Article 99. Estructura de la propietat del sòl
1. A les zones de clau 21, la parcel·la mínima serà de 3 hectàrees.
2. A les zones de clau 22, la parcel·la mínima serà de 25 hectàrees.
3. A la zona de clau 26 la parcel·la és única.
4. A la zona de clau 27 la parcel·la mínima serà d’1 hectàrea.
5. Les divisions o segregacions de finques que donin lloc a finques de dimensió inferior a la unitat mínima de conreu han de ser autoritzades pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya.
6. Per poder inscriure en el Registre de la Propietat una segregació en sòl no urbanitzable per sota de la unitat mínima de conreu caldrà obtenir la preceptiva Resolució d’Autorització signada pel Director General de Desenvolupament Rural del DAR de la Generalitat de Catalunya.
Article 100. Xarxa de vies rurals
1. Aquest article es refereix exclusivament a les vies no pecuàries. Aquestes es regeixen per la seva normativa sectorial.
2. Els camins integrats a la xarxa de camins tenen una amplada de quatre metres (4 m), i una servitud de protecció de sis metres (6 m) des de l’aresta exterior del camí. Aquestes amplades seran mínimes per als nous camins. Les tanques perimetrals de les parcel·les i les edificacions se situaran en tot cas a una distància mínima de sis metres (6 m) i quinze (15 m) respectivament des de l’aresta esmentada. Els edificis inclosos al Catàleg de Masies que es trobin a distàncies inferiors no quedaran fora d’ordenació ni en situació de volum disconforme, atès que pel principi d’especialitat, la inclusió suposa la conformitat amb l’ordenació.
3. No es poden obrir nous camins, vies rurals, pistes forestals, itineraris i recorreguts paisatgístics, o qualsevol altre tipus de via que no estigui prevista al POUM-LPC o en un pla especial urbanístic. S’exclouen d’aquesta prohibició els nous vials per a l’execució d’aprofitaments forestals i la gestió del medi natural, els quals se subjectaran, a més dels procediments urbanístics que corresponguin, a l’autorització del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’acord amb l’article 12 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.
4. Les actuacions de reparació i millora sobre la xarxa viària rural existent hauran de respectar el sentit general del traçat (origen - destí, directrius de la traça, i amplada), definit pel planejament urbanístic i no requerirà de planejament especial urbanístic, llevat que normativament es disposi el contrari. S’admeten petits ajustos del traçat amb la finalitat d’adequar-se millor a la topografia, de respectar elements de valor singular, de millorar l’impacte en el paisatge i de millorar la mobilitat, en especial a les cruïlles i als nusos. Els projectes que fonamentin les sol·licitud de llicència urbanística acreditaran el compliment d’aquest apartat i exposaran la idoneïtat de les solucions proposades.
5. En aquells àmbits de sòl no urbanitzable on es tramiti un pla especial urbanístic destinat a la seva ordenació, gestió o protecció, la definició de les modificacions de la xarxa existent i l’obertura de noves vies la realitzarà aquest instrument.
6. La utilització de les vies rurals integrades al domini públic viari municipal per a la circulació amb vehicles pesants i maquinària de construcció que no sigui titularitat de les persones propietàries, residents o que explotin els recursos naturals als quals serveixen aquestes vies es considera un ús comú especial subjecte a llicència administrativa municipal.
Article 101. Habitatge rural tradicional.
1. Són habitatges rurals tradicionals aquells que es troben inclosos en el Pre-Catàleg de masies.
2. El Pre-Catàleg de masies el constitueixen el conjunt d'edificacions que cal preservar o recuperar per llur interès arquitectònic, històric i/o paisatgístic i per correspondre a una estructura correcta de colonització del territori.
3. En cap cas no podran tenir la condició d’habitatges rurals tradicionals les construccions que no hagin estat històricament habitatges. Podran assolir aquesta condició aquelles construccions en que l’ús hagi decaigut o hagi estat substituït per altres vinculats tradicionalment als habitatges rurals.
4. Les masies incloses en el Pre-Catàleg també poden formar part simultàniament del Catàleg de Béns Protegits del municipi i suposa necessàriament un tractament més acurat en la recuperació de la masia i de la casa rural, garantint la preservació dels elements construïts d’interès patrimonial.
5. La inclusió de qualsevol altra edificació en el Pre-Catàleg requerirà la modificació del POUM-LPC i s’adoptarà per la concurrència de raons arquitectòniques, històriques, mediambientals, paisatgístiques, socials, vinculades al patrimoni cultural, delimitat aquest segons la seva legislació sectorial, o a una altra circumstància que permeti entendre que l’edificació reuneix els valors de protecció per als quals la legislació urbanística contempla el règim normatiu de masies i cases rurals.
6. Perdran la condició d’habitatges rurals tradicionals, malgrat constin al Pre-Catàleg de masies, aquelles construccions que experimentin actuacions il·legítimes que comportin la desvirtuació irreversible de les característiques que permeten la inclusió en la categoria d’habitatge rural tradicional i la descatalogació per modificació del POUM-LPC.
Article 102. Regulació de l’edificació
1. La qualificació com habitatge rural tradicional comporta no sols la de l’habitatge principal, sinó també la d’aquells elements constructius units o segregats de l’habitatge que presentin característiques tradicionals i els valors que justifiquen la preservació segons la legislació urbanística esmentada. En especial, rebran aquest tractament les masoveries. La demostració que aquests elements constructius tenen aquestes característiques es realitzarà durant la tramitació de la legitimació de l’actuació.
2. Les parcel·les sobre les quals es trobin edificats habitatges rurals tradicionals són indivisibles. Quan es pretengui que participin de la condició de l’habitatge rural tradicional edificacions o construccions accessòries que no es trobin damunt de la finca registral on figuri l’edifici principal, caldrà que prèviament s’agrupin o agregin les finques d’aquest edifici amb les dels accessoris esmentats.
3. La divisió horitzontal de les masies incloses en el Pre-Catàleg serà regulada pel Catàleg de Masies en el seu desenvolupament.
4. El règim d’obres admissible als habitatges rurals tradicionals inclosos el Pre-Catàleg de masies del POUM-LPC es conté a les regles següents:
A. El volum màxim que pot restar construït en un habitatge rural tradicional es pren per referència el preexistent a l’entrada en vigor del POUM-LPC. És a dir, no formen part d’aquest volum aquelles construccions que tot i trobar-se damunt de la parcel·la sobre la qual es troba construït l’habitatge, no formen part d’aquest per no participar dels valors que justifiquen la catalogació
B. El volum edificat preexistent pot ser conservat o reduït. No s’admet l’ampliació, la qual serà regulada pel Catàleg de Masies.
C. És obligatori respectar la composició volumètrica original. Els volums substituts ho seran per altres d’anàlegs. La determinació qualitativa de la volumetria serà la que resulti del Catàleg de masies o en el seu defecte de les preexistències acreditades en el procediment particular que legitimi l’actuació que es pretengui realitzar sobre l’habitatge rural tradicional.
D. Les llicències municipals d’obres que requereixin projecte facultatiu s’han d’atorgar condicionades tècnicament a la resolució satisfactòria funcionalment i ambientalment del subministraments requerits per l’habitatge.
E. Quan, per l’estat de l’edificació, no sigui possible determinar amb precisió els materials, els sistemes constructius o les característiques qualitatives del volum o la tipologia, aquestes es concretaran en el procediment particular de legitimació, prenent com a referència les presents a les construccions equivalents existents al municipi i a les tipologies regionals que resultin d’aplicació.
Article 103. Atorgament de llicències
1. Als efectes del que estableixen els articles 47.3 i 50.2, mentre el planejament general o un pla especial d’iniciativa pública no contingui la catalogació detallada de les masies i les cases rurals del terme municipal, per regular llur reconstrucció o rehabilitació, aquestes actuacions poden ésser autoritzades per mitjà del procediment que estableix l’article 48.
Article 104. Magatzems i altres construccions vinculades als usos primaris
1. Per a la construcció de nous magatzems agrícoles i altres construccions agropecuàries cal justificar-ne la relació amb la naturalesa i destinació de la finca d’acord amb l’article 48 del Reglament de la Llei d’Urbanisme.
2. Les edificacions agropecuàries admeses s’ajustaran als paràmetres següents, llevat que aquests siguin desplaçats per planejament especial urbanístic en un sector d’especial protecció o en el conjunt del sòl no urbanitzable, quan es dictin amb la finalitat d’ordenar el medi rural:
A. La construcció s’integrarà en l’entorn rural on s’emplaça, adoptant les formes senzilles de la construcció tradicional i emprant els materials i els elements de composició dels models de l’edificació rural.
B. L’ocupació en planta no superarà els cinc-cents metres quadrats (500m2) i el sostre total edificable no podrà ser superior a mil metres quadrats (1.000m2), d’acord amb l’article 48 de la Llei d’Urbanisme.
C. L’alçada màxima de les edificacions serà set metres (7m).
D. La disposició de les edificacions s’ha d’agrupar a l’entorn de l’edificació principal i evitar la dispersió de les noves edificacions en el territori i la seva aparició indiscriminada al mig dels conreus. Cal reduir l’impacte de les noves construccions, especialment quan s’emplacin en zones obertes on la projecció de la silueta de la línia d’horitzó modifiqui el paisatge i creï una presència impròpia i desproporcionada respecte la dimensió i l’escala del paisatge.
E. Quan les edificacions superin els dos-cents metres quadrats (200m2) de superfície, per tal de reduir l’impacte sobre l’entorn, s’hauran d’arborar els davants de les façanes amb vistes als nuclis rurals i als sistemes de comunicació amb arbres propis i característics de l’emplaçament.
F. El pendent de la coberta no superarà el trenta per cent (30%). Es prohibeix l’ús de l’obra de fàbrica de totxana o maó vist i els materials reflectants en l’evolvent de l’edifici.
3. Si el projecte supera aquests llindars, incorpora l’ús d’habitatges o d’allotjament de persones treballadores, o es veu afectat per alguna protecció sectorial, es requerirà o bé d’un Pla Especial o bé de seguir el procediment descrit en l’article 48 de la Llei d’Urbanisme. En els altres casos, només es requerirà de la llicència urbanística municipal.
Article 105. Obres hidràuliques de rec
1. Per a la construcció d’un embassament de rec amb una altra finalitat en sòl no urbanitzable s’estarà a allò disposat a l’Article 103 d’aquesta normativa urbanística.
En qualsevol cas, l’autorització urbanística per a la construcció esmentada en sòl no urbanitzable s’acompanyarà d’un projecte facultatiu assumit per tècnic competent que establirà les mesures necessàries per solucionar les qüestions següents:
A. Prevenció de les ruptures i les infiltracions.
B. Disseny de la sortida d’aigües amb sistema filtrant que asseguri la sortida de l’aigua sense materials en suspensió que puguin produir obturacions dels sistemes de rec.
C. Protecció dels amfibis amb el disseny de mecanismes com rampes de sortida amb pendents inferiors al deu per cent (10 %).
D. Disseny del fons amb cubetes a una cota inferior a la cota de sortida de l’aigua, que assegurin la persistència d’aigua un cop l’embassament és buit.
2. Es prohibeix l’addició de productes químics, entre ells fertilitzants o fitosanitaris, a l’aigua de l’embassament, els quals puguin suposar un perill per a la salut humana o per a la vida silvestre, en cas d’immersió o abeurament a l’aigua de l’embassament.
3. Es prohibeix qualsevol activitat que alteri significativament qualsevol component del cicle hidrològic dels sòls.
Article 106. Xarxes i infraestructures de telecomunicacions
1. La regulació del sistema municipal d’intervenció administrativa per a l’establiment i funcionament de les xarxes de telecomunicacions i els seus elements i equips, a fi de minimitzar els seus efectes negatius sobre la salut de les persones i reduir l’impacte sobre el medi ambient des del punt de vista espacial i visual, vindrà determinada per allò que disposa la vigent Ordenança municipal reguladora de les característiques de la urbanització.
2. Mitjançant Pla especial urbanístic, l’Ajuntament de la Palma de Cervelló podrà delimitar els àmbits públics d’emplaçament orientatiu de les antenes de telefonia mòbil, a fi de procurar la seva ordenació i la seva disposició en el territori, i minimitzar l’impacte visual i paisatgístic que poden produir.
En la formalització i tramitació del Pla Especial referit en l’apartat anterior s’haurà de garantir la intervenció dels operadors de serveis de telecomunicacions.
3. Tant les disposicions normatives com els instruments de planejament amb força normativa aprovats per l’Ajuntament aplicables sobre l’ocupació del domini públic i privat per a la instal·lació de xarxes públiques de telecomunicacions hauran de ser comunicades a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions d’acord amb l’ordre ITC/3538/2008 de 28 de novembre.
4. L’Ajuntament de la Palma de Cervelló adoptarà les mesures disciplinàries corresponents envers aquelles instal·lacions de telecomunicació (incloses les instal·lacions de radiocomunicació i radioelèctriques) que no disposin de la preceptiva llicència urbanística d’obres i/o llicència ambiental.