AMB Àrea Metropolitana de Barcelona

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES
SECCIÓ DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC


Regulació dels sistemes d’ordenació de l’edificació

    PARÀMETRES REGULADORS DEL SISTEMA D’ORDENACIÓ PER VOLUMETRIA ESPECÍFICA

    Art. 76 - Paràmetres reguladors de l'ordenació

    Els paràmetres reguladors del sistema d'ordenació per volumetria específica seran els següents:

    - Unitats d'ordenació i edificació
    - Edificabilitat
    - Ocupació
    - Paràmetres per a la determinació del volum
    - Assolellament dels habitatges
    - Construccions per damunt de l'alçada reguladora
    - Plantes de l'edifici
    - Celoberts i patis de ventilació
    - Cossos i elements sortints

    Art. 77 - Unitats d'ordenació i edificació

    1. Unitat d'ordenació

    a) S'entén per unitat d'ordenació la part de sòl privat parcel·lable o parcel·lat a què es fa referència per aplicar l'índex edificabilitat i el percentatge d'ocupació establerts pel Pla General per a cada zona o subzona.

    b) En el cas que no hagi estat ordenada pel planejament anterior o pel Pla General, la unitat d'ordenació s'haurà de desenvolupar obligatòriament mitjançant un estudi de detall o Pla Especial.

    c) La unitat d'ordenació fixa l'àmbit mínim de l'estudi de detall o Pla Especial.

    d) L'estudi de detall o el Pla Especial haurà de distribuir l'edificabilitat de la unitat d'ordenació en unitats d'edificació i/o parcel·les edificables, establint el repartiment numèric de l'aprofitament dins la proposta formal i espacial del conjunt.

    2. Unitat mínima d'edificació

    a) S'entén per unitat mínima d'edificació la part del sostre edificable adscrita a una àrea de sòl que ha de ser objecte de projecte arquitectònic únic.

    b) Tota unitat d'edificació té adjudicat pel planejament un sostre i una ocupació global i ocupacions de plantes pis que poden ser desiguals entre les diferents unitats d'edificació d'una mateixa unitat d'ordenació.

    c) Segons la manera que es defineix el volum de la unitat d'edificació, aquesta pot ser "flexible" o "unívoca".

    3. Unitat d'edificació "flexible"

    a) És flexible quan la definició volumètrica que en fa el planejament admet variacions en el projecte arquitectònic.

    b) En aquest cas la definició volumètrica es farà mitjançant perímetres o volums reguladors màxims, i un índex d'edificabilitat particular, o sostre màxim edificable referits ambdós al perímetre regulador.

    4. Unitat d'edificació "unívoca".

    a) És unívoca quan la definició volumètrica que en fa el planejament és ajustada i obligatòria per al projecte arquitectònic.

    b) En aquest cas la definició volumètrica es fa mitjançant alineacions i alçades reguladores obligatòries.

    Art. 78 - Edificabilitat

    1. índex d'edificabilitat neta

    És l'índex que relaciona els metres quadrats de sostre construïble amb els metres quadrats de sòl d'aprofitament privat que es defineix per a cada unitat d'ordenació.

    2. Sostre màxim

    És la superfície màxima de sostre edificable en metres quadrats (m2) que defineix una figura de planejament per a una unitat d'ordenació o d'edificació aplicant els criteris de medició definits en aquestes Normes.

    3. Sostre de l'edificació a efectes de càlcul d'edificabilitat

    a) És la superfície de sostre de l'edificació tancada i semitancada.

    b) La superfície de sostre situada per sota de la planta baixa no és computable a efectes de càlcul d'edificabilitat.

    c) La superfície que ocupin els elements tècnics de les instal·lacions per sobre de l'alçada reguladora màxima o perímetre regulador no és computable a efectes d'edificabilitat.

    d) La superfície que ocupin els patis d'il·luminació i de ventilació tancats és computable a efectes del càlcul d'edificabilitat en tot allò que no excedeixi les dimensions mínimes regulades per aquestes Normes.

    e) La superfície que es pugui edificar sota el concepte d'altell depenent de la planta baixa és computable a efectes d'edificabilitat.

    f) Els volums que ocupen l'espai lliure, com ara caixes d'escala, ascensors, espais de consergeria i recepció, cambres d'instal·lacions, garatges, locals comercials i altres cossos d'edificació, són computables a efectes d'edificabilitat.

    Art. 79 - Ocupació

    1. Ocupació

    a) L'ocupació màxima d'un edifici s'amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum construït per sobre de la planta soterrani, inclosos els cossos sortints, els elements sortints permanents i els patis de llums i de ventilació llevat dels patis mixtos.

    b) Quan l'edificació es situï alineada al vial s'admetran els cossos i elements sortints segons la regulació d'alineació de vial, però seran computables dins del sostre edificable.

    2. Ocupació del soterrani

    L'ocupació en plantes soterrani pot assolir el 100% del sòl ocupable per l'edifici.

    L'instrument d'ordenació determinarà la proporció de sòl que és ocupable per plantes soterrani fora de l'ocupació de l'edifici.

    Art. 80 - Paràmetres per a la determinació del volum dels edificis

    1. La planta de les edificacions estarà determinada per perímetres reguladors que podran estar compostes de trams d'alineació obligatòria i d'altres trams de línia simplement no excedible per l'edificació.

    Pot haver-hi perímetres reguladors diferents en diferents plantes de l'edifici, en especial a la planta baixa.

    Els perímetres reguladors podran establir percentatges màxims o mínims d'ocupació per l'edificació.

    2. La secció de les edificacions estarà determinada per perfils reguladors que podran estar compostos de trams d'alineació obligatòria i d'altres trams de línia no excedible per l'edificació.

    Pot haver-hi diversos perfils reguladors corresponents a diferents parts d'un mateix edifici.

    Cada perfil regulador comportarà la determinació d'una alçada i un nombre de plantes màxim o obligatori.

    3. Els cossos volats dels edificis es poden admetre per l'ordenació en aquells trams del perímetre regulador constituïts per alineacions obligatòries.

    4. L'instrument de planejament que determini l'ordenació establirà la cota de referència de les plantes baixes dels diversos volums de l'ordenació.

    Art. 81 - Separació entre edificacions

    Als efectes de preservació de privacitat dels habitatges o locals habitables la distància mínima entre dos edificis pròxims estarà en funció de la major altura de les edificacions corresponents, d'acord amb la taula següent:

    Núm. de plantes Separació mínima (en metres)
    Fins PB + 2PP 4
    PB + 3PP i PB + 4PP 8
    PB + 5PP i PB + 6PP 12
    PB + 7PP i PB + 8PP 16
    > PB + 8PP 20

    Art. 82 - Assolellament dels habitatges

    1. Assolellament en la mateixa illa (en façanes a carrer i pati de les noves edificacions i en façanes a pati de les edificacions existents).

    Als efectes de il·luminació i assolellament, la conjugació de les distàncies entre edificacions amb la altura d'aquestes, serà tal que asseguri a tota planta i habitatge de l'edificació, com a mínim, una hora de sol entre les deu i les catorze hores solars, el dia 21 de gener de cada any.

    2. Assolellament a illes veïnes.

    Per tal de limitar els efectes negatius que poden originar-se sobre l'edificació existent o possible en zones confrontades hauran de complir-se, respecte a aquestes, les separacions mínimes establertes a l'article anterior.

    Art. 83 - Construccions per damunt de l'alçada reguladora

    Seran d'aplicació les disposicions establertes per al sistema d'ordenació per alineacions de carrer a l'art. 66 amb la precisió que l'espai sota coberta que tingui una alçada lliure superior a un metre vuitanta centímetres (1,80 m) computarà a efectes d'edificabilitat.

    Art. 84 - Plantes de l'edifici
    Article modificat per la Modificació puntual de Pla general a l’àmbit de la parcel·la C dels sector Baricentro (Exp: nº 2011/045317)

    1. Planta soterrani

    a) S'entén per planta soterrani tota planta o part de la planta que es trobi totalment o parcialment enterrada, els sostres de la qual estiguin a menys d'un metre per sobre del nivell del terreny exterior definitiu. La part de la planta soterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'aquesta alçada, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

    b) El límit de plantes soterrani no sobrepassarà el de tres nivells o l'equivalent a nou metres (9 m) de profunditat. Excepcionalment es podrà ampliar a més plantes subterrànies prèvia aprovació d'un estudi de detall o Pla Especial on es justifiqui que no produeix perjudicis per l'ús públic del subsòl.

    c) L'alçada lliure mínima de les plantes soterrani serà de dos metres cinquanta centímetres (2,50 m).

    d) L'alçada útil mínima serà definida segons ordenances en funció de l'ús.

    2. Planta baixa

    a) S'entén per planta baixa la primera planta per sobre de la planta soterrani real o possible, segons la definició de soterrani anterior.

    b) No és permès el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons el sistema de semisoterrani o entresòl.

    c) L'alçada lliure mínima i màxima es podrà fixar en l'instrument de planejament que determini l'ordenació.

    3. Planta baixa amb altell

    a) A la planta baixa, sempre que ho permeti l'alçada prevista a l'estudi de detall i les alçades mínimes previstes a les ordenances, es podrà construir un altell com a ampliació del local de la planta baixa, si bé aquest comptabilitzarà a efectes d'edificabilitat.

    b) L'altell no podrà tenir accés independent des de l'exterior, sinó que sempre formarà part del local situat en aquesta planta baixa. La superfície de l'altell serà inferior a l'ocupada en planta baixa per la mateixa activitat.

    c) L'alçada lliure mínima per sota de l'altell serà de dos metres cinquanta centímetres (2,50 m), i per sobre serà la mateixa. Si la part superior es destina només a dipòsits de materials no serà necessari complir aquesta última condició.

    d) L'altell es separarà un mínim de tres metres (3 m) de totes les façanes de l'edifici. En cas de que l'edifici tingui la façana de la planta baixa reculada en forma de porxada, l'altell es recularà els tres metres (3 m) des de l'interior de la porxada.

    e) Computarà a efectes d'edificabilitat l'altell real o possible que tingui una alçada lliure de dos cinquanta metres (2,50 m) de l'altell i de la planta baixa inferior.

    4. Planta pis

    a) S'entendrà per planta pis tota la planta d'edificació per sobre de la planta baixa.

    b) L'alçada lliure mínima i màxima podrà ser fixada per l'instrument de planejament que determini l'ordenació.

    5. La normativa zonal podrà establir una definició de plantes de l’edifici diferents a les anteriorment establertes, sempre que es tracti de recollir una ordenació aprovada prèvia a aquest Pla General.

    Art. 85 - Cossos i elements sortints

    Regiran les disposicions establertes per al sistema d'ordenació per alineacions de carrer que siguin d'aplicació al sistema d'ordenació per volumetria específica.

    Art. 86 - Celoberts i patis de ventilació

    Seran d'aplicació les disposicions establertes per al sistema d'ordenació per alineacions de carrer.