ZONA RURAL. (Clau R)

Art. 240 bis Definició i usos
Article modificat per la Modificació núm. 10 del Pla general d’ordenació urbana, 2009/037131

Comprèn els terrenys situats al sud de l’eix territorial d’Olesa de Bonesvalls-Begues-Gavà i del PP5 Can Térmens.

a) Usos admesos associats als terrenys
Els usos admesos en aquesta zona són, a més de l’agrícola i forestal, l’ús esportiu a l’aire lliure (hípica) i els educatius relacionats amb el medi rural (granja-escola, casa de colònies, itineraris de natura...) sempre que la seva implantació pugui fer-se sense instal·lacions d’obra de nova construcció o a través de la recuperació i rehabilitació de les construccions agrícoles existents dins de l’àmbit. Els nous usos s’hauran d’implantar en el territori de manera que llur impacte quedi equilibradament distribuït dins la zona amb qualificació (R) i sense que els usos agrícoles o forestals quedin totalment desplaçats. Serà preceptiu mantenir la continuïtat dels camins estructurants que travessen l’àmbit i que es grafien en els plànols d’ordenació

b) Usos prohibits
Queden expressament prohibits: el golf, els circuits permanents de vehicles de motor (cars, quads, motos de muntanya,...), camp de tir, així com qualsevol activitat -esportiva o no- que impliqui transformacions topogràfiques o paisatgístiques, o instal·lacions que afectin a més del 20% de la superfície de l’àmbit.

c) Protecció de les edificacions
La masia Can Térmens, junt amb els seus annexos, situada dins l’àmbit de la clau R (sol rural) i relacionada amb el núm. 38 en el llistat d’edificis d’interès en sol No Urbanitzable de l’article 255 de les NN.UU. del P.G.O.U. quedarà sotmesa al següent règim de protecció:

1.- El sostre total actual és de 2.661,55 m2, que inclou tant el cos principal de la masia, com la masoveria, les pallisses i els corrals annexos a la casa principal. S’admetrà una ampliació del conjunt d’edificis sense que es pugui superar un sostre total de 2927,70 m2, equivalent a una ampliació del 10%.

2.- Les construccions existents s’identifiquen en els plànols adjunts a l’expedient amb els núms. 1 a 24 i es classifiquen en tres categories que es diferencien per mitjà del seu color: groc per als cossos a mantenir i restaurar, marró per al cossos a reformar mantenint com a mínim la volumetria i imatge externa, i vermell per als afegits extemporanis que es poden enderrocar o reformar globalment. S’identifiquen en planta les zones on es poden admetre els nous volums d’edificació que poden venir a substituir els volums a enderrocar.

3.- Es defineix un perímetre de protecció paisatgística que inclou tant les construccions existents com la vegetació i la urbanització associada i que constitueix l’àmbit d’influència immediat que caldrà preservar de transformacions que desvirtuïn la lectura de la imatge històrica de les construccions. Els nous volums a construir es dimensionaran en relació a aquest perímetre i cercant la menor interferència possible amb la imatge consolidada de l’entorn, imatge que inclou tant les visuals més habituals des de la ronda urbana com des de les vies d’accés tradicional: el camí de Can Rigol i el del Raval de Campamà. Qualsevol projecte d’urbanització o pla derivat que incideixi sobre l’àmbit del sol rural (clau R), caldrà que a més de les directrius de respecte històric i paisatgístiques imposades en el present articulat, tingui en compte les servituds derivades de la traça de la ronda urbana. A aquest efecte caldrà obtenir amb caràcter previ i vinculant informe de la Direcció General de Carreteres.

4.- Els volums d’ampliació que es situïn a la banda Nord del cos principal de la masia en cap cas superaran l’alçada corresponent a la planta baixa i primer pis de la casa. Els volums fruit de la reforma dels cossos d’edificació dels cossos identificats amb color marró en cap cas superaran els nivells de les cobertes actualment existents.

5.- La protecció general de l’edifici i l’entorn s’ha d’entendre referida no solament a la seva volumetria sinó també al manteniment dels acabats i colors tant dels paraments exteriors com dels tancaments. La protecció dels volums identificats amb color groc s’ha d’entendre referida també als espais i la configuració interior. Si qualsevol obra d’adequació i ampliació dels edificis o d’urbanització de l’entorn descobrís restes arqueològiques o paleontològiques, serà d’aplicació el que disposen la Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural i el Decret 78/2002 de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic

6.- A més dels usos previstos amb caràcter general per als edificis d’interès en sol no urbanitzable definits a l’article 257.1 de les NN.UU ( unifamiliar, bifamiliar, casa de colònies, educatiu i cultural relacionat amb el medi ambient, restaurant.) , s’admetran els usos següents:

6.1.- Usos artesanals i agrícoles de transformació: aquests usos es podran implantar vinculats a l’habitatge familiar quan es tracti de transformació artesanal i comercialització de recursos naturals i agropecuaris que s’obtinguin de la pròpia finca o finques de l’entorn territorial com a mínim en u 50% (plantes de bio-massa, garden-center, fabricació de formatges o embotits i en general activitats que tinguin l’espai rural i el paisatge la seva identitat.) Els titulars de les instal·lacions hauran de disposar de capacitació acreditada per un títol o carnet otorgat per institució reconeguda. El projecte per a la implantació de l’activitat haurà de contenir un estudi econòmic que justifiqui la viabilitat de la instal·lació a partir del valor afegit derivat dels processos de manufactura.

6.2.- Activitats professionals o artístiques: s’admet la implantació de tallers o estudis vinculats a les professions lliberals o bé de tipus artístic (música, pintura, escultura, gravat, etc.) adjuntes a l’habitatge familiar. Aquest ús en cap cas no pot anar en detriment de la recuperació del caràcter rural de l’entorn.
Mitjançant un Pla especial, que haurà de ser informat favorablement per la Direcció General de Paisatge, es podran implantar també els usos següents:

6.3.- Esportiu: S’admet la adscripció dels edificis existents o els que vinguin a substituir-los a l’ús esportiu. Es computaran a efectes del càlcul de l’edificabilitat consolidada, a més dels edificis amb algun grau de protecció la totalitat de les instal·lacions destinades a satisfer les necessitats de l’ús esportiu a l’aire lliure, encara que es tracti d’elements desproveïts de tancaments perimetrals, tals com zones de picnic, coberts per a l’aixopluc de cavalls, dispensadors de begudes, menjadores d’animals o elements d’ombrejat.

6.4.- Habitatge familiar: s’admetrà la divisió horitzontal amb un màxim de quatre habitatges. La superfície mínima de cada unitat d’ocupació independent serà de 350 m² per a l’habitatge principal i de 150 m² per a la resta. Aquest ús serà incompatible amb amb l’ampliació dels volums prevista al punt 1 de l’article 240 bis. c) Protecció de les edificacions.

6.5.- Hoteler: mantenint el caràcter agrícola de l’entorn i sense que les instal·lacions auxiliars de l’establiment que es situïn a l’aire lliure superin el 20% de l’àmbit tal com es defineix en el punt 240 bis. b). S’admet la implantació de turisme rural d’acord amb la reglamentació sectorial pròpia del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. Es prohibeix la modalitat d’apart-hotel o qualsevol règim que impliqui la divisió horitzontal amb unitats registrals d’ocupació i aprofitament independent . La introducció d’aquest ús haurà de respectar les condicions següents:

a) La zona residencial de l’hotel (habitacions) s’haurà de situar necessàriament dins del cos principal de la masia.

b) Serà incompatible amb la divisió horitzontal en habitatges familiars prevista al punt 6.4 anterior. Només s’admetrà que l’hotel disposi d’un habitatge per a l’administrador de l’establiment, però en cap cas no podrà constituir una