire i elements de cobertura en casos que hi hagi terrat o coberta plana, amb una alçada total màxima de seixanta centímetres (0,60 m).

c) Les baranes de façana i dels patis interiors. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir un metre (1 m) si són opaques i podran assolir fins a metre vuitanta centímetres (1,80 m) amb material transparent o amb reixes.

d) Els elements de separació entre terrats. L'alçada màxima d'aquests elements no podrà ultrapassar un metre cinquanta centímetres (1,50 m).

e) Els elements tècnics de les instal·lacions hauran de romandre per sota del diedre virtual traçat a quaranta cinc graus (45 º) per damunt de l'alçada reguladora en la línia de façana. Es podran admetre excepcions quan es justifiquin explícitament per les pròpies necessitats del servei.

f) Els coronaments decoratius de les façanes.

2. Elements tècnics de les instal·lacions

a) Són aquelles parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com filtres d'aire, dipòsits de reserva d'aigua, de refrigeració o acumuladors, conductes de ventilació o d'aigua, de refrigeració o de fums, claraboies, antenes de telecomunicacions, ràdio i televisió, maquinària d'ascensor, espais per a recorreguts extra dels ascensors i per a accés al terrat o coberta, estenedors oberts i d'altres.

b) Aquests elements s'hauran de preveure en el projecte d'edificació amb una composició arquitectònica conjunta amb la de tot l'edifici i hauran de ser acabats amb materials i colors del nivell de qualitat d'una façana a carrer.

Art. 67 - Mitgeres

1. Definició

S'entén per mitgera el mur lateral, partió de dues edificacions o finques que s'eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi per celoberts o patis de ventilació de caràcter mancomunat.

2. Mitgeres temporals

a) S'entén per mitgera temporal aquella que a la vista del planejament vigent pot arribar a desaparèixer en quedar tapada per l'edificació veïna.

b) Les mitgeres temporals hauran de ser acabades amb materials i colors del nivell de qualitat d'una façana o excepcionalment amb prefabricats de característiques i colors que l'Ajuntament estableixi o permeti.

3. Mitgeres definitives

a) S'entén per mitgeres definitives aquelles que a la vista del planejament vigent no sigui possible o previsible que hagin de ser tapades amb edificacions confrontades:

- Canvis d'alçada en illes amb fronts de diferent alçada.

- Parets cegues al pati d'illa com a conseqüència de parcel·les que no assoleixen la profunditat edificable de l'illa.

- Edificis que limitin amb volumetries especials (edificis de catàleg, esglésies, equipaments de volumetria especial, ordenacions volumètriques residencials...).

- Paret límit de front principal amb front secundari.

- Edificis a zona industrial (edificis industrials a partir de 5 m d'alçada de la planta baixa).

b) Les mitgeres definitives seran considerades com a façanes i en conseqüència el seu tractament material serà únicament amb materials i colors del nivell de qualitat d'una façana a carrer.

4. Les obligacions derivades del bon arranjament de les mitgeres afectaran tant el propietari de la paret que vulgui fer el nou edifici com a l'altre titular que no edifiqui. Les despeses que deriven d'aquesta obligació aniran a càrrec del titular de la finca que faci la paret excepte que existeixi pacte en contrari i comparteixin despeses de mutu acord.

Art. 68 - Alçada de les plantes

1. Alçada lliure

a) S'entén per alçada lliure d'una planta la distància entre el paviment i la cara inferior del forjat.

b) L'alçada lliure es fixa en la regulació de la zona.

2. Alçada total per planta

a) S'entén per alçada total d'una planta la suma de l'alçada lliure i el gruix del sostre (distància entre cares superiors de forjats).

b) L'alçada total per planta es fixa en la regulació de zona.

3. Alçada útil

a) S'entén per alçada útil de una planta la distància entre el paviment i la cara inferior dels cels rasos, elements estructurals puntuals o la cara interior dels altells.

b) L'alçada útil mínima serà la definida per les ordenances en funció de l'ús.

4. Aquests conceptes són d'aplicació a tots els sistemes d'ordenació.

Art. 69 - Plantes de l'edifici

1. Planta soterrani

a) S'entén per planta soterrani aquella situada per sota de la que té la condició de planta baixa, tingui o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels front d'edificació.

b) A la zona de l'Eixample, el límit de plantes soterrani no sobrepassarà el de tres nivells o l'equivalent a nou metres de profunditat. Excepcionalment es podrà ampliar a més plantes soterrani prèvia aprovació d'un estudi de detall o Pla Especial on es justifiqui que no es produeix perjudici per l'ús públic del subsòl.

A la zona de Casc Antic únicament s'admet una planta soterrani.

c) L'alçada lliure mínima de la planta soterrani serà de dos metres cinquanta centímetres (2,50 m).

d) L'alçada útil mínima serà definida per les ordenances en funció de l'ús.

2. Planta baixa

a) La planta baixa és aquella el paviment de la qual esta situat entre seixanta centímetres (0,60 m) per sobre i de seixanta centímetres (0,60 m) per sota de la rasant de vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que correspongui a la parcel·la. En les situacions on l'ús obligui a la construcció de molls de càrrega i descàrrega es considerarà planta baixa la situada per sobre d'aquella altura en funció de les necessitats del local.

b) Quan, a conseqüència del pendent, hi hagi més d'una planta que se situï dintre dels límits establerts en el punt anterior, s'entendrà com a planta baixa, a cada tram, la de posició inferior.

c) En els casos de parcel·les que donin front simultàniament a dos vials oposats, la cota de planta baixa es referirà a cada front, com si es tractés de dues parcel·les.

d) No és permès el desdoblament de la planta baixa en dues plantes segons el sistema de semisoterrani i entresòl, excepte en aquelles zones i segons les condicions que en el seu cas les Normes del Pla General especifiquin.

e) L'alçada lliure mínima i màxima es fixarà en la regulació de la zona.

f) L'alçada útil mínima es fixarà en les ordenances reguladores.

3. Planta baixa amb altell

a) A la planta baixa es podrà construir un altell com a ampliació del local situat en la mateixa quan ho permeti la regulació de cada zona.

b) L'altell no podrà tenir accés independent des de l'exterior, sinó que sempre formarà part del local situat en aquesta planta baixa. La superfície de l'altell serà inferior a l'ocupada en planta baixa per la mateixa activitat.

c) L'alçada lliure mínima per sota de l’altell serà de dos metres cinquanta centímetres (2,50 m), i per sobre serà la mateixa. Si la part superior es destina només a dipòsits de materials no serà necessari complir aquesta última condició.

d) L'altell es separarà un mínim de tres metres (3 m) de totes les façanes de l'edifici. En cas que l'edifici tingui la façana de la planta baixa reculada en forma de porxada, l'altell es recularà tres metres (3 m) des de l'interior de la porxada.

e) L'altell no comptabilitza a efectes d'edificabilitat i per tant la seva superfície no serà atribuïble al còmput de l'edificabilitat que pugui ésser ordenada mitjançant un estudi de detall.

4. Planta pis

a) S'entén per planta pis tota planta d'edificació per sobre de la planta baixa.

b) L'alçada lliure mínima i màxima serà fixada en la regulació de zona.

c) L'alçada útil mínima serà la que fixin les ordenances en relació amb l'ús.

d) L’última planta pis quan es separa tres metres (3 m) de l'alineació del carrer, i/o del pati d'illa, es denomina planta àtic.

Art. 70 - Fondària edificable
Article modificat per la Modificació puntual de Pla general a l’àmbit de la parcel·la C dels sector Baricentro ( Exp: nº 2011/045317)

1. Definició

a) S'entén per fondària edificable la distància normal a la línia de façana que limita la part posterior de l'edificació que pot assolir l'alçada reguladora.

b) La fondària edificable resulta del traçat, en disposició equidistant de les façanes a la via pública, d'una figura semblant a la de l'illa, la superfície de la qual equivalgui, com a mínim, el percentatge de sòl no ocupable establert en cada zona, amb un mínim d'onze metres (11 m) de fondària.

c) La profunditat edificable de cada parcel·la podrà ésser ultrapassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints, respectant les limitacions que s'estableixen.

d) Les porcions de parcel·la que excedeixin de la fondària edificable, formaran part de "l'espai lliure interior de l'illa". No seran edificables per damunt de la planta baixa encara que els correspongués més edificabilitat per una altra alineació de vialitat si no tenen façana a aquest carrer. La mateixa consideració tindrà, i es subjectaran a la mateixa restricció, les porcions de solar compreses entre el límit posterior dels solars que no assoleixin la profunditat edificable i el límit de l'espai interior d'illa. Amb tot prevaldrà la regulació de zona en cas de ser més restrictiva.

e) En illes triangulars els angles aguts de menys de quaranta-cinc graus (< 45º) s'hauran de truncar de manera que resulti una línia interior de façana no menor de sis metres (6 m).

f) En els casos d’illes irregulars i amb alineacions amb encontres aguts o de parcel·lació no ortogonal i altres similars, la línia límit de la profunditat edificable es podrà situar de manera no paral·lela a la línia de façana, sempre que de mitjana no resulti una fondària edificable més gran a planta baixa i que no es sobrepassi en més d’un metre i mig (1,5 m) la profunditat teòrica.

g) La fondària edificable no serà modificada per l'existència de passatges ni per la inclusió a l'espai lliure interior d'illa o en algunes de les parcel·les amb front a via pública de sòl públic destinat a jardí, parc, dotacions o equipaments. En aquests supòsits el càlcul de la profunditat edificable es farà en la forma establerta per aquestes Normes, com si aquestes parcel·les fossin edificables per a usos privats.

h) Quan per raons de les dimensions de l'illa no fos possible inscriure una circumferència de vuit metres (8 m) de diàmetre a l'interior del pati de l'illa, el conjunt de les parcel·les, en les quals l'amplada total entre alineacions de vialitat oposades sigui inferior a trenta metres (30 m) i trenta cinc (35 m) en el Casc Antic serà totalment ocupable, però no podran superar l'edificabilitat teòrica d’aplicar aquesta profunditat edificable mínima de 11 m a l'alçada reguladora corresponent de PB + 2PP.

Els patis ocupables del Casc Antic tindran tractament específic segons les preexistències i d'acord amb el que estableix la Modificació Puntual de PG 011/045317.

Art. 71 - Espai lliure interior d'illa

1. Definició.

a) S'entén per espai lliure interior d'illa, l'espai lliure d'edificació que resulti de l'aplicació del paràmetre regulador de la profunditat edificable.

b) Quan es prevegi en forma expressa dins la regulació de la zona o subzona, l'espai lliure interior d'illa podrà resultar edificable en planta baixa amb les següents condicions:

L'edificació a l'espai lliure interior d'illa s'haurà d'entendre referida a la rasant del carrer només fins a una fondària igual a la meitat de la distància entre l'alineació de la parcel·la i l'alineació interior oposada. Així en casos de desnivell entre les façanes oposades de l'illa, la resta de la parcel·la no podrà edificar-se a altra alçada que la que correspondria a un solar amb façana a l'alineació oposada i que tingués per façana el segment interceptat, en aquell front, per dues perpendiculars traçades des dels dos punts extrems posteriors del solar real.

A més en desnivells forts, l'edificació a l'espai interior d'illa s'haurà de reduir si cal per tal de no ultrapassar un pla ideal traçat a quaranta-cinc graus (45º) des del límit de la fondària edificable de la parcel·la oposada, traçat a l'alçada màxima de la planta baixa. Tampoc podrà ultrapassar el pla traçat de la mateixa forma des del límit de la profunditat edificable de les parcel·les corresponents a les altres façanes de l'illa.

c) L'espai lliure interior d'illa no es podrà destinar a aparcament en superfície ni podrà constituir un espai de circulació de vehicles.

Art. 72 - Coberts pati

En les parcel·les amb unihabitatges, s'admet la construcció d'un cobert en planta baixa adossat al límit posterior de la parcel·la, de profunditat edificable màxima de quatre metres (4 m) situat a una distància mínima de sis metres (6,00 m) de la façana posterior de l'habitatge. L'alçada màxima total inclosa la coberta serà de dos metres i cinquanta centímetres (2,50 m) a comptar des del nivell del pati. La seva utilització no serà la d'habitatge i les parets de tancament tindran un gruix mínim de quinze centímetres (15 cm). La coberta no serà accessible.

Art. 73 - Patis de llum i ventilació

1. Celoberts(«Patis de llum»)

a) S'entendrà per celobert l'espai no edificat situat dins del volum de l'edificació, destinat a il·luminació de les dependències de l'edifici.

b) Als edificis d'habitatge, els dormitoris i estances interiors així com les escales d'ús col·lectiu, hauran de ventilar i captar la llum mitjançant celoberts.

c) El celobert es considera interior quan no és obert a espais lliures o de vial. En cas contrari, es denominarà celobert mixt o exterior.

d) Les dimensions i superfícies mínimes dependran de l'alçada del pati i hauran de permetre la inclusió en el seu interior d'un cercle de diàmetre igual a 1/6 de l'alçada total de l'edifici amb un mínim de tres metres (3 m) i una superfície mínima que es fixa en el següent quadre.

e) En els habitatges unifamiliars es podran reduir aquestes dimensions en funció del que es reguli a les ordenances d'edificació.

f) Es permet cobrir els celoberts amb claraboies sempre i quan es deixi un espai perifèric sense cap tipus de tancament. Entre les parets del pati i la claraboia hi ha d'haver una superfície de ventilació mínima igual a la superfície del pati.

2. Patis de ventilació

a) S'entendrà per pati de ventilació l'espai no edificat situat dins del volum de l'edificació destinat a permetre la ventilació de dependències o peces de l'habitatge que no siguin dormitoris ni estances.

b) La dimensió dels patis de ventilació serà com a mínim aquella que permeti inscriure un cercle d'un diàmetre igual a una setena part de l'alçada de l'edifici amb un mínim de dos metres (2 m).

La superfície mínima de ventilació dels patis serà la fixada en el Decret 28/1999 sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges.

c) En els edificis d'habitatges d'alçada fins planta baixa i dues plantes pis es permetrà la ventilació zenital de l'escala segons les condicions que fixin les ordenances municipals.

d) En els habitatges unifamiliars es podran aplicar dimensions especials dels patis de ventilació segons es reguli a les ordenances d'edificació.

3. La ventilació i il·luminació a través de mitjans tècnics, sense la utilització de patis, s'admetran per dependències i peces auxiliars dels habitatges no destinats a dormitoris i estances així com per locals destinats a usos diferents que l'habitatge, quan s'assegurin les condicions higièniques i es tracti de procediments de provada eficàcia, autoritzats per la normativa específica.

Art. 74 . Cossos i elements sortints

1. Pla de façana

a) És el pla vertical definit a partir de l’alineació dels carrers. Esdevé una superfície homogènia construïda que configura el caràcter del buit urbà, o espai públic dels carrers i de les places.

b) La composició de les façanes haurà de referir-se a aquest pla respecte a les obertures, els cossos i els elements sortints, encara que la parcel·lació no sigui perpendicular al mateix.

c) Qualsevol element de la composició de la façana que trenqui l'ordenació d'aquest pla haurà d'ésser convenientment justificat.

2. Cossos sortints

a) S'entén per cossos sortints aquells que sobrepassen de l'alineació de façana i tenen caràcter d'habitables o ocupables, estiguin tancats, semitancats o oberts.

Són cossos sortints tancats els miradors, les tribunes i altres similars amb tots els costats amb tancaments indesmuntables.

Són cossos sortints semitancats els que tinguin tancat totalment algun dels cantons laterals amb tancaments indesmuntables i opacs, com són les galeries i similars, que reuneixen aquestes característiques. També es consideraran cossos semitancats els balcons amb barana d'obra.

Són cossos sortints oberts els balcons amb barana calada.

b) S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal de la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints a partir de la planta pis. Aquest pla límit de vol es situarà a la distància de la paret mitgera que reguli en el seu cas la normativa de la zona.

c) En l'espai lliure interior d'illa no es permeten cossos sortints tancats o semitancats que sobrepassin la profunditat edificable.

3. Elements sortints

a) S'entén per elements sortints aquells elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobrepassen de la línia de façana o de la línia de profunditat màxima edificable o d'alineació de l'edificació.

b) Es consideren com a tal el sòcols, els pilars, les volades, les gàrgoles, les marquesines, els para-sols i altres elements similars. No s'inclouen en aquesta definició els elements sortints de caràcter no permanent, tal com lones, persianes, rètols, anuncis i similars.

A la zona d'Eixample, per damunt de l'alçada reguladora, només s'admetrà el vol dels ràfecs de les cobertes sense sobrepassar de 45 cm ni 1/20 de l'amplada del carrer.

Art. 75 - Condicions dels habitatges

1. La disposició dels habitatges dins dels volums edificables que resulten de l'aplicació dels paràmetres d'aquest sistema d'ordenació serà tal que cada habitatge tingui com a mínim una hora de sol entre les deu i les catorze hores solars del dia 21 de gener de cada any.

2. Els espais que d'acord amb aquestes normes puguin quedar vinculats a l'ús d'habitatge, com és el cas d'alguns espais sota coberta- compliran els requisits mínims d'habitabilitat establerts pel Decret 28/1999 de la Generalitat de Catalunya, sobre nivell d'habitabilitat objectiva exigida als habitatges.

Els espais sota coberta que no tinguin la superfície del Decret 28/1999 es destinaran a estances no principals de l'habitatge.nta baixa i que no es sobrepassi en més d’un metre i mig (1,5 m) la profunditat teòrica.