Art. 92. Adaptació topogràfica, moviment de terres i murs de contenció

En parcel·les que estiguin situades en zones per a les quals és obligat el tipus d’ordenació d’edificació aïllada, l’ocupació permesa es modificarà respecte de la que permet la normativa específica de cada subzona en funció del pendent natural del terreny. Les reduccions de l’ocupació són les següents :

Pendents fins al 30 %, ocupació 100%
Pendents majors del 30 fins al 35 %, ocupació 95%
Pendents majors del 35 fins al 40 %, ocupació 90%
Pendents majors del 40 fins al 45 %, ocupació 85%
Pendents majors del 45 fins al 50 %, ocupació 80%
Pendents majors del 50 fins al 55 %, ocupació 70%
Pendents majors del 55 fins al 60 %, ocupació 60%
Pendents majors del 60 fins al 65 %, ocupació 50%
Pendents majors del 65 fins al 70 %, ocupació 40%
Pendents superiors al 70 %, es prohibeix l’edificació

En parcel·les de superfície superior a 800 m2 es permetrà considerar dos pendents diferents i aplicar el pendent més favorable a efectes de reducció de l’ocupació, sempre que aquest es doni sobre més del 50 per 100 de la superfície de la parcel·la, però només s’aplicarà l’ocupació (amb la reducció que correspongui si el pendent ho comporta) sobre la porció de parcel·la de pendent més favorable, i no sobre el total. Caldrà que l’edificació s’emplaci en l’espai de pendent favorable.

S’entén per pendent natural de la parcel·la aquell que presenta un cop feta l’obra d’urbanització, però prèviament a cap obra d’aterrassament o atalussament. El pendent es mesurarà entre el punt mig del costat de la parcel·la de cota més alta i el punt mig del costat de la parcel·la de cota més baixa i es considerarà que aquest és el pendent aplicable a efectes de reducció de l’ocupació. En cas de parcel·les de forma triangular el pendent de les mateixes serà el del costat de major inclinació.

En els casos en què sigui imprescindible l'anivellament del sòl amb terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:

1ª. Les plataformes d'anivellament tocant a les partions no podran situar-se a més de 1,20 metres per damunt o a més de 1,80 metres per sota de la cota natural de la llinda.
2ª. Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel·la (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no sobrepassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçada : base) traçats des de les cotes, per damunt o per sota, possibles a les partions. Els murs d'anivellament de terres a les partions no podran arribar, en cap punt, a una alçada superior a 1,20 metres per damunt de la cota natural de la partió ni a una alçada superior a 1,80 metres per sota de la cota natural de la partió.

Els murs de contenció de tanca de parcel·la en línia de vial, en cap cas sobrepassaran l'alçada de 2,00 m. en carrers de pendent inferior al 7%.

Si es projecten tanques amb funció de murs de contenció escalonats, en carrers amb pendent superior al 7%, el punt més alt no sobrepassarà els 2,40 m.. El tall de terres, que sobresurti de l'alçada màxima del mur, s’atalaiarà formant un pla inclinat a 45º, amb vèrtex coincident amb el punt d'intersecció del pla vertical de la cara interior del mur i el pla horitzontal de coronament del mur.
L'únic material d'acabats admès dels paraments exteriors dels murs serà la pedra natural.

Els murs interiors de contenció de terres no podran sobrepassar, en la part vista, una altura de 3,00 metres.