ÀREA DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES URBANÍSTIQUES
SECCIÓ DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC
QUALIFICACIONS
Article 81. Relació de qualificacions en sòl urbà
1. En sòl urbà, el POUM-LPC estableix les qualificacions següents:
ZONA |
SUBZONA |
||
Clau |
Denominació |
Clau |
Denominació |
2 |
Zona d’eixample |
2a1 |
Eixample entre mitgeres. Subzona 1 |
2a2 |
Eixample entre mitgeres. Subzona 2 |
||
4 |
Zona d’ordenació en illa oberta |
4a |
Blocs plurifamiliars |
6 |
Zona d’habitatge unifamiliar aïllat |
6a |
De parcel·la petita |
|
|
6b1 |
De parcel·la mitjana 1 |
|
|
6b2 |
De parcel·la mitjana 2 |
7 |
Zona industrial compacte |
|
|
8a |
Zona de dotació sociosanitària |
|
|
8d |
Zona de dotació cultural |
|
|
8f |
Zona de dotació religiosa |
|
|
8g |
Benzinera |
|
|
11 |
Conservació integral |
|
|
16 |
Passatge privat |
|
|
2. La qualificació de la clau 16 només es podrà aplicar als passatges privats existents a l’entrada en vigor del POUM-LPC.
Article 82. Zones d’eixample (clau 2a)
1. La zona d’eixample es defineix per l’ús predominantment residencial la intensitat alta i la tipologia entre mitgeres segons l’alineació de vial. Es distingeixen les següents subzones:
A. Zona d’eixample entre mitgeres. Subzona 1 (clau 2a1)
B. Zona d’eixample entre mitgeres. Subzona 2 (clau 2a2)
2. Aquestes subzones es diferencien únicament pel fet que a la clau 2a1 si a la planta baixa s’ubica una activitat comercial podrà no complir-se la reserva d’aparcament pel sòl fet que aquesta no es pot ubicar a la planta baixa.
3. A la clau 2a2 caldrà en tot cas complir la reserva d’aparcament, exceptuant aquelles parcel·les que consten d’un nivell de protecció de béns, les quals queden eximides de tal requeriment.
4. Les parcel·les que es trobin edificades a l’entrada en vigor del POUM-LPC i ocupades per habitatges unifamiliars podran passar a ser ocupades per habitatges bifamiliars o plurifamiliars ja sigui com a efecte d’obres o d’alteració de les entitats hipotecàries, amb una dimensió mínima d’habitatge de noranta metres quadrats (90m2) de sostre construït.
5. Les alineacions, l’ocupació màxima, el nombre màxim de plantes referit al carrer, la fondària edificable i la posició de l’edificació dins de la parcel·la és determinen als plànols d’ordenació. Als casos en els quals no es grafia la profunditat edificable, s’entén que tota la superfície de la parcel·la és edificable.
6. Per actuacions urbanístiques de parcel·lació no es podran generar parcel·les de façana inferior als cinc metres (5 m).
7. L’edificabilitat neta màxima és la que resulta dels plànols d’ordenació i es dedueix a partir del front de façana, del no
mbre de plantes i de la profunditat edificable.8. En cas de dubte o imprecisió en els plànols, l’alçada màxima reguladora vindrà determinada per l’amplada del vial, seguint la següent taula:
AMPLADA VIAL |
NÚMERO DE PLANTES |
ALÇADA REGULADORA |
8 |
2P |
7,80 m |
8 a 12 |
3P |
11 m |
12 a 16 |
4P |
14,20 m |
9. El sòl lliure d’edificació serà, preferentment, enjardinat. En ell també es podran construir piscines i les seves instal·lacions accessòries.
10. No es permeten els cossos sortints tancats ni semitancats i el vol màxim dels oberts serà de quaranta centímetres (40 cm) en carrers de menys de cinc metres (5 m) i de seixanta centímetres (60 cm) en carrers d’amplada superior.