DISPOSICIONS GENERALS
Art. 95 - Classificació dels usos
(Article modificat amb la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació de Barberà del Vallès per a la definició d’una nova zona de dotació habitacional, DOGC 4.898 de 06.06.2007)
Article modificat per la Modificació puntual de Pla general a l’àmbit de la parcel·la C dels sector Baricentro (Exp: nº 2011/045317)
1. Als efectes de regular la seva implantació, el Pla defineix i determina els trenta-quatre usos específics següents :
1) Unihabitatge
2) Plurihabitatge
3) Habitatge en sòl no urbanitzable
4) Residencial col·lectiva
5) Comerç
6) Oficines i serveis
7) Hoteler
8) Restauració
9) Recreatiu
10) Indústria artesanal
11) Indústria urbana
12) Indústria agrupada
13) Indústria separada
14) Magatzem
15) Serveis tècnics i mediambientals
16) Taller de manteniment de vehicles
17) Aparcament
18) Estació de serveis
19) Educatiu
20) Sanitari-assistencial
21) Esportiu
22) Cultural
23) Associatiu
24) Religiós
25) Serveis urbans
26) Agrícola
27) Pecuari
28) Forestal
29) Viari
30) Ferroviari
31) Logístic i transports
32) Lleure
33) Ecològic-paisatgístic
34) Habitatge dotacional públic
2. Amb la denominació "d'usos rurals" s'agrupen els usos 3, 26, 27, 28, 32 i 33
Art. 96 - Usos principals, compatibles, no compatibles i complementaris
1. Ús o usos principals :
Són aquells que caracteritzen una zona, subzona o sistema, i el seu desenvolupament ha de prevaler davant dels inconvenients o limitacions que es derivessin de la presència d'altres usos també admesos a la zona, subzona o sistema de què es tracti.
2. Usos compatibles :
Són els altres usos admesos a la zona, dels que el desenvolupament no haurà de causar cap tipus d'interferència respecte als usos principals i que es mantenen en una proporció minoritària.
3. Usos no compatibles:
Són aquells usos que es prohibeixen explícitament en una zona, subzona o sistema per ser contradictoris amb l'ús o usos principals ja que el seu desenvolupament causa interferències greus amb aquests usos.
4. Usos complementaris :
Són aquells usos que només s'admeten en tant que derivats de l’existència dels usos principals i dels compatibles i que els complementen mantenint-se en una proporció minoritària. Els usos complementaris no entraran en contradicció amb els principals i compatibles.
Art. 97 - Definició dels usos específics
(Article modificat amb la Modificació puntual del Pla General d’Ordenació de Barberà del Vallès per a la definició d’una nova zona de dotació habitacional, DOGC 4.898 de 06.06.2007)
El present Pla General distingeix i defineix els usos específics següents :
1. Unihabitatge
Es defineix com el d'aquell edifici per a un sol habitatge, situat en una parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment, amb accés independent o exclusiu.
2. Plurihabitatge
Es defineix com el d'aquell edifici que conté més d'un habitatge amb accés i elements comuns.
3. Habitatge en sòl no urbanitzable
És aquell habitatge lligat a l'explotació del sòl no urbanitzable en el qual està ubicat. Per la seva permissibilitat es demostrarà documentalment l'activitat de l'usuari d'acord amb els usos permesos en aquest tipus de sòl.
En el terme municipal de Barberà del Vallès únicament tenen la condició d'habitatges en sòl no urbanitzable, els següents:
- Can Llobateres Nou
- Can Simeó
- EI Molí d'en Santo
- Ca n'Armengol
- Ca n'Escaiola
4. Residencial col·lectiva
Comprèn els allotjaments col·lectius, exceptuats els equipaments comunitaris i els hotelers, destinats a residència d'una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple: albergs de joventut, cases de colònies, residències d'estudiants, religioses, etc.
5. Ús de comerç
Comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda o prestacions de serveis: inclou botigues, galeries comercials, centres comercials, etc.
Atenent a les dimensions i mida de la superfície comercial, el Pla General estableix la següent classificació:
a) Comerç petit: és aquell destinat a la venda o prestació de serveis en detall i que la seva superfície total construïda no supera els 600 m2.
b) Comerç mitjà: és aquell destinat a la venda o prestació de serveis en detall i a l'engròs i que la seva superfície total construïda és major de 600 m2 i menor de 3.500 m2, amb una superfície destinada a la venda inferior a 2.500 m2.
c) Comerç gran: és aquell destinat a la venda i prestacions de serveis al detall i a l'engròs i que la seva superfície total construïda és superior a 3.500 m2 i té una superfície neta destinada a la venda superior a 2.500 m2.
L'autorització d'establiments comercials de gran superfície s'ajustarà al procediment establert per la Llei 1/1997 d'equipaments comercials i pel Decret 244/1997 que la desplega.
6. Oficines i serveis
Aquest ús comprèn totes aquelles activitats o serveis administratius, burocràtics, financers, d'assegurances, empresarials o similars, efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars.
En aquest sentit comprèn les institucions financeres o les bancàries i les companyies d'assegurances, les gestories administratives, els serveis als particulars i a les empreses, les oficines vinculades al comerç i a la indústria, i els despatxos professionals o similars.
7. Hoteler
Comprèn els serveis relacionats amb l'allotjament temporal de persones amb les modalitats diferents permeses a la legislació sectorial corresponent com poden ser els hotels, motels, pensions, apart-hotels i en general tots aquells establiments del sector de l'hosteleria i els seus serveis.
8. Restauració
Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com són restaurants, cafès, bars, cafeteries, frankfurts, xocolateries, gelateries, orxateries, granges i similars.
En el supòsit que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, pubs, wiskeries o similars, estaran adscrits a l'ús recreatiu.
9. Recreatiu
Serveis relacionats amb les manifestacions comunitàries de l'oci i de l'espectacle, no compreses en cap altra qualificació, que poden generar molèsties tant a l'interior com a l'exterior de l'establiment.
Comprèn els locals com discoteques, bars-musicals, pubs, wiskeries, sales de festes, bingos, cafès-teatres, salons recreatius, esportius i similars.
Mitjançant el desenvolupament de la corresponent ordenança es definirà, tenint en compte, entre d'altres aspectes, l'aforament, l'admissió d'aquest ús en les diferents zones del Pla.
10. Indústria artesanal
Comprèn aquelles indústries compatibles amb l'ús residencial de caràcter individual o familiar que no produeixen efectes molestos sobre l'entorn, i que compleixen tots els paràmetres per ésser considerades com a innòcues en la corresponent ordenança de permisos, obres i instal·lacions.
11. Indústria urbana
Comprèn aquelles indústries compatibles amb l'habitatge i que no produeixen efectes molestos greus sobre l'entorn.
Inclou, entre altres, les indústries que es caracteritzen per oferir els seus productes industrials directament a les comunitats de residents.
La indústria urbana, a més de complir amb el grau d'incidència sobre l'entorn que indiqui l'Ordenança Municipal reguladora dels usos i les activitats, es caracteritzarà per tenir una potència mecànica inferior a 20 kW. en el seu conjunt i qualsevol de les màquines per separat no tindrà una potència superior a 5 kW.
Els tallers de manteniment de vehicles (rentat, oli, pneumàtics, accessoris, etc.) s'inclouen en aquest grup.
12. Indústria agrupada
Comprèn aquelles indústries no compatibles amb l'habitatge i que poden produir efectes molestos greus sobre l'entorn.
Comprenen la mitjana i gran indústria en general excepte aquelles que per les seves característiques no poden ser admeses en proximitat a d'altres indústries.
Els tallers de reparació de vehicles (mecànica, electricitat, etc), i els del ram de planxa i pintura, s'inclouen en aquest grup.
13. Indústria separada
Comprèn aquelles indústries que per les seves característiques s'hagin d'instal·lar en zones industrials sense contigüitat amb altres activitats alienes a elles.
14. Magatzem
S'entén per magatzem aquell local on s'hi guarden productes i no es produeix cap manipulació, tria, agrupament o subdivisió dels mateixos. L'ús de magatzem es distingeix del logístic i de transport en tant que està funcionalment relacionat amb determinades activitats industrials o comercials.
Quan l'activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat industrial contigua, es considerarà tot el conjunt com una indústria.
Quan l'activitat de magatzem estigui relacionada amb una activitat comercial contigua o es realitzi en el mateix local, es considerarà tot el conjunt com un ús comercial.
15. Serveis tècnics i mediambientals
Comprenen les instal·lacions i els espais reservats pels serveis tècnics d'electricitat, abastament d'aigua, gas, telefonia, sanejament i similars, incloses les oficines i magatzems al servei d'aquest ús.
Comprèn, així mateix, les instal·lacions i els espais vinculats a l'estalvi energètic mitjançant la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus líquids i sòlids com també d'investigació i divulgació d'aspectes relacionats amb la protecció del medi ambient.
Formen part d'aquests serveis, a més dels serveis de les companyies, les estacions depuradores d'aigües residuals, les instal·lacions de reutilització i reciclatge de residus sòlids urbans o dels adobs, les instal·lacions d'investigació de processos productius no contaminants i de descontaminació del medi ambient i tot aquells serveis i activitats destinades al foment de l'educació mediambiental.
16. Tallers de manteniment de vehicles
Comprèn únicament aquells usos destinats al manteniment de vehicles (rentat, oli, pneumàtics, accessoris, etc) que tenen la consideració d'indústria urbana.
En aquesta categoria no s'inclouen els tallers de reparació (mecànica, electricitat, etc.) i els tallers del ram de planxa o pintura que tindran la consideració d'indústria agrupada.
17. Aparcament
Ús destinat a l'estacionament de vehicles automòbils en un edifici o instal·lació, ja sigui en el subsòl, en planta baixa o en plantes pis.
Inclou les instal·lacions destinades totalment a edifici d'aparcament.
18. Estació de servei
Instal·lacions destinades a la venda al públic de benzines, gas-oil i lubricants que tingui, com a mínim, ubicats de forma conjunta els següents elements:
a) Tres aparells sortidors per el subministrament de benzines i gas-oil d'automoció.
b) Aparells necessaris per al subministrament d'aigua i aire.
c) Equip d'extinció d'incendis.
L'estació de serveis admet com a usos complementaris els d'oficines i serveis (relacionats amb la instal·lació), comerç, restauració, i tallers de reparació d'automòbils i magatzem (relacionats amb la pròpia instal·lació).
19. Educatiu
Comprèn l'ensenyament en totes les modalitats (escoles bressol, idiomes, informàtica, arts plàstiques, conducció o similars) i nivells oficials (pre-escolar, nivells primaris o secundaris, batxillerat i universitari) que s'imparteixin en acadèmies i escoles públiques o privades o en centres docents homologats.
Quan l'ús educatiu precisi d'instal·lacions de tipus industrial, les seves condicions instal·lació es regularan com a mínim amb els criteris de la indústria urbana.
20. Sanitari - assistencial
Serveis destinats al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, els sanatoris, les clíniques, els dispensaris, els consultoris i similars.
També comprèn els serveis destinats a allotjament comunitari com residències, asils, llars de vells, etc. sempre que es tracti de centres assistits, basats en serveis comuns amb gestió centralitzada i titularitat indivisible, i per tant, no siguin assimilables a usos residencials, com també altres establiments que prestin una funció social a la comunitat com poden ser casals, menjadors, centres d'orientació i diagnòstic, unitats de tractament d'estimulació precoç, centres ocupacionals i/o d'atenció especialitzada per a disminuïts, centres de dia per a gent gran, centres de reinserció social, etc.
Aquest ús inclou també les clíniques veterinàries i establiments similars. Les residències per guarda i custòdia d'animals no s'inclouen en aquest ús.
21. Esportiu
Comprèn els serveis destinats a la pràctica, l'aprenentatge i el desenvolupament d'activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ésser: camps de futbol, poliesportius, gimnàs i escoles de dansa, squash, piscines i similars.
22. Cultural
Comprèn els serveis relacionats amb activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d'art, museus, biblioteques, sales de conferències, espais d'exposicions, arxius, centres culturals, teatres, cinemes, auditoris, ludoteques i similars.
23. Associatiu
Comprèn aquelles activitats de tipus social i de promoció que es desenvolupen en centres d'associacions cíviques, polítiques o similars i que no portin assignat cap ús complementari de tipus recreatiu, educatiu i esportiu.
24. Religiós
Aquest ús comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos en esglésies, temples, convents o similars.
Mitjançant el desenvolupament de la corresponent ordenança es definirà, tenint en compte entre d'altres aspectes l'aforament, l'admissió d'aquest ús en les diferents zones del Pla.
25. Serveis urbans
Comprèn els locals i instal·lacions destinats a la prestació de serveis públics de qualsevol tipus (bombers, policia, correus, protecció civil, neteja, funerària, etc.). Els serveis funeraris s'inclouen en aquest ús, sempre que compleixin les condicions específiques establertes a la legislació vigent
26. Agrícola
Comprèn les activitats relacionades amb el conreu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació agrícola.
27. Pecuari
Comprèn les activitats relacionades amb la cria, engreix, guàrdia i custòdia de bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d'elaboració de productes derivats de l'explotació ramadera. Donades les reduïdes condicions físiques del terme municipal de Barberà del Vallès, els únics usos pecuaris admesos són els propis d'una explotació de tipus familiar.
28. Forestal
Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, restauració, repoblació i explotació dels boscos en els termes que regulen la Llei Forestal de Catalunya i disposicions que la desenvolupen.
En aquest sentit, s'hi inclouran aquelles activitats silvícoles necessàries per dur a terme la funció principal definida anteriorment.
29. Viari
Comprèn aquelles instal·lacions i activitats pròpies de la xarxa viària que han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i sectors del territori i assegurar un nivell de mobilitat adequat.
S'inclouen en aquest ús les unitats de subministrament, enteses com tota instal·lació de venda al públic de benzines, gasoils i lubricants, que no comptin amb la totalitat dels elements per ésser considerades estacions de servei, que disposin d'un o més aparells pels subministrament de benzines i gasoils.
30. Ferroviari
Comprèn les activitats pròpies de les línies de ferrocarril a cel obert existents, en projecte o simplement previstes pel futur, com també les instal·lacions que ocupen sòl (com per exemple les estacions) directament relacionades amb la xarxa ferroviària i les activitats complementàries.
31. Logístic i de transport
Comprèn les activitats i instal·lacions destinades al transport i distribució de mercaderies en general, així com els espais d'aparcament destinats específicament als vehicles propis d'aquesta activitat.
S'inclouen també en aquest ús els missatgers i les dependències de les empreses de transport destinades a la recepció de paqueteria desagregada.
32. Lleure
Comprèn les activitats d'esbarjo, esplai o repòs que es donen en espais no edificats destinats específicament a aquests usos.
33. Ecològic - paisatgístic
Expressa les limitacions d'ús (en els seus diferents graus) dels espais oberts no edificats que tenen determinades característiques mediambientals o paisatgístiques i que són vulnerables a la pressió urbana.
34. Habitatge dotacional públic
Es defineix com el d’aquell edifici situat en un àmbit de sòl de titularitat pública classificat com a sistema urbanístic destinat a habitatge per a joves, gent gran i, en determinats casos, d’assistència a famílies monoparentals, d’acord amb les condicions generals i requisits específics establerts per aquest tipus de sòl en el títol IV de les Normes urbanístiques.
Art. 98 - Desenvolupament de la regulació dels usos
1. La determinació d'un o diversos usos principals per a cada zona o subzona de sòl urbà urbanitzable programat o no urbanitzable, o pels sistemes generals o locals serà competència del Pla General.
2. La determinació dels usos compatibles o incompatibles serà competència del Pla General.
Això no obstant, es podran alterar aquests usos amb les següents condicions:
A. En el sòl urbà mitjançant l'aprovació d'un Pla Especial d'iniciativa pública es podrà:
a) Restringir la localització i les característiques de qualsevol d'aquests usos.
b) Prohibir usos compatibles, admesos pel Pla General.
c) Admetre usos no previstos pel Pla General, sempre que siguin compatibles amb l'ús dominant.
Es podrà precisar l'emplaçament dels diferents usos compatibles dins l'edificació en el propi Pla Especial o mitjançant un estudi de detall.
B. En el sòl urbanitzable programat mitjançant l'aprovació del pla parcial es regularan detalladament aquests usos.
C. En el sòl no urbanitzable mitjançant l'aprovació d'un pla especial d'iniciativa pública es podran prohibir usos admesos pel Pla General.
En cap cas un pla especial podrà admetre un ús incompatible o prohibit regulat per aquest Pla General.
Art. 99 - Usos en soterrani
1. A les plantes soterrani s'admet l'ús d'aparcament i els dels serveis tècnics de l'edifici.
2. Els altres usos, llevat dels d'habitatge i d'aquells que no són propis d'un edifici, s'admetran en la primera planta soterrani -sense perjudici del que disposen les normes de cada zona i les ordenances de l'activitat- sempre que aquest espai estigui funcionalment associat a l'ús de la planta baixa.
3. En aquells casos que les plantes soterrani tinguin, per adaptació topogràfica, parts amb aparença de planta baixa podran abastar altres usos tant en la part que es consideri planta baixa com en la part de semisoterrani, sempre i quan computi a efectes d'edificabilitat, i s'ajusti a la normativa contra incendis i a les altres normes d'obligat compliment.
4. Aquells altres usos públics possibles en soterrani, els de emmagatzematge i aparcament o aquells que no impliquin l'estada perllongada de persones o activitats només podran ser admesos si compleixen la legislació sectorial vigent per cadascuna de les activitats.
Art. 100 - Condicions de l'ús estació de servei
1. L'ús d'estació de servei és un del usos principals previstos en el Sistema d'infraestructures viàries (clau b3).
2. Així mateix les estacions de servei podran ubicar-se a les zones on no estigui prohibit, amb les següents condicions:
a) No podran ubicar-se noves estacions de servei amb front a la carretera de Barcelona.
b) Les estacions de servei donaran front a un vial de més de 15 m d'amplada.
c) Preveuran l'espai necessari per a l'espera de vehicles, evitant qualsevol entorpiment de la circulació de vehicles i vianants.
d) Els sortidors i els dipòsits de combustible mantindran una distància mínima de 20 m a les edificacions destinades a habitatge o a usos d'equipament ciutadà, i de 10 m a les destinades a altres usos.
3. No es podran instal·lar estacions de servei en zones de sòl urbanitzable prèviament a l'aprovació del planejament parcial que en el seu cas determini la seva ubicació.
4. No s'admeten, en cap cas, estacions de servei en el sòl amb règim de no urbanitzable.
REGULACIÓ DE LA COMPTABILITAT DELS USOS I LES ACTIVITATS
Art. 101 - Regulació específica dels usos i les activitats
1. Als efectes de l'emplaçament dels usos i de la compatibilitat entre els aquests, el present Pla General estableix regulacions que podran desenvolupar-se de forma detallada a l'ordenança reguladora dels usos i les activitats.
2. S'entén per activitat aquella acció concreta que ocupa un espai i que està dirigida a la producció, l'intercanvi i el consum.
3. La concreció de cadascuna de les activitats adscrites per cada ús es podrà determinar en una ordenança específica.
4. Per a la qualificació de les activitats com a molestes, insalubres, nocives o perilloses, es tindran en compte les disposicions específiques establertes a la legislació sectorial vigent (Decret 2414/1961 del 30 de novembre) així com a les corresponents ordenances reguladores.
Art. 102 - Situacions relatives
1. S'entén per situació relativa d'una activitat cadascuna de les diferents possibilitats d'emplaçament físic respecte d'altres usos.
2. La situació relativa d'una activitat ve determinada per la ubicació que ocupa el local principal i d'accés a l'activitat, podent ocupar la mateixa activitat les plantes superiors i inferiors a la principal.
3. D'acord amb aquesta ubicació s'estableixen les següents situacions:
Situació 0: Activitat situada exclusivament en la planta soterrani i amb accés independent respecte d'altres usos.
Situació 1 : Activitat situada en planta baixa d'edifici d'habitatges amb accés independent dels habitatges.
Situació 2 : Activitat situada en planta baixa d'edifici d'habitatges i amb accés comú amb els habitatges.
Activitat situada en planta pis d'edifici d'habitatges i amb altres usos diferents de l'habitatge a les plantes inferiors.
Situació 3 : Activitat situada en planta pis d'edifici d'habitatge i amb ús d'habitatge a les plantes inferiors.
Situació 4 : Activitat situada en planta baixa d'edifici sense habitatges.
Situació 5 : Activitat situada en planta pis d'edifici sense habitatges.
Situació 6 : Activitat contigua a habitatge i situada en edifici d'ús exclusiu.
Situació 7 : Activitat contigua a un altre ús que no sigui el d'habitatge, i situada en edifici d'ús exclusiu.
Situació 8 : Activitat separada d'un altre ús per espai lliure sense edificar.
Situació 9 : Activitat situada en edifici aïllat en zones allunyades de nuclis urbans.
Art. 103 - Nivell d'incidència dels usos sobre l'entorn i el mediambient
1. Qualsevol ús o activitat compatible o admesa pel planejament en una determinada zona podrà instal·lar-s'hi atenent dos requisits previs:
a) Que el nivell d'incidències sobre d'altres usos i fonamentalment sobre l'ús residencial sigui el que, d'acord amb els paràmetres que estableix aquest Pla General i en el seu cas la corresponent ordenança reguladora, pugui permetre la seva compatibilitat.
b) Que els efectes a l'entorn i al mediambient no sobrepassin els nivells que estableix aquest Pla General i que en el seu cas es fixin en la corresponent ordenança reguladora.
2. La mesura del nivell d'incidència de qualsevol activitat sobre l'entorn o sobre d'altres usos es basarà en la consideració dels següents efectes:
a) D'abast general:
- Contaminació atmosfèrica
- Aigües residuals
- Radiacions ionitzants
b) D'incidència principalment local:
- Emanacions, olors, fums
- Soroll
- Vibracions
- Risc d'incendi
- Risc d'explosió
- Producció de residus
- Càrrega i descàrrega
Art. 104 - Àrees zonals per a l'admissibilitat d'usos en funció de la seva incidència en l'entorn ambiental
1. A més de la diferenciació de les diverses situacions relatives d'una activitat, a l'efecte de regular els màxims de la seva incidència en l'entorn el Pla General distingeix en funció dels seus objectius d'ordenació especial, les següents àrees:
R. Àrees formades per zones que tenen l'habitatge com un dels usos principals, i per aquelles unitats de zona, en les que no es doni aquesta circumstància però estiguin integrades en teixits amb alta proporció d'habitatge.
Formen part d'aquesta àrea els sòls amb les següents qualificacions: 1, 2, 3, 4 (excepte 4.4), 5, 6, 8 (zones d'habitatge determinades per la remodelació) i 10.1
M. Àrees compostes per zones on predominen els usos terciaris i on l'habitatge no excedeix d'una proporció baixa.
Formen part d'aquesta àrea els sòls de les següents qualificacions: 4.4, 8, 9 (en espais i edificis d'activitat econòmica determinats per la remodelació), 10.2 i 10.3
I. Àrees compostes per zones d'ús predominant industrial i que es troben pròximes a les altres àrees urbanes.
Formen part d'aquesta àrea els sòls de les següents qualificacions: 7.1, 8 (que no ha estat objecte de remodelació), 7.2 (situat a l'oest del riu Ripoll) i 7.2 R
S. Àrees compostes per zones d'ús predominantment industrial que es troben separades de les altres àrees urbanes.
Formen part d'aquesta àrea les diverses subzones de la qualificació 7 que es troben a l'est del riu Ripoll (Sector PROVASA i Can Salvatella).
2. Les situacions 0, 1, 2 i 3 que preveuen la coexistència en un mateix edifici d'habitatges i activitats són determinants als efectes de l'establiment dels màxims tolerables per a les diferents incidències de l'activitat.
3. A les altres situacions 4, 5, 6, 7 i 8, la pertanyença de l'edifici a alguna de les àrees R, M, I, S, considerades, pot motivar variacions en els màxims tolerables per a les distintes incidències de l'activitat.
Art. 105 - Incidències de caràcter general de les activitats sobre l'entorn
1. S'inclouen en el concepte d'incidències de caràcter general, aquelles que tenen efectes que poden anar molt més enllà dels límits del terme municipal i que per tant estan sempre subjectes a regulacions per part de les administracions superiors.
- Contaminació atmosfèrica
- Aigües residuals
- Radiacions ionitzants
2. Els aspectes d'aquestes incidències que requereixin regulacions específiques per a l'àmbit municipal seran tingudes en compte a la corresponent ordenació reguladora.
REGULACIÓ DE L’ÚS D’APARCAMENT
Art. 106 - Definició
1. S'entén per estacionament l'àrea o lloc obert fora de la calçada per a parada o terminal de vehicles automòbils.
2. S'entén per aparcament els espais situats en el subsòl, en el sòl, en edificacions i les instal·lacions necessàries especials destinades a guardar vehicles automòbils.
Art. 107 - Reserva d'espais públics per estacionament
1. Els plans parcials, en sòl urbanitzable, i els plans especials, en sòl urbà i en sòl no urbanitzable, hauran de preveure sòl per a estacionaments, en funció dels usos i l'edificabilitat, de manera que s'asseguri suficient espai per a l'estacionament de vehicles automòbils.
2. En sòl urbanitzable programat seran aplicables els estàndards fixats per la legislació urbanística vigent (art. 7 de l'annex al RPU 23 i 25 DL 1/90 i art. 79 RMA).
Art. 108 - Condicions dels estacionaments públics en els plans parcials i especials
1. En les àrees públiques d'estacionament no es permetrà cap tipus d'activitat relacionada amb la reparació, manteniment i neteja de vehicles.
2. Amb exclusió dels accessos i àrees de maniobra, per a cada plaça d'estacionament haurà de preveure's, com a mínim, una superfície de sòl rectangular de 2,20 m d'ample per 4,50 m de longitud, si es col·loquen en bateria i de 2,00 m d'ample per 5,00 m de longitud, si es col·loquen en filera.
3. Tot espai d'estacionament haurà d'obrir-se directament a la calçada de les vies urbanes, mitjançant una connexió que garanteixi suficient seguretat, principalment per als vianants, i sigui eficient en l'acció i sortida de vehicles. En tot cas, s'haurà de preveure l'accés de forma concordant amb els moviments de tràfic.
Art. 109 - Condicions generals sobre la previsió d'aparcament en les edificacions
1. En totes les edificacions de la nova planta i en les ampliacions que suposin un increment de sostre a volum sobre el construït del cinquanta per cent, s'hauran de preveure en els projectes, com a requisit indispensable per a obtenir la llicència, les places d'aparcament previstes a l'article següent. Aquestes places es situaran a l'interior de l'edifici o en sòls d'aprofitament privat de la mateixa parcel·la, a raó d'un mínim de vint metres quadrats per plaça, incloses rampes d'accés, àrees de maniobra, illetes i voreres.
2. Quan l'edifici es destini a més d'un ús dels expressats a l'article següent, el nombre mínim de places d'aparcament serà el resultat d'aplicar els diferents paràmetres sobre cada ús.
3. Quan l'edifici es destini, en tot o en part, a usos no especificats a l'article següent, s'hauran de preveure les places d'aparcament adequades aplicant per analogia, els mòduls de l'article citat i llur valor el precisarà en cada cas l'Ajuntament.
4. En cap cas les plantes d'un edifici destinades a aparcament segons la llicència concedida en el seu moment, podran canviar d'ús sense garantir en el propi edifici els mòduls establerts pel nou ús.
5. Els patis interiors d'illa, quan no siguin edificables, no es podran destinar a aparcament amb l'excepció dels casos que específicament es citin en aquesta normativa.
6. En les promocions d'unihabitatges entre mitgeres de nova planta, amb solars amb front de vial igual o superior als quinze metres, no s'admetrà més d'un accés rodat des del vial a l'aparcament del solar, per cada quinze metres de façana.
7. Mitjançant un pla especial que comprengui un sector urbà significatiu i amb la suficient extensió, es podran modular les exigències d'aparcament de manera que, mantenint els mínims exigits en el conjunt amb caràcter general, s'introdueixin determinacions complementàries en el sentit de :
a) Variar les exigències d'aparcament dels edificis a construir en determinats solars.
b) Limitar la capacitat d'aparcament en ubicacions en les quals l'accés ha de fer-se per vials de secció suficient.
8. Les condicions tècniques dels aparcaments així com la regulació del grau d'incidència sobre l'entorn es regularan específicament mitjançant l'ordenança de condicions tècniques per locals destinats a l'aparcament de vehicles i l'ordenança reguladora de les condicions d'ús respectivament, així com per allò que estableixi la legislació sectorial vigent.
Art. 110 - Previsió mínima de places d'aparcament com a ús complementari obligatori
Aquest Pla General defineix l'aparcament com a ús complementari amb la previsió d'un nombre de places mínimes en funció dels edificis destinats als usos específics següents :
1. Edificis exclusius d'habitatges.
a) En sòl urbà.
- Dues places per cada habitatge de més de 150 m2 de superfície construïda.
- Una plaça i mitja per cada habitatge major de 90 m2 i menor o igual a 150 m2 de superfície construïda.
- Una plaça pels habitatges iguals o menors a 90 m2 de superfície construïda.
b) En sectors de Sòl Urbanitzable Programat.
S'observarà allò que fixi el mateix pla parcial amb un mínim d'una plaça i mitja per cada 100 m2 de sostre edificable potencial.
2. Edificis mixtes d'habitatges amb altres usos no definits.
a) Habitatges: es comptabilitzaran segons l'apartat 1 d'aquest article.
b) Altres usos: una plaça per cada 60 m2 o fracció de superfície construïda.
3. Edificis comercials
Dues places per cada 100 m2 o fracció de superfície construïda, sense perjudici de les demandes superiors que poden derivar-se de la legislació específica sobre l'ús comercial.
4. Edificis d'oficines i serveis.
Una plaça per cada 60 m2 o fracció de superfície construïda.
5. Hotels, residències i similars
a) Establiments de 4 i 5 estrelles; una plaça per cada 3 habitacions.
b) Establiments de 3 estrelles; una plaça cada 5 habitacions.
c) Resta d'establiments; una plaça cada 6 habitacions.
6. Edificis destinats a restauració.
Una plaça cada 10 persones o fracció d'aquest mòdul d'aforament.
7. Edificis destinats a usos recreatius o espectacles.
Una plaça cada 10 persones o fracció d'aquest mòdul d'aforament.
8. Edificis industrials.
Una plaça per cada 100 m2 o fracció de superfície construïda.
9. Magatzems.
Una plaça cada 200 m2 o fracció de superfície construïda i no és d'aplicació l'article 166 1a.
10. Tallers de reparació de vehicles.
La superfície destinada a aparcament serà com a mínim dues vegades l'ocupada pels tallers de vehicles de quatre o més rodes; en els de motos i similars la superfície destinada a aparcament serà com a mínim l'ocupada pels tallers. No és d'aplicació el punt 1.a de l'article següent.
11. Estacions de servei.
En els establiments de superfície construïda per a usos complementaris superior a 120 m2, una plaça per cada 20 m2 de sostre o fracció de superfície construïda.
12. Edificis per a dotacions educatives.
a) Escoles bressol, primàries, secundàries i no reglades: no es fixa cap estàndard però seria convenient preveure places d'aparcament sempre i quan el solar ho permeti.
b) Escoles universitàries: una plaça cada 100 m2 o fracció de superfície construïda.
13. Edificis per a dotacions sanitari-assistencials.
Una plaça per cada sis llits o fracció d'aquest mòdul.
14. Instal·lacions esportives.
Una plaça per cada 15 persones d'aforament o d'usuaris potencials o fracció d'aquest mòdul.
15. Edificis per a dotacions cíviques i culturals.
a) Teatres, auditoris, cinemes i similars: una plaça cada 15 localitats o fracció d'aquest mòdul.
b) Biblioteques, galeries d'art, museus, centres cívics, centres religiosos: una plaça per cada 100 m2 de superfície construïda en establiments de més de 160 m2 de superfície construïda.
Art. 111 - Causes d'exempció de les previsions de places d'aparcament
1. Causes de dimensió:
a) Quan de l'aplicació dels mòduls de l'article anterior l'exigència de places d'aparcament sigui igual o menor a quatre es podrà exonerar de l'obligació de reserva d'aparcament.
b) Si el nombre de places resultants per planta soterrani és igual o menor a vuit, no serà obligatòria més d'una planta soterrani.
c) Per a tots els casos, el límit de plantes soterrani no sobrepassarà el de tres nivells o l'equivalent o nou metres, i es podrà ampliar, mitjançant la redacció d'un estudi de detall, o pla especial on es justifiqui que no es produeixin perjudicis per ús públic del subsòl. En qualsevol cas si amb els tres soterranis no s'arriba a assolir el nombre de places obligatori, es podrà eludir el sobrant de places obligatòries que no es puguin assolir amb els tres soterranis.
d) Quan mitjançant un projecte i a causa de les dimensions de la parcel·la es demostri la impossibilitat tècnica d'encabir les places d'aparcament previstes, l'Ajuntament podrà reduir o exonerar el compliment de les places exigibles.
2. Causes tècniques:
a) Quan per raons tècniques demostrades (aqüífers, mètodes d'excavació extraordinaris, etc.) no es pogués complir amb el nombre de places exigides, es podrà exonerar parcialment del compliment de les places exigibles.
b) Quan l'excavació de terrenys en pendent suposi apuntalaments superiors als dotze metres, comptats des de la solera del nivell inferior, es podrà exonerar parcialment del compliment de les places exigibles.
3. Causes urbanístiques:
La regulació urbanística específica serà sempre prioritària respecte a les previsions de places d'aparcament que fixa l'article anterior tant si augmenta o disminueix les previsions com si fixa alguna condició que n'impossibilita el compliment.
4. Altres causes:
Excepcionalment, es podran substituir totalment o parcialment les previsions d'espais per aparcament en el mateix edifici per una major previsió d'estacionament, quan el sector o l'àrea urbana, per les seves peculiaritats i funcions urbanes, els ho permetés o exigís. En aquest casos serà necessari un informe positiu per part dels serveis tècnics municipals responsables de trànsit o similar.
5. Procediment:
Les exempcions de l'obligació de reserva de les places d'aparcament pels motius assenyalats es faran en tot cas prèvia sol·licitud del promotor. La sol·licitud anirà acompanyada d'un estudi sobre les disponibilitats d'aparcament de l'àrea urbana on s'ubiqui l'edifici amb indicació de les alternatives possibles per a la satisfacció de les necessitats que puguin derivar-se de l'edifici.
Art. 112 - Guals d'accés a l'aparcament
1. Els guals d'accés d'aparcament i de descàrrega de les parcel·les o els edificis s'ajustaran al que estableixin les ordenances municipals.
2. Les ordenances podran restringir la concessió de guals quan aquests puguin afectar excessivament l'ús ciutadà de les voreres. En especial caldrà restringir els guals en els carrers que constitueixin l'àrea comercial central del municipi. En aquests carrers –i sense perjudici del que estableixin les ordenances municipals– es podrà condicionar l'atorgament de la llicència d'edificació a l'adopció de solucions d'accés a l'aparcament que minimitzin els efectes sobre l'espai públic.