DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL

1.1.ÀMBIT, APLICACIÓ I VIGÈNCIA DEL PLA GENERAL

Art. 1. Àmbit territorial del Pla

1. L'objecte d'aquest Pla general és l'ordenació urbanística del terme municipal de Torrelles de Llobregat i les seves disposicions són d'aplicació en la totalitat del terme.

2. Aquestes Normes urbanístiques, juntament amb els altres documents exigits per l'article 23.2 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, pel qual s'aprova la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística (a partir d'ara DL 1/90), integren el Pla general d'ordenació de Torrelles de Llobregat.

Art. 2. Àmbit temporal del Pla

Aquest Pla entrarà en vigor el dia següent de la publicació de l'aprovació definitiva al Butlletí Oficial de la Província i mantindrà vigència indefinidament mentre no es revisi.
S'estableix com a termini mínim de vigència el de dotze anys, sens perjudici de la revisió anticipada quan concorri alguna de les circumstàncies que s'estableixen a l'article següent o quan, encara que no s'escaiguin aquestes circumstàncies, sigui procedent la seva revisió amb subjecció al que disposa l'article 73.2 del DL 1/90.

Art. 3. Circumstàncies justificatives de la revisió

1. La revisió d'aquest Pla, amb l'estudi previ corresponent, la justificaran:

a) L'alteració substancial de les previsions de població, renda o ocupació a l'àmbit del terme municipal de Torrelles.

b) Les exigències majors d'equipaments comunitaris conseqüència del desenvolupament econòmic i social.

c) La concurrència d'altres circumstàncies sobrevingudes respecte a factors bàsics del planejament.

d) Quan estiguin executades i saturades més de les 2/3 parts del sòl urbanitzable, previst al Pla General.

e) Disposicions urbanístiques de rang superior que així ho determinin.

2. En compliment de l'art. 74 del DL 1/90, el programa d'actuació serà objecte de revisió cada quatre anys.

Art. 4. Modificació del Pla

1. L'alteració o variació substancial de les previsions de població, renda i ocupació i la seva distribució espacial haurà de tractar-se mitjançant una revisió global del Pla, per tal de mantenir els objectius que fonamenten l'ordenació urbanística que aquest conté.

2. Només podrà modificar-se el Pla quan la variació d'alguna de les seves determinacions no alteri la coherència entre previsions i ordenació de manera que faci necessària una revisió global.

3. Les propostes de modificació hauran de basar-se en un estudi justificatiu de la modificació i de la seva incidència en l'ordenació general.

Art. 5. Contingut documental del Pla

INFORMACIÓ I ANÀLISI URBANÍSTICA
MEMÒRIA
PROGRAMA D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA I ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER
NORMATIVA

Art. 6. Obligatorietat de l'observança del Pla

1. L'obligatorietat de l'observança d'aquest Pla comporta les limitacions que estableix l'art. 91.2 del DL 1/90.

2. Amb caràcter excepcional l'Ajuntament podrà, amb l'informe favorable previ de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona, autoritzar usos o obres no previstos al Pla, sempre i quan hi concorrin tots i cadascun del requisits següents:

1r Tenir un caràcter provisional i no naturalesa o finalitat permanent.
2n No dificultar l'execució del Pla general o dels plans que, en desenvolupament d'aquest, s'aprovin.
3r L'autorització prevista als apartats anteriors s'haurà d'atorgar a precari. Els usos i les obres hauran de cessar o d'enderrocar-se sense dret a indemnització quan l'administració atorgant acordi la revocació de l'autorització. No podran iniciar-se les obres o els usos sense que s'hagi formalitzat prèviament, en document públic, que s'ha fet constar al Registre de la Propietat l'atorgament de l'autorització, la seva naturalesa i el caràcter no indemnitzable de la revocació de la llicència i del cessament i demolició dels usos i obres. Les despeses de formalització del document públic i del seu accés registral aniran a compte de l'autoritzat.

Art. 7. Projectes de l'Administració relacionats amb el Pla General

Quan qualsevol entitat pública, local o estatal, o organisme de les administracions públiques pretengui realitzar algun projecte d'obres o serveis disconforme amb aquest Pla, el municipi ho posarà en coneixement de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona perquè aquesta exerceixi les facultats que li atribueix el DL 1/90, sens perjudici que aquell adverteixi l'organisme de què es tracti, de la disconformitat del projecte amb el Pla general.

Art. 8. Interpretació de les determinacions del Pla

Les determinacions d'aquest Pla s'interpretaran tenint en compte el seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitat d'aquest Pla expressats al capítol de la Memòria referent a aquestes Normes. En cas de dubte o d'imprecisió, prevaldrà la solució més favorable a l'edificabilitat menor i a la dotació major per a equipaments comunitaris.

Art. 9. Codi d'identificació

Per a les finalitats previstes en aquest Pla, el codi d'identificació als plànols és el següent:

Concepte______Clau

Sistemes

Sistema viari C
Sistema d'espais lliures i zones verdes d'esbarjo Ve
Sistema d'espais lliures i zones verdes de protecció Vp
Sistema d'equipaments E
Sistema de serveis tècnics T
Sistema hidrogràfic H
Zones en sòl urbà
Zona de casc antic 1
Zona d'edificació unifamiliar agrupada 2
Zona d'edificació aïllada 3
Zona d'edificació unifamiliar aïllada 4
Zona industrial 5
Zona de serveis i dotacions privades 6
Zones en sòl no urbanitzable
Zona agrícola 7
Zona forestal 8
Zona de valls i rieres 9
Zona d'espais d’interès natural 10

1.2. DESENVOLUPAMENT DEL PLA GENERAL

Art. 10. Competència

1. El desenvolupament d'aquest Pla general, per mitjà dels instruments jurídics urbanístics procedents segons la classe de sòl i l'objectiu pretès, correspon a l'Ajuntament de Torrelles de Llobregat.

2. Els particulars podran promoure plans per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla general. L'Ajuntament facilitarà a les corporacions i associacions i als particulars la participació en els procediments d'elaboració del planejament urbanístic.

Art. 11. Respecte al Pla general

1. Els plans que s'aprovin en desenvolupament d'aquest Pla general hauran de respectar les previsions que s'hi contenen.

2. Als esmentats plans no es podran incloure redistribucions d'edificació entre zones, encara que es respecti l'aprofitament mitjà o es mantinguin per al sector coeficients d'ocupació i edificabilitat iguals a les mitjanes de les zones d'aquest.

Art. 12. Plans parcials d'ordenació

1. Per al desenvolupament de les previsions d'aquest Pla general en sòl urbanitzable programat, s'elaboraran plans parcials d'ordenació, amb subjecció a les seves determinacions.

2. Els plans parcials d'ordenació contindran les determinacions establertes pel DL 1/90 i les disposicions dictades per al seu desenvolupament i aplicació i, a més, com a mínim les següents:

a) Quan aquest Pla general fixi el tipus d'ordenació a aplicar al sector de què es tracti, el pla parcial haurà de respectar aquesta previsió.

b) Delimitació de les zones i, si escau, subzones en què es divideix el territori del pla parcial segons les previsions contingudes en aquest Pla general.

c) Condicions d'edificació que, arribat el cas, completin les previstes amb caràcter general en aquestes Normes.

d) Característiques dels serveis.

3. Els plans parcials comprendran els documents especificats a l'art. 25.3 del DL 1/90 i, si és el cas, els que es fixin reglamentàriament.

4. Quan el corresponent pla parcial no estableixi una regulació detallada d'usos i de condicions d'edificació, s'aplicaran, com a ordenances, les normes contingudes al capítol II sense que això impliqui un increment de l'edificabilitat prevista en aquest Pla general per al sòl classificat com a urbanitzable.

Art. 13. Pla d'etapes

1. El pla d'etapes és el document integrant dels plans parcials i dels plans de reforma interior que estableix el desenvolupament ordenat de la urbanització de manera escalonada, amb subjecció a unes prioritats i a un calendari.

2. El pla d'etapes fixarà els terminis per a l'execució de la urbanització en cada un dels sectors, dins de la previsió temporal d'aquest Pla general. Els terminis per a l'execuciódel pla parcial o del pla especial, es determinaran, en cada cas, d'acord amb els mitjans i les finalitats.

3. Com a termini màxim ordinari per a la total execució dels plans es fixarà el de deu anys, comptant des de la publicació de llur aprovació definitiva. No obstant això, pot establir-se un termini major als plans especials que comportin la realització d'operacions de reforma que pels mitjans disponibles o per l'envergadura de l'operació i la seva repercussió social necessiten una actuació temporal superior als deu anys.

Art. 14. Estudis de detall

1. S'elaboraran i aprovaran estudis de detall quan calgui per algun dels objectius o finalitats previstos a l'art. 26 del DL 1/90.

2. L'estudi de detall contindrà les determinacions necessàries per a la finalitat pretesa.
La documentació mínima de l'estudi de detall serà la següent:
a) memòria justificativa
b) plànol d'informació
c) plànol d'ordenació

3. L'estudi de detall no alterarà l'edificabilitat que preveu per a cada zona i tipus d'ordenació el Pla general.

Art. 15. Plans de reforma interior

Les determinacions i els documents que hauran de contenir els plans especials de reforma interior seran els previstos a l'art. 35 en relació amb el 25 del DL 1/90, i a més, els següents:

a) Memòria tècnica justificativa de la reforma.
b) Memòria jurídica sobre la validesa legal de les solucions propugnades.
c) Estudi justificatiu que la reforma no incideix negativament en la densitat congestiva i en la dotació d'equipaments comunitaris i espais lliures.

Art. 16. Descongestió i dotació d'equipaments

Les operacions de reforma interior que incrementin les superfícies de sòl per a vies o places públiques, parcs i jardins públics, zones esportives públiques, d'esbarjo i expansió, centres culturals i docents, centres assistencials i serveis d'interès públic i social, s'entendran compreses a l'art. 35.3 del DL 1/90, encara que no estiguin previstes especialment en aquest Pla general. Aquestes operacions podran dur-se a terme mitjançant la redacció del Pla de reforma interior, sense modificar prèviament o simultània el Pla general, ja que responen als mateixos objectius de descongestió i dotació d'equipaments comunitaris que inspiren aquest Pla general sense que donin lloc a augment d'edificabilitat zonal.

Art. 17. Àmbit territorial dels plans de reforma interior

1. Els plans de reforma interior comprendran sectors que constitueixin unitats funcionals de planejament.

2. No obstant això, quan el desenvolupament d'aquest Pla general i el compliment dels seus objectius ho aconsellin, el pla de reforma interior podrà limitar-se a una unitat de zona de les delimitades en aquest Pla general.

Art. 18. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable no programat

El Pla general determina els sectors de desenvolupament del sòl urbanitzable no programat, així com els elements fonamentals de l'estructura urbana i estableix la regulació genèrica dels diferents usos locals.

Art. 19. Protecció dels valors artístics, històrics, arqueològics, típics i tradicionals

1. L'Ajuntament promourà, en l'exercici de llurs competències, l'elaboració d'un catàleg que inclogui els edificis o construccions, o els conjunts d'interès artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional que ho justifiquin.

2. També promouran i, arribat el cas, aprovaran plans especials per a la protecció dels valors que s'esmenten a l'apartat anterior i per a la protecció de paisatges, jardins, indrets, racons i elements d'interès artístic, arqueològic, històric, tradicional o típic, encara que no hi sigui expressament prevista en aquest Pla general aquesta operació de protecció.

Art. 20. Promoció de plans parcials

1. Els Plans parcials d'ordenació per al desenvolupament d'aquest Pla general, en sòl urbanitzable programat, podran se d'iniciativa pública o privada.

2. Per facilitar la formació dels plans d'iniciativa privada, els promotors podran:

a) Sol·licitar autorització prèvia a l'Ajuntament. Aquesta autorització comportarà l'obligació, per part de l'Ajuntament, de facilitar al promotor les dades o informacions necessàries per a la formació del pla.
b) Formular avanços de pla que serveixin d'orientació per a la formació del pla parcial d'ordenació.

Art. 21. Contingut dels plans de promoció privada

1. Els plans parcials d'ordenació, promoguts per persones privades contindran les determinacions mínimes i la documentació que s'estableixen en aquestes Normes per als plans parcials, en general i, a més, les que s'indiquen a l'article següent.

2. Els propietaris de sòl urbanitzable programat objecte d'un pla parcial de promoció privada estan obligats, com a mínim, a les cessions i càrregues d'urbanització que s'estableixen amb caràcter general per a aquest sòl.

Art. 22. Documentació específica dels plans de promoció privada

1. Els plans parcials que tinguin per objecte urbanitzacions d'iniciativa particular hauran de contenir un annex a la memòria del pla que comprengui els punts següents:

a) Justificació de la necessitat o conveniència de la urbanització, en relació amb la programació del Pla general.

b) Relació de propietaris afectats, amb nom, cognom i adreces.

c) Mode d'execució de les obres d'urbanització i implantació dels serveis assenyalant el sistema de compensació, i justificació de la potencial suficiència tècnica i financera del promotor, en relació amb l'avaluació econòmica de l'execució de les obres d'urbanització i de la implantació dels serveis, indicant els recursos propis i les fonts de finançament.

d) Determinació del promotor si aquest és una persona deslligada de la titularitat dominial dels terrenys compresos a l'àmbit del pla parcial, amb el nom, cognoms i adreça.

e) Compromisos que hagin d'establir-se entre el promotor i l'Ajuntament, d'una banda, i entre el promotor i els propietaris, d'una altra. Si la promoció no fos una iniciativa de la propietat del sòl, els compromisos seran assumits per ambdues parts alhora i de manera solidària. Aquests compromisos es referiran a :

1r Terminis d'execució de les obres d'urbanització i, si hi escau, d'implantació de serveis.

2n Construcció, si és procedent, d'edificis destinats a dotacions comunitàries de la urbanització, no incloses entre les obligacions generals imposades per la Llei.

3r Conservació de la urbanització, amb expressió de si anirà a càrrec de l'Ajuntament, dels futurs propietaris de parcel·les o dels promotors, indicant en aquests dos darrers supòsits el període de temps al qual s'estendrà l'obligació de conservació, explicitant l'exigència de constituir l'entitat urbanística de conservació corresponent si aquella obligació fos a càrrec dels futurs propietaris.

4rt Formes de constitució de la garantia. Podrà prestar-se en metàl·lic, aval bancari, hipoteca, valors públics o en qualsevol altra forma avalada pel dret.

5è Compromís de complementar la garantia, si escau, un cop aprovat definitivament el projecte d'urbanització i en els supòsits previstos per l'art. 7.5 de la Llei de protecció de la legalitat urbanística.

6è Compromís de no procedir a la parcel·lació urbanística de l'àmbit del pla parcial ni mitjançant document públic ni privat translatiu del domini, fins que no s'hagi obtingut la llicència de parcel·lació.

7è Compromís que un cop obtinguda la llicència de parcel·lació, tant als documents públics com als privats translatius del domini de les parcel·les resultants, es farà constar l'existència de la junta de compensació o Conservació, quan sigui procedent, i l'adhesió del comprador als seus Estatuts.

8é Compromís de constituir la junta de compensació a excepció de quan tots els terrenys pertanyin només a un propietari. Aquesta situació es mantindrà mentre durin les obres d'urbanització i aquest propietari únic sigui el promotor. No obstant això, si el propietari i el promotor són persones diferents, serà obligatòria la constitució de la Junta a la qual s'haurà d'incorporar el promotor com a empresa urbanitzadora.

9è Compromís de no alienar parcel·les i de no iniciar cap obra d'urbanització sense que s'hagi complert el que disposa el paràgraf anterior, si escau.

10è Compromís de no iniciar cap obra d'urbanització al sector objecte d'actuació sense que s'hagi constituït una garantia equivalent al 12% del cost que resulta per a la implantació dels serveis i execució de les obres d'urbanització, segons l'avaluació econòmica del mateix Pla.

f) Pla d'etapes per a l'execució de les obres d'urbanització i, arribat el cas, de l'edificació.

2. Prèviament a l'aprovació d'aquests plans de promoció privada, haurà de formalitzarse el compromís del promotor d'executar i conservar la urbanització segons el Pla, i les garanties reals o obligacionals que n'assegurin el compliment, d'acord amb el que disposa la legislació urbanística.

3. Justificació de la idoneïtat de l'emplaçament proposat, si escau, pel pla parcial per al sòl corresponent al 10% de l’aprofitament mitjà.

4. L'incompliment, per part del promotor, de les obligacions contretes i de la realització de la urbanització amb subjecció al pla d'etapes, facultarà l'administració, segons l'entitat i transcendència de l'incompliment, per a l'adopció d'alguna o algunes de les mesures següents:

a) Imposició de sancions pecuniàries.

b) Realització de les garanties.

c) Suspensió dels efectes del pla.

d) Subrogació de l'Administració en l'execució, amb indemnització de la quantia estricta del valor del sòl segons la seva qualificació immediata anterior a l'aprovació del pla i de l'obra útil realitzada.

5. L'Administració també podrà expropiar els terrenys compresos a l'àmbit del pla

1.3. L'EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT

Art. 23. Administració actuant

1. L'execució d'aquest Pla, i dels plans que s'aprovin en desenvolupament seu serà realitzada per l'Ajuntament de conformitat amb el que disposa el DL 1/90, i a les disposicions que el desenvolupen.

2. Les actuacions, obres i serveis que portin a terme l'Estat o la Generalitat per dotar el territori d'aquest Pla d'algun dels sistemes generals, o dels seus elements, o d'equipaments comunitaris són operacions d'execució de l'esmentat Pla o dels que s'aprovin en desenvolupament de les seves previsions generals.

3. L'Ajuntament podrà assumir l'exercici de l'acció expropiatòria dels béns afectats, quan cooperi en l'execució de les obres i serveis que realitzin l'Estat, la Generalitat o altres entitats públiques per a la dotació de sistemes generals, o dels seus elements, o d'equipaments comunitaris, d'acord amb les previsions d'aquest Pla.

Art. 24. Societats d'economia mixta

Les societats d'economia mixta que es constitueixin entre l'Ajuntament i les persones privades per a finalitats compreses a la política urbanística, podran executar aquest Pla o els que en desenvolupament seu s'aprovin, dins llur esfera de competència.

Art. 25. Concessions per a equipaments

Sobre el sòl destinat a equipaments comunitaris que l'Administració hagi adquirit per qualsevol títol de dret civil o administratiu, inclosa la cessió obligatòria gratuïta, l'administració titular podrà atorgar una concessió perquè aquest sòl sigui destinat a l'equipament comunitari previst al Pla. Aquesta concessió no podrà, en cap cas, tenir una durada superior a cinquanta anys, ni conferir cap dret de renovació al concessionari.

Art. 26. Execució de sistemes generals i locals

1. Els terrenys qualificats de sistemes generals o de sistemes locals i els seus elements podran ser adquirits per l'administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la Llei i, si no n'hi ha, per expropiació forçosa.

2. El cost dels terrenys podrà repercutir-se, segons sigui procedent, entre els altres propietaris d'acord amb el que disposa la Llei i, arribat el cas, mitjançant contribucions especials.

3. Els sistemes generals i locals adscrits a sectors de planejament, sempre podran ser executats com actuacions independents, bé pel sistema d'expropiació, bé a través de cessions i de l'aplicació de les corresponents quotes d'urbanització, fetes a priori, a càrrec dels propietaris del sector a que estan adscrits, d'acord amb els arts. 120 i 122 del DL 1/90.

Art. 27. Sistema d'actuació en sòl urbà

L'administració actuant podrà modificar el sistema d'actuació previst d'acord amb el que preveu l'art. 169.2 del DL 1/90.

Art. 28. Delimitació de sectors en sòl urbà

Independentment de la delimitació d'unitats d'actuació, establerta al Pla general, en qualsevol moment, i en virtut de les previsions establertes als art. 167 i 168 del DL 1/90 i a l'art. 36 del Reglament de Gestió, es podran delimitar unitats d'actuació amb l'objecte de regular les determinacions contingudes al Pla general. Així mateix, hom podrà modificar les delimitacions establertes al Pla per a les unitats d'actuació en sòl urbà, amb l'objecte de facilitar la gestió urbanística o efectuar unmajor repartiment de les càrregues i beneficis que es deriven del planejament.

Art. 29. Sistema d'actuació en sòl urbanitzable

L'administració actuant podrà modificar el sistema d'actuació previst d'acord amb el que preveu l'art. 169.2 del DL 1/90.
Si la iniciativa privada no procedia a la redacció del plans parcials i l'Ajuntament considerava urgent i necessària la tramitació d'algun d'ells, l'Administració podrà iniciar la seva tramitació i execució pel sistema de cooperació, previs els tràmits reglamentaris.

Art. 30. Delimitació de polígons en sòl urbanitzable

Els plans parcials hauran d'especificar clarament la divisió en polígons, si n’hi ha, i els terminis de presentació dels projectes d'urbanització i el pla d'etapes per a l'execució de les obres d'urbanització, que no podrà ser superior a quatre anys.

Art. 31. Sistema d'expropiació per a l'actuació en sòl urbanitzable programat

Aquest Pla general reconeix a la propietat privada en sòl urbanitzable programat l'aprofitament mitjà del Pla general.

El Pla general delimita els diferents sectors en sòl urbanitzable programat de manera que els seus aprofitaments mitjans tinguin variacions relatives inferiors al 10%, considerant-se, per tant, innecessària la compensació entre sectors.

Art. 33. Efectivitat de la contribució sobre l'aprofitament

1. Per a totes les finques del sector objecte d'un pla parcial d'ordenació sobre el sòl urbanitzable programat, el pla fixarà l'aprofitament, expressat en unitats d'aprofitament per m2 de superfície. Aquest aprofitament serà el resultat d'aplicar l'aprofitament mitjà del sector a la superfície de la finca, ponderada d'acord amb les seves condicions naturals per a l'edificació, sigui quina sigui la seva destinació a l'ordenació.

2. Com a una de les càrregues d'execució del planejament, el 10% d'aquest aprofitament ha de cedir-se obligatòriament i gratuïta al municipi. Aquesta aportació obligatòria es materialitzarà en sòl que hom posarà a disposició de la corporació o municipi. La transmissió d'aquest sòl es realitzarà de la manera com s'estableix en aquestes Normes per a les altres cessions gratuïtes segons el sistema d'actuació triat.

Art. 34. Transmissió del sòl de cessió obligatòria quan se segueix el sistema de compensació

1. La transmissió al municipi del sòl de cessió gratuïta i obligatòria destinat a sistemes i equipaments, en els límits establerts en aquestes Normes, i de les obres d'urbanització realitzades, es produirà per ministeri de la Llei en els supòsits de sistema de compensació, quan sigui efectiva l'aprovació del projecte de compensació, sens menyspreu de l'obligació d'urbanitzar per part de la Junta, i previ dipòsit de les fiances establertes.

2. Conclosa l'obra d'urbanització, serà rebuda per l'Administració, de la qual cosa se'n deixarà constància en acta administrativa o notarial, indistintament, en la qual intervindran la representació de la Junta de Compensació i la representació municipal.

Art. 35. Transmissió del sòl de cessió obligatòria quan se segueix el sistema de cooperació

1. Quan s'executés el pla per mitjà del sistema de cooperació, la transmissió dels terrenys de cessió obligatòria i gratuïta, previstos al pla segons la classe de sòl, es produirà per ministeri de la Llei per aprovació del projecte de reparcel·lació.

2. Si la reparcel·lació fos innecessària, perquè la distribució dels beneficis i de lescàrregues resultés prou equitativa, la transmissió es produiria amb el mateix efecte des de la publicació de l'acord en què es declarés la seva innecessarietat.

3. L'administració actuant procedirà a estendre actes administratives o notarials, indistintament, a les quals, amb referència al pla i pel que fa al projecte, es delimiti el sòl cedit.

4. Quan sobre el sòl de cessió gratuïta existeixin edificacions, instal·lacions o ocupants s'aplicarà el que estableixen el DL 1/90 i les disposicions que el desenvolupen.

Art. 36. Transmissió dels terrenys de cessió obligatòria en les promocions privades

1. Als plans de promoció privada sobre terrenys que pertanyin a només un titular, o a més d'un que actuïn sota formes privades associatives o comunitàries, la cessió del sòl destinat a vials, parcs i jardins públics i a sistemes o equipaments que s'hagin de transferir obligatòriament i gratuïtament a l'Administració es produirà per ministeri de la Llei per l'aprovació definitiva del pla, que determinarà la localització de les parcel·les edificables en les que es situa el 10% de l'aprofitament que correspon a l'Administració actuant.

2. Això no obstant, l'ocupació d'aquest sòl quedarà diferida a l'efectiva execució del projecte d'urbanització, o de cadascuna de les seves etapes o fases.

3. En virtut de l'art. 68.1 del Reglament de Gestió Urbanística en els plans parcials o projectes de reparcel·lació s'especificarà la obligatorietat de la creació de l'Entitat de Conservació; en les actuacions de promoció privada preexistents: Cesalpina, Can Guey i Can Güell, s'haurà de mantenir el funcionament de les entitats existents.

Art. 37. Càrregues d'urbanització en el sistema de cooperació

Les càrregues d'urbanització assumides pels propietaris en el sistema de cooperació comprendran totes les obres d'urbanització i les que, per realitzar-les, siguin necessàries, com les d'esfondrament, enderroc o destrucció d'edificacions o construccions. Aquestes operacions d'urbanització hauran de ser costejades pels propietaris i a aquest efecte s'hi inclouran les despeses dels projectes, les indemnitzacions a satisfer, les valoracions de les obres i, en definitiva, tots els conceptes originats per raó de la urbanització.

1.4. VIGILÀNCIA DEL PLA GENERAL

Art. 38. Vigilància del Pla

La vigilància del Pla general tendirà tant a la seva defensa per al manteniment de l'ordre urbanístic, sancionant, si escau, les infraccions, com a la direcció o adequació del planejament a les finalitats que persegueix, amb el propòsit de corregir les desviacions provocades per l'aparició de circumstàncies noves o pel tractament de les estimades en un principi. L'Ajuntament promourà la revisió o la modificació del Pla quan es donin les circumstàncies justificatives suficients, i amb subjecció al que es disposa als articles 3 i 4 d'aquestes Normes.

Art. 39. Vigilància defensiva

L'Ajuntament vetllarà pel compliment del planejament, exercint les potestats que són de llur incumbència. S'adoptaran, com a mesures defensives del Pla, la suspensió de les obres o dels actes, la invalidesa dels actes contra el Pla, la imposició de sancions i la responsabilitat patrimonial dels infractors.

1.5. LES LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES

Art. 40. Actes subjectes a les llicències

1. Estan subjectes a llicència municipal prèvia: les parcel·lacions; les obres d'urbanització; els moviments de terres (buidat, excavació i rebaix, terraplenament i cales d'exploració); les obres d'edificació, tant les de nova planta com les d'ampliació o reforma; les de conservació, reparació o millora, amb l'excepció pel que fa a aquestes últimes, de les obres interiors que no representin canvis a les obertures, parets, pilars o sostres ni a la distribució interior de l'edifici; la primera utilització dels edificis i la modificació del seu ús; els enderrocaments i les demolicions, totals o parcials; l'extracció d'àrids i l'explotació de bòbiles; la tala d'arbres; l'establiment de jardins, quan no es tracti dels privats complementaris de l'edificació de la parcel·la; les tanques; la modificació de les característiques físiques del sòl; la col·locació de cartells publicitaris visibles des de la via pública; la instal·lació de xarxes de serveis o llur modificació; l'obertura, modificació, ampliació o transformació d'establiments comercials o industrials; i qualsevol altre acte que així estigui contemplat per les Ordenances municipals o en qualsevol altra Normativa vigent.

2. La subjecció a llicència prèvia abraça totes les operacions indicades a l'apartat anterior, realitzades dins el terme municipal, encara que sobre l'acte de què es tracti, s'exigeixi autorització d'una altra administració.

Art. 41. Actes de l'Estat o de les entitats de dret públic

1. També estaran subjectes a llicència municipal els actes relacionats a l'art. anterior que es promoguin per òrgans de l'Estat o entitats de dret públic, sens perjudici d'allò que disposa l'art. 250.2 del DL 1/90.

2. L'òrgan de l'administració de l'Estat o l'entitat de dret públic que pretengui realitzar algun dels actes que es relacionen a l'article anterior, sol·licitarà la llicència municipal amb subjecció a les regles de competència i als procediments generals en aquesta matèria.

Art. 42. Contingut normal de la sol·licitud de llicència

1. La sol·licitud de llicència haurà de contenir com a mínim , les indicacions següents:

a) Nom, cognoms i domicili dels interessats i a més a més, si escau, el de la persona que el representi.

b) Situació de la finca i índole de l'operació, obra o instal·lació per a la qual se sol·licita la llicència.

c) Les altres circumstàncies que, segons l'índole de l'operació, obra o instal·lació, es disposen als articles següents.

d) Lloc, data i signatura.

e) Corporació o autoritat a què es dirigeix.

2. Juntament amb la sol·licitud de llicència es presentaran els documents següents:

a) Projecte tècnic, adient a l'operació, obra o instal·lació, i integrat per:

a.1. Memòria on es descrigui l'operació, obra o instal·lació amb la precisió i abast suficients per valorar, juntament amb els altres documents, la procedència de la llicència.

a.2. Plànols de situació i emplaçament a escales 1:1000 o 1:2000, respectivament o, excepcionalment, més reduïdes si les mides del dibuix ho exigissin.

a.3. Plànol d'informació a escala 1:500 o, excepcionalment, més reduïda si les mides del dibuix ho exigissin.

a.4. Plànol o plànols que representin el que hom pretén realitzar, a escala no inferior a 1:100 o, excepcionalment, més reduïda si les mides del dibuix ho exigissin.

Quan la naturalesa de l'operació, obra o instal·lació no requereixi l'elaboració d'un projecte tècnic amb el contingut que s'expressa en aquest article, o quan aquesta naturalesa o les circumstàncies del que se sol·licita no permetin o no justifiquin la redacció del projecte amb el contingut expressat o amb les precisions d'escala establertes, s'explicarà a la memòria la raó del contingut que es dóna al projecte.

b) Cèdula de qualificació urbanística que defineixi les condicions d'edificabilitat i ús de la finca, expedida pel servei corresponent de l'Ajuntament. Quan no estigui establerta aquesta cèdula, així s'expressarà a la sol·licitud de llicència.

c) Els altres documents que, segons l'índole de l'obra, instal·lació o operació s'estableixen als articles següents.

3. El que es disposa en aquest article no és aplicable a les obres menors, les quals es regularan pel que s'estableix a l'art. 9è del Reglament de serveis de les corporacions locals i a les Ordenances municipals.

Art. 43. Llicències de parcel·lació

1. A més del que es preveu a l'article anterior, a les sol·licituds de llicències de parcel·lació s'expressarà:

a) Referència al pla que estableix les condicions de parcel·lació.

b) Característiques de la parcel·lació pretesa amb expressió de les superfícies de les parcel·les i de llur localització.

2. El projecte de parcel·lació estarà integrat, com a mínim, pels documents següents:

a) Memòria en que es descrigui la finca a parcel·lar, s'hi justifiqui jurídicament i tècnicament l'operació de parcel·lació i s'hi descriguin les parcel·les resultants.

b) Cèdula o cèdules urbanístiques de les finques a què es refereixi la parcel·lació.

c) Plànol de situació a escala no inferior a 1:2000 o, excepcionalment, més reduïda, si les mides del dibuix ho exigissin.

d) Plànol d'informació a la mateixa escala.

e) Plànol de parcel·lació a escala 1:100.

Art. 44. Edificacions de caràcter artístic, històric, tradicional o típic

1. Quan la sol·licitud de llicència es refereixi a demolició, reparació, reforma o ampliació d'un edifici o construcció de caràcter artístic, històric, típic o tradicional, dels que estan enumerats en l'apartat 2.6 "Protecció del Patrimoni Històric-Artístic", o d'un edifici o construcció que formi part d'un grup d'aquest caràcter, expressarà, a més de les circumstàncies de l'art. 42, les següents:

a) Si l'edifici o la construcció, o el grup està inclòs al catàleg previst a l'art. 38 del DL 1/90, o si resulta afectat per un pla especial per a la protecció o ordenació de recintes i conjunts artístics o per plans o normes vigents del departament corresponent.

b) Destinació de la finca i, si és el cas, la que es pretén donar-li, un cop enderrocada, reformada, reparada o ampliada.

2. Juntament amb la sol·licitud de llicència es presentaran, a més dels documents que s'esmenten a l'art. 42 i els que, amb caràcter general, s'exigeixin per l'índole de l'obra, els següents:

a) Memòria en què es descrigui i justifiqui l'obra a realitzar.

b) Autorització, si escau, del Departament de Cultura, en aquells casos en què per la naturalesa de l'edifici o construcció o del grup, s'exigeixi a les disposicions específiques en la matèria.

c) Plànol o plànols representatius de l'estat actual de l'edificació.

d) Fotografia o fotografies que mostrin, des de les diferents perspectives precises, l'estat actual de l'edificació.

Art. 45. Plànols de situació

1. Els plànols de situació que es presentin per sol·licitar llicències de parcel·lació; obres majors d'edificació; obres de buidatge, excavació o rebaix; enderrocs i demolicions; modificació de les característiques físiques del sòl en terrenys situats dins de l'àmbit territorial d'un pla parcial d'ordenació o d'un pla especial, hauran de reflectir les determinacions gràfiques d'aquests plans que afectin la finca on es projecti realitzar l'obra o operació.

2. Quan es tracti de llicències d'obres i existeixi aprovat estudi de detall es complirà també el que disposa el paràgraf anterior.

Art. 46. Procediment per a l'atorgament de llicències

1. El procediment d'atorgament de les llicències s'ajustarà al que preveu la legislació de Règim local.

2. Si els actes d'atorgament de llicències, a més de notificar-se al sol·licitant i a les persones compareixents al procediment, es publiquen al butlletí o gaseta d'informació municipal, s'indicaran les dades següents:

a) Situació de la finca.

b) Índole de l'operació, obra o instal·lació autoritzada, amb expressió, quan es tracti d'obres d'edificació, de les característiques de la construcció projectada (nombre de plantes, superfície edificada i totes les altres, que s'estimin procedents).

c) El recurs que sigui procedent, amb expressió de l'òrgan davant el qual s'haurà de presentar, i termini per a interposar-lo.

Art. 47. Contingut de les llicències

1. Tot el que es disposa en aquestes Normes pel que fa a condicions d'edificabilitat i ús i, si és el cas, pel que fa a condicions estètiques, higièniques o de qualsevol altra mena, s'entendrà inclòs al contingut de l'acte d'atorgament de la llicència. Els titulars de llicències hauran de respectar el contingut exprés de les clàusules d'aquestes i, a més a més, el contingut implícit, que és el definit en aquestes Normes, segons la classe i destinació del sòl i les condicions d'edificabilitat i d'usos.

2. Les vulneracions d'aquestes Normes no podran justificar-se en el silenci o insuficiència del contingut de la llicència. El promotor, l'empresari o el tècnic director de les obres podran dirigir-se a l'administració que concedeix la llicència en sol·licitud d'informació, la qual haurà de facilitar-se en el termini de quinze dies.

Art. 48. Condicions de l'atorgament

1. Les llicències s'atorgaran amb subjecció al que disposen aquestes Normes pel que fa a la classe de sòl i destinació, i a les condicions d'aprofitament, edificabilitat i ús que s'hi preveuen.

2. Quan l'obra o edificació requereixi la urbanització prèvia i els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta no hagin estat entregat a l'Administració, no podrà atorgar-se la llicència d'edificació fins que no es compleixin els deures de cessió de terrenys i finançament de la urbanització que legalment siguin procedents, sens perjudici del que preveu l'art. 120 del DL 1/90.

Art. 49. Llicència condicionada a completar la urbanització

1. Per atorgar la llicència d'edificació cal que la parcel·la reuneixi tots els elements d'urbanització definits en aquestes Normes, sens perjudici del que preveu l'art. 120 del DL 1/90.

2. Això no obstant, s'atorgarà la llicència, condicionada a l'execució de les obres d'urbanització, quan concorrin les circumstàncies següents:

1r Que l'element d'urbanització que falti no sigui cap dels següents:

a) accés rodat
b) proveïment d'aigües
c) evacuació d'aigües
d) xarxa elèctrica de baixa tensió

2n Que s'asseguri l'execució simultània o successiva de la urbanització, en un termini que no excedeixi de tres mesos des de l'acabament de l'edificació, mitjançant la constitució de caució en metàl·lic o fons públics, dipositats a la Caixa General de Dipòsits, o a les de la corporació local, aval bancari o hipoteca. La garantia no serà de quantia inferior a l'import calculat de les obres d'urbanització pendents imputables al sol·licitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment d'atorgament de la llicència, els tècnics municipals informaran sobre aquests extrems.

Mentre la garantia no sigui constituïda i acreditada en el procediment municipal, l'eficàcia de la llicència quedarà demorada.

Art. 50. Edificació en sòl urbanitzable

1. Al sòl urbanitzable programat o no programat, no podrà atorgar-se llicència d'edificació mentre no s'hagi executat la urbanització i l'administració actuant no hagi rebut els terrenys de cessió gratuïta obligatòria i les obres d'urbanització, en el cas que l'execució del pla parcial s'hagi realitzat pel sistema de compensació.

2. Quan el sistema d'actuació hagi estat el de cooperació o el d'expropiació, no podran atorgar-se llicències d'edificació fins que no s'hagi ultimat la urbanització.

3. Al sòl urbanitzable no programat es regularà segons l'art. 44 del Reglament de Gestió urbanística.

Art. 51. Revisió de l'acte tàcit de legalització d'obres

El transcurs del termini d'un any sense exercitar les facultats que regula l'art. 254 del DL 1/90, no impedirà a l'Ajuntament de procedir a la revisió de l'acte tàcit de legalització de l'obra seguint l'art. 258 de la mateixa Llei, en aquells casos en què hi hagi infracció manifesta de les normes d'aquest Pla, relatives a parcel·lacions, ús del sòl, alçada, volum i situació de les edificacions i ocupació de parcel·la.