DISPOSICIONS GENERALS

Article 44. Concepte de parcel·la

És parcel·la la unitat de sòl, tant en la rasant com en el vol o en el subsòl, que tingui atribuïda edificabilitat i ús, o només ús urbanístic independent.

Article 45. Parcel·lació

1. S’entén per parcel·lació qualsevol modificació de les condicions físiques o jurídiques de la parcel·la que pugui presentar alguna transcendència per al seu règim urbanístic, es trobi o no subjecta legalment a llicència urbanística.

2. Les parcel·lacions no podran comportar en cap cas la pèrdua de la funcionalitat assignada pel planejament.

Article 46. Parcel·la mínima

1. Per a cada zona i per part de la seva normativa específica, es defineix com a mínima la parcel·la que té unes dimensions lineals o de superfície que no poden ser reduïdes per una parcel·lació.

2. La condició de mínima d’una parcel·la es farà constar registralment quan s’inscrigui la reparcel·lació o com a condició a les llicencies urbanístiques d’edificació que s’atorguin referides a la mateixa parcel·la.

3. En sòl urbà, totes les parcel·les existents inferiors a la mínima a l’entrada en vigor del POUM-LPC, tenen el caràcter de mínimes i són indivisibles, sempre i quan constin inscrites al Registre de la Propietat abans de l’aprovació inicial del Pla General d’Ordenació de Cervelló, en data 15 de novembre de 1984, i aquelles provinents de parcel·lacions o segregacions formulades i aprovades d’acord amb la normativa urbanística vigent en el seu moment.

4. S’admeten les segregacions inferiors a la mínima sempre que s’adrecin a la regularització de les formes de les parcel·les, a permetre la seva edificació i a eliminar servituds existents i sempre que s’agreguin a les finques contigües de manera que totes les finques resultants siguin superiors a la mínima.

5. Quan una actuació unitària subjecta a llicència urbanística o a intervenció integral de l’administració ambiental s’hagi de realitzar sobre un sòl integrat per diverses finques contigües entre si, només serà legítima si prèviament o simultàniament a la intervenció administrativa esmentada s’agrupen o agreguen les finques de forma que passin a formar una única.

Article 47. Assoliment del caràcter d’edificable

1. Les parcel·les amb qualificació de zona assoleixen el caràcter d’edificables si tenen la condició de solar definida a la legislació urbanística i precisada a l’article següent.

2. Les edificacions que es projectin en parcel·les qualificades com a sistemes només es podran aprovar o autoritzar si la parcel·la o parcel·les del sistema gaudeixen de les condicions d’urbanització pròpies dels solars o les poden assolir per mitjà de la urbanització simultània.

Article 48. El solar

1. És solar la parcel·la que d’acord amb l’art.29 TRLUC reuneix els requisits següents:

A. Que estiguin urbanitzats d’acord amb les determinacions establertes pel planejament urbanístic, o en tot cas, si aquest no les especifica, que disposin dels serveis urbanístics bàsics assenyalats per l’article 27.1 i afrontin amb una via que disposi d’enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants.
B. Que tinguin assenyalades alineacions i rasants, si el planejament urbanístic les defineix.
C. Que siguin susceptibles de llicència immediata perquè no han estat inclosos en un sector subjecte a un pla de millora urbana ni en un polígon d’actuació urbanística pendents de desenvolupament.
D. Que, per edificar-los, no s’hagin de cedir terrenys per destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

2. No tindran la condició de solar les parcel·les que, malgrat reunir les condicions materials pròpies d’un solar, es trobin pendents d’execució de planejament, ja sigui aquesta jurídica o material.

3. En cap cas no tenen la condició de solar aquelles parcel·les que, tenint en part de la seva extensió la qualificació de zona, continguin al seu interior parts qualificades com a sistema.

4. Quan a una parcel·la de sòl urbà, no inclosa en un sector de planejament derivat ni en un polígon d’actuació urbanística, li manqui per a adquirir la condició de solar completar unes obres d’urbanització que pel seu abast també són requisit necessari perquè altres parcel·les pròximes adquireixin aquesta condició:

A. La llicència només s’atorgarà condicionada a la simultània urbanització si el sol·licitant es compromet a la seva sol·licitud a realitzar al seu càrrec la totalitat de les obres d’urbanització necessàries per integrar la parcel·la amb el sòl urbà consolidat.
B. Quan el sol·licitant no assumeix el compromís indicat a la lletra A podrà instar la delimitació del polígon d’actuació urbanística per completar la urbanització, la fixació del sistema d’actuació i l’aprovació del projecte d’urbanització en els termes previstos a la legislació urbanística.

Article 49. Inedificabilitat de les parcel·les

No són edificables les parcel·les que no reuneixin les condicions geomètriques mínimes fixades en aquesta normativa urbanística, llevat de les excepcions previstes en la seva disposició transitòria primera.

Article 50. Normalització de solars

1. A les tipologies d’edificació entre mitgeres, només podran edificar-se els solars quan l’angle format per la mitgera i l’alineació de l’edificació de façana sigui major de seixanta graus (60º). Si fos menor, caldrà alterar la configuració de la parcel·la fins assolir aquest requisit.

La definició anterior s’aplicarà segons l’esquema gràfic següent:

2. Excepcionalment, es podran edificar els solars que es trobin entre edificacions ja consolidades i sigui impossible poder complir les condicions de l’apartat 1.

Article 51. Façana de la parcel·la

1. La façana de parcel·la és la partió o límit de la parcel·la amb el carrer.

2. Les parcel·les amb façana inferior a la mínima no són edificables.

3. En defecte de previsió a la qualificació urbanística, la façana mínima de la parcel·la serà de 5 metres.

Article 52. Edificabilitat bruta

1. Per a cada sector de planejament derivat, el coeficient d’edificabilitat bruta fixa la superfície màxima de sostre edificable a les zones en relació a la superfície total del sector. La seva dimensió és metres quadrats de sostre edificable per metres quadrats de sòl (m2st/m2sl).

2. L’edificabilitat bruta d’un sector de planejament derivat és el producte de la superfície del sector pel coeficient d’edificabilitat bruta. La seva dimensió és metres quadrats de sostre edificable (m2st).

3. D’acord amb l’article 35.4 del Reglament de la LU, els sòls de domini públic no comptabilitzen als efectes del càlcul d’aprofitament.

Article 53. Edificabilitat neta

1. S’entén per edificabilitat neta total el sostre màxim que pot assolir una parcel·la. La seva dimensió es mesura en metres quadrats (m2).

2. L’edificabilitat neta es quantifica, segons la zona:

A. En ordenació segons alineació a vial, a partir de la superfície de la parcel·la, les alineacions del vial i de l’edificació, el número de plantes i la ubicació dels patis d’illa.
B. En ordenació aïllada, per aplicació de l’índex d’edificabilitat neta, el qual es fixa com la superfície màxima de sostre edificable en relació a la superfície d’una parcel·la. La seva unitat de mesura és el quocient entre els metres quadrats de sostre edificable i els metres quadrats de sòl (m2st/m2sl).

3. Per aplicar l’edificabilitat neta, es tindran en compte la superfície construïda de totes les plantes per sobre de la planta soterrani, incloent els àtics i els sota-cobertes, les edificacions situades en patis d’illa, les construccions auxiliars de tota naturalesa, els patis de llum i celoberts, i els cossos sortints tancats i semitancats.

4. No computen a efectes d’edificabilitat neta les plantes soterrànies, ni les instal·lacions tècniques situades per damunt de l’alçada reguladora.

5. A les parcel·les amb pendent, l’edificabilitat neta màxima a assolir no superarà mai la que resultaria d’edificar en terreny horitzontal.

6. El pendent es mesurarà per l’eix ortogonal a la façana.

7. Per a les parcel·les amb pendent superior al trenta per cent (30%), en zones edificables amb la tipologia d’edificació plurifamiliar aïllada, l’edificabilitat màxima de la parcel·la, expressada en fraccions, en relació al percentatge de pendent es reduirà segons l’escala següent:

A. Del 30 al 50 per 100, es disminueix en 1/3 i l’alçada en una planta.
B. Si supera el 50 per 100 i fins al 100 per 100, es disminueix en 1/2 i l’alçada en una planta.
C. Si supera el 100 per 100, es prohibeix l’edificació.

8. Quan la pendent sigui superior a un quaranta per cent (40%) descendent des de vial es permetrà reduir la distància a carrer a la meitat.

Article 54. Densitat bruta d’unitats

1. Per a cada sector de planejament derivat l’ús predominant del qual sigui l’habitatge, es fixa la densitat d’habitatges, consistent en el coeficient que fixa el nombre màxim d’habitatges en relació a la superfície total del sector. La seva dimensió és nombre d’habitatges per hectàrea del sòl (hab/Ha).

2. Aquesta densitat s’ha d’aplicar conjuntament amb l’edificabilitat del sector i amb el nombre màxim d’habitatges del sector, quan a la regulació detallada del sector es fixi aquesta determinació, de forma que es compleixin simultàniament tots els paràmetres.

3. Per als sectors de planejament derivat l’ús predominant del qual sigui diferent de l’habitatge, es fixarà el nombre màxim d’establiments que poden existir dins del sector.

4. S’entén per establiment el conjunt d’edificacions, construccions i instal·lacions que integren tècnicament una unitat productiva, encara que requereixin una pluralitat d’autoritzacions, llicències o comunicacions, segons la legislació sobre intervenció integral de l’administració ambiental.

5. Si el càlcul del nombre d’habitatges o establiments màxims permesos resultat de l’aplicació de la densitat no dóna un número enter, es considerarà sempre l’immediatament inferior.

6. D’acord amb l’article 35.4 del Reglament de la LU, els sòls de domini públic no comptabilitzen als efectes del càlcul d’unitats màximes.

Article 55. Profunditat edificable

1. S’entén com a profunditat edificable de la parcel·la la distància perpendicular entre la façana i la paral·lela a aquesta que limita l’edificació per la part posterior. Aquesta dimensió serà màxima sinó s’indica explícitament que és preceptiva.

2. La profunditat edificable mínima és la indicada als plànols d’ordenació o al règim de la qualificació.

Article 56. Alineacions

1. L’alineació de vial és la línia de separació entre el sistema de comunicació viari o d’espais lliures i les altres qualificacions.

2. L’alineació de l’edificació és aquella sobre la qual s’ha de situar preceptivament l’edificació. Podrà coincidir o no amb la del vial.

3. A les tipologies segons alineació d’edificació l’edifici se situarà seguint les alineacions, que tenen caràcter preceptiu i que coincidiran, com a regla general, amb les dels vials. Existiran alineacions de l’edifici específiques i diferents a les del vial quan s’estableixi expressament als plànols d’ordenació i en el cas de les reculades de l’edificació segons s’estableix a l’apartat 4 d’aquest article.

4. A les tipologies en què l’edificació s’ordena segons l’alineació de l’edificació el règim de les reculades s’estableix segons les regles següents:

A. En absència d’altre previsió al règim de la zona, només es permeten les següents reculades respecte a l’alineació de l’edificació:

a. De tot el frontal de l’alineació de l’illa, sempre que la superfície reculada es destini a eixamplar el carrer per mitjà de cessió obligatòria i gratuïta dels terrenys i urbanització a càrrec del titular de la llicència urbanística.

b. De totes les plantes d’un edifici i en part d’una façana, de forma que la reculada s’estendrà en una longitud almenys de vint metres (20 m), llevat que es tracti d’edificis destinats a usos de pública concurrència, en el qual cas aquesta longitud mínima serà de catorze metres (14 m), s’iniciarà a un mínim de tres metres i seixanta centímetres (3,60 m) de cada mitgera.

c. De les plantes pis, per a la qual caldrà que els edificis projectats tinguin una façana de més de vint metres (20 m) i que la reculada s’iniciï a més de tres metres i seixanta centímetres de cada mitgera (3,60 m).

B. L’espai reculat es destinarà a eixamplar materialment el vial o espai lliure públic. El titular de la llicència haurà d’aportar, amb la seva sol·licitud, l’oferiment de la cessió gratuïta d’aquest espai a favor de l’ajuntament per part del propietari de la finca

El projecte arquitectònic definirà a més les obres d’urbanització del terreny reculat, el qual donarà a aquest espai un tractament que permeti la seva integració al vial o espai lliure i que faciliti l’apreciació de la seva titularitat pública.

La llicència urbanística d’edificació s’atorgarà subjecta a la condició suspensiva que consti al Registre de la Propietat la cessió. La llicència urbanística de primera ocupació no s’atorgarà si les obres no s’han realitzat conforme al projecte arquitectònic per al qual es va atorgar llicència. Les despeses derivades de la formalització i inscripció de la cessió, les addicionals del projecte facultatiu i la intervenció de facultatius a les obres d’urbanització i les derivades de la seva execució restaran al càrrec exclusiu del titular de la llicència urbanística d’edificació.

5. A tots els supòsits, les determinacions que delimiten l’edificabilitat i aquelles que fixen dimensions lineals, superficials o volumètriques màximes s’aplicaran com si no es realitzés la reculada.

Article 57. Rasants de vial

La rasant del vial és la línia que fixa l’altimetria de l’alineació del vial.

Article 58. Amplada de vial

L’amplada del vial és la distància mínima entre alineacions enfrontades del carrer, es considera uniforme per trams de carrer entre travesseres de vial i, quan les alineacions de carrers enfrontades no siguin paral·leles, es prendrà com a tal la distancia mes petita entre aquestes alineacions.

Article 59. Ocupació de la parcel·la

1. L’ocupació de la parcel·la es regula segons un percentatge màxim que relaciona la superfície que ocupa l’edificació amb la superfície de la parcel·la. Aquest percentatge, s’estableix per a cada zona en les determinacions específiques de cada clau o grafiada en els plànols d’ordenació.

2. L’ocupació de la parcel·la és la superfície màxima resultant de la projecció ortogonal, sobre un pla horitzontal, de tot el volum de l’edificació situat per sobre de la rasant, incloent tots els cossos sortints.

3. Les plantes soterrànies resultants de rebaixes, anivellacions o excavacions no podran ultrapassar l’ocupació màxima de parcel·la excepte quan es fa menció explícita de fer-ho possible.

4. Les separacions mínimes de l'edificació o edificacions principals a la façana de la via pública, al fons de la parcel·la, a les seves particions laterals i entre edificacions d'una mateixa parcel·la, són distàncies mínimes a les quals es pot situar l'edificació i els seus cossos sortints.

5. Es defineixen per la menor distància fins els plans o superfícies reglades verticals, la directriu de les quals és la partició de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d'edificació, inclosos els cossos sortints.

6. Les plantes soterrànies resultants de rebaixes, anivellacions de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el cas d'habitatges unifamiliars, les distàncies mínimes a les particions de parcel·la, llevat que es tracti de la part que serveixi per a donar accés des de l'exterior als usos permesos en els soterranis i sempre que la part esmentada no excedeixi del quinze per cent de la superfície lliure.

7. En qualsevol altre cas hom s'haurà d'ajustar a allò disposat en relació a l'ocupació màxima de parcel·la.

Article 60. Construccions auxiliars

1. Es permeten les construccions auxiliars al servei dels edificis principals destinats a habitatge, l’ús de les quals no siguin el propi de les dependències d’aquest, segons la regulació pròpia de cada zona sobre sostre edificable, ocupació en planta baixa, alçada màxima i separacions mínimes a les partions de la parcel·la.

2. L’espai, el sostre i volum de les construccions auxiliars computen a efecte d’ocupació i edificabilitat màximes.

3. No tenen consideració de construccions auxiliars els ascensors amb volumetria exempta.

4. Aquestes construccions no podran situar-se en el front o façana si no és en substitució de terres en parcel·les amb pendent ascendent respecte el carrer. Les construccions auxiliars podran situar-se en qualsevol punt de la parcel·la que respecti les separacions mínimes fixades per a l’edificació principal o adossades a la tanca mitgera, sempre que la seva llargada no superi un vint per cent (20%) de la mitgera.

5. Si la normativa específica de cada zona no estableix el contrari, l’alçada màxima de les construccions auxiliars, quan siguin admeses, serà de tres metres i trenta centímetres (3,30 m).

6. Les piscines descobertes, inclosos els seus elements tècnics, s’hauran de separar un mínim d’un metre i cinquanta centímetres (1,50 m) de totes les partions.

7. Les construccions auxiliars en zones unifamiliars aïllades hauran de tenir la coberta no practicable quan no siguin construïdes en substitució de terres.

Article 61. Sòl lliure d’edificació

1. El sòl lliure d’edificació és aquell situat dins d’una parcel·la amb qualificació de zona que no pot ser edificat, a excepció d’aquelles qualificacions en què es permet la construcció en planta baixa al pati d’illa.

2. Si les normes de cadascuna de les qualificacions urbanístiques no disposen altra cosa, el sòl lliure d’edificació de la parcel·la amb qualificació de zona serà enjardinat.

Article 62. Adaptació topogràfica i moviments de terres

1. A efectes de les adaptacions topogràfiques, és terreny natural l’inicial no transformat, amb pendent sensiblement uniforme. Quan el terreny presenti transformacions prèvies i/o acumulacions o excavacions locals de la pròpia parcel·la o del viari, s’entén com a terreny natural la superfície definida per a les cotes existents als vèrtexs del polígon que delimita la parcel·la a les tipologies d’edificació aïllada i al pla inclinat definit per les rasants dels carrers oposats a la tipologia d’alineació a vial.

2. Les possibles plataformes d’anivellació de terrenys a les zones edificables amb la tipologia aïllada i que com a ús predominant no tinguin l’industrial, s’ajustaran en tot cas a les següents limitacions:

A. El màxim desnivell entre el terreny transformat i el natural serà d’un metre i cinquanta centímetres (1,50 m) per sobre o dos metres i vint centímetres (2,20 m) per sota. Aquests límits màxims de variació topogràfica s’aplicaran tant al interior de la parcel·la com als seus límits. S’admet un rebaix del terreny superior a la fixada a les rampes d’accés a les plantes soterrani, sempre i quan el rebaix no superi els tres metres (3,00 m).
B. Les plataformes d’anivellament a l’interior de la parcel·la s’hauran de disposar de forma que els talussos ideals no ultrapassin una relació d’un a tres (1:3) entre l’alçada i la base, traçats per sobre o per sota de les cotes extremes. La distància mínima entre dos murs d’anivellació serà com a mínim de dos metres (2 m) en planta. Si no pot complir-se aquesta condició, s’haurà de mantenir el terreny sense terrasses.

3. Els murs d’anivellament de terres als límits i els murs interiors de contenció no poden sobrepassar en la part vista una alçada de tres metres i setanta centímetres (3,70 m).Al sòl industrial, li serà d’aplicació el que preveu l’apartat anterior, si be el planejament derivat que ordeni en detall aquests sectors podrà modificar justificadament el règim de la matèria ordenada en aquest article.

Article 63. Alçada lliure

1. L’alçada lliure és la distància vertical entre la cara superior del paviment i la inferior del sostre acabat de cada planta.

2. L’alçada lliure mínima de les estances es determinarà segons l’ús i serà la següent:

3. L’alçada lliure mínima en planta baixa es determinarà segons l’ús i serà la següent:

4. La distància entre forjats de cada planta es mesurarà des del punt més alt de la cara superior del forjat inferior fins al punt més baix de la cara inferior del forjat superior de cada planta.

5. La distància mínima entre forjats serà la necessària per a complir l’alçada lliure establerta per la normativa sectorial vigent.

6. La distància màxima entre forjats de la planta baixa, en les qualificacions segons alineació de vial, serà de quatre metres i mig (4,5m).

Article 64. Alçada reguladora

1. L’alçada reguladora és la mesura vertical, màxima que assoliran les edificacions, des del seu punt d’aplicació fins a la intersecció del pla de façana amb la cara superior de l’últim forjat.:

La definició anterior s’aplicarà segons l’esquema gràfic següent:

PA = punt d’aplicació de l’alçada reguladora

HRM= alçada reguladora

2. Si la qualificació no determina específicament l’alçada reguladora, l’alçada reguladora es determina segons el nombre de plantes segons el quadre següent:

3. Per sobre de l’alçada reguladora, tan sols es permet:

A. La coberta terminal de l’edifici.
B. Quan la coberta sigui practicable, les terrasses d’ús comunitari, amb un accés únic i sense cap subdivisió.
C. Les baranes de façana anterior i posterior, i les dels patis interiors.
D. Les separacions entre terrats.
E. Els elements tècnics de les instal·lacions.

Els elements tècnics de les instal·lacions són parts integrants dels serveis de l’edifici funcionalment comuns a tot ell, com filtres d’aire, dipòsits de reserva d’aigua, de refrigeració o acumuladors, conductes de ventilació o de fums, mecanismes de telecomunicació, de radio o de televisió, claraboies, maquinària de l’ascensor, cossos d’escala per a l’accés al pla de terrat o a la coberta, elements de suport per a l’estesa i eixugada de roba i altres assimilables.

Les claraboies de patis i celoberts es disposaran de manera paral·lela als plans de la coberta i no distaran d’aquests més de cinquanta centímetres (50cm) en cap punt.

Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions s’hauran de preveure al projecte d’edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l’edifici. En el cas d’edificis amb coberta inclinada aquests elements hauran d’ubicar-se sempre sota la coberta, llevat que per les seves necessitats funcionals hagin de trobar-se sobre d’aquesta.

Els elements tècnics de les instal·lacions hauran de contenir-se per sota del pla ideal inclinat quaranta-cinc graus (45 º) respecte al pla horitzontal del darrer forjat i que tindrà el punt d’arrencada en la intersecció d’aquest pla amb la façana. Quan l’edifici tingui més d’una façana, ja sigui a vial o pati d’illa, aquesta norma s’aplicarà separadament per a cadascuna de les façanes.

La definició anterior s’aplicarà segons l’esquema gràfic següent:

4. Les instal·lacions productives dins de les qualificacions amb ús predominant industrial o terciari s’ubicaran generalment per sota del pla ideal inclinat quaranta-cinc graus (45 º) respecte al pla horitzontal del darrer forjat i que tindrà el punt d’arrencada en la intersecció d’aquest pla amb la façana segons l’esquema anterior. Les instal·lacions productives podran superar aquesta alçada sempre que compleixin simultàniament els següents requisits:

A. Que la superació d’aquesta alçada sigui requerida per necessitats productives o funcionals de la instal·lació suficientment acreditades.
B. Que es justifiqui per mitjà d’un estudi d’impacte paisatgístic l’adequada integració de la instal·lació per mitjà de la solució adoptada.
C. Les alçades màximes per a instal·lacions no superin el 20% de l’ocupació de l’edificació.

Article 65. Punt d’aplicació de l’alçada reguladora

1. A la tipologia segons alineació de vial, el punt de l’aplicació de l’alçada reguladora es pren a partir de la cota topogràfica de la rasant de l’alineació del vial.

La determinació del punt de referència o punt d'origen per a l'amidament de l'alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents:

A. Edificis amb front a un sol vial:

a. Si la rasant del carrer, presa a la línia se façana, presenta una diferència de nivells entre l'extrem de la façana de cota més alta i el seu centre, menor de 0'60 m., l'alçada reguladora màxima s'amidarà al centre de la façana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.
b. Si la diferència de nivells és més de 0"60 m., l'alçada reguladora màxima s'amidarà a partir d'un nivell situat a 0"60 m. per sota de la cota de l'extrem de la línia de façana de més alta cota.
c. Quan l'aplicació d'aquesta regla doni lloc a què, en determinats punts de la façana, la rasant de la voravia es situï a més de 2 m. per sota d'aquell punt d'aplicació de l'alçada reguladora, la façana s'haurà de dividir en els trams que calguin perquè això no passi. A cada un dels trams l'alçada reguladora s'haurà d'amidar d'acord amb les regles anteriors, com si cada tram fos independent.

B. Edificis amb façana a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà.

a. Sí l'alçada fos la mateixa a cada cara dels vials, s'aplicaran les disposicions del número 1. anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fos una sola.
b. Si les alçades reguladores fossin diferents, les més altes es podrien corre pels carrers adjacents, fins a la longitud màxima, comptada a partir de la cantonada o última flexió del xamfrà o del punt de tangència amb l'alineació del vial de menor amplada en cas d'acord corbat, que amb un límit màxim de vint (20) metres sigui la més gran de les dues següents: una vegada i mitja l'amplada del carrer adjacent o la determinada per la intersecció sobre l'alineació del vial de menor amplada de la prolongació de la línia límit de profunditat edificable corresponent al carrer de més amplada.
c. A partir del punt determinat per la longitud màxima a què es refereix l'apartat anterior, s'aplicarà a la resta de la façana l'alçada pertinent al vial a què correspon com si aquesta resta constituís unitat independent.

C. Edificació amb façana enfrontada a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà.

D. Els edificis en solars amb façanes a dues o més vies que no facin cantonada ni xamfrà, i l'edificació dels quals a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa, es regularan quant a l'alçada, com si es tractés d'edificis independents.

E. Edificis en illes que no disposin o disposin parcialment d'espai lliure interior.

a. L'alçada reguladora es determinarà pels plànols d'ordenació. Aquesta alçada s'aplicarà fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l’alineació objecte d'edificació i de la façana oposada.
b. Els casos particulars a què donin lloc alineacions irregulars es resoldran per equiparació amb els criteris exposats als apartats anteriors.

2. Quan l’edificació doni front a sistema d’espais lliures i sigui d’aplicació aquest paràmetre, l’alçada s’aplicarà sobre la rasant definida per l’espai lliure i no per la del vial.

3. El pla de referència és el pla horitzontal que conté el punt d’aplicació de l’alçada reguladora.

4. En la tipologia d’edificació aïllada o quan l’alineació de l’edificació no sigui a vial, l’alçada reguladora s’aplicarà partir de la cota del pis de la planta baixa.

En els casos en què, per raons del pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d’edificació construïts sobre cadascuna de les plantes o parts de plantes considerades com a planta baixa, se subjectaran a l’alçada màxima que correspongui en raó de cadascuna de les parts esmentades

Article 66. Número de plantes

1. L’edificabilitat neta permet un número de plantes màxim que s’estableix als plànols a escala 1/1.000 o a les determinacions de la zona.

2. El número de plantes indicat en els plànols d’ordenació i a les taules de les qualificacions inclou sempre el de la planta baixa.

Article 67. Planta baixa

1. En la tipologia segons alineació de vial, la planta baixa d’un edifici és aquella que es situa fins a seixanta centímetres (60cm) per sobre o seixanta centímetres (60cm) per sota de la rasant del vial en els punts de major i menor cota de la parcel·la respectivament. En els casos en que, a causa del desnivell del terreny, més d’una planta se situï dins dels límits exposats, cada tram de la façana en que allò succeeixi definirà una distinta planta baixa. En els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota de la planta baixa de cada front com si es tractés de diferents parcel·les la profunditat de les quals sigui al punt mig de la illa.

2. En la tipologia d’edificació aïllada, la planta baixa és aquella que es situa a un metre (1 m) per sobre o per sota de la cota del terreny definitiu, un cop aplicats els moviments de terres admesos per la normativa, en el centre geomètric de la planta baixa.

3. No es permet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresol.

Article 68. Entresolats

1. Els entresolats o planta baixa partida es permeten a la planta baixa quan formen part del local situat en ella i no tenen accés independent des de l’exterior. També es permeten els destinats a dependències de la porteria o consergeria quan no són utilitzables com a habitatges.

2. Els entresolats:

a. Es separaran un mínim de 3 metres de la façana que contingui l’accés principal a l’edifici, almenys en el cinquanta per cert de la seva amplada.
b. Llur alçada lliure mínima, per sobre i per sota, serà de 2,5 metres. Si la part superior es destina a dipòsit de materials no caldrà que es compleixi aquesta condició.

3. No es permet la construcció de nous entresolats o plantes baixes partides a la clau 7 d’ús industrial. Els entresolats existents a l’entrada en vigor del POUM-LPC restaran en volum disconforme, tot i que es permetran obres de manteniment així com la legalització de les activitats existents en ells.

Article 69. Planta soterrani

1. Les plantes soterrani són aquelles situades per sota d’aquella que té la consideració de baixa, tingui o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol dels fronts d’edificació.

2. A les plantes soterrànies, no es permetrà l’ús d’habitatge, ni la ubicació d’habitacions d’ús residencial o sanitari, ni activitats que suposin permanència de persones. Només podran ser dedicades a aparcaments i trasters, emmagatzematge vinculat a la planta baixa i/o instal·lacions tècniques vinculades a l’edifici.

3. En la tipologia d’habitatge plurifamiliar, si la qualificació no especifica la ocupació màxima de la planta soterrani, s’entén que aquesta pot ocupar tot el subsòl de les parcel·les privades sens perjudici d’altres normatives sectorials d’aplicació.

Article 70. Plantes pis

1. S’entenen per plantes pis totes les edificades per sobre de la planta que tingui la consideració de baixa, exceptuades aquelles que tinguin la consideració de sota-coberta o àtic.

Article 71. Planta sota-coberta

1. Als edificis amb coberta inclinada, és la planta o part de la planta que es genera entre l’últim forjat i els pendents de la coberta, que arrenca en la intersecció del pla de façana i un pla horitzontal situat a 40cm per sobre de la cara superior de l’últim forjat, segons s’especifica en el gràfic següent:

2. A l’espai situat a la planta sota-coberta es podrà preveure la ubicació de part de l’habitatge de la planta immediatament inferior, la qual ha de complir amb el programa mínim d’habitabilitat. En cap cas l’espai de la sota-coberta no pot formar una entitat hipotecària independent.

3. Les plantes sota-coberta computen com a planta addicional a sols efectes de les dimensions mínimes de celoberts i patis de ventilació.

4. A efectes d’edificabilitat, d’acord amb el decret d’habitabilitat, la planta sota-coberta en edificació aïllada computa a partir de 1,9 m d’alçada.

Article 72. Coberta

1. La coberta serà inclinada o plana.

2. Quan la coberta sigui inclinada, el seu pendent màxim serà del trenta per cent (30 %).

3. Es permetrà el retall de la coberta inclinada en els següents cassos:

A. La superfície mínima imprescindible perquè ventilin els elements tècnics de les instal·lacions, circumstància que haurà de recollir-se al projecte arquitectònic que serveixi per a l’atorgament de la llicència urbanística.
B. L’accés a la coberta exclusivament des de la zona comunitària en el cas d’habitatges plurifamiliars.
C. Es permetran obertures a la coberta sempre que aquestes segueixin la pendent d’aquesta i no ocupin més d’un quinze per cent (15%) de la superfície total de la coberta.

4. A les zones on l’ús predominant sigui el residencial, les cobertes no es poden utilitzar per aparcaments de vehicles.

Article 73. Mitgeres i relacions de veïnatge

1. S’entén per mitgera la paret cega que limita amb les propietats veïnes i que s’eleva des dels fonaments a la coberta.

2. Les mitgeres que hagin de quedar vistes de manera permanent es tractaran amb els acabats, els materials i els colors propis de les façanes. En aquest cas es prohibeixen els acabaments amb envà pluvial o materials equivalents que presentin mal comportament a la intempèrie i que no s’adaptin als colors propis de les façanes principals.

3. Les mitgeres de caràcter temporal són aquelles que d’acord amb el planejament vigent està previst que desapareguin degut a l’edificació veïna. En aquest cas, es permet l’ús d’envans pluvials del mateix color que la façana principal.

4. Quan una edificació provoqui l’aparició de mitgeres vistes en els edificis veïns, caldrà que assumeixi el cost de tractar aquesta mitgera com a façana.

Article 74. Cossos sortints

1. Els cossos sortints són volums o elements construïts, accessibles des de la mateixa construcció de l’edifici i que sobresurten de les seves alineacions.

2. Els cossos sortints es classifiquen en tancats, semitancats o oberts, en raó a si tenen, respectivament, tancaments a tots, algun o cap dels seus contorns. No es consideren tancaments les baranes d’alçada no superior a un metre i vint-i-cinc centímetres (1,25 m), sempre que a partir d’aquesta alçada no hi hagi cap altre element de tancament.

3. Els cossos tancats computaran als efectes d’edificabilitat en un 100% i en el cas de semitancats computaran en un 50%.

4. Tots els cossos sortints computaran als efectes d’ocupació màxima i de distàncies mínimes de separació als límits de parcel·la, si s’escau.

5. No es permeten cossos sortints a la planta baixa, ni als terrats, ni a l’àtic.

6. En cap cas no es pot situar un cos sortint a una alçada inferior a tres metres i cinquanta centímetres (3,50 m) respecte a la rasant del vial en el punt de la façana de cota més alta.

7. Aquest apartat s’aplica a les tipologies segons alineació de l’edificació.

A. El vol màxim permès per als cossos sortints és el que es determina a cada qualificació, o el que es descriu a continuació quan la qualificació no ho especifica.
B. El vol dels balcons serà una desena part (1/10) de l’amplada del carrer sense que en cap cas es pugui superar el metre i vint centímetres (1,20 m) i podran ocupar una longitud no superior a dos terços (2/3) de la longitud de la façana.
C. Quan es tracti de cossos sortints tancats i semitancats, aquests no podran ocupar una longitud superior a un terç (1/3) de la longitud de façana. A les façanes interiors de pati d’illa l’amplada dels balcons serà d’una vintena part (1/20) del diàmetre de la circumferència inscriptible al pati d’illa, sense que es pugui superar el metre i vint centímetres (1,20m) i no podran ultrapassar la profunditat edificable.
D. S’entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol es situa a un metre (1 m) de la paret mitgera. Els cossos sortints no podran sobrepassar un pla vertical traçat de la intersecció de l’eix de la mitgera amb la façana i que forma amb aquesta un angle de 45º.

8. A les obres de remunta la superfície dels cossos sortints de les plantes afegides haurà de donar compliment a la nova normativa i no superarà en cap cas la dels preexistents a la resta de plantes.

9. Als terrats, balcons i les finestres, les baranes tindran l’alçada suficient per garantir la seguretat dels usuaris i s’adaptarà a la normativa sobre edificació vigent.

10. Queda prohibida la instal·lació als balcons de barbacoes, safareigs i altres instal·lacions o obres assimilables.

11. Queda prohibit el tancament de les terrasses existents a l’entrada en vigor del POUM-LPC.

Article 75. Elements sortints

1. Es consideren elements sortints tots els construïts que sobresurten en la forma indicada per als cossos sortints i no tenen la consideració d’aquests.

2. Cap dels seus punts no es situarà a menys de dos metres i vuitanta centímetres (2,80 m) per sobre de la rasant de la voravia llevat dels baixants d’instal·lacions.

A. El vol màxim dels elements sortints serà la menor de les següents dimensions:

a. Un cinquantè (1/50) de l’amplada de vial.
b. Un desè (1/10) de l’amplada de la vorera,
c. 0,40 m, quan afectin a menys d’una cinquena part (1/5) de la longitud de la façana.
d. 0,15 m, si ocupen més d’una cinquena part (1/5) de la longitud de la façana.

B. Es prohibeixen els elements sortints als carrers de menys de sis metres (6 m), llevat dels baixants de les instal·lacions.

3. Els ràfecs podran volar del pla de façana fins al màxim del vol permès als cossos sortints oberts en carrers majors o igual de vuit metres (8m) d’ample i fins a un màxim de trenta centímetres (30cm) en carrers menors de vuit metres d’ample (8m).

4. Els elements sortints no permanents, com són les veles, persianes, rètols, anuncis i similars, no s’inclouen en el concepte d’elements sortints regulats en aquestes Normes Urbanístiques.

5. En la tipologia segons alineació a vial, els canals d’aigua pluvial i altres baixants no podran anar vistos per la façana, llevat de la connexió amb el canaló d’aigües pluvials.

Article 76. Composició de façana i regulació estètica

1. En els projectes d’obra nova i en els de rehabilitació integral de l’edifici o façana, es prohibeix l’ús de materials en l’envolupant de l’edifici que no harmonitzin amb l’entorn on aquest s’ubica. Es prohibeix expressament l’ús de les cobertes de pissarra, el fibrociment, la ceràmica vidriada, les caixes de persiana vistes i altres materials de colors brillants i estridents.

2. A les obres de remunta, les composicions no desentonaran de les que presenti l’edifici primitiu, llevat que s’atribueixi al projecte arquitectònic una nova composició a tota la façana.

3. En els projectes d’obra nova i en els de rehabilitació integral de l’edifici o façana, no es permet la ubicació de elements tècnics de les instal·lacions a la façana dels edificis essent necessària la previsió d’un espai per a aquestes instal·lacions a la coberta de l’edifici. En cas que per les seves característiques tècniques s’hagi de disposar alguna instal·lació a la façana dels edificis, i sempre i quan estigui prevista en el projecte tramitat, aquest s’integrarà en la composició arquitectònica minimitzant-ne l’impacte visual.

Article 77. Patis de parcel·la i patis de ventilació

1. Els patis de parcel·la i patis de ventilació tindran el tractament superficial propi de les façanes.

2. Hauran de complir el Decret sobre els requisits mínims d’habitabilitat i el Codi Tècnic d’Edificació.

3. En els edificis de nova planta, en cas que la planta baixa es destini a ús de terciari, s’haurà de preveure una sortida de fums des de la planta baixa fins al terrat per l’interior de l’edifici.

Article 78. Separació mínima entre edificis

1. La separació entre edificis es mesurarà des de façana de l’edifici sense tenir en compte els cossos sortints.

2. La separació mínima entre edificacions segons la tipologia d’edificació aïllada es determina:

A. En les zones d’habitatge unifamiliar aïllat les que es determina en cada qualificació.
B. En les zones d’habitatge plurifamiliar aïllat segons el que es determina en cada qualificació.
C. En les zones d’habitatge plurifamiliar aïllat en àrees de nova urbanització es determina segons la taula següent:

En el cas de separacions entre edificis d’alçades diferents s’aplicarà la separació corresponent a l’edifici de més alçada.

Article 79. Tanques

1. Les tanques de separació entre parcel·les privades o entre aquestes i els sistemes s’ajustaran en tota la seva longitud a les alineacions del vial o espai lliure. En determinats casos es permetrà la reculada de part de la tanca per tal de millorar la relació de les edificacions amb l’alineació de vial. En aquests casos, l’espai intermedi entre l’edificació i l’alineació pública s’haurà de mantenir, sistematitzat amb jardineria a compte del propietari del sòl.

2. És obligatòria la creació de tanques entre els sistemes i els sòls lliures d’edificació de la parcel·la de caràcter privat. Excepcionalment, s’admetrà la supressió de la tanca quan les condicions d’enjardinament i urbanització del sòl lliure d’edificació l’integrin físicament amb el sistema. El planejament derivat podrà generalitzar aquesta previsió per al sector al qual ordeni en detall o per a alguna de les seves qualificacions.

3. Les tanques podran ser perimetrals d’una parcel·la o per separar mitgeres d’edificacions a l’alçada de plantes pis.

4. La regulació de les tanques perimetrals de la parcel·la serà l’especificada per a cada una de les qualificacions. En els sectors de planejament, serà el planejament derivat l’instrument que definirà les característiques de les tanques. En cap cas podran superar l’alçada total d’un metre i vuitanta centímetres (1,80m), dels quals 0,90 m seran opacs i 0,90 m. transparents.

5. Les tanques que separin mitgeres en cap cas podran ultrapassar l’alçada de 2,00 metres, amidats des de la cota natural del terreny en aquest límit. El material d’aquesta tanca podrà ser opac en tota la seva extensió.

6. La regulació de les tanques en la qualificació d’equipaments o d’altres usos privats diferents als residencials serà la mateixa que per a les zones residencials del seu entorn.

7. L’alçada de les tanques es mesurarà sempre des de la seva cota d’arrencada presa des del carrer en el cas de les tanques perimetrals, seguint les determinacions per al punt d’aplicació de l’alçada reguladora descrites a l’Article 65, i des de la pròpia parcel·la en els cas de les tanques que separen parcel·les.

8. A les parcel·les situades a una cota superior a noranta centímetres (90cm) respecte la rasant del vial, la part opaca de la tanca no podrà superar en més de vint centímetres (20cm) la cota natural del terreny.

Article 80. Reserva d’aparcament

1. Tot sòl urbà o urbanitzable es troba afectat per les reserves d’aparcament establertes en aquest article.

2. L’aplicació d’un o altre règim de reserves es decidirà en raó al règim del sòl de la parcel·la, la tipologia d’edificació i l’ús previst. La reserva d’aparcament resulta de multiplicar la quantitat que presenti la magnitud de referència de l’actuació pel mòdul unitari expressat en aquesta magnitud, que s’indica per a cada ús i cas a la taula següent, arrodonint a la unitat superior les fraccions:

La situació admesa de la reserva d’aparcament s’indica amb un ombrejat a la casella corresponent. Les anotacions signifiquen:

3. En altres supòsits no previstos expressament a la taula anterior, la reserva d’aparcament serà d’una plaça cada cent metres quadrats (100m2) de sostre construït.

4. Quan l’edifici es destini a més d’un ús, el nombre mínim de places d’aparcament serà el resultat d’aplicar els diferents paràmetres sobre cada ús.

5. Aquesta reserva d’aparcament es materialitzarà a les noves construccions, a qualsevol ús que no impliqui construccions i haurà de complir-se mentre romangui l’actuació sobre la parcel·la, i a les ampliacions dels edificis, considerant com a magnitud de referència la que s’amplia del mòdul unitari, llevat que l’ampliació de l’edifici es degui a una rehabilitació integral o a un canvi d’ús de tot l’edifici, en aquest cas la magnitud de referència es quantificarà en relació a tot l’edifici.

6. En el cas dels polígons d’actuació urbanística i plans de millora urbana, la reserva es defineix a la fitxa corresponent del sector.

7. Mitjançant plans especials urbanístics, es podran ajustar les exigències d’aparcament als usos, edificis i carrers que conformin el seu àmbit, sense que es pugui reduir la reserva definida en aquest article llevat dels casos indicats.

8. Els aparcaments de més de quatre (4) places d’aparcament de vehicles o de més de cent metres quadrats (100m2) destinats a aquest ús, se subjecten als règims d’intervenció integral de l’administració ambiental.

9. En els edificis d’habitatges plurifamiliars l’aparcament ha de ser comunitari. A les promocions unitàries d’habitatges que comparteixin mitgeres, quan se sol·liciti la construcció de més de cinc habitatges, serà obligatòria la reserva de l’espai comú necessari per a les places d’aparcament. Aquest espai disposarà d’una entrada i sortida comuna per a totes les places d’aparcament.

10. Els aparcaments privats no podran discórrer pel subsòl de sistemes. En les qualificacions residencials amb tipologia plurifamiliar podran ocupar tot el subsòl de la parcel·la. Les rampes dels aparcaments privats tampoc no es podran situar damunt de sistemes, si bé als vials podran realitzar-se guals i trànsits sobre vorera amb el règim que, si escau, es fixi per ordenança.

11. A les noves construccions en sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable, serà obligatori realitzar una reserva d’aparcament per a bicicletes que es situarà fora de la via pública. Aquesta reserva serà l’establerta en el quadre següent, arrodonint a la unitat inferior les fraccions: