Sistema Viari. (clau XV)

Article 92. Definició.

1. Comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viària dedicat exclusivament a l'ús de viali­tat, els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diver­ses àrees i sectors urbans i assegurar un nivell de mobilitat adequat.

2. Les vies seran de quatre tipus:

a) vies bàsiques
b) xarxa viària sectorial
c) xarxa viària local
d) xarxa viària agrícola

3. El règim de la xarxa viària bàsica o de carreteres serà el que correspongui, amb subjecció de la legislació vigent.

4. La xarxa viària sectorial és constituïda per les vies de connexió intermunicipals grafiades en els plànols a escala 1:1.000 i 1:5.000, i té la doble missió de interconnexió dels cascs urbans amb les urbanitzacions, i d'interconnexió entre el casc urbà del terme municipal i els termes veïns.

5. La xarxa viària local té la missió principal de donar accés a les edificacions i enllaçar amb les vies bàsiques i és consti­tuïda per les vies, no compreses en les xarxes bàsica i secto­rial, amb alineacions i rasants definides en el present PGO o, com a desenvolupament d'aquest, en plans parcials, especials o en estudis de detall que en endavant siguin aprovats.

6. La xarxa viària agrícola és constituïda pels camins d'accés a les explotacions agràries i ramaderes i pels camins interiors.

Article 93. Tipus de vies.

1. Aquest PGO estableix els tipus-vies següents:

a) Vies bàsiques o carreteres.

Són les vies que creuen el terme municipal. El projecte, cons­trucció, conservació, financiació, ús i explotació de les carre­teres observaran el que disposa la llei 7/1993, de 30 de setem­bre, de Carreteres i altres normes aplicables en funció de la seva titularitat. S'hauran de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest PGO a fi d'es­tructurar de forma coherent el sistema viari. Tindran sempre la consideració de sistemes generals.

b) Xarxa viària sectorial.

La Xarxa viària sectorial definida en l'article anterior tindrà els següents requeriments:

Totes les vies d'aquesta xarxa tindran 10 m d'ample i faixes no edificables de 3 m a cada banda. Dins d'aquestes faixes es per­metrà localitzar tanques de jardí. Únicament tindran la consi­deració de sistemes generals en els trams que transcorrin per sòl no urbanitzable. En els altres trams tindran la consideració de sistemes locals.

c) Xarxa viària local.

Constituïda pels carrers de les poblacions i les vies rurals. La xarxa viària local es divideix en:

1. xarxa viària principal, que comprèn les rondes i eixos fona­mentals, vials d'ús dominant de circulació rodada i vials d'ús dominant als vianants. També comprèn els camins agrícoles estruc­turadors.
2. xarxa viària secundària.
3. xarxa viària d'accés.

d) Xarxa viària agrícola.

Constituïda pels camins rurals. Es divideix en:

1. Camins d'accés.
2. Camins interiors.

En tots els casos, aquestes vies tenen la consideració de siste­mes locals.

2. Aquest PGO reflecteix el traçat de les carreteres. També preveu el traçat de la xarxa viària sectorial en la seva totali­tat i de la xarxa viària local secundària i d'accés en sòl urbà. En sòl urbanitzable l'establiment de la xarxa viària local se­cundària correspon al planejament parcial que haurà de seguir les pautes i indicacions establertes en els plànols corresponents d'aquest PGO a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari, en el marc dels estàndards fixats per a cada sector. Els PERI podran alterar les previsions o establir-ne de noves sobre la xarxa viària local secundària i d'accés en sòl urbà. La xarxa viària agrícola, podrà ésser precisada pel planejament especial, si bé els camins interiors només es reflecteixen a la base car­togràfica.

Article 94. Desenvolupament i protecció ambiental.

1. Les línies que delimiten la xarxa viària local bàsica, la xarxa sectorial i la xarxa viària local secundària en sòl urbà, en els plànols d'ordenació indiquen la magnitud i disposició del sòl reservat per a aquestes, així com la secció bàsica més ade­quada al carrer. Seguint aquestes indicacions, els plans espe­cials o plans parcials i, si és el cas, els estudis de detall, assenyalaran les alineacions i rasants i precisaran el disseny de cadascuna de les vies en el que fa referència a la distribució de calçades per a vehicles, voreres i passos per a vianants, ele­ments d'arbratge i superfícies de jardineria, amb la finalitat de millorar la qualitat ambiental o de protecció de les àrees urbanes, seguint les directrius que figuren als plànols d'ordena­ció.

2. En la regulació del sòl no urbanitzable es preveuen el règim i mesures urbanístiques en relació amb les vies rurals.

3. Els plans parcials o plans especials o els estudis de detall no podran disminuir en cap cas les superfícies de la xarxa viària local principal establertes per aquest PGO. La seva funció serà la de precisar les determinacions incloses en els plànols d'ordenació del Pla i resoldre l'enllaç de les carreteres i de la xarxa viària local principal.

4. Les modificacions de la xarxa viària local que no compleixin les condicions establertes en el paràgraf anterior, hauran de tramitar-se i justificar-se com a modificacions del PGO.

5. Pel que fa a la previsió de la variant de la B.V. 2421, i en el cas que es redacti un projecte de traçat sobre aquesta variant es realitzin en paral.lel a la concreció del projecte estudis ambientals detallats per valorar el seu impacte així com per definir les mesures preventives i correctores que minimitzin aquests impactes.

Article 95. Necessitat de llicència.

1. Les construccions, instal·lacions, edificacions i altres activitats relacionades a l'article 30 d'aquestes NU en zones adjacents a les que formen part del sistema viari estan subjectes en tot cas, i sense perjudici d'altres intervencions, a la llicència municipal.

2. L'Administració Municipal requerirà dels òrgans competents en matèria d'obres públiques, l'informe preceptiu. Els informes denegatoris per raons de competències específiques determinaran la denegació de la llicència municipal.

Article 96. Protecció del sistema viari.

1. En sòl urbanitzable i no urbanitzable, la línia d'edificació respecte de la vialitat, queda determinada per l'article 30 de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, des de l'aresta exterior de la calçada a 25 mts de distància. En els plànols d'ordenació s'as­senyala la via i la línia d'edificació. La zona d'afecció de les variants de les carreteres es fixa en 50 m. En les cruïlles d'a­questes vies amb d'altres existents o en projecte, la zona d'a­fecció queda definida per l'espai inscrit en un cercle amb centre a l'encreuament dels eixos de les dues vies i amb radi de 45 m.

2. En funció de les necessitats urbanístiques, els plans parcials podran situar les línies d'edificació a una distància igual o superior a la prevista en aquest PGO i en la legislació de carreteres (Llei de Carreteres 7/1993 de 30 de setembre).

Article 97. Ordenació de cruïlles.

1. Els plànols d'ordenació expressen la definició de les cruïlles previstes.

2. D'altra banda, les cruïlles entre vies de la xarxa de carreteres i principal, s'haurà de preveure que l'edificació no envaeixi l'àrea suplementària de protecció de les cruïlles, definida a cada cantonada per les alineacions oficials de les vies o els límits de les zones de protecció i servitud i per la corda que uneixi els punts de tangència d'una circumferència de quinze metres de radi.

Article 98. Publicitat.

La col·locació de cartells o d'altres mitjans de publicitat o propaganda, visibles des de qualsevol via pública, està subjecte a llicència municipal prèvia, havent-se d'observar els procedi­ments especials establerts pel que fa a la publicitat confrontant amb les autopistes i carreteres.

L'Ajuntament podrà aprovar o denegar la concessió de la llicència dels cartells o altres mitjans de publicitat o propaganda segons el grau o impacte favorable o no a les vistes, paisatge, ambien­tació històrica-artística i altres aspectes que incideixin en l'entorn o espai exterior de l'àrea edificada del poble així com en el paisatge de tot el terme municipal.

L'Ajuntament podrà determinar les característiques dels car­tells, anuncis o indicadors, acabats de tanques segons convingui a una correcta forma, mesures i disseny per a la normalització de la senyalització.